Sense paraules

No calen paraules, n'hi ha prou amb escoltar aquesta veu i deixar-se endur. ♥

"The same procedure as every year!"

Us explico una curiosa tradició a Alemanya (i a mig Europa, de fet, ja que també l'adopten a Suïssa, Àustria, Dinamarca i altres estats): des de 1972, cada 31 de desembre la tv pública emet una mateixa peça de teatre, de només 15 minuts, gravada a Hamburg l'any 1963. Curiós és també el fet que l'emeten en VO en anglès i sense subtítols.

Miss Sophie organitza un sopar d'aniversari pels seus 90 anys. Hi són convidats els seus millors 4 amics l'últim dels quals, ailàs, el van enterrar fa 25 anys! Així doncs, al majordom James li toca fer, any rere any, el paper de tots quatre a més, esclar, del de majordom :P Ara un conyac, ara un vinet, l'home acaba ben begut ;)

Dues frases es repeteixen periòdicament: "The same procedure as last year, Miss Sophie?", pregunta James, i Miss Sophie respon: "The same procedure as every year, James!".

Si us ve de gust conèixer més de prop aquesta tradició, podeu veure'n la peça aquí (excepte si sou a Alemanya, on aquest vídeo no es pot veure... però només cal que poseu l'ARD avui 31.12 a les 18.55h ;) Hi ha una curta introducció en alemany, on s'explica la història, i la peça en sí comença al minut 2.25. Ah, i per si us fa por l'anglès, a l'enllaç de sota hi trobareu el text. És força senzillet, ja ho veureu.

Amb Miss Sophie i en James us desitjo, estimats blocàires que potser encara per casualitat passareu per l'In varietate concordia, un 2015 ple de llum i de projectes il·lusionants. Petons i abraçades!



El text en anglès: http://www.ndr.de/unterhaltung/comedy/dinner_for_one/Der-Text-zum-Sketch,dinner14.html

Pyongyang

Us el vau perdre, oi? és dos posts més a baix. Un viatge molt recomanable, i curt, molt curt :)

"Els catalans somiem"...


... i els mitjans alemanys cada cop se'n fan més ressò, però sovint de manera no gaire objectiva. Si al setembre em va sorprendre el posicionament obertament favorable a la celebració d'un referèndum al principal informatiu de la tv pública, aquest cap de setmana la creu de la moneda és un reportatge dedicat al procés català, ni més ni menys que mitja hora a la mateixa primera cadena pública. Sona bé, oi? doncs sí... però no. Hi voleu fer una ullada? cliqueu aquí: http://Reportage-im-Ersten-Katalanische-Träume

Sobre el programa

Es tracta d'un "publireportatge" en tota regla, a priori una bona notícia, però hi ha ombres per donar i per vendre, la primera d'elles especialment dolosa des del punt de vista periodístic: un dels protagonistes, un casteller de Berga, parla en català a la seva primera intervenció. El periodista li dóna pas dient que "els castells i la senyera són símbols de la cultura catalana. Xavi Torrabadella ens explica perquè, naturalment en català".

Si et poses al cap d'un alemany que té la mateixa idea de la realitat de Catalunya de la que un català pugui tenir sobre la realitat de Baviera (o sigui, només tòpics), això sona a "parla en català perquè, com és català i indepe, no vol parlar en castellà". He contactat amb Torrabadella i em confirma el què sospitava: el periodista li va dir que podia parlar en català. Caram. De fet, li va dir al final de l'entrevista, després que Torrabadella hagués parlat sempre en castellà. Al reportatge, però, aquest fragment en català l'han col·locat al principi. El 90% dels espectadors alemanys no tenen ni idea de quan parla en català o en castellà, només saben el què els han dit al començament: que Torrabadella "naturalment" parla en català. Fàcilment poden creure que tota l'estona parla en aquesta llengua (per la mania nacionalista de rebutjar altres llengües, haurà pensat més d'un alemany).

Hi ha més ombres. Hi surten dues empreses: Freixenet, i una familiar fundada fa 40 anys per un alemany. En tots dos casos, contraris a la independència. La gent del Cercle Català de Negocis, posem per cas, ni hi són ni se'ls espera.

A favor de la independència hi ha el casteller Torrabadella, català. En canvi, en contra hi surt (també) una senyora andalusa, resident a la Costa Brava. En el vídeo expliquen que es ven la casa i, malgrat que no ho vinculen amb el procés, es pot entendre així quan la senyora hi surt explicant que a Catalunya hi ha una mena de "dictadura", on "falta llibertat d'expressió". "Et sents com un estrany a casa teva, aquí a Catalunya", rebla la senyora. Es trasllada doncs la idea que els independentistes són -recordem la introducció lingüística- exclusivament catalans i catalanoparlants, sense cap menció per exemple a Súmate, o en general a cap expressió pro independència en llengua no catalana, que molts coneixem. I es trasllada la idea, encara pitjor, que hi ha espanyols que es veuen empesos a marxar perquè viuen en "una mena de dictadura, on falta llibertat d'expressió".

Per cert, a Berga, d'on és en Torrabadella, hi surt també el regidor del PP Joan A. López. En el vídeo s'explica que l'han atacat dues vegades al carrer i que "la situació és tensa a les ciutats petites. La pressió dels favorables a la independència sobre els contraris s'incrementa".

Déu n'hi do.

Si més no, això sí, el periodista es fa ressò que "Catalunya paga anualment fins a 15.000 milions d'euros a Madrid que no retornen en forma de serveis. La regió és la vaca lletera d'Espanya". Ni un sol exemple, però, dels atacs constants a la identitat catalana, lingüística, cultural en general. Ni un sol exemple de la violència, física i verbal, contra el catalanisme i l'independentisme. Aquest, es veu que al periodista no li ha arribat.

Pyongyang

La capital nordcoreana, com tot el país de fet, em crida poderosament l'atenció de fa molt de temps. A l'espera de decidir-me a atansar-m'hi, ho faig per ara virtualment a través d'aquest fantàstic vídeo de Rob Whitworth (el mateix crack que va dedicar-ne un altre, igualment imperdible, a Barcelona: https://www.youtube.com/watch?v=BHjJV2LwkzA)



L'interessant del vídeo, per mi, a banda dels efectes visuals, és la possibilitat de veure una ciutat de la qual només ens arriben imatges "polítiques", no pas del dia a dia de la gent que hi viu. Si més no a mi, aquest vídeo em mostra una cara que fins ara no coneixia gens, de la capital de Corea del Nord.

Pyongyang: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pyongyang
Rob Withworth: http://www.robwhitworth.co.uk

Post tardorenc

D'ençà que vaig encetar aquesta etapa post-blocaire - insisteixo, per manca de temps - em vaig proposar publicar al menys un post al mes. Des que vaig arrencar amb el blog l'octubre de 2006, així ha estat sense excepció. S'acaba agost i, just però a temps, me n'adono que no he escrit una sola línia!

Serveixi doncs aquest post per no trencar amb la tradició, i l'aprofito per a una doble salutació: a vosaltres, benvolguts blocaires que potser encara us deixeu caure per aquí, ni que sigui casualment, i a la (horrible) tardor que, ella segur, ens caurà al damunt ben aviat.

Paciència, estimats, i una abraçada!