Pyongyang

Us el vau perdre, oi? és dos posts més a baix. Un viatge molt recomanable, i curt, molt curt :)

"Els catalans somiem"...


... i els mitjans alemanys cada cop se'n fan més ressò, però sovint de manera no gaire objectiva. Si al setembre em va sorprendre el posicionament obertament favorable a la celebració d'un referèndum al principal informatiu de la tv pública, aquest cap de setmana la creu de la moneda és un reportatge dedicat al procés català, ni més ni menys que mitja hora a la mateixa primera cadena pública. Sona bé, oi? doncs sí... però no. Hi voleu fer una ullada? cliqueu aquí: http://Reportage-im-Ersten-Katalanische-Träume

Sobre el programa

Es tracta d'un "publireportatge" en tota regla, a priori una bona notícia, però hi ha ombres per donar i per vendre, la primera d'elles especialment dolosa des del punt de vista periodístic: un dels protagonistes, un casteller de Berga, parla en català a la seva primera intervenció. El periodista li dóna pas dient que "els castells i la senyera són símbols de la cultura catalana. Xavi Torrabadella ens explica perquè, naturalment en català".

Si et poses al cap d'un alemany que té la mateixa idea de la realitat de Catalunya de la que un català pugui tenir sobre la realitat de Baviera (o sigui, només tòpics), això sona a "parla en català perquè, com és català i indepe, no vol parlar en castellà". He contactat amb Torrabadella i em confirma el què sospitava: el periodista li va dir que podia parlar en català. Caram. De fet, li va dir al final de l'entrevista, després que Torrabadella hagués parlat sempre en castellà. Al reportatge, però, aquest fragment en català l'han col·locat al principi. El 90% dels espectadors alemanys no tenen ni idea de quan parla en català o en castellà, només saben el què els han dit al començament: que Torrabadella "naturalment" parla en català. Fàcilment poden creure que tota l'estona parla en aquesta llengua (per la mania nacionalista de rebutjar altres llengües, haurà pensat més d'un alemany).

Hi ha més ombres. Hi surten dues empreses: Freixenet, i una familiar fundada fa 40 anys per un alemany. En tots dos casos, contraris a la independència. La gent del Cercle Català de Negocis, posem per cas, ni hi són ni se'ls espera.

A favor de la independència hi ha el casteller Torrabadella, català. En canvi, en contra hi surt (també) una senyora andalusa, resident a la Costa Brava. En el vídeo expliquen que es ven la casa i, malgrat que no ho vinculen amb el procés, es pot entendre així quan la senyora hi surt explicant que a Catalunya hi ha una mena de "dictadura", on "falta llibertat d'expressió". "Et sents com un estrany a casa teva, aquí a Catalunya", rebla la senyora. Es trasllada doncs la idea que els independentistes són -recordem la introducció lingüística- exclusivament catalans i catalanoparlants, sense cap menció per exemple a Súmate, o en general a cap expressió pro independència en llengua no catalana, que molts coneixem. I es trasllada la idea, encara pitjor, que hi ha espanyols que es veuen empesos a marxar perquè viuen en "una mena de dictadura, on falta llibertat d'expressió".

Per cert, a Berga, d'on és en Torrabadella, hi surt també el regidor del PP Joan A. López. En el vídeo s'explica que l'han atacat dues vegades al carrer i que "la situació és tensa a les ciutats petites. La pressió dels favorables a la independència sobre els contraris s'incrementa".

Déu n'hi do.

Si més no, això sí, el periodista es fa ressò que "Catalunya paga anualment fins a 15.000 milions d'euros a Madrid que no retornen en forma de serveis. La regió és la vaca lletera d'Espanya". Ni un sol exemple, però, dels atacs constants a la identitat catalana, lingüística, cultural en general. Ni un sol exemple de la violència, física i verbal, contra el catalanisme i l'independentisme. Aquest, es veu que al periodista no li ha arribat.

Pyongyang

La capital nordcoreana, com tot el país de fet, em crida poderosament l'atenció de fa molt de temps. A l'espera de decidir-me a atansar-m'hi, ho faig per ara virtualment a través d'aquest fantàstic vídeo de Rob Whitworth (el mateix crack que va dedicar-ne un altre, igualment imperdible, a Barcelona: https://www.youtube.com/watch?v=BHjJV2LwkzA)



L'interessant del vídeo, per mi, a banda dels efectes visuals, és la possibilitat de veure una ciutat de la qual només ens arriben imatges "polítiques", no pas del dia a dia de la gent que hi viu. Si més no a mi, aquest vídeo em mostra una cara que fins ara no coneixia gens, de la capital de Corea del Nord.

Pyongyang: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pyongyang
Rob Withworth: http://www.robwhitworth.co.uk

Post tardorenc

D'ençà que vaig encetar aquesta etapa post-blocaire - insisteixo, per manca de temps - em vaig proposar publicar al menys un post al mes. Des que vaig arrencar amb el blog l'octubre de 2006, així ha estat sense excepció. S'acaba agost i, just però a temps, me n'adono que no he escrit una sola línia!

Serveixi doncs aquest post per no trencar amb la tradició, i l'aprofito per a una doble salutació: a vosaltres, benvolguts blocaires que potser encara us deixeu caure per aquí, ni que sigui casualment, i a la (horrible) tardor que, ella segur, ens caurà al damunt ben aviat.

Paciència, estimats, i una abraçada!



Pensaments inconnexes

El sol ja ha sortit per l'est. Em desperto i penso en el què està passant a Gaza. Un altre cop està passant. El d'Israel i Palestina ja era "el" conflicte quan jo era un nano. Ara és un conflicte en directe. Segueixo a Twitter gent que l'explica des de Gaza mateix, i també des d'Israel.

Des de Gaza algú tuiteja que no creu que torni a veure el sol, quan es faci de dia (que ara ja fa estona n'és. Potser ja no el veu). En paral.lel, tuits de gent emocionada davant de la final del Mundial d'avui, esperant que uns o altres siguin els guanyadors. Penso que, segons com, més valdria ser tonto, no sé si m'explico. O no ser a les xarxes socials. Potser viure dalt d'una muntanya, envoltat de cabres, desconnectat. 

Voldria que algú que en sàpiga més que jo m'expliqués alguna cosa, "del" conflicte. Vull entendre què passa allà, i perquè. De veritat. Sense prejudicis. Tiro mentalment enrere, fins que arribo a un llibre "sagrat" on un "Déu" li diu a tot un poble que aquelles terres són casa seva. Es veu que el poble s'ho agafa al peu de la lletra, els qui hi viuen hauran de marxar i com no volen fer-ho per les bones, ho faran per les bombes.

Les últimes dècades han anat perdent més i més terreny, ara els deu quedar un 15% del què tenien a finals dels anys quaranta. Estan empipats. No sé, ho puc entendre.

En els meus pensaments inconnexes, però, sospito que segurament m'oblido, o desconec, algun detall que explicaria el perquè d'aquell conflicte per unes terres. I que explicaria perquè alguna gent reacciona positivament a la resposta irada dels polítics israelians. Miro de recordar entre coses que he llegit, però em distreu un tuit en què apareix el Crist Redentor de Rio, il.luminat amb els colors de la bandera alemanya.

Fins al 2006, els alemanys amagaven la seva bandera. Ni Mundials, ni Eurocopes ni res. El seu passat els pesava. La bandera, la nació, el nacionalisme. Aquell any els Mundials els van organitzar ells, i tot va canviar. La negra-vermella-or és cada cop més present, durant els campionats de futbol. Les reivindicacions catalanes són nacionalisme, lleig, les posicions pro-independència majoritàriament incompreses, però això no és incompatible amb posar la negra-vermella-or a tot arreu: als balcons, sobre el cap en forma d'antenna, cobrint els retrovisors dels cotxes i alguns dels seus vidres. Un dia d'aquests em trobaré una negra-vermella-or a la sopa. Sort que ja s'acaba.

El Mundial, vull dir.

Wording of flyers dropped in nrthrn Gaza: 'Evacuate your homes today by noon. IDF operation will be temporary & short.'

Ara una israeliana de Tel Aviv publica això a Twitter. És israeliana però condemna la reacció de les bombes d'Israel a les bombes de Gaza. No està d'acord amb els governs d'Israel, i en llegir-ho em torno a preguntar sobre aquell detall que segurament oblido, o desconec, que em permetria entendre perquè aquell poble porta dècades menjant-se les terres de l'altre poble, que hi té allà la casa. Espero que algú que tuiteja comprensiu amb les bombes d'Israel (diuen que no és un atac sinó defensa pròpia), podrà explicar-m'ho.

Aquell del sol, de si el tornarà a veure o no, ara ja no piula. No diu res de fa estona. Em pregunto si és que ja no veu el sol, o si al final s'ha aconseguit adormir. O potser està comentant amb la seva gent el Brasil Països Baixos d'ahir, però aviat ho descarto: per més que sigui TT mundial, és improbable que aquest assumpte els ocupi el seu temps.

Leftist friends in Tel Aviv & Haifa shaken up by violence of hyper nationalists who broke up anti war demos.

Piula algú altra. Es veu que no és l'única, aquella que no entén les bombes israelianes. Quin embolic, jo continuo sense entendre res, i mentre miro de fer-ho, imagino que la gent a Gaza deu estar mirant de sobreviure. I aquest pensament em sobta: jo miro d'entendre, tu mires de sobreviure i aquell mira la final amb l'esperança que el seu equip guanyi el Mundial. Deu ser allò que diuen, que cadascú mira per lo seu.

De vegades justifiquen la seva passió dient que necessiten abstraure's de la realitat. Penso que esclar, que tots som humans. Penso també que el dels tuits sobre si tornarà a veure o no el sol, també deu necessitar abstreure's de la realitat. No el deixen, però. Boom.

Què complicat és tot plegat. O què complicat ho fem, més aviat, perquè la cosa en sí és ben senzilla: cada 24 hores surt el sol per l'est, cada 24 es pon per l'oest, algun dia serà l'últim que el veurem i tal dia en farà un any, d'aquell últim dia. Ves si és simple, en realitat, la realitat.

Alguna cosa no rutlla amb tots nosaltres, i no sé si hauria de seguir-hi donant voltes, per mirar de trobar una resposta, o potser n'hi hauria prou d'apagar Twitter i anar-me'n amb les cabres dalt de la muntanya. Allà no sabria com continua la història d'aquell poble i les terres en disputa, ni tampoc qui guanya el Mundial.

I tindria tot el temps del món per comprovar si és veritat que el sol surt cada dia per l'est, que ara que hi penso, fa molt de temps que no me n'asseguro personalment.

La independència de Catalunya, la crisi d'Espanya

Voldria que la independència de Catalunya no suposés problemes per a Espanya... però tot indica que en tindrà alguns. En aquesta ocasió és l'alemany DZ Bank, amb seu a Frankfurt, qui ho preveu en un informe sobre l'impacte de l'eventual independència catalana. Com explica el diari econòmic Handelsblatt:

"'Mentre per Catalunya la independència suposaria avantatges econòmics i, en determinades circumstàncies, potser també desavantatges, a Espanya predominarien clarament els desavantatges', indiquen els analistes en el seu informe. 'Espanya perdria la força industrial de Catalunya així com la seva gran capacidad de recaptar impostos. Com a conseqüència, les regions més fortes que quedessin a Espanya es veurien sotmeses a una major càrrega econòmica.

Els experts consideren que els bons de l'estat espanyols reaccionarien negativament a la independència de Catalunya, ja que el potencial econòmic del país disminuiria. El PIB del país perdria al voltant d'un 5%, mentre que l'endeutament podria augmentar."

L'article sencer és aquest:
http://www.handelsblatt.com/politik/international/geplante-katalonien-abspaltung-separatisten-koennten-spanien-in-die-krise-stuerzen/10174324.html

L'informe, que explica aquest article al web del banc, diu clarament: "Sense dubte, Catalunya sobreviuria econòmicament, fins i tot amb els desavantatges que podria tenir per una sortida temporal de la UE" ("Katalonien wäre wirtschaftlich sicher überlebensfähig, auch wenn das zumindest zeitweise Ausscheiden aus der EU auch Nachteile hätte").

Doncs això.

Twitter: https://twitter.com/FerranWieAdria