Ara m'hi poso, ...

... ara ho aparco, ara m'hi torno a posar i ara sí, Berlín radiografiat en (em diuen) 350 pàgines! Present, passat i pinzellades de futur d'aquesta gran ciutat; història i històries, cultura, urbanisme i política d'una urbs i d'un país que m'he fet meu ja fa molts anys.


PS: Tanco una carpeta (un carpetón!) i em vénen ganes d'obrir-ne de noves. Em faig més por que una pedregada 😜

En Mark

Poca cosa em va caldre llegir per sospitar que aquell tipus, gurú de part de l'independentisme, era un imbècil integral. Tant pel fons com per les formes dels seus escrits. Signava Mark Serra i ha resultat que aquella sospita era fundada.

No és només que faci trampes, ell, tot un 'referent': és que no té ni la capacitat d'abaixar el cap quan l'han enganxat amb els pixats al ventre. La supèrbia ja ho fa, això. En un intent desesperat per espolsar-se responsabilitats del damunt, avui ha publicat un post lamentable al seu facebook; després s'ha dedicat a anar esborrant tots els comentaris que no eren del seu gust, entre els quals el meu (i tot seguit m'ha bloquejat).

Mark Serra Parés mk_whatever, fas mandreta :)


Berlin, sempre paradoxal, ...

... ho ha estat avui més que mai: milers de persones de tots els colors, creences i gustos la conquereixen per assistir a la ITB, la mare de totes les fires de turisme, al mateix temps que l'AfD, el club dels populistes, presenta programa electoral defensant perles com el tancament de fronteres (un dels apartats, per cert, amb el pompós títol 'Restitució de la democràcia', un what the f*ck en tota regla).

Una enquesta avui mateix dóna als populistes un 11% dels suports, a anys llum del 32% de la CDU de Merkel i el 31% de l'SPD de Schulz. AfD no té res a pelar, el 24 de setembre. Això sí, ens recorda com n'és de fàcil enganyar una part de la població (un 11%, concretament) amb proclames que no haurien de sortir dels llibres d'història.

Mentre ells bramen, altres seguirem gaudint de colors, creences i gustos per a tots els gustos. A la ITB i arreu 

😍

Yo decido, tú acatas

'Travel ban working out very nicely' (Donald J. Trump, 28.1.2017)

Nueve días lleva el tarado en la Casa Blanca, nueve días firmando decretos como si no hubiera un mañana. Éste sí que trabaja, no como el comunista que le precedió, celebran los descerebrados. Como si todo lo que está firmando Trump como un poseso no fuera por un motivo tan (in)humano como su egocentrismo. Como Putin, Erdogan, Maduro o Duterte. Misma liga.

¿La última? Poner en el saco de 'eventuales terroristas' a 134M de personas de siete países. Aunque los del 9/11 provinieran de estados (amigos) que no están en la lista, eso qué más da, y aunque la medida afecte incluso a residentes legales en los EE.UU. ¿Tú de vacaciones en tu país malo? Pues tú ya no puedes volver a tu casa.

Gracias a gente como (mi amiga) Monica, que han estado en JFK haciendo lo que se debe hacer, y a la jueza Donnelly, que ha bloqueado cuanto ha podido del veto presidencial.

'We are protected by God' (Donald J. Trump, 20.1.2017)

Ya hace tiempo que el (viejo) "derecha-izquierda" parece estar siendo sustituido por el (nuevo) "psicópata narcisista-el resto". Mi apoyo al resto, que por cierto no suele hablar en nombre del (extraño) 'dios' que justifica las palabras y los hechos de los psicópatas narcisistas.

Imágenes © CNN.com/@zackwhittaker/Monica B. Sanning





Podria escriure...

... sobre el psicòpata que divendres aterra a la Casa Blanca, si no és que hi ha un miracle, o sobre els altres psicòpates que governen por ahi. O sobre els marcians que els aplaudeixen.

Podria fer-ho sobre els psicòpates d'Alternative für Deutschland (AfD), que no aterraran a la cancelleria al setembre (m'aposto no un ni dos, sinó un exèrcit de gallifantes), que han fet bona Merkel a cop de discursos goebbelians, com Höcke abans d'ahir a Dresden.

Però...

... no ho faré. En lloc d'això escoltaré Lost on you fins que em rebentin les orelles (tot i que he consultat a mi médico o farmacéutico i m'ha recomanat que miri d'evitar aquest extrem). No farà que el món (em) resulti més senzill d'entendre, sospito, però posats a no entendre massa res, molt millor fer-ho lost on you.

De Barcelona estant,

per Horta passejant, i descobrint "pobles" com el que s'amaga al carrer d'Aiguafreda, o la torre d'aigua i la font seca a Campoamor 35. Les vint-i-dues primeres són d'avui: cliqueu aquí.


© Ferran Porta

Meet Horta, one of the 73 neighborhoods of Barcelona... Click here