.es? .de? ...com!

Aiaiai, que se m'acumula la feina! Però això és important, així que publico un nou post (aquest, esclar ;) tot prometent respondre els vostres comentaris a Un país en tensión continua i a Little numbers entre diumenge i dilluns!

Vejam: aquest dissabte, de forma sorpresiva, Blogger ha decidit que els seus blogs incorporin a la URL la terminació corresponent a l'estat des d'on s'obren. És a dir, vosaltres (catalans de Catalunya) heu vist els blogs amb la forma xxx.blogspot.com.es mentre que jo, des d'Alemanya, veig els vostres amb el format xxx.blogspot.de (sí, des d'Alemanya el 'com' no apareix). Ara bé, si us hi fixeu el meu blog l'esteu veient amb el format habitual, és a dir: invarietateferran.blogspot.com! Miracle? no: Facebook! ;)

Vilaweb hi ha penjat aquesta notícia:

VilaWeb

Google ha començat a redreçar els dominis blogspot.com a .es, .fr i altres dominis estatals.

Desconcert a la xarxa per l'espanyolització dels dominis en els blocs de Blogger

www.vilaweb.cat

Diari Electrònic Independent

Amb molt d'interès he procedit a llegir-ne els comentaris, i ve tu aquí que un dels comentaristes, Xavier Caballé, ha penjat un link on explica què fer per recuperar el .com i volatilitzar l'inoportú .es!
M'ha fet respecte provar-ho, reconec, perquè cal modificar la plantilla. Però vaja, està molt ben explicat i no sembla que hi hagi d'haver cap problema, així que ho he fet. La mare que el va matricular: modifico la plantilla, guardo el canvi, surto del blog i, quan volia tornar-hi a entrar per veure el flamant .com... bucle, error i el blog que no se m'obre!!!

El cor no se m'ha aturat per poc, us ho prometo. Merdamerdamerda!! Hi torno, i igual: bucle, error i el blog que no se m'obre!! Finalment, però, a la tercera o quarta vegada, se m'ha obert sense problema i aquí estic: no serà l'In varietate concordia qui porti un .es Ah, no, això ni de broma! El .com ha tornat a casa. Iuuhuu!

Aquí teniu el link: http://caballe.cat/wp/com-evitar-la-redireccio-a-bloggercomes/#actualitzacio Si us hi fixeu bé, no té perquè haver-hi cap problema en absolut. Em consta que no sóc l'únic que ha fet ja aquest canvi, així que no sereu conillets d'indies :)

Bentornat a casa. blogspot.com!!
(i moltes gràcies, Xavier Caballé!)

Little numbers

Fa dies que tinc previst presentar-vos-la; si no la coneixeu encara, estic segur que us agradarà: és alegre, té Barcelona com a teló de fons (un plus important, de l'exili estant!). Per cert, una de les dues integrants del grup és una hamburguesa; alemanya d'Hamburg, vull dir ;)



Aquesta setmana ha estat (està sent) molt, molt moguda, em sap greu no haver trobat el temps per respondre encara els vostres comentaris al post anterior, tampoc per passar per les vostres cases. Entre avui i demà, sense falta! Parlant del post anterior, El Periódico ha publicat avui la carta (link al post anterior), i tant l'Ara com l'Avui m'han confirmat que la publicaran, dg 18 els primers, dll 19 els segons. De La Vanguardia no en sé res; de l'ABC tampoc ;)

Passeu molt bon cap de setmana, ens llegim aviat (promès!).

Un país en tensión continua

+Publicada a l'Ara (18.3.2012) i a El Periódico (17.3.2012)

Hoy ha sido la portada del diario ABC ("Tenemos un problema"), otro día serán unas declaraciones desafortunadas disparadas tal vez en catalán, tal vez en castellano; o un editorial conjunto de la prensa catalana, que la española interpretará como una reedición de aquellos contubernios que a unos honraban y a otros envilecían...

España es un estado en tensión continua, desde siempre. La sana perspectiva que da la distancia geográfica permite ver la situación con cierta frialdad, y constatar que es absolutamente imposible sacar adelante un país en permanente estado de esquizofrenia política y social. Imposible. Estamos desperdiciando nuestras vidas en este intento, que dura ya siglos, de querer hacer real una entelequia. Mientras los países que no se autoinmolan a diario, invierten sus energías en tirar adelante un proyecto común, España usa las suyas para demostrarse a sí misma que es incapaz de vivir en su propio cuerpo. Se odia. Toda la fuerza de que otros disponen para proyectarse al mundo, la perdemos los españoles lanzándonos los trastos por la cabeza, día sí día también.

Dejémoslo correr, por favor, dejémoslo de una vez y empecemos, ya, a trabajar por el bienestar de todos. En esta guerra permanente perdemos catalanes y castellanos, conservadores y progresistas, creyentes y ateos. ¿Independentistas en Cataluña? En aumento. Inaudito es que el proceso no sea análogo en el resto de España: con la perpetuación de la situación actual, a la miseria vamos todos.

Una opinió compartida, uns punts de vista oposats

++La carta en castellà l'he enviada a l'ABC (ho sé, ho sé). L'original, en català, a l'AVUI, l'Ara, La Vanguardia i El Periódico:

Un país en tensió continua

Avui ha estat la portada del diari ABC (“Tenemos un problema”), un altre dia seran unes declaracions desafortunades disparades potser en català, potser en castellà; o un editorial conjunt de la premsa catalana, que l’espanyola interpretarà com una reedició d’aquells contubernios que a uns honoraven i a d’altres envilien…

Espanya és un estat en tensió continua, des de sempre. La sana perspectiva que dóna la distància geogràfica, però, permet veure la situació amb certa fredor, i constatar que és del tot impossible tirar endavant un país en permanent estat d’esquizofrènia política i social. Impossible. Estem malgastant les nostres vides en aquest intent, que dura ja segles, de voler fer realitat una entelèquia. Mentre els països que no s’autoimmolen cada dia, inverteixen les seves energies a tirar endavant un projecte comú, Espanya les usa per demostrar-se a sí mateixa que és incapaç de viure en el seu propi cos. S’odia. Tota la força que els altres tenen disponible per projectar-se al món, la perdem els espanyols llençant-nos els trastos pel cap, dia sí, dia també.

Pleguem, sisplau, pleguem d’una vegada i comencem, ja, a treballar per al benestar de tots. En aquesta guerra permanent hi perdem catalans i castellans, conservadors i progressistes, creients i ateus. Independentistes a Catalunya? En aument. Inaudit és que el procés no sigui anàleg a la resta d’Espanya; amb la perpetuació de la situació actual, a la misèria hi anem tots.

:(

http://tinyurl.com/7rgbuda

¡Atención, información importante!

Agradeceremos a las personas que vayan a trasladar su residencia a Cataluña, especialmente a aquellas provenientes de tierras españolas, que si tienen intención de escolarizar a sus hij@s en nuestro obstinado país, recuerden que, desde hace sólo unos 1000 años, nuestro idioma propio es el catalán. No es menos cierto que, tal y como se puede comprobar mediante este texto, con tiempo e interés hemos aprendido también el español (como mínimo y entre otras lenguas).

Gracias por su comprensión y colaboración.

+Lleugerament editat d'un text que circula per Facebook

Últimament estic molt musical, amb poques ganes d'aprofondir gaire en res. Digueu-me superficial, que pot ser, o tal vegada estic saturat i necessito xutar-me coses que m'aportin energia, sisplau, positiva i que sigui doble. Ahir era la Cher, avui és aquesta rítmica mostra del que ens bellugava quan els noranta treien el nas.

Me la va recordar ell, fa un parell de dies, i des d'aleshores que no deixo de xiular-la. D'un salt, patapam!, m'he plantat en aquells temps en què encara tenia cabell (i quant, i com d'arrissat), cara de nen i molt poca idea de què volia ser quan fos gran. Per sort, tot allò ha quedat enrere (sí, sí, el cabell també; adoro el meu estat de calvície tècnica).

Enrere han quedat també, colgats sota un mantell de records, persones, vivències i moments que ja només puc reviure des de la memòria. Beneïda memòria. En castellà diuen allò, que sovint deixo anar sense ni adonar-me'n... "que nos quiten lo bailao". Doncs sí, que nos lo quiten, però que ens deixin ballar aquesta fantàstica lambada. No sé a vosaltres, a mí em somriu el cor quan l'escolto :)

Tingueu un bon diumenge!

ps: sense ganes d'aprofondir massa en res, però no puc passar per alt que aquest diumenge l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha vist despuntar el dia per primer cop. Veurem quin serà el seu recorregut i en quantes assembleetes nacionaletes catalanetes es dividirà abans no acabi l'any *mode en Ferran, què bromista activat*, però sense dubte el seu natalici és una bona notícia!

Actualització 12.3.2012

L'ANC té pàgina a Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Assemblea-Nacional-Catalana/198428810206037