Desconectando...

Necessito vacances de blog. Quina forma més sense embuts de dir-ho, oi? Estic un xic col·lapsat, de tanta energia com poso en la catosfera: pensar temes pels posts, desenvolupar-los, eventualment traduir-los a l'anglès i/o alemany, llegir els possibles comentaris i respondre'ls un a un -m'agrada així, a mi, i, evidentment, llegir-me els vostres posts, que segueixo perque m'agraden i que, com sabeu, acostumo a comentar sense passar-me'n ni un. Només això, tot això, se'm deu endur un 25% de la meva energia. Si a més hi sumem: una feina a temps complet (amb horari-chollo, sí, però a temps complet) en una institució cultural; una feina a temps parcial en el servei de premsa d'una federació esportiva; un pis on hi visc de fa poc, i on encara estic fent-hi coses (aquest cap de setmana, per exemple, pintant marcs de finetres); una família; uns amics (situats en diferents categories: con derecho a roce, sin derecho a roce, de l'ànima, de veure'ns de tant en tant, ...); uns viatges (endevineu qui tornarà a ser a Berlin d'aquí a quatre dies?); ...
.
Aaahhrrgggg! Prou!!
.

.
Prometo no deixar la catosfera. Coi, que acaba de fer tres anys que sóc per aquí! Primer amb el Quina mandra! (molt poquets de vosaltres em coneixieu en aquella època), després amb el The Berlin Chronicles (aquí ja hi éreu uns quants) i, finalment, amb l'In varietate concordia que ja no penso canviar. Per cert, us explico que des de fa temps em dedico a la "matada" d'anar portant al meu blog, que també és el vostre, si és que hi ha blogs d'algú, els posts que vaig publicar a partir del 2 d'octubre de 2006 en aquella primera "casa virtual", i posteriorment en la segona. La intenció és aprofitar aquestes "vacances" per acabar aquesta feina, de manera que tooot el que vaig publicar tant al QM! com al TBC acabi formant part de l'In varietate concordia.
.
Només em queda enviar-vos a tots, sobretot als habituals, una abraçada virtual però igualment sentida, dir-vos que no està gens descartat que vagi passant per les vostres cases, i fer-vos saber que estaré molt content de tenir notícies vostres, si voleu saludar, sigui aquí mateix, per mail o via Facebook, aquells que hi sigueu.
.
Fins aviat!
.
Disconnecting...
I'm on a "blog break", so to put it. Just too many thinks to deal with, these days: two jobs (one full time, one part time), a new appartment to set up, another trip to Berlin -soon- plus... life! So I've decided to take it easy for the next few weeks, until I feel I've recovered my energy back.
All the best and see you again after the break!
.

D'est a oest... i bon cap de setmana!

A l'est hi havia un nombrós grup de persones que compartien bons i mals moments; a l'oest... a l'oest només eren dos. Als de l'est els seguia fa molts anys -eren els últims 80s i, potser, primers 90s; als de l'oest encara els vaig seguir en fa un parell, potser tres, en directe, en un Sonar. Els de l'est s'han anat fent grans -alguns ja n'eren, vint anys enrere, i ara ja són morts; els de l'oest també s'han anat fent grans, ves, això ens passa a tots, però encara piulen canten. Tant els uns com els altres són o eren ciutadans britànics, de Londres concretament. Els de l'est vivien (encara hi viuen!) pels voltants de l'Albert Square, en un imaginari East End; els de l'oest, tots dos, estaven enamorats del West End, i així es van dir en un començament.
Ja ho sabeu, oi? De qui parlo, vull dir. Exactament: d'una sèrie excel·lent que fa olor a primers anys de TV3, Gent del barri, i d'un duet que també va començar en aquells temps, els Pet Shop Boys.
.
Gent del barri em tenia enganxadíssim! Si no recordo malament, TV3 va emetre'n unes quantes desenes de capítols durant alguns estius. Fa tants anys... Sabieu que la sèrie continua en antena a la Gran Bretanya?? No és broma, no; la BBC va començar a emetre la sèrie l'any 1985... i fins avui! Porten prop de 4.000 capítols. No cal dir que els personatges han anat deixant la sèrie, esclar, però alguns han resistit el pas del temps; per exemple, recordeu la Dot? Sí, sí, aquella cotilla que fumava com un carreter! Es va prendre unes "vacances" de quatre anys, a mitjan anys 90, després va tornar... i continua visquent a l'East End. El trofeu als més persistents, però, se l'enduen dos personatges: l'Ian, que és a la sèrie des del principi; fa gairebé 25 anys que viu a Albert Square!, i la Pat, que va arribar al barri un any més tard i, com l'Ian, encara hi viu.
.

.
De ben segur que recordeu altres personatges, com l'Angie i en Den; ell, dolentot, i ella, permanentment borratxa. Eren els propietaris del pub de la plaça, el Queen Vic. L'Angie va marxar de la sèrie l'any 88, amb una nova parella, després que en Den la maltractés continuament. Ell, per la seva banda, va ser (suposadament) assassinat per uns mafiosos, però va reaparèixer al cap dels anys: els mafiosos havien matat algú altre! Tenien una filla, la Sharon.
.
També hi havia la Pauline i l'Arthur, dos dels personatges principals de la sèrie fins a la mort d'ell, l'any 1996. La Pauline continuarà apareixent-hi, també fins a la seva mort, una nit del Nadal de 2006. Val a dir que l'actriu que feia de Pauline va morir a principis d'aquest any, als 65 anys...
Potser recordeu els fills de l'Arthur i la Pauline: la Michelle, que va aparèixer a la sèrie fins al 1995, en Mark i el Martin.
.
I tants i tants altres personatges... en Simon Wicks, nebot de la Pauline; l'Ethel (que va morir l'any 2000); la Lou, mare de la Pauline; en Lofty, que es va casar amb la Michelle; en Nick, fill de la Dot, un dels dolents més dolents de la sèrie; ...
Em pregunto si n'éreu seguidors, vosaltres (no, els menors de 35 anys no cal que respongueu, perque suposo que la sèrie ni us sona, oi?). Us ve de gust veure alguns dels personatges en acció? Hauria fet gràcia escoltar-ne les veus com estàvem acostumats: en català. El que passa és que només he trobat vídeos en la seva versió original; aquí en teniu tres:
.
La Michelle està embarassada; qui serà el pare? Escàndol garantit a Albert Square, quan se sàpiga...
.

.
La Pauline i l'Arthur van ser un matrimoni ben avingut... excepte quan ella va descobrir que ell havia tingut una història amb una veïna...
.

.
Encara no fa tres anys, el Nadal de 2006, la Pauline moria a la plaça on havia compartir mitja vida amb l'Arthur, la Michelle, la Dot i companyia...
.

.
Deu-n'hi-do, quins records... Com els que porten Pet Shop Boys que, de fet, continuen dalt dels escenaris, 25 anys després! Caldria revisar els tòpics sobre el menjar anglès; si actors i cantants aguanten tants anys, alguna cosa hi deuen tenir a veure els fish'n'chips!
Veniem de l'est, dels voltants de l'Albert Square; ara girem cua i ens dirigim cap a l'oest, on ens espera una vida tranquil·la, cels blaus, ... el nostre destí! A disfrutar del vídeo (qui vulgui) i de la música, i molt bon cap de setmana a tothom!
La lletra, com sempre, a sota.
.

.
Westwards... and enjoy the weekend!
Eastenders was to be seen in Catalonia in the late eighties and early nineties, through the Catalan public network TV3. Although picturing a typical Londoner neighbourhood, the show soon became a hit, and managed to concentrate thousands of fans in front of the screen. Now, some 15 years after it was broadcast for the last time in this country, I thought it would be nice to learn what happened to some of the most well known characters of those days...
Although called West End in their early days, the Pet Shop Boys soon changed into this name, and became famous all over the world thanks to songs like "Go west".
.
Go West - lyrics
.
Come on, come on, come on, come on

(Together) We will go our way
(Together) We will leave someday
(Together) Your hand in my hands
(Together) We will make our plans

(Together) We will fly so high
(Together) Tell all our friends goodbye
(Together) We will start life new
(Together) This is what we'll do

(Go West) Life is peaceful there
(Go West) In the open air
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) This is what we're gonna do

(Go West, this is what we're gonna do, Go West)

(Together) We will love the beach
(Together) We will learn and teach
(Together) Change our pace of life
(Together) We will work and strive

(I love you) I know you love me
(I want you) How could I disagree?
(So that's why) I make no protest
(When you say) You will do the rest

(Go West) Life is peaceful there
(Go West) In the open air
(Go West) Baby you and me
(Go West) This is our destiny (Aah)

(Go West) Sun in wintertime
(Go West) We will do just fine
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) this is what we're gonna do

There where the air is free
We'll be (We'll be) what we want to be (Aah aah aah aah)
Now if we make a stand (Aah)
We'll find (We'll find) our promised land (Aah)

(I know that) There are many ways
(To live there) In the sun or shade
(Together) We will find a place
(To settle) Where there's so much space

(Without rush) And the pace back east
(The hustling) Rustling just to feed
(I know I'm) Ready to leave too
(So that's what) We are gonna do

(What we're gonna do is
Go West) Life is peaceful there
(Go West) There in the open air
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) This is what we're gonna do

(Life is peaceful there)
Go West (In the open air)
Go West (Baby, you and me)
Go West (This is our destiny)

Come on, come on, come on, come on

(Go West) Sun in wintertime
(Go West) We will feel just fine
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) This is what we're gonna do

(Come on, come on, come on)
(Go West)

(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Gimme a feelin')
(Gimme a feelin')
(Go West)
(Gimme a feelin')
(Gimme a feelin')
(Go West)
(Gimme a feelin')
(Gimme a feelin')

.

Quin dia dius que és, avui?

Aquests dies recordem la instauració del calendari gregorià, el que es fa servir actualment a la major part del món, que va entrar en vigor l'octubre de 1582. No es va instaurar de cop, allà on avui dia és oficial; la seva posta de llarg va durar més de 350 anys!
Aquell llunyà 1582 va ser la data de l'estrena, al sud i centre d'Europa i colònies corresponents, mentre que bona part de l'est europeu no entrava en la "modernitat calendàrica" fins a les primeres dècades del segle XX. Cal dir que no tot el món l'utilitza. Avui, per exemple, és dimarts 13 d'octubre per a la immensa majoria de la humanitat, però pels perses és 21 de Mehr de 1388 i, pels musulmans, 24 de Shawwal de 1430. Ho podeu veure si visiteu els webs informatius d'un mitjà en llengua persa (aquest, ofert per la BBC), i d'un àrab, Al-Jazeera.
.
El calendari julià, que regia fins que es va introduir el gregorià, no era gaire perfecte en la mesura del temps, cosa que a la llarga podia comportar la lleugera inconveniència que s'arribés a la canícula estival en ple mes de desembre. Raret. Per evitar-ho, homes de ciència van proposar al Papa Gregori XIII un nou calendari, que ell va ordenar implementar. Les terres catòliques ho van fer d'immediat, mentre que la resta s'ho van prendre amb calma (alguns, com deia abans, amb mooolta calma).
A terres catalanes, el salt entre calendaris va suposar que l'endemà de dijous 4 d'octubre de 1582 (de l'encara vigent calendari julià) fos divendres 15 (ja del gregorià), per corregir el desajustament que s'havia anat produïnt en els segles anteriors. Els 10 dies entre aquestes dates, a Catalunya i bona part del món, no van existir mai; són una mena de forat negre de la història!
.

Amb el gregorià plenament vigent, podriem pensar que la qüestió de la idoneïtat del calendari modern està definitivament tancada, oi? Doncs no! Dues propostes de modificació són sobre la taula, si bé a priori no sembla que cap d'elles pugui realment tirar endavant, 427 anys després de l'últim canvi...
.
1. Des de principis del segle XX, l'anomenat Calendari fixe internacional proposa 13 mesos de 28 dies cadascún, amb un dia afegit al final d'any. Els noms dels mesos es mantindrien, i se n'afegiria un entre els actuals juny i juliol, anomenat Sol.
2. Per la seva banda, en l'època de la Gran Depressió americana del 29, Elisabeth Achelis va començar a batallar a favor d'un anomenat Calendari mundial, basat en 12 mesos d'entre 30 i 31 dies, com ara, però ordenats de forma diferent, de manera que tots els anys començarien diumenge 1 de gener. Achelis va viatjar per mig món, entrevistant-se amb presidents, ambaixadors i bisbes per impulsar la proposta del calendari mundial; la Cambra dels Representants (Congrés) dels EUA va fins i tot plantejar-se'n l'aprovació, no us penseu que era cap brometa, la cosa! Finalment, però, la complexa agenda política internacional va obligar a ajornar la qüestió, fins avui.
.
Sembla impossible que pugui arribar-se a plantejar un canvi de calendari a tot el món, oi? Convé no oblidar, però, que moltes fites històriques s'han produït en un espai de temps curt o molt curt, sense pràcticament preavís. Qui hauria aventurat, en els últims anys de la movida madrileña, que el Mur de Berlin era a punt d'esquerdar-se per sempre, i amb ell l'statu quo geopolític del planeta sencer? O que la totpoderosa URSS era a punt de desaparèixer? O que les monedes nacionals dels estats europeus donarien pas a una única moneda comuna pels europeus?
.
What's the date, today?
Starting October 1582, the Gregorian calendar was adopted by most of the world countries, although this process went on for more than 350 years! Catholic countries such as Italy and Spain (and their colonies) adopted the new calendar at once, but others like Germany (1698) and the UK (1752) took there time... In the meantime, the Julian calendar was in force...
.
Welcher Tag ist Heute?
Ab 1582 wurde der gregorianische Kalender in Kraft treten. Aber er wurde nicht in jedem Land gleichzeitig gültig sein: katholische Länder wie Italien und Spanien, und ihre Kolonien, verabschiedeten ihn sofort, Deutschland (1698) und Grossbritanien (1752) jedoch warteten noch viel Zeit...
.

Lliure

Tan de bò sabés què és ser lliure, tan de bò pugués trencar totes les cadenes que em lliguen i dir totes les coses que hauria de dir, dir-les ben alt i ben clar perquè les pugués sentir el món sencer. Tan de bò pugués compartir tot l'amor que duc al cor, enretirar els barrots que ens separen... Voldria que sabessis què és estar en la meva pell; estaries d'acord que tothom hauria de ser lliure.
Tan de bò pugués ser un ocell del cel -què bonic seria descobrir que puc volar; volaria cap al sol i miraria cap al mar, i cantaria perque sabria que se sent quan s'és lliure...
.
Tan de bò sabés què és ser lliure; tan de bò ho sabés.
.
.
Free
An excellent song by a UK duo: Lighthouse Family. Unfortunatelly, they split up back in 2003; nonetheless, we can still enjoy them thanks to themes like Free.
.
Frei
Ein toller Song von Lighthouse Family. Leider ist die Gruppe 2003 auseinander gegangen; zum Glück können wir ihre Musik immer noch geniessen, dank Lieder wie Free.
.

I wish I knew how it would feel to be free
I wish I could break all the chains holding me
I wish I could say all the things that I should say
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole wide world to hear

I wish I could share all the love that's in my heart
Remove all the bars that keep us apart
And I wish you could know how it feels to be me
Then you'd see and agree
That every man should be free

I wish I could be like a bird in the sky
How sweet it would be if I found I could fly
Well I'd soar to the sun and look down at the sea
And I'd sing 'cos I'd know how it feels to be free

I wish I knew how it would feel to be free
I wish I could break all the chains holding me
And I wish I could say all the things that I wanna say
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole wide world to hear
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole wide world to hear
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole
Wide world to hear

One love
One blood
One life
You got to do what you should
One life
With each other
Sisters
Brothers
One life
But we're not the same
We get to carry each other
Carry each other

Woah, woah, woah, woah

I wish I knew how it would feel to be free
I wish I knew how it would feel to be free
.

Leaders arrested in Catalonia

El New York Times rescatava, ahir, un article de l'any 1934 on es relatava la proclamació de l'estat català i la posterior detenció del president Companys. Recordava així el rotatiu el 75è aniversari dels fets, efemèride que a Catalunya ha passat sense pena ni glòria; prou feina hi ha, en aquests temps, a netejar tota la brutícia que Catalunya acumula...
.
1934 Leaders Arrested in Catalonia

BARCELONA: The independent state of Catalonia, which was proclaimed by President Luis Companys at 8.30 last night [Oct. 7], came to an end at 6 o’clock this morning when Spanish troops under General Balet occupied the government buildings and arrested the Catalan President and the members of the Cabinet. Simultaneously the project of proclaiming Spain a federated republic with Manuel Azana, former Premier, as its first President, collapsed. Azana was not to be found all day, but it was reported tonight that he has been arrested at a small port near here as he was about to embark for France.
.
Aquest és un relat amb imatges d'aquells dies; el seu tò és pedagògic, ja que el vídeo està preparat per a estudiants (l'he tret de l'edu3.cat). És interessant constatar com hi ha aspectes, en la relació Catalunya-Espanya, que malgrat el temps transcorregut semblen no haver canviat gens. De fet, n'hi ha prou a fer un tomb per les hemeroteques de diaris com La Vanguardia, per comprovar que l'Estatut, el finançament i la llengua fa dècades que són a l'agenda política de l'estat.
.
Edu3.cat

Leaders arrested in Catalonia
It happened back in 1934, when the at that time president of the Catalan government, Mr. Lluís Companys, proclaimed the Catalan State and was, short after, arrested by the Spanish army. The New York Times recalled these facts yesterday.
.
Leaders arrested in Catalonia
1934 wurde der damalige President Kataloniens Lluís Companys vom spanischen Truppen festgenommen, nach er den Katalanischen Staat ausgerufen hatte. Die New York Times gedachte gestern an der Tatsache.

Blogs a les ones

L'endemà de la cerimònia de divendres passat, a Vic, on es van atorgar els premis Blocs Catalunya, des d'un dels estudis de COMRàdio es va parlar d'aquest món blocàire que tant ens agrada i interessa. Convidats a la tertúlia van ser un grapat dels guanyadors (i una finalista), així com la Trina Millán, impulsora de l'STIC.cat que organitza l'event.
Si no veu tenir ocasió d'escoltar el programa en directe, podeu fer-ho clicant aquí. Gràcies a l'Anna del Betes i clicks, que és d'on he tret l'enllaç; ella és una de les participants en la xerrada, que dura 20 minuts.
.
Blogs on air
You might want to click here and listen to a talk show in Catalan, about the world of blogs, focused on those written in this language. This programme was broadcast live last Saturday, from a studio at COMRàdio, in Barcelona, and took place the day after the awards Blocs Catalunya were given.
.
Blogs auf Sendung
Wenn Ihr Interesse daran habt, könntet Ihr hier einfach clicken, um eine Gesprächsrunde über Blogs in Katalonien (auf katalanisch) zu hören. Die Sendung wurde am Samstag live ausgestrahlt, der Tag nach der Preisverleihung der Auszeichnung Blocs Catalunya.
.

Calvari salmantí

La lamentable història dels anomenats "papers de Salamanca" està tenint aquests últims mesos una mena de rèplica curiosíssima, que prova com d'hipòcrita es pot arribar a ser en política. L'actor principal d'aquesta mena de déjà vu és l'alcalde de Salamanca, el Sr. Julián Lanzarote, del PP.
.
Robats a institucions i particulars catalans arran la victòria dels "nacionals" a la Guerra Civil, amb la intenció de cercar-hi dades que permetessin perseguir possibles "desafectes", els famosos "papers" van acabar a l'Arxiu de Salamanca. El Parlament de Catalunya en va reclamar el retorn, recordant que havien sortit del país com a resultat del saqueig per part de la dictadura franquista. Amb l'excusa de mantenir la "unitat" de l'Arxiu, l'alcalde Lanzarote va manipular i empènyer els ciutadans de Salamanca i de mig Espanya a manifestar-se per defensar uns documents que, en la seva immensa majoria, fins llavors probablement ni sabien que existien. Les coses van caure pel seu propi pes, i els documents que encara no han tornat als seus propietaris, estan a punt de fer-ho (si el govern espanyol no torna a fer alguna pirula, cosa que sempre pot passar). Mentrestant, l'alcalde salmantí va canviar el nom del carrer on es troba l'Arxiu, fins llavors Gibraltar, per l'expresiu nom que podeu veure en aquesta foto, que vaig fer en una recent visita a la bonica ciutat castellana...
.
Ara s'han girat les tornes...
.
Juan de Juni és un escultor castellà del segle XVI. L'any 1556 va crear "El calvario", expressament per a la tomba d'un bisbe de Ciudad Rodrigo, a la província de Salamanca. Després de passar-se més de 400 anys a la seva ciutat natal, l'any 1997 l'estat espanyol va comprar l'obra i va decidir traslladar-la a un museu de Valladolid. Com uns i altres (Moncloa, Ciudad Rodrigo i Valladolid) tenien el mateix color polític, ningú no va badar boca i tots contents.
Fa un temps, "El calvario" va tornar a Ciudad Rodrigo per a una exposició temporal. A l'hora de retornar-la a Valladolid, veus populars de tota la província de Salamanca, entre les quals les del neandertal alcalde Lanzarote, han posat el crit al cel i exigeixen que l'escultura es quedi per sempre "allà on pertany, d'on mai no hauria d'haver sortit", bramen: Ciudad Rodrigo.
.
¿Hola? ¿Señor alcalde Lanzarote? ¿Populares salmantinos? ¿Conocen ustedes el significado del bonito vocablo "coherencia"?
.
Per cert, en un curt reportatge emès recentment per la televisió autonòmica de Castella i Lleó, comunitat espanyola a la qual pertanyen tant Ciudad Rodrigo/Salamanca com Valladolid, parlaven d'aquest cas i, curiosament, posaven l'exemple dels "papers de Salamanca" per explicar la incoherència de l'alcalde salmantí. Serà perquè la seu del canal... és a Valladolid?
.
The Salamanca ordeal
As it is explained at the Wikipedia, the so called "Salamanca papers" refer to the 300.000 documents and photographs confiscated from the Catalan government after the Spanish Civil War (1936-1939), which were transported in 12 railway freight wagons to the Castilian city of Salamanca to be stored in what was later to become Spain's Civil War Archive.
The return of the documentation to the Catalan autonomous government was subject to much polemic in the early and mid 2000s. The ad hoc committee of experts declared in 2004 that the documents should be returned to their legitimate owners, both institutions and individuals. Most of the documents have already been transferred, while others will be in a few months... if the Spanish government does not fail to fulfil its duties.
.
The major of Salamanca, a Mr. Julián Lanzarote, a member of the Spanish right-wing, nationalist Partido Popular, used this issue as a political weapon, to harshly criticize the Catalan government, and used the whole story to get the people's support, in Salamanca and other parts of Spain.
A proof of the childish attitude of this politician is he even changed the name of the street where the building of the Archive is! "Gibraltar Street" was replaced with... "Pillaging Street"!! *
.
* Pillaging = "expolio", in Spanish. See pic above.
.

Felicitats i decepció

Felicitats... a Rio de Janeiro, que serà la primera urbs de l'Amèrica del Sud a organitzar uns Jocs Olímpics. Me n'alegro molt, pels carioques i pels sudamericans; organitzar uns Jocs no treu ningú de la pobresa, esclar, però tal com està muntat el nostre món, és obvi que l'event de 2016 servirà per posar el continent en el mapa global. Parabéns, Rio de Janeiro, e muita sorte!

Actualització: en els últims dies heu pogut participar en una enquesta, aquí, a l'In varietate concordia. La pregunta era a quina ciutat crèieu que se li assignaria la tasca d'organitzar els Jocs Olímpics de 2016. Els 35 vots emesos s'han repartit d'aquesta manera: Chicago, 21 (60%); Madrid, 5 (14%); Rio de Janeiro, 5 (14%); Tokio, 4 (11%).
.
Decepció... perque l'In varietate concordia era a la llista dels finalistes... i d'allà no s'ha mogut. Tot i que al principi, us ho juro, no em va treure gens la son saber que hi era, el cert és que, amb el passar dels dies, coi, la possibilitat d'arribar a ser designat millor blog en la categoria de personals m'anava fent cada cop més il·lusió. Tanmateix he de dir que, quan vaig saber que La volta dels 25 era també finalista a la mateixa categoria, no vaig tenir cap dubte que el premiat seria el blog d'en Marc Serena. Enhorabona, Marc, a tu com als altres 9 guanyadors, a les dues mencions especials, a les desenes de finalistes que ens hem quedat a les portes i, vaja, de fet, als centenars i centenars de blogs que fan de la Catosfera un lloc especial, d'encontre, d'intercanvi i, què coi, d'autèntica plaça pública, d'speaker's corner virtual!
.
Com a nota a banda sobre l'event d'aquesta nit a Vic, destaco el fet d'haver conegut en persona els autors de dos dels meus blogs habituals: l'Assumpta de Des d'on neixen tots els somnis -un encant de dona- i en Jesús M. Tibau, flamant vencedor en la categoria "Literatura", amb el seu incombustible Tens un racó dalt del món; per molts anys, Jesús! A més he tingut ocasió de conèixer altres blocàires, cosa que no ha fet sinó convertir la vetllada en una festa molt especial.
.

Amb la llengua (1)

Fa quatre dies s'ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües, una iniciativa anual impulsada pel Consell d'Europa i nascuda el 26 de setembre de 2001, amb bàsicament tres objectius: destacar la importància de conèixer com més idiomes millor, promoure la diversitat lingüística d'Europa i encoratjar l'aprenentatge constant, ininterromput de llengües, també després de l'etapa estudiantil.
.
Un cop coneguts el què, el quan i el perquè, podriem fàcilment destacar una primera incongruència entre els goals del Consell i la realitat al nostre continent: malgrat tot el "blablabla" sobre la "riquesa del plurilingüisme" a Europa, continua havent-hi llengües de primera i de segona, en termes d'oficialitat. Tothom sap de què parlo, oi? També és cert i convé dir, en descàrrec d'aquesta institució, que són raons polítiques més enllà de les potestats del Consell, les culpables que hi hagi dues divisions a la lliga de les llengües europees. Quedi constància, en tot cas, d'aquesta paradoxa.
.
Feta la introducció, un parell d'assumptes: a l'estat espanyol, un 47,6% de la població no parla cap llengua estrangera; gairebé la meitat! Només Hongria (74,8%) i Portugal (51,3%) superen aquesta "marca". A la banda oposada, Noruega i Eslovènia, on més del 70% de la població parla, atenció, dos o més idiomes estrangers; més del 70%! Pas mal, oi?
Aprofito l'ocasió per rebaixar els fums dels nacionalistes hispano-castellans, aquells que no es reconeixen com a tals però que es posen catxondos amb la universalitat de la llengua castellana. No discutirem que hi ha 400 milions llargs de parlants (materns) d'aquest idioma, perquè fariem el ridícul, però pel que fa a Europa, a cap país és el castellà la primera llengua estrangera en número de parlants. Aquesta part del podi se la queda, òbviament, l'anglès i, en segon lloc... tatxan... efectivament, el rus; i és que la influència de l'antiga Unió Soviètica a gran part del continent no va ser en va...
Aquestes dades les ha fet públiques l'Eurostat, i les podeu consultar aquí... en anglès ;)
.
Pel que fa al català, aquesta setmana s'ha donat a conèixer, en el marc del I Simposi Internacional de Multilingüisme i Ciberespai, una dada interessant: malgrat ser parlada, com sabem, en un territori de 10 milions llarguets de persones, la nostra llengua és la vuitena més utilitzada en la blogosfera! Francament, no sé fins a quin punt la dada és científica, però en qualsevol cas és indubtable la força del català en aquest món virtual on passem hores i més hores. No en va, la Wikipèdia catalana gaudeix d'excel·lent salut, tant en número d'articles com en la seva qualitat; així ho destacava recentment un estudi que col·loca la nostra llengua en tercera posició, pel que fa al nivell de qualitat dels seus articles, només darrera l'anglès i l'alemany.
Donades aquestes dades, em pregunto si el català és realment una llengua "minoritària", com es diu no poques vegades, tal vegada "minoritzada" o, potser, "en minoria".
.
About languages
Promoted by the Council of Europe, the Day of Languages was recently celebrated all over the continent. This event aims at three basic ideas: 1. alerting the public to the importance of language learning; 2. promoting the rich linguistic and cultural diversity of Europe, which must be preserved and fostered; 3. encouraging lifelong language learning in and out of school, whether for study purposes, for professional needs, for purposes of mobility or for pleasure and exchanges. Great goals, which unfortunatelly seem not to have impregnated the minds of most Catalans and Spaniards. According to a research delivered by Eurostat, Spain if the third country in the European Union where less people speak one foreign language; only Hungarian and Portuguese data are even worse!
As for the Catalan language, it is interesting to emphasize that, despite being spoken for just a bit more than 10 milion people, it has an impressive strength on the internet. As a clear example of this, Catalan is one of the languages with more articles published at Wikipedia. Also in the world of blogs is Catalan a very used language.
.
Über Sprachen
Seit 2001 hat der Europarat den Europäischen Tag der Sprachen unterstützt. Meiner Meinung nach, lohnt sich diese Initiative ohne Zweifel, da alle die Sprachen geschützt werden mussen. Die Sprachvielfältigkeit hat natürlich ein "schweriges" Gesicht, aber gleichzeitig gib sie uns alle die Möglichkeit, verschiedene Mentalitäten zu erkennen.
Bezüglich meiner Muttersprache, Katalanisch, die "nur" von etwa 11 Mio Menschen gesprochen wird, befindet sich, wie sonderbar!, am 8. Platz der meistbenutzten Sprachen in der Welt des Blogs! Überrachst? Kein Wunder, da wir Katalaner immer in der Geschichte grosse Interesse gezeigt haben, für alles, was in unserer Welt passiert. Die Leidenschaft der Katalaner für Aktualität, für andere Kulturen und die Kenntnis versteckt sich hinter dieser Angabe. Glaube ich!
.

Pirates a les urnes! - ACTUALITZACIÓ!

Actualització 28.09.2009 - 09:05h
.
Jornada post-electoral: els socialistes (SPD) s'han enfonsat; han obtingut el pitjor resultat de la seva història (23% dels vots). Això suposa el final de la Gran Coalició, entre ells i la CDU conservadora, que ha regit els destins d'Alemanya en l'última legislatura. Al mateix temps, els resultats del la CDU de Merkel (33,8%), tot i no ser bons percentualment (han baixat respecte als últims comicis), permeten aquest partit formar govern de nou, aquest cop amb els seus aliats "naturals": els liberals (FDP). Alemanya gira cap a la dreta...
.
A destacar el paper de Die Linke (lit. L'Esquerra), un partit de poc més de dos anys, nascut i format per escindits dels socialistes, que consideraven que el seu partit estava virant massa cap al liberalisme -en termes econòmics- i també per excomunistes de l'Alemanya Oriental. El partit està molt mal vist per amplis sectors del país, sobretot per la seva vinculació amb el passat comunista. Tot i això, alguna cosa deuen estar fent bé quan, en poc més de dos anys, el seu suport no deixa d'augmentar, també a la part occidental d'Alemanya (han aconseguit entrat en uns quants parlaments regionals, en els últims mesos). L'SPD s'haurà de "tranquil·litzar" respecte a Die Linke (fins ara era pràcticament impossible parlar de possibles pactes amb ells), ja que són aliats naturals per eventuals coalicions d'esquerra.
.
Finalment, una penúltima dada: els parlaments alemanys (federal i regionals) són, aquests últims anys, els d'un sistema polític de cinc partits (conservadors, socialistes, liberals, esquerra i verds). Això vol dir que, si bé d'una banda l'estabilitat pot ser un pèl més complicada d'assolir que no pas en un sistema de dos partits, de l'altra l'obligació d'escoltar-se, de cedir uns i altres, de pactar és molt més alta que en aquell. L'estat espanyol és un sistema de dos partits, teòricament més estable: algú s'escolta les bestieses que vomiten, dia sí dia també, els responsables de tots dos, PSOE i PP? Si algú ho fa (jo sí), que m'expliqui en què és millor un sistema de dos (exemple espanyol) que un de cinc (exemple alemany).
.
I l'última: l'FDP, els liberals, que "dretegen" una mica, estan liderats per Guido Westerwelle, obertament homosexual. Algú s'imagina, a l'estat espanyol, un partit que "dreteja" liderat per un polític obertament (he dit "obertament"!) gai? Penso en les reaccions de l'església espanyola, en determinats mitjans de comunicació, ...
.
Post original (27.09.2009 - 09:00)
.
A banda de Portugal, avui també vota Alemanya. Ja veurem quins són els resultats; de moment, totes les opcions estan obertes: repetició de la Gran Coalició dreta-esquerra (CDU-SPD), una coalició de centre-dreta (CDU-FDP), una molt improbable d'esquerres (SPD-L'Esquerra-Els Verds), o un govern trencador... encapçalat pels pirates!
.
.
Nascut a Suècia el 2006, el Partit Pirata (PP; sense comentaris...) va assolir cert ressò arran les europees del juny passat, en aconseguir un eurodiputat. El partit mare va anar parint fillets pels puestus (principalment a Europa i, en menor mesura, a Amèrica); a Alemanya, l'invent es diu Piratenpartei. Les opcions de fer res de bò a les eleccions d'avui no són gaire elevades, si tenim en compte que en l'últim procés electoral en què han participat (fa just un mes, a les "autonòmiques" de Saxònia) el percentatge de vot que van aconseguir va ser de l'1,9%. També s'ha de dir, però, que el suport als Pirates no ha parat d'augmentar des de febrer de 2008, quan va ser del 0,2% ("autonòmiques" de Hessen). I no és menys cert que, malgrat ser més aviat residuals, han aconseguit que els màxims representants dels partits "grans" (la CDU, l'SPD, l'FDP, ...), en algún moment hagin parlat d'ells.
Els pirates (alemanys i de la resta del món) advoquen per desregularitzar el copyright i per acabar amb les patents de programari, entre altres mesures. A més, són ultracrítics amb la política bushista de "vigilància per seguretat": càmeres, control de l'internet, gestió de dades personals, ... tota aquesta història.
.
Qui tingui interès a saber més sobre la jornada electoral d'avui (i entengui l'alemany), aquí trobarà el programa electoral dels Pirates, i aquí, un molt bon resum de tagesschau.de, amb les propostes que els cinc grans partits fan sobre 18 temes concrets.
.
Actualització: a l'Estat Espanyol existeix un Partido Pirata, però no va ser autoritzat a presentar-se a les Europees per qüestions de paperassa. Potser a les pròximes eleccions?
.
Pirates to the ballot boxes!
The pirates might take over the Reichstag in Berlin, this polling Sunday. This would happen only in case the Piratenpartei (Pirate Party) made an unlikely jump ahead and won a (huge) handful of deputies. The most probable thing is that the party will continue to be a small one, although its support has been increasing ever since it was first created, back in 2006.
If the voting process in Germany interests you (and if you can understand German), click here for complete information on the proposals of the five major parties; in case you're interested in the programme of the Pirate Party, then click here.
.
Piraten zur Wahlurnen!
Die Piraten könnten Heute den Reichstag in Berlin kapern, natürlich nur falls die Piratenpartei einen unwahrscheinlichen Sprung machen und ein paar Abgeordneten kriegen wurde. Hoch wahrscheinlich wird die Partei ein kleines bleiben, trotz seiner steigenden Unterstützung, seitdem sie am 10. September 2006 begründet wurde.
Wenn Sie sich daran interessieren zu wissen, was mit der Wahl los ist, clicken Sie einfach hier um mehr Information über das Program der fünfgrößte Parteien zu lesen; für komplette Infos über das Programm der Piraten, clicken Sie hier.
.

A reveure, Catalunya

Tot allò que molts heu escrit aquests dies sobre el cas Millet, m'ho he llegit amb interès. Jo no n'he parlat, fins ara, potser per por a col·lapsar la catosfera amb aquest afer. Un no gens premonitori article de febrer de 2008, però, m'ha portat a algunes reflexions; vull compartir-lo amb vosaltres perquè, n'estic segur, a molts us interessarà el que l'autor, Xavier Bru de Sala, hi deia. I de ben segur que també a vosaltres us aportarà elements de reflexió...
.
Tot el que s'està dient aquests dies a l'entorn d'aquest cas, que tant sembla haver fet trontollar l'estabilitat de les parets del catalanisme (quina bestiesa, d'altra banda, equiparar 'catalanisme' amb 'Millet'; com si aquest, i altres suposats "prohoms", fossin la base on se sustenta aquell), d'alguna manera ajudarà que certs "dogmes" es desmuntin, espero, per sempre. Després d'aquest cas, dubto que mai més es torni a parlar del catalanisme com si fos un concepte inqüestionable, equivalent a "bona gestió", "decència", "honorabilitat", ... Millet és un xoriço, i d'aquests no n'hi ha només a la segoviana Cantimpalos, sino també al nostre país. Adéu, idealitzada Catalunya romàntica; benvinguts tots a la Catalunya real, amb les seves virtuts i les seves misèries (i els seus miserables).
.
L'article de Bru de Sala, que podeu llegir clicant sobre la imatge de l'esquerra, m'ha portat a una reflexió, o a una sèrie de..., que vull palesar a l'In varietate concordia. No serveixo per idolatrar ningú, jo; mai no he tingut "herois", ni de nano; només un cop he demanat un autògraf a un personatge públic (l'alcalde de Berlin, recentment), i va ser només per tenir una excusa per intercanviar-hi quatre paraules, res més. Sóc fatal per les jerarquies; suposo que per això em costa que em manin, si qui ho fa no mostra un altíssim grau de coherència en les seves ordres i accions... Difícilment algú m'impressiona: que cadascú faci el que ha de fer, amb ètica, amb un concepte moral de les coses i amb respecte pels altres. I, sobretot, mai, mai penso que és més honorable qui més amunt es troba en la piràmide social; el fet de ser allà dalt no és cap garantia d'honorabilitat, cap. Fèlix Millet n'és la prova més actual, però molts altres amb càrrecs de responsabilitat demostren, dia a dia, que l'honor no ve lligat a una condició professional, a un càrrec, sinó a una manera d'entendre la vida. No és més honorable qui més medalles col·lecciona, sino qui, des de la seva posició, fa de l'ètica el seu escut.
.
Al Sr. Millet se'l tenia per un exemple per a la societat: de gestor exemplar, el qualificava Bru de Sala en l'article. No critico l'escriptor filòleg: ell no estava obligat a saber de les accions immorals d'un dels més grans cínics i xoriços catalans dels nostres temps (que se sàpiga fins ara, esclar). Però el seu article m'ha fet pensar en com n'és, de difícil i arriscat, apostar per algú cegament, prendre'l com a "heroi", com a exemple a seguir... Mai no s'hauria hagut de confrondre persones, o institucions, amb una certa idea de país. Mai no s'hauria d'haver donat per fet que certes persones són honorables, només per ser qui són.
.
La patacada que està suposant descobrir les accions de Millet és tan grossa que, com deia més amunt, difícilment el país, Catalunya, tornarà a ser com abans. I això no és dolent, al contrari; una teràpia de xoc pot ser excel·lent per remoure la brutícia, per ajudar tothom a situar-se en un pla de realisme, per treure del seu somni de líquid idealisme aquells que fins ara hi havien viscut, convençuts que un cognom i una procedència eren garantia de feina ben feta, d'amor pel país. L'honorabilitat es guanya dia a dia, no a cop de llibre de família.
.
* Gràcies per l'article, Lucila.
.
Bye, Catalonia
Tough days for some 'petty thieves' these days, in Catalonia. One of the most prominent, allegedly distinguished men in the country, Mr. Fèlix Millet, the former President of the Foundation Palau de la Música (Palace of Music), is now suspect of having stolen millions of Euros while carrying out his duties. He falsified invoices, he diverted money into his own private properties... The whole story has been hard not just for himself, of course and happily, but also for many Catalans who, in a way, used to believe such things could not happen in our country. Weird as it might sound, this is the way it is. Now, for many citizens, the fall of Fèlix Millet has been sort of a slap, that has brought them, all of a sudden, to a reality they had probably never imagined (or wanted to, to be more precise).
These are tough days for a part of the country, yes, but I have the impression that a bright side comes out of this story: it will help many relocate themselves, with respect the country (who we catalans are, what and how our country and fellow citizens are, ...), and I take this as an excellent way to clean.
.

Think tanks

Com es pot suposar pel seu nom, els think tanks són institucions on es reflexiona (es "pensa") sobre aspectes relacionats amb el comerç, la seguretat, les relacions internacionals... Els seus membres, persones a les quals, per la seva formació i/o trajectòria professional, se les considera influents i amb prou crèdit intel·lectual, plasmen en informes les seves conclusions. Alguns d'aquests think tanks són obertament propers a un partit polític determinat (és el cas de la FAES, propera al PP, o del Real Instituto Elcano, al PSOE); d'altres són independents, tot i que, sense ser-ne cap expert, intueixo que normalment escoren cap a alguna banda. En qualsevol cas, tenen prou força com per influir en política, especialment als Estats Units, on van sorgir els primers think tanks fa més d'un segle.
.
Obro parèntesi. És un pèl dens, el tema, ho sé, però no em direu que no és interessant saber-ne coses! Va, una miqueta més, que aviat arriba la "teca"! Tanco parèntesi.
.
A l'estat espanyol, el think tank més influent és un que ja he mencionat: el Real Instituto Elcano, amb base a Madrid. Cal dir que el seu fundador (2001) va ser Emilio Lamo de Espinosa, un jurista i sociòleg obsessionat amb Catalunya i el País Basc ("No es cierto que España sea un estado plurinacional, como nos quieren hacer ver"; aquesta és seva. Òbviament a Espanya, o demostres obsessió per aquests dos territoris o no et menges un torrat). Un altre important think tank és català, el CIDOB, el perfil del qual -serà perquè la seu és a 600 km de Moncloa- és relativament menys polític que l'anterior... i el pròxim.
.
Arribem al "tema"; el Grupo de Estudios Estratégicos és una altra d'aqueses institucions, en aquest cas clarament escorada a la dreta pepera. Les seves àrees d'estudi són, sobretot, la "seguretat" i la defensa, àmbits en què va saltar a l'esfera pública arran els atempats de l'11-S als Estats Units. Doncs bé, a l'entorn de les consultes sobre la independència, que últimament ocupen primeres planes als mitjans, el GEES ha publicat un article on, sense manies, es recorda el paper de l'exèrcit espanyol com a garant de la unitat de la pàtria. Això sí, en una mostra d'obertura democràtica de mires, l'autor també assegura que l'exèrcit no hauria d'actuar sense el consentiment del govern de l'estat (el fotran fora per tou!). L'article és interessant de llegir pel que diu, per com ho expressa, i també per la referència a les polítiques que s'estan duent a terme, des del govern de l'estat, per acabar amb la discriminació sexual a l'exèrcit...
.
Think tanks
The first think tanks appeared in the US, in the 19 century. Nowadays, they are spread all over the world, also to Catalonia and Spain. One of the most important in Spain, in terms of political influence, is the "Grupo de Estudios Estratégicos", which is politically aligned with the extrem right partially represented by the "Partido Popular". This institution has recently released a report where the role of the army is appealed, in case the Catalan government declared the independence of Spain.
The first thing I thought about, when I read it (here, in Castillian Spanish), is that some members of the Spanish political spectrum, and also of the media, must be a bit too nervous, since they keep talking about the issue of the independence, probably even more than most Catalans. Secondly, it sounded weird to me, that anybody can speak about sending out the army to a "rebel" territory... when we speak about the European Union in the 21 century!
Some Spaniards are getting very nervous, indeed...
.

Cliente

No és castellà, és francès: Cliente és el nom de l'última pel·lícula de Josiane Balasco. El film ha estat una descoberta sorpresa: "Què veiem? Et fa gràcia alguna en particular?" -"No, de fet no tinc cap preferència"... L'única referència que en teniem? Un petit resum, d'un parell de línies... "Una dona de 50 anys viu sola i contracta regularment els serveis sexuals de joves a través d'internet". Aquestes 15 paraules i el fet que la pel·li fos francesa van obrar el miracle; voilà!, a la sala 1 hi falta gent. Amor, sexe, sexe, amor... descoberta en positiu, descoberta en negatiu, decepció, rutina, joventut, maduresa, il·lusió, esperança... una música excel·lent i, com deia aquella, "hasta aquí puedo leer".
No n'havieu sentit a parlar, de la clienta? Us la recomano molt!
.
..
"Cliente" ("A French gigolo") is a movie directed by Josiane Balasko, who also has a role in the film. The movie was a surprising discovery -in a positive way; my friend and I had no idea what it was about, further than the few words we read on a paper: "A successful 50 y.o. woman pays young male scorts for sex". There's plenty of (explicit) sex, love, discovering, disappointment, routine, youth, maturity, hope... and excellent music. Have you not heard about it? I highly recommend it!
.
"Cliente" ("A French gigolo") ist ein von Josiane Balasko geführte Film, die auch eine Rolle drin darstellt. Der Film war eine total Überrachung für meinen Freund und mich selbst, da wir eigentlich nur weniger Wörter drüber gelesen hatten: "Eine 50-jährige Frau verliebt sich in einen Callboy". Es gibt eine Menge (impliziten) Sex, Liebe, Entdeckung, Enttäuschung, Routine, Jugend, Fälligkeit, Hoffnung... und erstklassige Musik. Habt Ihr drüber nie gehört? Ich empfehle den Film wärmstens!
.
"Cliente" c'est un Film français dirigé par Josiane Balasko, que j'ai découvert hier et qui m'a vraiement faite plaisir. Comme on explique dans la Wikipédia...
"Judith est une habituée de la prostitution masculine et rencontre Patrick, qui cache sa double vie à sa femme. Celle-ci s'en aperçoit et va le retrouver dans sa chambre d'hôtel avec une cliente. D'abord offusquée par le comportement de son mari, elle lui demande de continuer à "faire l'escort" pour payer les traites de son salon de coiffure..."
C'est tout que j'ai aimé dans le film: la musique sûrtout, mais aussi les personages -comment ils sont construïs, particulièrement Judith et sa soeur... Dedans il y a du sex, d'amour, d'espoir, de découverte ... et de bonne musique. Vous ne le connaisez pas? Je vous le recommande vivement!
.

20 anys menys 54 dies

No és una condemna, no, sino el temps que ha passat des d'aquell històric 9 de novembre de 1989, quan un mur que fins aleshores havia resultat mortal per a 240 persones, s'esquerdava definitivament. El 9-11-89 va suposar no només l'inici de la reunificació de Berlin, i per extensió d'Alemanya, sinó el començament de l'era post Guerra Freda i la consegüent reorganització geopolítica dels blocs, que fins llavors una ridícula paret de 160 km havia aconseguit mantenir en continua trempera bèlica. Una paret... això és avui dia aquell "Mur de Berlin": un ridícul tros de paret, on quillos de mig món, però majoritàriament sudeuropeus, deixen constància de l'amor que senten per la seva Yesi de torn...
.
El cas és que la commemoració d'aquella data inoblidable s'atansa. Berlin ofereix durant aquestes setmanes una enorme quantitat d'activitats per celebrar l'efemèride, i el Telenotícies de més audiència de la televisió alemanya s'apunta al carro dels recordatoris amb una interessant iniciativa: des del seu web, és possible veure tots els Tagesschau (els TN) que es van emetre entre setembre i novembre de 1989. Malauradament, només alguns lectors de l'In varietate concordia podran gaudir-ne, per raons òbvies, però, tot i això, potser a algún no parlant d'alemany, li faci gràcia veure un informatiu amb "look '80", que mostra mapes d'un país inexistent, la RDA (DDR en alemany).
.
20 years minus 54 days
Exactly 20 years minus 54 days ago, the Berlin wall started to crack. In the evening of November 9, 1989, the end of the two worlds, capitalist and communist, began. In order to commemorate the event, Berlin is presenting a number of cultural activities, which are listed here. Plus, the German newsprogram with the biggest audience, Tagesschau, offers in its website the possibility to watch evey program, which was broadcasted between September and November of 1989. Even if you don't understand German, it might be worth seeing at least one of them: weird to see maps of a non-existing country, the GDR (DDR in German).
.
20 Jahre minus 54 Tage
Nach einer "friedlichen Revolution" fiel die Mauer vor 20 Jahre minus 54 Tage. Mit zahlreichen Akivitäten feiert Berlin heutzutage dies Jubiläum, die unter mauerfall09.de nachzulesen sind. Auch die Tagesschau sich die Feier anschliess; hier sind alle die Tagesschau zu sehen, die zwischen September und November 1989 ausgesendet wurden. Die Initiative der Tagesscheu.de finde ich wirklich toll!
.

A tres quarts i mig d'onze...

Rebaixem una mica la pressió ambiental, tensa en aquests dies de referèndums en el punt de mira i manifestacions falangistes; deixem -puntualment- la política a un costat, i coneguem un parell d'invents interessants.
.
El primer el podeu veure a la dreta d'aquest blog; és un rellotge, però un de diferent: a més de marcar les hores en format digital, les expressa per escrit en la forma tradicional catalana, aquella que molts no usen per presumptament complicada. De ben segur que aquest estri ajuda els qui tenen problemes per dir l'hora correctament; els ho posa facilíssim, de fet! Els responsables de l'invent els trobareu en aquest web: Hora:cat. No només n'han creat una versió virtual, que podeu posar als vostres blogs i pàgines web, sinó que també comercialitzen rellotges, diguéssim, tangibles.
No tinc comissió, hehe, així que vosaltres mateixos; només pretenc donar a conèixer la iniciativa, que trobo original i curiosa.
.
La segona història de què vull parlar-vos em toca de més a prop: com a periodista i amantíssim de la comunicació que sóc, m'agrada l'aplicació que proposen els de La Nostra TV 2.0. L'he descobert gràcies a una Iniciativa pròpia, i ja la tinc instal·lada al portàtil.
La Nostra TV 2.0 permet veure canals de televisió i escoltar emisores de ràdio de l'espai comunicatiu en llengua catalana. Allò que, per exemple, PP i PSOE neguen als ciutadans del País Valencià (poder veure la televisió pública catalana), La Nostra TV 2.0 ho ofereix de franc i amb bona qualitat d'imatge i sò, via internet. Gràcies a aquesta aplicació he pogut veure, per exemple, el canal 24/9, l'emisora d'informació continua de la Ràdio Televisió Valenciana (amb el nom s'ho van currar, trobo!).
.
Perquè no digueu que sóc espès i que només parlo de política (tot i que... mmm... feu-vos-en a la idea: no trigaré a tornar-hi ;)
.
English summary
I was pretty in a political mood, in the past articles, which was of course related to the referendum for the independence of Catalonia and the demonstration of the Spanish extremists in the Catalan village of Arenys de Munt. Now the time for a break has come!
Speaking about time... introducing an original watch; we Catalan speakers have a somehow complicated way to say the time, even for not few Catalan-borns. A local firm, Hora:cat, has invented a watch, both virtual for blogs, and also real to wear, that shows the time not only in a digital format, but also in the written form of the Catalan expression; fun, is it not? You can see the virtual one on top of this blog, on the right column.
Besides, a program can be downloaded from La Nostra TV 2.0 that will allow you tune into a number of tv and radio stations, from all the Catalan-speaking territories: Catalonia, the Valencian Counties, the Balearic Islands, Andorra and North Catalonia (located in southern France). If you're interested in practicing your knowledge of Catalan, La Nostra TV 2.0 is an excellent way to do so!
.
Deutschefassung bald erhältlich
Zwei neuigkeiten sind im Internet zu finden, die mit der katalanischen Sprache zu tun haben: einerseit, unter Hora:cat ist eine besondere Uhr zu sehen. Nicht nur zeicht sie die Zeit im digitaler Format -also ganz International, sondern auch mit der "katalanischen Formulierung", die ziemlich kompliziert ist, sogar für eine Menge Muttersprachler von katalanisch.
Ausserdem, unter La Nostra TV 2.0 kann man verschiedene Fernseh- und Radiosender des katalanischen Sprachraums finden, wie TV3 aus Katalonien, 9/24 aus València und IB3 aus den Balearen, sogar wie FR3 aus Süd-Frankreich -wo die katalanisch Sprache noch Heutzutage geschprochen wird.
.