Actualització 28.09.2009 - 09:05h
.
Jornada post-electoral: els socialistes (
SPD) s'han enfonsat; han obtingut el pitjor resultat de la seva història (23% dels vots). Això suposa el final de la Gran Coalició, entre ells i la
CDU conservadora, que ha regit els destins d'Alemanya en l'última legislatura. Al mateix temps, els resultats del la CDU de Merkel (33,8%), tot i no ser bons percentualment (han baixat respecte als últims comicis), permeten aquest partit formar govern de nou, aquest cop amb els seus aliats "naturals": els liberals (
FDP). Alemanya gira cap a la dreta...
.
A destacar el paper de
Die Linke (lit. L'Esquerra), un partit de poc més de dos anys, nascut i format per escindits dels socialistes, que consideraven que el seu partit estava virant massa cap al liberalisme -en termes econòmics- i també per excomunistes de l'Alemanya Oriental. El partit està molt mal vist per amplis sectors del país, sobretot per la seva vinculació amb el passat comunista. Tot i això, alguna cosa deuen estar fent bé quan, en poc més de dos anys, el seu suport no deixa d'augmentar, també a la part occidental d'Alemanya (han aconseguit entrat en uns quants parlaments regionals, en els últims mesos). L'SPD s'haurà de "tranquil·litzar" respecte a Die Linke (fins ara era pràcticament impossible parlar de possibles pactes amb ells), ja que són aliats naturals per eventuals coalicions d'esquerra.
.
Finalment, una penúltima dada: els parlaments alemanys (federal i regionals) són, aquests últims anys, els d'un sistema polític de cinc partits (conservadors, socialistes, liberals, esquerra i verds). Això vol dir que, si bé d'una banda l'estabilitat pot ser un pèl més complicada d'assolir que no pas en un sistema de dos partits, de l'altra l'obligació d'escoltar-se, de cedir uns i altres, de pactar és molt més alta que en aquell. L'estat espanyol és un sistema de dos partits, teòricament més estable: algú s'escolta les bestieses que vomiten, dia sí dia també, els responsables de tots dos, PSOE i PP? Si algú ho fa (jo sí), que m'expliqui en què és millor un sistema de dos (exemple espanyol) que un de cinc (exemple alemany).
.
I l'última: l'FDP, els liberals, que "dretegen" una mica, estan liderats per Guido Westerwelle, obertament homosexual. Algú s'imagina, a l'estat espanyol, un partit que "dreteja" liderat per un polític obertament (he dit "obertament"!) gai? Penso en les reaccions de l'església espanyola, en determinats mitjans de comunicació, ...
.
Post original (27.09.2009 - 09:00)
.
A banda de Portugal, avui també vota Alemanya. Ja veurem quins són els resultats; de moment, totes les opcions estan obertes: repetició de la Gran Coalició dreta-esquerra (CDU-SPD), una coalició de centre-dreta (CDU-FDP), una molt improbable d'esquerres (SPD-L'Esquerra-Els Verds), o un govern trencador... encapçalat pels pirates!
.
.Nascut a Suècia el 2006, el Partit Pirata (PP; sense comentaris...) va assolir cert ressò arran les europees del juny passat, en aconseguir un eurodiputat. El partit mare va anar parint fillets pels
puestus (principalment a Europa i, en menor mesura, a Amèrica); a Alemanya, l'invent es diu
Piratenpartei. Les opcions de fer res de bò a les eleccions d'avui no són gaire elevades, si tenim en compte que en l'últim procés electoral en què han participat (fa just un mes, a les "autonòmiques" de Saxònia) el percentatge de vot que van aconseguir va ser de l'1,9%. També s'ha de dir, però, que el suport als Pirates no ha parat d'augmentar des de febrer de 2008, quan va ser del 0,2% ("autonòmiques" de Hessen). I no és menys cert que, malgrat ser més aviat residuals, han aconseguit que els màxims representants dels partits "grans" (la CDU, l'SPD, l'FDP, ...), en algún moment hagin parlat d'ells.
Els pirates (alemanys i de la resta del món) advoquen per desregularitzar el
copyright i per acabar amb les patents de programari, entre altres mesures. A més, són ultracrítics amb la política
bushista de "vigilància per seguretat": càmeres, control de l'internet, gestió de dades personals, ... tota aquesta història.
.Qui tingui interès a saber més sobre la jornada electoral d'avui (i entengui l'alemany),
aquí trobarà el programa electoral dels Pirates, i
aquí, un molt bon resum de
tagesschau.de, amb les propostes que els cinc grans partits fan sobre 18 temes concrets.
.Actualització: a l'Estat Espanyol existeix un Partido Pirata, però no va ser autoritzat a presentar-se a les Europees per qüestions de paperassa. Potser a les pròximes eleccions?.Pirates to the ballot boxes!The pirates might take over the Reichstag in Berlin, this polling Sunday. This would happen only in case the Piratenpartei (Pirate Party) made an unlikely jump ahead and won a (huge) handful of deputies. The most probable thing is that the party will continue to be a small one, although its support has been increasing ever since it was first created, back in 2006.If the voting process in Germany interests you (and if you can understand German), click here for complete information on the proposals of the five major parties; in case you're interested in the programme of the Pirate Party, then click here..Piraten zur Wahlurnen!Die Piraten könnten Heute den Reichstag in Berlin kapern, natürlich nur falls die Piratenpartei einen unwahrscheinlichen Sprung machen und ein paar Abgeordneten kriegen wurde. Hoch wahrscheinlich wird die Partei ein kleines bleiben, trotz seiner steigenden Unterstützung, seitdem sie am 10. September 2006 begründet wurde.Wenn Sie sich daran interessieren zu wissen, was mit der Wahl los ist, clicken Sie einfach hier um mehr Information über das Program der fünfgrößte Parteien zu lesen; für komplette Infos über das Programm der Piraten, clicken Sie hier..
.
Un cop coneguts el què, el quan i el perquè, podriem fàcilment destacar una primera incongruència entre els goals del Consell i la realitat al nostre continent: malgrat tot el "blablabla" sobre la "riquesa del plurilingüisme" a Europa, continua havent-hi llengües de primera i de segona, en termes d'oficialitat. Tothom sap de què parlo, oi? També és cert i convé dir, en descàrrec d'aquesta institució, que són raons polítiques més enllà de les potestats del Consell, les culpables que hi hagi dues divisions a la lliga de les llengües europees. Quedi constància, en tot cas, d'aquesta paradoxa.
"
Escrits
