Mas a la FAZ

La Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), un dels diaris més influents d'Alemanya, ha publicat avui una entrevista amb el president de la Generalitat, Artur Mas. Encuriosit especialment per les preguntes, me l'he llegida amb interès, aquest matí.

Aquesta curiositat que sentia té un motiu: conec els trets bàsics del periodista. Leo Wieland és corresponsal de la FAZ, viu a Madrid des de 2002. El seu perfil es pot resumir amb dos verbs: dreteja i espanyoleja. Res a dir, naturalment, i menys encara sabent que treballa per un diari proper a les tesis conservadores. Senzillament, deixo la dada per a informació de l'amable lector.

"Wir wollen die gleiche Souveränität, wie sie das Baskenland hat"

Això respon el president ("Volem la mateixa soberania que té el País Basc") a la pregunta "En què consisteix (l'agenda catalana)?". Mas explica als lectors del diari que a Madrid "es decideix sobre els impostos (de les Comunitats Autònomes, excepte Euskadi i Navarra) i després se'ns fa una transferència. Jo vull capacitat absoluta d'elecció".

També m'ha semblat interessant la resposta de Mas a la pregunta "És Escòcia un model (per a Catalunya)?". Diu el president: "Hi ha algunes similituds, però el Regne Unit no és Espanya i Catalunya no és Escòcia. Catalunya té molt més pes a Espanya que no pas Escòcia a la Gran Bretanya, i Catalunya té una població molt mixta, Escòcia no tant. Però la Gran Bretanya té una democràcia molt més sòlida i amable que Espanya".

M'ha sobtat constatar que el periodista hagi estat més neutral del que m'esperava, amb les seves preguntes. Un motiu més per no oblidar que els prejudicis són un error, suposo. L'entrevista la podeu llegir clicant aquí (Im Gespräch: Kataloniens Ministerpräsident Artur Mas), en la versió original en alemany. En cas de necessitar la traducció, Google ofereix la traducció automàtica (complexa, però útil per fer-se una idea) en aquest link.

Ai, Cooper, que em fas tremolar

Semblava que no arribaria, aquesta temporada, però ho ha fet, vaja si ho ha fet! Després d'unes setmanes inhabitualment suaus, un tal Cooper -diuen que és un anticicló- truca a la porta, acabat d'arribar directament des de Sibèria. Que porta a la maleta? el més obvi, venint d'on ve: fred, molt de fred, un fred exagerat. Només una dada: a aquestes hores, quarts de 10 del matí, encara tenim 10°C sota zero (temperatura de sensació, coses del vent: -21°C).

Com? que he de ser a un lloc a les 10.30h? doncs apa, som-hi: a per l'abric, la bufanda, els guants, el gorro de llana, els botins, els dos jerseis, ... http://tinyurl.com/7av5kq9 (les temperatures que veieu en aquest gràfic són les màximes previstes per avui :O

Tarde, pero llegó: el invierno ha hecho aparición, por fin, ¡y cómo! Llegado directamente desde Siberia, nos repartirá en los próximos días temperaturas gélidas, muy gélidas. ¡Alemania, a sus abrigos! http://tinyurl.com/6m4okn9

Cold, very cold nights and days will Germany live in the coming days. Anticyclone Cooper arrives from Siberia and brings with him icy temperatures! http://tinyurl.com/7mgfnm3

Adéu, RDA, adéu...

S'acaba, aquest cap de setmana tanca un altre clàssic (i en van...) del panorama nocturn berlinès: el Klub der Republik (KdR) mor jove, als 10 anys d'edat, per obra i ¿gràcia? de l'especulació urbanística. Ho explicaven fa uns dies a la tele de Berlín i Brandenburg, la rbb:



Li dedicava unes línies poc després d'aterrar a Berlín, l'any 2007. Rellegir-les ara, sabent el trist destí d'aquell primer pis al districte de Prezlauer Berg, provoca una sensació de buit ja coneguda, la mateixa que ha suscitat cada mort anunciada d'un clàssic de la ciutat (i en van...)

La RDA encara viu

Original post and comments at The Berlin Chronicles

El record de l'antiga RDA perviu a Berlin en semàfors (amb els famosos Ampelmann), a botigues de venda d'andròmines, restaurants i, també, bars musicals. En aquesta última categoria, un local que està molt bé és el Klub der Republik (KdR) de la Pappelallee, a cinc minuts a peu de l'U-Bahn Eberswalder Strasse.

El local és diàfan: una sala gran, quadrada, amb un enorme finestral que dóna al carrer. Això sí, un pèl difícil de trobar si un es despista una mica, perque està situat a un primer pis i l'escala per pujar-hi és a un pati interior no gaire il·luminat.

La decoració al KdR reflexa fidelment la que lluïen els interiors en temps del Mur: el paper de les parets, les làmpares retro... sí, un àire setentero impregna l'ambient. Una curiositat és aquest text, que es pot llegir en una pissarra al costat de la barra: "1€ aufs 1ste Getränk ist für den Tanzmeister". Efectivament, la primera copa costa un euro més del que diu la carta de preus, i aquest euro extra va directament a la butxaca del DJ. Original i, en qualsevol cas, a un local on una birra costa 2€, tampoc no ve d'aquí.

The GDR, still alive and kicking
Rests from the former GDR are still to be seen in many places in Berlin: at traffic-lights (with the famous Ampelmann), shops where they sell old stuff, restaurants and, also, music bars. In this category, a very nice place is the Klub der Republik (KdR) at the Pappelallee, only 5 minutes walking from U-Bahn Eberswalder Strasse.

The bar is pretty big and has a huge glass front directly on the street. It is located on a first floor and, unless you pay attention, one might walk by without even noticing the bar's there; the main entrance, the stairs which lead you up, are in a backyard and there's not much light around.
It is decorated just like it used to be in the DDR times: the paper on the walls, the retro lamps... indeed, the 70s are around the place. As a curiosity, this text which can be read on a board at the bar: "1€ aufs 1ste Getränk ist für den Tanzmeister". Yes, you pay one extra euro with the first drink, which goes directly to the pocket of the DJ. Considering a bier is only 2€, it is no big deal.

Glaçats

Ho he vist i m'he quedat mut. Continuo preguntant-me quan petarà tot plegat, i preguntant-me també quina devia ser la guspira que va convertir la indignació dels ciutadans de l'hexàgon en una operació de neteja a fons, a cop de guillotina. És real, tot plegat, o és només un malson sense final?



Aquests del PP són el que van guanyar les últimes eleccions a l'estat amb l'absoluta? El partit que a València té uns representants que foten un tuf a xoriço que no se l'acaben, i que malgrat tot són "no culpables" a ulls de jurat "popular"? ... Estem parlant de l'estat dels 5,2 milions d'aturats, un gendre reial al punt de mira, Millets i Montulls enfotent-se de tot des dels sofàs de casa seu, ajuntaments que amenacen de no pagar les nòmines dels seus treballadors, funcionaris (i no funcionaris) a qui es demanen "esforços" extra dia rere dia? Del mateix estat on un jutge seu davant d'un altre jutge per haver volgut esclarir crims que una amnistia postfranquista pretenia mantenir tapats?

Espero que la primavera ens porti llum i color, molta llum i molt de color. Aquest hivern, segons les nostres sensacions tèrmiques poc hivernal, paradoxalment ens està glaçant les entranyes.

¡A buenas horas, mangas verdes!

Winter? where? What we've had so far cannot be considered winter. Although... yeah, looks like there are traces of it somewhere, ahead! I'll be glad to experience some freezing temps, finally, and also some snow... eventually. Just as glad as I will be when the spring bursts out, and dresses the whole city in green...

El fred, que fins ara pràcticament no hem tingut, treu el nas. De neu no n'hem vist pràcticament gens, i a dia d'avui les previsions tampoc no la deixen entreveure, però amb aquestes temperatures, amb màximes, puntualment, de 10°C sota zero i mínimes de fins a -15°C, qui sap...

Tendència de les temperatures màx. i mín. a Berlín, del 26 gener al 10 febrer

L'hivern m'agrada, em ve de gust que arribi, ni que sigui tard, tot i que des que vaig desembarcar a Alemanya, enguany farà (ja) cinc anys, em fa feliç l'arribada del bon temps. El fred no és problema, qüestió d'abrigar-se (Unterhosen inclosos, si cal); el problema és la manca de llum del novembre i del desembre. Poc abans de Nadal, però i afortunadament, els dies tornen a guanyar hores, la foscor, lentament, remet. Avui, a les 17h., encara no era negra nit. Primavera!

Primavera? hmm... no, no encara. Demà toca tornar-se a abrigar i els arbres seguiran pelats com una mala cosa, però ja falta menys, cada dia un dia menys...

JC Radio, ¡la Bruja!

És fascinant: nascut a Barcelona/Catalunya, residint a Berlín/Alemanya i escoltant, en directe, gràcies a una de les moltes coses bones que tenen els temps esbojarrats en què vivim, una emissora de ràdio que emet en directe des de Quito/Equador. Sincera, profundament fascinat.

http://www.jcradio.com.ec/

Va ser fa molts anys, però els records del temps viscut a la capital equatoriana els guardo ben endins. Tot i no ser una experiència gaire ben entomada en un primer moment, acabaria modelant el meu caràcter, la meva forma d'entendre el món. Sense Quito al meu haver... no, no sé com seria avui, no m'ho vull ni imaginar, francament.

L'internet és una cosa al.lucinant, potser la més al.lucinant que ha viscut la humanitat al llarg de tota la seva història? no, de fet n'hi ha hagut moltes, de fites que mereixen aquest qualificatiu: la descoberta del foc segur que ho va ser, en el seu moment, tot i que em costa imaginar-me el Sr. Unga Unga qualificant aquest moment amb un tal adjectiu... O de la roda (us ho imagineu, la primera vegada que algú va adonar-se que, amb una roda, podia transportar coses fàcilment?), ... les canalitzacions, la nevera! ... i tantes i tantes altres. Però segur que cap com l'internet no ha empetitit el món d'aquesta manera.

És que és fascinant: nascut a Barcelona/Catalunya, residint a Berlín/Alemanya ... Sincera, profundament fascinat!

ps: JC Radio, la Bruja, era la meva emissora de capçalera, en aquells temps, a mitjan anys 80. Quins records, quin somriure se'm dibuixa :-)))