Disponible en castellano mediante el traductor de Google (link a la derecha)
.
Most posts are translated into English
Die meisten Beiträge werden auf deutsch übersetzt

Puro teatro

S'ha acabat, mudança feta; game over! Ja sóc maresmenc de facto, he canviat la visió directa del Tibidabo per les vistes fantàstiques al mar, que sembla a tocar, i ja només em queda anar recuperant la normalitat. Soooom-hi!

.

Tornant avui, no hi pot haver altre tema a l'In varietate concordia que... exacte, el finançament. No faré referència a xifres; només posaré de manifest com de previsibles són els polítics d'aquest país. Fins i tot abans de fer-se públics els termes de l'acord, ja sabem quines seran les reaccions de cadascú: el PSOE català i l'espanyol estaran encantats de conèixer-se i de ser tan fantàstics; ERC farà equilibris en la cerca d'una equidistància esquizofrènica (com el PSOE espanyol, de fet); CiU lamentarà un acord insuficient i recordarà els temps del Majestic (bé, no, això potser no gosarà fer-ho); ICV... els d'ICV no sé què diran, perquè són tan chachipirulis que segur que em sorprenen; i el PP, evidentment, assegurarà amb tò de gravetat que tot plegat és una mostra més de la feblesa de Zapatero i que un dia d'aquests Espanya es trenca.

.

No se n'adonen, que resulten patètics? No ho entenen, que si alguna cosa provoca abstenció a les urnes, són ells mateixos? De debò que no hi ha ningú intel·ligent i amb autèntic esperit de servei als ciutadans, a l'altra banda? Hola? La pell de brau és l'escenari, i nosaltres, obligats espectadors d'una obra que fa pudor a socarrim...

.

.
Theater

Why are most politicians' reactions so easy to predict? It is so, at least, in Catalonia and all of Spain. An important agreement will be reached today, with regards the financial resources that the central government and the autonomous ones will share within the next few years. It is just amazing how simple it is to guess what the reactions to this event will be, whether praising or criticizing the agreements.

Why are they so incredibly simple? Who do they think they fool?

.

Live from Buenos Aires and Tegucigalpa

Aquests dies, dues són principalment les noticies que ens arriben des de l'Amèrica Llatina; l'una fa referència a la Grip A, que està fent estralls a l'Argentina: col·legis tancats (en aquesta època de l'any, en ple hivern, les escoles argentines fan normalment una setmana de vacances; donat el caire que estan prenent les coses, el govern ha obligat les escoles a tancar... un mes sencer! No cal dir que el debat està servit. Us ho imagineu, mares i pares, que de sobte, en ple hivern, us diguin que els vostres fills no tenen escola durant quatre setmanes?!?), teatres i cinemes amb poquíssima assistència, prohibició d'entrar a determinats espais públics a les persones a priori més vulnerables, etc.

L'altra punt calent és a l'Amèrica Central, concretament a Hondures, on un cop d'estat, al qual va seguir l'expulsió del país del fins aleshores president Manuel Zelaya, ha suposat una cleca al procés democratitzador a la regió. Malauradament, els llatinoamericans han tingut ocasió sobrada d'acostumar-se als cops: prop de 250 n'hi va haver al llarg del segle XX!

.

Informació continua sobre tots dos fets en podem obtenir de mitjans catalans -no cal anar gaire lluny. Però és que pel mateix preu, gràcies a internet podem seguir l'actualitat a l'Argentina i a Hondures a través de mitjans locals. Gràcies a la xarxa, i gràcies també al fet que la castellana és una llengua que els catalans dominem perfectament; avantatges de ser bilíngües, no com altres (hehe). Així doncs, uns quants links per si us interessa viatjar al centre de la notícia, per 0,00 euros:

.

des d'Argentina, dos diaris: La Nación y Clarín i també una televisió d'informació continua (un 3/24, vaja, però en argentí): TodoNoticias (es veu perfectament si amplieu la imatge). Aquesta nit, per exemple, emeten un especial sobre la Grip A; això sí, a les 10 del vespre locals, les 3AM als Països Catalans...

des d'Hondures, també dos diaris: La Tribuna, de Tegucigalpa, i La Prensa, de San Pedro Sula.

.

És obvi que, avui dia, qui no està informat d'alguna cosa és perquè així ho vol!

.

Live from Buenos Aires and Tegucigalpa

In case you feel interested in learning more about what's going on in Argentina, with regards the swine influenza, which is modifying the habits of most citizens, these days; or in case you want to know what is happening in Honduras, after the coup which took place there a few days ago, then why not travel directly to Buenos Aires and Tegucigalpa? You can do it for no cost, just clicking on the links above. They'll take you to a couple Argentinian and Honduran newspapers. Just get ready to practice your Spanish, and keep updated!

.

Live aus Buenos Aires und Tegucigalpa

Falls Du interesse daran hast, mehr über die letzte Informationen aus Argentinien und Honduras zu wissen, dann einfach klick auf die Links oben. Dadurch kann man mehr über die Schweinegrippefälle lernen, ebenso wie über die Situation in Honduras, nach dem neuerlichen Putsch. Dafür braucht man natürlich, Spanisch zumindest verstehen zu können.

.

Bones vibracions

Dies d'enrenou. S'atansa la data de la mudança, que serà dijous vinent. Faig caixes i desmunto llibreries, taula i trastos diversos, al pis que aviat abandonaré, mentre paleta, lampista i pintor van treballant al pis nou; això combinat amb la feina habitual i mentre en preparo una possible de nova que segurament faré en paral·lel a l'actual a partir del setembre... Només em faltava aquesta calor in-su-por-ta-ble, que un llatí amb ànima nòrdica com servidor no gestiona gens bé... Divendres vinent, quan desperti al pis nou, veient la nostra fantàstica Mediterrània des del llit, sabré que tota la moguda haurà valgut la pena; però de moment, el meu blog -i, ai!, els vostres també- ha quedat en segon terme. No dono per més; són dies d'enrenou.

Per amanir una mica tot plegat, i celebrant que ja és aquí el cap de setmana, us deixo amb un tema que em sona molt alegre. Va ser el guanyador del denostat Festival d'Eurovisió d'enguany, però aquests dies en què porto les piles més aviat baixes, per excès d'ús, el violí cridaner del seu intèrpret me les carrega. Disfruteu-ne cada nota, del seu ritme agitanat, i balleu, balleu... si les temperatures tropicals us ho permeten. Bon cap de setmana!

.

.

Transmisió del Canal 1 rus

.

Good vibes

Everything's ready to move, on Thursday next week, to a new appartment. It'll be great to live in front of the sea, less than 10 minutes from the train station, from where I will reach downtown Barcelona in just 30 minutes of a pleasant ride. In the meantime, though, I am about to be exhausted. Yes, moving can be cool (whenever you move to a nicer place, of course!), but it indeed is very, very tiring.

So that you start enjoying the weekend the way you probably deserve, I leave you with Alexander Rybak and his "Fairytale", which won this year's Eurovision Song Contest. Have a great weekend!

.

Fairytale lyrics

Years ago, when i was younger,
I kinda liked a girl I knew.
She was mine and we were sweethearts;
That was then, but then it's true.

CHORUS :

I'm in love with a fairytale
Even though it hurts.
'Cause I don't care if I lose my mind
I'm already cursed.

Every day we started fighting,
Every night we fell in love.
No one else could make me sadder,
But no one else could lift me high above.

I don't know what I was doing
When suddenly we fell apart.
Nowadays I cannot find her,
But when I do we'll get a brand new start.

CHORUS :

I'm in love with a fairytale
Even though it hurts.
'Cause I don't care if I lose my mind
I'm already cursed.

She's a fairytale, Yeaaah !
Even though it hurts.
'Cause I don't care if I lose my mind
I'm already cursed.

.

Pride & prejudice (*)

L'últim ha estat un cap de setmana de reivindicació a mig món. A Barcelona hi va haver programa doble, per la divisió entre els col·lectius gais: els "autèntics", dissabte; els "comercials", diumenge. A Berlin, desfilada unitària i amb l'habitual participació d'escàndol, en un CSD que omple la capital de locals i visitants, gais i heteros (més info, també disponible en anglès, aquí).

Malauradament, la reivindicació dels drets dels gais encara és necessària, a l'Europa del segle XXI. Com a mínim, però, és de justícia reconèixer que la situació dels homosexuals és, especialment a ciutats com Barcelona, gairebé un luxe. No només les lleis, a l'estat espanyol, són de les més avançades del món, sinó que la ciutat en sí ofereix la possibilitat de viure obertament l'homosexualitat, sense més problemes que molt puntuals atacs d'intolerants desequilibrats.

.

Vista la situació a la capital catalana, o a l'alemanya, és possible que algú oblidi què passa més enllà de les nostres fronteres. A la majoria de països africans, l'homosexualitat és il·legal (no dic mal acceptada, dic IL·LEGAL). Això vol dir que, pel fet de néixer homosexual, una persona està condemnada a una d'aquestes dues opcions:

1) renunciar a ser ella mateixa per sempre més, o

2) ser empresonada.

Encara més espantosa és la situació a països com el Sudan, Mauritània o l'Iran d'Ahmadinejad: pena de mort. Un cas que va donar la volta al món, ara fa tres anys, va ser el de dos joves gais iranians: van ser denunciats per ser homosexuals i els van penjar en una plaça pública. Tots dos tenien menys de 20 anys. Potser n'heu vist alguna foto; no vull penjar-la aquí, perquè cada cop que la veig em fa plorar, sobretot de ràbia.

.

Al nostre continent, a Noruega, Suècia i Bèlgica els homosexuals tenen els mateixos drets que a l'estat espanyol. Per contra, els països de l'est són, en gran mesura, els que més deures han de fer en aquest sentit. A la resta del món, la situació generalitzada és d'homosexualitat legal però sense drets pels gais: ni reconeixement de les parelles homosexuals, ni dret a casament ni a l'adopció...

.

Aquest de sota és un vídeo que he trobat a YouTube. És en anglès i no té subtítols, aviso, però val la pena escoltar el que hi diu el seu "protagonista, un jove nordamericà que explica com va ser per ell "sortir de l'armari", com viu ara la seva vida, com s'ho van prendre els seus pares quan els ho va dir ("em van dir que qualsevol problema que tinguessin amb la meva homosexualitat era problema seu, no meu", explica en un moment del vídeo, agraït). També em sembla destacable el que diu a partir del minut 2:08.

.

.

Encara hi ha molta feina a fer, moltes celebracions com les del cap de setmana passat, fins que l'amor i el sexe siguin cosa, només, de dues persones que volen estar juntes, sense que ningú se senti legitimat per opinar o jutjar.

.

(*) "Orgull i prejudici"

.

Pride & prejudice

Last weekend, many cities in our countries celebrated the Christopher Street Day, also Barcelona and Berlin. It is really sad that issues like the respect to any sexual preference must be defended by celebrating public events, for still too many people are not capable to live without interfering in other's lifes. I mean, who the hell cares whom does anybody love, if it is a man or a woman? I don't get it, frankly. I think life is both short and complicated enough, so everyone's duty should be to ensure his own life is as happy as possible, not to worry about other's lifes.

Anyway, things are pretty good for gay men and women in our western countries, specially in cities like Barcelona and Berlin. Unfortunatelly, hundreds of thousands of people are threatened around the globe, just because they were born gay! In some countries, like Iran, homosexuals are "legally" assassinated just for feeling attracted by other people of their same sex.

As long as the situation for gays is dangerous in many countries, celebrations like CSD will have to continue.

.

Pride & prejudice

Städte wie Barcelona und Berlin feierten, letzte Wochenende, eine neue Ausgabe des CSD.

.

El "fan-omen" dels ídols

En termes mediàtics i d'impacte ciutadà, la mort del rei del pop, dijous passat, és equiparable a la de la princesa del poble, que l'agost de 1997 també sorprenia el món sencer. Aquests dies veiem impactants imatges de fans reunint-se en llocs públics, molts d'ells de manera espontània, per retre homenatge a Jackson. N'hi ha que porten peces típiques de la vestimenta de l'artista; d'altres van pentinats com ell... Molts ploren, tots fan cara d'estar desolats. Necessiten mostrar el seu dolor per la pèrdua del músic, compartir els seus sentiments; en definitiva, ser part d'una comunitat, en aquest cas la dels (molt) fans de Michael Jackson.

Mai he sigut "fanàtic" de ningú. No sé si això és bò o dolent; de fet no crec que sigui qualificable, i no sé si és explicable. Per suposat, hi ha músics, escriptors (o més aviat hauria de dir llibres; em venen ara al cap algunes línies delicioses del Tamaro "Ves on et porti el cor") i també persones totalment anònimes que m'han agradat, interessat o emocionat, i que d'alguna forma m'han marcat. Però mai he tingut cap interès a aconseguir un autògraf, com mai se m'acudiria plantar-me a la Plaça Catalunya de Barcelona, a l'Alexanderplatz de Berlin o a qualsevol altre lloc, públic o privat, a mostrar el meu dol pel traspàs d'algú a qui no he conegut personalment. No critico ni jutjo als qui ho fan, només dic que em costa d'entendre aquest apassionament per un desconegut, per més que una obra seva t'hagi arribat ben endins. Em pregunto què deu portar milers de persones, arreu del món, a venerar una personalitat fins a l'extrem de traslladar-se a un lloc públic on trobar-se amb altres "veneradors" i plorar-la en públic.

.
En relació amb la mort dels dos personatges de qui parlava al començament, fa una estona me n'he adonat d'una cosa: a l'accident fatal de la "princesa del poble", Diana de Gal·les, el va seguir, pocs dies després, el decés d'una dona exemplar que va passar gran part de la seva vida a l'Índia, treballant incansablement pels més desfavorits d'aquell país: Teresa de Calcuta. 12 anys després, l'adéu de Michael Jackson, el "rei del pop", ha estat precedit, pocs dies abans, per la mort d'un cooperant que també va passar gran part de la seva vida a l'Índia, donant-se per complet als oblidats: Vicent Ferrer. És curiós, no trobeu?

.

.

The "fan-nomenon" of the idols

The public reactions for the sudden death of Michael Jackson -we have all seen images of people gathering to mourn for him, around the globe- appear inexplicable to me.

.

Das "Fan-nomen" des Idols

Der Tod von Michael Jackson hat eine menge Leute auf den Strassen der ganzen Welt versammelt, die für ihr gefallenen Engel weinen. Solche offentliche Reaktionen verstehe ich gar nicht.

.

.

Ha marxat un àngel

M'ha sabut greu la mort de la Farrah Fawcett. Un càncer se l'ha endut més enllà dels núvols, des on, de ben segur, continuarà tenint cura d'en Charlie, tal com feia a finals dels setanta. Tot i que només va aparèixer a la sèrie, de manera regular, durant un any, sempre serà recordada com l'àngel ros de "Los ángeles de Charlie". La sèrie m'encantava: el misteriós Charlie, la connexió entre les tres noies i, clar, tota l'acció que en la meva adolescència em cridava l'atenció. Sense dubte, una de les sèries de l'època que més bé recordo (per no parlar de "Starsky & Hutch", entre d'altres)... A reveure, Farrah Fawcett / Jill Munroe.

.

Actualització 26 de juny: ha mort Michael Jackson. A l'oest de les Rocky Mountains estan doblement de dol...

.

. An angel's gone I was sorry to learn that Farrah Fawcett's gone today. A cancer took her beyond the clouds, where for sure she will take care of Charlie, the way she used to do in the late seventies. Although she performed in the series for only one year, then being replaced by Cheryl Ladd, she will always be remembered as the blonde angel of the show. May she rest in peace.

.

Update June 29: Michael Jackson's dead. Double mourning west of the Rock Mountains...

.

Intermitents

Fan pampallugues, acostumen a ser de color taronja, són a dreta i esquerra, i davant i darrera, de tots els vehicles motoritzats que poblen carreteres i autopistes del planeta. Definitivament fan servei, per més que una majoria de conductors catalans sembli no conèixer-ne l'existència :-(
El "no ús" dels intermitents és una (només una) de les diferències en la conducció a Alemanya i a Catalunya. Allà, el 99,99% dels conductors sap que utilitzar els intermitents fa la circulació més segura, mentre que al nostre petit país majoritàriament no s'usa, o s'usa malament. Perque vejam, posar l'intermitent quan ja estàs canviant de carril o agafant una sortida... NO SERVEIX PER RES! Si teniu amics, coneguts o familiars que no sàpiguen que els intermitents hi són perque els altres puguin conèixer les nostres intencions conductores, sisplau, els ho explicareu? També fora important fer entendre qui no ho sàpiga, que posar l'intermitent NO dóna dret a canviar de carril, per exemple, sense mirar si això és possible sense provocar un accident!
Tanta obsessió amb el puto 80 a l'àrea metropolitana de Barcelona em té meravellat. Els del Trànsit haurien de treure punts (i de sis en sis), als qui no utilitzen els intermitents. Això sí que ajudaria a evitar accidents!

.

Ah!, i parlant d'intermitents, ves que aviat no obliguin els ciclistes a tenir-ne, també. Sí, sí, tenir-ne els ciclistes, i no les seves bicicletes...

.

.
Direction indicator lights

Driving in Germany or in Catalonia is quite a different exercise. While most German drivers are perfectly aware of the importance of using the direction indicators, this is quite a seldom fact on Catalan roads. Unfortunatelly, many drivers over here seem no to understand how important it is to follow the rules while being at the wheel. There is no doubt traffic is much safer when following obvious rules, and that many accidents would not happen if every driver was conscious of the power a vehicle has, either to do good... or bad.

.

Blinker

Auto fahren ist in Katalonien ganz anders als in Deutschland, eine ehrlich unsicherer Übung. Die nicht-Benutzung des Blinkers hat damit viel zu tun. Mehrmals habe ich auf deutschen Strassen mein Auto gefahrt; (fast) nie habe ich dort das Gefühl gehabt, in Gefahr zu sein. Trotz der grossen Geschwindigkeiten auf die Autobahnen, verstehen die deutsche Fahrer im Allgemeinen, wie wichtig eine veranwortungsvolle Steuerung ist. Die nicht-Benutzung des Blinkers sollte, meiner Meinung nach, bei uns unter Strafe stellen!
.

Remember the "Graduated course in modern English"?

doncs... fa un parell de dies va rebre un comentari positiu. Considerant que les altres 22 opinions rebudes posaven en dubte, com el propi post, que el Graduated course in modern English serveixi d'alguna cosa, m'ha semblat oportú fer públic aquest comentari. Continuo pensant que l'estudiant-marmota es deu llevar d'una mala gaita impressionant, després que li hagin estat xiuxiuejant els verbs regulars i irregulars, a cau d'orella, tooota la nit; però bé, també és cert que jo no ho he provat. Algún màrtir voluntari?
(@ Boris: gracias por dejar tu opinión!)
.
PS cruel i amb lletra petita: Què tal un curs per aprendre a puntuar i escriure en castellà? Perdó, perdó!!
.
Boris ha dit...
Sres todos, no soy argentino ni vendo este metodo pero si les puedo asegurar de que ayuda a aprender ingles, yo lo probé hace unos 20 años, no lo hice completo pues me lo prestaron y cuando aquello era en discos de vinilo de los de una sola pista por ambas caras con su tocadiscos correspondiente, la verdad es que me fue muy util , despues de usarlo, podia hablarlo no con soltura porque eso solo lo da la práctica pero si entendia mucho de lo que me hablaban y podia comunicarme no a un nivel alto pero si podía, lo siento por los incredulos por, por los socarrones que creen que solo ellos tienen la verdad y se rien de todo lo extraño pero es así, les recomiendo que no se gasten el dinero en este método porque según algunos de los que aqui escriben cualquier cosa es mejor que lo que dicen estos y seguramente pensaran que si lo dice uno del patio local si que dice la verdad pero en todas partes se hacen cosas buenas como tambien malas y les aseguro que este metodo no resuelve todo pero si ayuda bastante , por propia experiencia vivida, este metodo de la hipnopedia se ha utilizado en muchas épocas y en muchos sitios y por lo general segun he leido algun efecto positivo ha tenido y para los que dicen que acabas loco con escuchar esto durante toda la noche, no se lo crean, esto es como tener un split de aire acondicionado funcionando en la habitación toda la noche y nadie se queja por ello al contrario es como un sonido hipnótico, bueno pues ya saben, hagan lo que les de la gana y crean o no lo que quieran pero estoy convencido por mi experiencia de que este método funciona, no como para aprender ingles o chino o latin o catalán perfectamente pero si para poder entenderse bastante bien, lo otro es mucha practica en vivo y directo con el personal.
.

El pes de l'edat

Divendres nit: surts de festa, com has fet mooolts divendres de la teva vida: balles, (no) fumes, (no) prens alcohol, ... i te'n vas a dormir a quarts de sis del matí.

Diumenge tarda: continues fora de joc.

El cotó no enganya: t'estàs fent gran.

.

The weight of age

Friday evening: you go party, just like you've done sooo many Fridays in your life: you dance, you (do not) smoke, you (do not) drink alcohol, ... and you go to bed at quarter to six in the morning.

Sunday afternoon: you're still KO.

That is indeed a good test: you're getting old.

.

Das Gewicht des Alters

Freitagabend: du gehst aus, wie sooo viele andere Freitage in deinem Leben: du tantzt, du rauchst (nicht), du trinkst (keinen Alkohol), ... und vor 6 Uhr morgens gehst du ins Bett.

Sonntagnachmittag: du bist noch ganz erledigt.

Das Ergebnis des Textes ist schon klar: du wirds alt.

.

Sonar 2009: l'electrònica i la seva fauna

El Sonar és un bon lloc per comprovar si la meva part txumba-txumba continua viva. I sí, es veu que sí. Tot i això, l'edat no perdona i allà on anys enrere podia fer un Dia i Nit com si res, ara en tinc prou amb una mica de cada. El Dia és més divertit per la fauna que s'hi atansa: vinguts de tots els racons d'Europa, alguns elements es "decoren" de la manera més estrafolària. Clar que d'això es tracta: de bellugar-se al sò de la música electrònica més avanguardista (o no), amb una cervesa a la mà i sense perdre de vista els pàjarus que circulen al nostre voltant. A sota, unes quantes imatges del S-Dia d'ahir. Del S-Nit no, perquè del que es tractava era de disfrutar amb la vintena llarga de concerts i sessions de dj que ocupaven els macroespais de la Fira-2. Servidor & Co. ho vam fer amb una impresionant Grace Jones, que malgrat els seus 61 tacos es va posar el públic a la butxaca, amb un espectacle digne de la bèstia que encara du a dins.

Un parell de vídeos, pels pipiolos que no van tenir la sort de viure-la durant els 80 i -pobres- no saben què es van perdre...! :-)

.

.

La Jones en acció, a "La vie en rose" i, en directe a Düsseldorf, aquesta primavera, "Slave to the rhythm":

.

.

.

Sonar 2009

The Sonar Festival is on the road again! This is the 16th edition of the event, and the quality of its guests seems not to decrease with respect the previous years. I was yesterday at the Day-Sonar and, in the evening, at the Night- part of the festival. It is quite obvious that growing older does not exactly help resist the sessions of electronic music the way it used to be, but in any case I still enjoy the event, for a while. Grace Jones was one of the life concerts, last night. Amazing as if she were not 61, the beast gave the audience an excellent one-hour show, where not only a couple of her "classics" could be enjoyed, but also some newer themes which, by the way, keep her usual musical line.

The festival is the place to be, if you want to have a good time not just with music, but also by looking at some of the "elements" attending it. Yeah, it was pretty fun!

.

Sonar 2009

Das Sonar-Festival findet an diesen Tage in Barcelona statt. Freitag hatte ich die Gelegenheit, im Tag-Sonar und Nacht-Sonar teilzunehmen. Das Publikum ist in beiden Fälle anders, aber auf jeden Fall gibts mehrere komische Typen, die vor allem elektronische Musik und Bier mögen...

In der Nacht trug Grace Jones vor einem begeisterten Publikum vor; das Konzert lohnte sich absolut! Unglaublich, wie die 61-Jährige Bestie sich bewegt und das Publikum in eine neue Dimension mitbringt. Es war zweifellos eine gute Veranstaltung!

.

Revolució tecnològica en verd. L'Iran a la xarxa.

L'Iran viu aquests dies l'equivalent persa de la revolució taronja ucraïnesa. En aquella ocasió, a cavall entre 2004 i 2005, una revolta popular va obligar a repetir les eleccions presidencials, després que el candidat "oficialista" guanyés amb tupinada i el poble es revoltés. Tot i que les circumstàncies polítiques i socials, a l'Iran, són ben bé unes altres, el que està passant aquests dies a Teheran recorda aquells esdeveniments a Kiev.

Segurament perquè el resultat d'aquella revolta és ben present en la memòria de molts -el candidat de l'oposició va acabar guanyant les eleccions- Ahmadinejad fa els possibles per tenir els mitjans sota control. Suposa que, ignorant del que està passant per la falta d'altaveus amplificadors, el "poble" se'n tornarà a casa i s'oblidarà de revolucions. Ahmadinejad sembla no ser conscient que les tecnologies actuals són la perdició dels aspirants a dictador (i dels dictadors de facto), de manera que les imatges que els periodistes estrangers a Teheran no poden filmar, els propis manifestants les estan fent arribar a tot el món en qüestió de minuts, gràcies a YouTube, Facebook, Twitter i els mòbils. El que pugui sortir d'aquesta revolta, d'aquesta "revolució verda", ho desconeixem encara. Una cosa, però, es constata clarament un cop més: el món està canviant més de pressa en aquests últims anys del que ho ha fet en els últims segles.

.

.

.

.

.

Technological revolution in green. Iran on the net.

A revolution is taking place in Iran, these days. Despite the efforts of the regime, to hide the reality to the Iranians and to the rest of the world, technologies like Facebook, Twitter and YouTube are helping spread the images and sounds of the uprising. The demonstratons themselves record the events on the Tehran streets and upload them to the net, so that it just takes seconds, till the rest of the world has access to them.

It is probably because of what happened in Ucraine almost five years ago, during the "Orange revolution", that Ahmadinejad is crazy about controlling the media. Unfortunatelly for him, all those new technologies I was just mentioning are free, and help spread free messages throughout the planet.

Yes, a revolution is on its way, but not only in Iran...

.

Der Iran: eine technische Revolution

Im Iran geht die Revolution weiter. Trotz des Demonstrationsverbots marschieren tausenden auf den Strassen Teherans und andere iranische Städte. Ahmadinedschad hat versucht, dass die Bilder und Töne dieser Tage nicht gesendet werden können; er erscheint es vergessen zu haben, dass die heutige Technologien, wie Facebook, Twitter und YouTube, erlauben es, Information überall und einfach zu schicken.

Die Revolution ist ja unterwegs, aber nicht nur im Iran...

.

Des de la caverna

Algún cop se m'ha dit que l'In varietate concordia peca d'excés de seriositat, possiblement no sense raó. És veritat que sovint comento l'actualitat política, ja sigui de Catalunya o de fronteres enllà, i que aquest no és precisament un plat de fàcil digestió. De tant en tant, miro d'endolcir la cosa amb una mica de música, en un intent ferranadrianesc d'aconseguir un menú una mica més atractiu, i fins i tot he arribat a obrir-me prou com per explicar alguna cosa personal. Avui... avui arribo al súmmum del relaxament; acabo de rebre les línies que trobareu a sota, escrites en un dels dos idiomes que domineu perfectament (avantatges que tenim els catalans pel fet de ser bilíngües, mal que els pesi a molts); us les ofereixo en un intent d'ajudar-vos a pair, sense necessitat d'Almax, la política domèstica i l'exterior. Per intentar-ho que no quedi...

.

El cavernícola hijo llega a la cueva y le da las notas del colegio al cavernícola padre, que las lee detenidamente. Al rato, el padre le dice:

- Mira, que suspendas caza, lo comprendo, porque eres pequeño y todavia no puedes con la lanza; que suspendas agricultura te lo paso, porque es un rollo y al principio cuesta trabajo cogerle el truco; que suspendas pintura rupestre, te lo perdono porque todavia eres pequeño y no coordinas, pero... que suspendas historia... ¡no me jodas! ¡¡¡¡si no llevamos ni dos páginas!!!!

.

M'ha fet riure, sóc així de simple! Això sí, aprofito per dir que, en el missatge original, a "cavernícola" li faltava l'accent sobre la "í". Potser l'autor és catalanoparlant i la culpa d'aquesta errada és dels nacionalistes, que han obligat els pobres nens catalans a odiar l'espanyol i blablabla...; però potser és castellanoparlant/monolingüe i llavors no tindria excusa, oi?

Aitx, perdó, al final sempre acabo al mateix lloc!

.

Merci, Laura!

.

Why lover?

No, no parlaré d'amants ni res per l'estil, malgrat el títol del post. Això ho deixarem per un altre dia. El títol en qüestió ho és també d'una cançó que avui, mentre escoltava la ràdio en el cotxe, una emisora que m'agrada ha tingut a bé punxar. Deu fer dos mil cinc-cents anys que no l'escoltava, aquest tema, i m'ha portat taaants records en els poc més de tres minuts que dura, que ho he tingut claríssim: aquesta, directa a l'In varietate concordia. Sentida ara, en les meves actuals circunstàncies, se m'acut, arran del que diu la lletra, que potser Berlin m'està tirant alguna cosa en cara... Nein, meine liebe, no et vaig dir adéu en marxar perquè no t'he deixat; això nostre és només una separació temporal, sé que tornarem a estar junts!

Si les llàgrimes del momentazo Aufwiedersehen Berlin us permeten continuar llegint, sabreu que la meva poca activitat blocàire d'aquest últim parell de dies no és culpa del cha cha cha, sinó de la mudança que explicava recentment. El Maresme és, cada dia, una mica més meu...

Disfruteu del tema, si us agrada, i sinó... paciència, aviat en posaré algún altre perquè tingueu, també vosaltres, la vostra oportunitat :-)

.

.
Why lover?

No, the title's gotten nothing to do with my personal live, but with an old song I just happened to hear, on the radio. As soon as its first chords started to sound, I recalled a huuuge amount of memories, and felt I was in my twenties again. Enjoy it, and have a great weekend!

.

Why lover?

Nö, nichts mit meinem persönlichen Leben und Lieb-Erfahrungen zu tun, nein! Der Titel gehört zu einem Song der 80-er Jahren, den ich echt toll findete. Nachdem ich ihn seit langer Zeit nicht gehört hatte, so viele schöne Erinnerungen zu mir kammen, sobald wie ich ihn, Heute, ins Radio wiederhörte... Viel Spass damit, und schönes Wochenende!

.

A sign of time
I lost my life, forgot to die
Like any man, a frightened guy
I'm keeping memories inside
Of wounded love

But I know
I'm more than sad and more today
I'm eating words too hard to say
A single tear and I'm away
Away and gone

I need you
So far from hell, so far from you
'Cause heaven's hard and black and gray
You're just a someone gone away
You never said goodbye
Why, lover why ?
Why do flowers die ?
Why, lover why ?

Everytime
I hear your voice, you heard my name
You built the fire, wet the flame
I swim for life, can't take the rain
No turning back

I need you
So far from hell, so far from you
'Cause heaven's hard and black and gray
You're just a someone gone away
You never said goodbye
Why, lover why ?
Why do flowers die ?
Why, lover why ?

Why, lover why ?
Why do flowers die ?
Why, lover why

.

Un gringo de Barcelona

Alguns espanyols, nacionalistes monolingües, tenen una obsessió malaltissa per intentar convèncer la resta del món (o, com a mínim, d'Espanya), amb peregrins arguments, que el català, el valencià i el mallorquí són llengües diferents. Naturalment, l'única raó per actuar d'aquesta manera és política: divide et vinces, que digué algú fa molts, molts anys. Els nacionalistes castellano-espanyols se sentirien menys amenaçats per tres llengües amb relativament pocs parlants cadascuna d'elles, que per una de sola que parlen 10 milions de persones. Ja veus quines coses.
Als sòlids arguments que utilitzen per "demostrar" aquesta segregació lingüística (ells, que per altres coses són tan unionistes!), del tipus "lo que en catalán llamáis 'sortida', en valenciano se dice 'eixida'" hi responc amb altres del mateix nivell, del tipus: "lo que en castellano llamáis 'autobús', en canario lo llaman 'guagua' i en ecuatoriano 'buseta'", amb la qual cosa demostro científicament que, en realitat, el número de llengües diferents que parlo es dispara fins a la trentena. La realitat, però, és que la castellana és una de sola, oficial a una vintena llarga d'estats del món i parlada, com a materna, per uns 450 milions d'éssers, la majoria d'ells humans. Tot i això, existeixen paraules diferents per referir-se a un mateix fet o objecte, en funció del país o la regió, tal com passa amb les variants del català i, de fet, de la immensa majoria de llengües del món. Asihablamos.com és un web que pretén facilitar la comprensió del castellà, malgrat les variants regionals.
.
Com ja he explicat algún cop, a mitjan anys 80 vaig viure a l'Equador, a Quito concretament. Hi vaig arribar poc abans de començar el curs, l'equivalent al 3r de BUP. El primer dia de classe, assegut en aquell banc envoltat de desconeguts, intentant imaginar com aniria el curs... de sobte el professor va demanar, solemnement: "Por favor, los nuevos que se paren". Com si no l'hagués sentit, vaig continuar mirant-me'l mentre intentava entendre, des d'un castellà que teòricament jo dominava, què collons m'estava demanant aquell paio. "Que pari?", pensava jo mentre començava a témer que viure a l'Equador no seria tan senzill com havia pressuposat. Ho va tornar a repetir, tot digne ell: "Párense, por favor". Una mà desconeguda, amiga que seria a partir d'aquell moment, em va avisar des del banc del darrera, acompanyant una veu xiuxiuejant: "Que te levantes, ¡que te pongas en pie!". Acabáramos! Resulta que a l'Equador, pararse vol dir posar-se de peus. Aquella ànima caritativa em va calar ràpid: "Este man es gringo", devia pensar ell, encertadament...
.
Ser acurat en l'ús de la llengua, saber del cert què podem dir i què no, segons el lloc on som, pot arribar a ser de cabdal importància. Només faltaria que a Buenos Aires o a Ciudad de Guatemala se'ns acudís preguntar on podem "coger un autobús"!
.
A "gringo" from Barcelona
Long ago, I lived in Ecuador for some time. In its capital city Quito, to be more precise. There I became aware of the regional differences of Spanish, since I could not understand some words and expressions, although said in one of my mother tongues. This regional differences can now be solved thanks to an interesting tool, named Asihablamos.com, where the meaning of a word, according to the country where it is used, is explained.
A typical example is the very common verb 'coger', which in Spain means 'to grab', 'to take' whereas in Argentina and Guatemala has a very different meaning!
.
Ein aus Barcelona stammender 'Gringo'
Vor länger als 20 Jahre habe ich in Ecuador gewohnt. Erst als ich da angekommen bin, hatte ich keine Ahnung, dass es für ein Wort unterschiedliche Bedeutungen geben könnte. Diese Unterschieden hatten mit regionalen Varianten zu tun. Z.B., das Verb 'coger' heisst in Spanien 'anfassen', 'festhalten', während es in Argentinien und Guatemala 'fick*n' heisst!
Um diese Unterschieden merken zu konnen, darf man Asihablamos.com benutzen. Ein sehr interessantes Tool.
.