Alguns espanyols, nacionalistes monolingües, tenen una obsessió malaltissa per intentar convèncer la resta del món (o, com a mínim, d'Espanya), amb peregrins arguments, que el català, el valencià i el mallorquí són
llengües diferents. Naturalment, l'única raó per actuar d'aquesta manera és política:
divide et vinces, que digué algú fa molts, molts anys. Els nacionalistes castellano-espanyols se sentirien menys amenaçats per tres llengües amb relativament pocs parlants cadascuna d'elles, que per una de sola que parlen 10 milions de persones. Ja veus quines coses.
Als
sòlids arguments que utilitzen per "demostrar" aquesta segregació lingüística (ells, que per altres coses són tan unionistes!), del tipus "lo que en catalán llamáis 'sortida', en valenciano se dice 'eixida'" hi responc amb altres del mateix nivell, del tipus: "lo que en castellano llamáis 'autobús', en canario lo llaman 'guagua' i en ecuatoriano 'buseta'", amb la qual cosa demostro científicament que, en realitat, el número de llengües diferents que parlo es dispara fins a la trentena. La realitat, però, és que la castellana és una de sola, oficial a una vintena llarga d'estats del món i parlada, com a materna, per uns 450 milions d'éssers, la majoria d'ells humans. Tot i això, existeixen paraules diferents per referir-se a un mateix fet o objecte, en funció del país o la regió, tal com passa amb les variants del català i, de fet, de la immensa majoria de llengües del món.
Asihablamos.com és un web que pretén facilitar la comprensió del castellà, malgrat les variants regionals.
.Com ja he explicat algún cop, a mitjan anys 80 vaig viure a l'
Equador, a Quito concretament. Hi vaig arribar poc abans de començar el curs, l'equivalent al 3
r de BUP. El primer dia de classe, assegut en aquell banc envoltat de desconeguts, intentant imaginar com aniria el curs... de sobte el professor va demanar, solemnement: "
Por favor, los nuevos que se paren". Com si no l'hagués sentit, vaig continuar mirant-me'l mentre intentava entendre, des d'un castellà que teòricament jo dominava, què collons m'estava demanant aquell paio. "Que pari?", pensava jo mentre començava a témer que viure a l'Equador no seria tan senzill com havia pressuposat. Ho va tornar a repetir, tot digne ell: "
Párense, por favor". Una mà desconeguda, amiga que seria a partir d'aquell moment, em va avisar des del banc del darrera, acompanyant una veu xiuxiuejant: "
Que te levantes, ¡que te pongas en pie!". Acabáramos! Resulta que a l'Equador, pararse vol dir posar-se de peus. Aquella ànima caritativa em va calar ràpid: "
Este man es gringo", devia pensar ell, encertadament...
.Ser acurat en l'ús de la llengua, saber del cert què podem dir i què no, segons el lloc on som, pot arribar a ser de cabdal importància. Només faltaria que a Buenos Aires o a Ciudad de Guatemala se'ns acudís preguntar on podem "
coger un autobús"!
.A "gringo" from BarcelonaLong ago, I lived in Ecuador for some time. In its capital city Quito, to be more precise. There I became aware of the regional differences of Spanish, since I could not understand some words and expressions, although said in one of my mother tongues. This regional differences can now be solved thanks to an interesting tool, named Asihablamos.com, where the meaning of a word, according to the country where it is used, is explained.A typical example is the very common verb 'coger', which in Spain means 'to grab', 'to take' whereas in Argentina and Guatemala has a very different meaning!.Ein aus Barcelona stammender 'Gringo'Vor länger als 20 Jahre habe ich in Ecuador gewohnt. Erst als ich da angekommen bin, hatte ich keine Ahnung, dass es für ein Wort unterschiedliche Bedeutungen geben könnte. Diese Unterschieden hatten mit regionalen Varianten zu tun. Z.B., das Verb 'coger' heisst in Spanien 'anfassen', 'festhalten', während es in Argentinien und Guatemala 'fick*n' heisst!Um diese Unterschieden merken zu konnen, darf man Asihablamos.com benutzen. Ein sehr interessantes Tool..