L'ou o la gallina

This post was originally posted at Quina mandra!

Fa pocs dies, fent zàpping, vaig veure dues mostres televisives ben diferents. D'una banda a laSexta, en un programa del Gran Wyoming, van emetre un tros d'un programa de Telecinco on un impresentable, un imbècil amb àires d'insofrible suficiència, increpava uns nois i noies que, si no vaig errat, són o han estat concursants d'Operación Triunfo. Un a un els anava llençant floretes del tipus: "Con esta voz no deberías estar aquí" o "¿Pero a tí nadie te ha dicho que necesitas un estilista con urgencia?" i d'altres similars.
Més tard, també fent zàpping, vaig anar a parar a un programa de TVE 50, un canal que es va posar en marxa fa uns mesos per celebrar els 50 anys de les primeres emissions de Televisió Espanyola. Cada nit a partir de les 21h. emeten programes dels anys 70 i 80. Hi he vist autèntiques joies i d'altres que, sense ser-ho, m'han transportat a la meva infantesa i la meva joventut. Aquell dia, com dèia, emetien un programa del 1978 dedicat al desè aniversari del maig del '68. Hi intervenien alguns dels "nous filòsofs" francesos, que parlaven de la situació política i social al seu país i a Europa en general. No era un rollo insuportable; era interessant.
No vaig poder evitar comparar el percentatge de programes cutres que hi ha avui dia a la televisió i els que hi havia als anys 80, quan jo voltava els 15 - 20 anys. Llavors l'oferta era escassa: 3 canals des de l'aparició de TV3, al gener de 1984. Abans d'aquella data, només 2. Però el nivell de porqueria emesa era absolutament inferior al que les desenes de canals programen avui dia, malgrat que les deficiències tècniques eren notòries.
Tot i que no sembla políticament correcte referir-se a "programes escombraria", jo ho faré. N'hi ha prou de quedar-te a casa un dia qualsevol entre setmana i és impossible no al·lucinar amb el que s'ofereix: als matins, a la majoria de canals, una colla d'imbècils cridant sense escoltar-se els uns als altres, vomitant estupideses sobre les vides privades de personatges sense cap trascendència, personatges buits com ells. Entre ells s'ho fan i entre ells s'ho mengen. I l'audiència d'aquests programes, estupiditzant-se amb ells i justificant-se amb allò de: "I qui diu que això és porqueria?".
Senyora, senyor, ho diu el seny, ve-tu aquí!
.
L'ou o la gallina, he titolat aquest post, per referir-me justament al debat que, sense excepció, envolta aquesta qüestió. Els mitjans justifiquen l'emissió d'aquests programes "perquè l'audiència els demana". Jo opino que això és mentida: els mitjans ofereixen aquests programes perquè suposa menys esforç posar en un plató una colla d'imbècils i deixar-los bramar sobre qüestions que requereixen un nivell intel·lectual zero que utilitzar el cervell i crear, pensar, idear programes que aportin coneixements a l'audiència. No costa cap esforç fer seure algunes persones al voltant d'una taula per comentar com ha anat el dia a "Gran hermano" però, en canvi, idear una emissió com aquell mític "Vostè jutja", per citar-ne només un on la gent havia de posicionar-se sobre assumptes d'interès, ja és figa d'un altre paner.
Per mi, no hi ha dubte, la culpable de la baixíssima qualitat de les emissions televisives és de les pròpies empreses que programen. Que no ens passin a nosaltres la responsabilitat, que és tota seva!
.
The chicken or the egg
There is a debate about the responsibility of the low-profile programs on television, these days. Most media defend themselves by argueing that they only offer what the audience demands. Some of us, though, do not accept this policy of self-defense and believe that the responsibility lies directly on the media.
Needless to say that, for them, gathering a group of empty-minded people, yelling at each other about any stupid, totally uninteresting issue and not making any effort to understand each other is much cheaper than creating a program where, for example, daily, important topics are presented to the audience. Like this, we watchers would have the chance to think, complain, demand improvements and, for some reason, this is not considered good!
Recently I turned into a station, called TVE 50 to commemorate the 50th anniversary of the public Spanish television. They broadcast every night different programs from the 70s and the 80s. Watching them is a trip to the past, to those days when only 2 tv stations could be tuned (they were referred to as UHF and VHF), when I was in my late 10s and early 20s. Apart from this "blue" aspect of it, interesting is to realise what kind of programs where broadcasted on those days. Many of them were reports, debates and gave you the chance to listen, learn, think and take your own conclusions. Have you checked most of the morning and afternoon programs today? Speechless.
To me, there is no question about it: the tv stations are responsible for the very low quality of what they offer. Guys, do not put this responsibility on us, the audience!
.