Never ending story...


Original post and comments at Quina mandra!

Recordeu aquesta cançó? "Never ending story"... M'ha vingut al cap aquest matí quan, comandament a distància en mà, he topat amb un programa d'Antena 3 on entrevistaven l'exministre espanyol de defensa, José Bono. Estava parlant d'ETA, de les negociacions amb els terroristes (o amb "Etabatasuna", com diuen els del PP gairebé sense respirar), de les manifestacions convocades per demà a Euskadi i a Madrid... A més de Bono i de la presentadora del programa, el conegut periodista andalús José Oneto també era al plató. Oneto ha pres la paraula per recordar el paper de constant "gra al cul" de Bono que, com és sabut, acostuma a qüestionar obertament les decisions importants del seu partit. Oneto ha destacat la "coherència" de Bono basant-se en el fet que l'exministre s'ha mostrat contrari al diàleg amb ETA des del primer dia, mesos abans de l'atemptat del 30 de desembre. Per enfatitzar més aquesta postura "coherent", el periodista ha recordat als espectadors un altre assumpte en què Bono es va mostrar inflexible des del primer dia. Endevineu quin? Bingo!, l'Estatut de Catalunya!
En aquest punt Bono s'ha trobat com peix a l'aigua i s'ha deixat anar, tot aclarint que l'Estatut no només no li va plaure en els seus plantejaments inicials sinó que tampoc no li agrada tal com va quedar finalment. De debò, tornar a sentir una arenga antiestatut en mig d'una conversa sobre el diàleg amb ETA i la megabomba de Barajas ha sigut surrealista. En plena vomitera dialèctica de Bono, l'exministre ha insistit que segons ell l'Estatut de Catalunya és insolidari i fa miques allò que les lleis estatals fan "pel bé comú". Han estat dos o tres minuts d'aquest nivell, que el polític (o expolític?) ha tancat amb LA frase del dia: "Y tampoco me gusta porque yo no soy nacionalista".
Apart del fàstic que m'ha produït la menció de l'assumpte estatutari en una conversa en que no treia cap a res, em sembla destacable que ningú no hagi dit ni un mot de l'estatut andalús. No està de més recordar que aquell text també parla de "nació", com en el cas català reclama igualment la gestió dels impostos propis i, en definitiva, s'ha basat en el de Catalunya "per no ser menys" (així mateix s'han explicat, des d'Andalusia, les similituds entre tots dos textos). Ei, cap problema que no vulguin "ser menys", eh?, però que no ens tractin d'idiotes, tampoc! He apagat la tele i he pensat que tenia ganes de fer un post per explicar aquesta estona daliniana. Mirant-ho en positiu, ser testimoni d'aquest episodi lamentable m'ha servit per reafirmar-me en la meva creença que la història d'Espanya, i no només la dels últims 30 anys, és, sense dubte, una "never ending story". És una història que es retroalimenta. Espanya és el que és perquè hi ha tarats com Bono que esmenten en una mateixa conversa "ETA-nacionalisme-antisolidaritat-Catalunya" i, d'aquesta manera, recorden quina és la seva essència, l'essència del seu "no nacionalisme". I ho fan sense despentinar-se! De veritat, quina mandra!
.
Never ending story...
I turned on the tv while I was having breakfast this morning. Mr. José Bono, former Secretary of Defense of the socialist Spanish government, was being interviewed. The dialogue was dealing with the recent ETA bombings at the Madrid airport, the conversations with the terrorist group since the cease-fire started back in March 2006 and the demonstrations which have been set up for tomorrow in the Basque Country and also in Madrid. Accompanying Mr. Bono and the presenter of the program was Mr. José Oneto, a well-know Andalusian economist and journalist. At some point, Mr. Oneto mentioned the "pain in the ass" Mr. Bono is for his own party, as he many times disagrees with the decisions of his partners at the PSOE. The journalist recalled the opposition of the former minister to stablishing any kind of conversations with ETA as long as this group does not abandon the terrorist activity (not considering a cease-fire enough to start something!). Mr. Oneto reminded the audience that this has been Mr. Bono's position since much before the 30th December bombings at the Madrid airport. All of a sudden, in order to enfasize Mr. Bono's coherence Oneto brought to mind the former minister's well-known opposition to the reform of the Statute of Autonomy of Catalonia, which has until recently been in the middle of the political agenda both in Catalonia and Spain. At this point, Mr. Bono not only reminded his inicial clear opposition to this reform but clarified that not even the final result pleases him (although the new Statute was approved in the Spanish Parliament with the votes of most of its members... including the Socialists ones!).
What the hell have got the conversations with ETA to do with the Catalan Statute? Nothing! And why did the stupid former minister not mention the Andalusian Statute, which demands (also already approved at the Spanish Parliament) are so alike to those on the Catalan text?I titled this post "Never ending story" (recalling the book and song) because the nasty episode this morning made me think that the history of Spain is a "never ending story" in which some abnormals like Mr. Bono mention in one sentence the magic words: "ETA (or terrotist)-nationalists (of course referred to the Catalans or Basques, not to the Spanish ones like himself!)-antisolidarity (also known as greedy Catalan)-Catalonia" and... voilà!, that makes Spain exist as we know it. It is a history of self-feeding. Please, leave us alone!

.