Fronteres

Original post and comments at Quina mandra!
.
Acabo de tenir una conversa fantàstica amb la Cris. La política ens apassiona a tots dos; per això de vegades ens agafen com uns "fogots" a l'entorn d'assumptes polítics i en podem tenir per mooolta estona. En aquesta ocasió la conversa ha sigut per telèfon i tampoc no és qüestió de regalar res a Telefònica, però els 15 minuts que hem estat xerrant han estat intensos (gràcies des d'aquí a les aportacions espontànies de la Jové :-) i es poden resumir en el següent:

1. L'
Hereu, actual alcalde (sense eleccions, capítol 3) de Barcelona, és un paio jove i amb una nova forma de fer política. A la Cris li agrada i ho entenc. A mi, però, em semblava indecent que CiU tornés a governar el 2003 sobretot perquè portaven 23 anys a la Generalitat; ja us podeu imaginar què n'opino que el PSC en porti camí de 30 a l'Ajuntament! L'apoltronament provoca disfuncions, indistintament a la cosa pública com a la privada. En el cas d'un govern, això em sembla especialment negatiu.

2.
Espanya és Castella i Castella és Espanya. Tots dos estem d'acord que aquesta confusió es dóna en un número important de ciutadans de la resta de l'Estat, però la Cris creu que encara se'ls pot fer entendre que Espanya és més que Castella mentre que jo... em rendeixo (sabeu? vaig treballar durant molts, molts anys amb nois i noies provinents de tots els racons d'Espanya. Parlar-hi, tant amb ells com amb els seus pares, durant prop de 10 anys em va donar una perspectiva que, sense ser científica, és prou exacte del què s'entén per "pluralitat" Ebre enllà. Us ho explicaré en un altre post).

3.
Europa. Penso que la integració europea no és viable sobre la base d'uns estats forts, grans, que no volen ni voldran deixar de ser-ho. Senzillament, és incompatible: o Europa és forta o ho són els diferents estats que la integren. Per això veig la UE com una porta excel·lent per a les aspiracions "sobiranistes" de moltes "regions" del continent (al contrari del que molta gent creu quan diuen que en una Europa unida, les "segregacions" tenen menys sentit que mai).

Total, que la solució de tot plegat pot semblar més o menys complexe, però en canvi la lectura de la realitat crec que és molt senziilla per tothom: ni Zapatero ha volgut, pogut o sabut donar a Espanya un "àire" plural ni Maragall ha sortit il·lès del seu intent de "federalitzar assimètricament" l'Estat. I no és casualitat; qualsevol intent de fer una Espanya-no-és-igual-a-Castella acaba com el rosari de l'aurora. I que ningú es porti a engany, això només té una solució: cadascú a casa seva!
.
Boundaries
I just had a(nother) very interesting chat with Cris. Actually, since we are both passionates of politics, not rarely have we one of these profound conversations about domestic or international politics (Bush is one of our favorites). This time the chat was on the phone and, since we did not feel like gving anything to the phone company, the thing lasted only 15 minutes. Let's summarize them:

1. Jordi Hereu is the current (for the third time not-elected) Mayor of Barcelona. A young guy, at least compared to many ruling politicians, here and elsewhere, and practices -Cris thinks so- a new way of carrying politics out. My point, nonetheless, is that the same party (PSC) has been ruling the Town Hall for about 25 years, which means almost 30 if they win again the elections next May 27. Enough is enough, isn't it?!?

2. Spain = Castile, Castile = Spain. Both Cris and I agree that this huge misunderstanding is common in many Spaniards (outside Catalonia). Where do we disagree? While she believes that those confused citizens can still learn and accept that Spain is more than Castile... well... I don't. Spain is the way it is specially since early 18th Century. Can anybody give me one reason why that confused mentality might now, finally, change?

3. Europe. I am convinced that the European integration is ab-so-lu-te-ly impossible on the basis of strong, powerful states. Either Europe is strong or the states conforming it are. It's one or the other. It is for this reason that I see positively the role that Europe has to play with regards the small European nations... like Catalonia (unlike many people's believes, when they say that in the time of a united Europe, segregation has no role to play).

So, I know the solution for the whole mess is a bit complicated. On the contrary, the analysis of the Spanish reality is quite simple: neither has PM Zapatero been willing or able to grant Spain an "touch of plurality" nor did former Catalan President Pasqual Maragall succeed in his atempts to "federalize" the country. These two failures are not any examples of "bad luck", but the result of any "Spain_does_not_equal_Castile" attemps. The eternal conflict between Spain and Catalonia (and let's not forget about the Bascs, either!) has just one solution: split!
.