Pensaments post-entrevista amb Carretero

Original post and comments at Quina mandra!
.
En Carretero va ser ahir a La nit al dia. Em quedo amb una frase seva referida al pas de l' "Estatutet" pel Constitucional espanyol: "que el trinxin!", va dir. Jo penso el mateix: que n'invalidin el que vulguin amb l'argument que hi ha parts que "superen" la Constitució, a veure què passa.

La nova norma catalana ha "patit", des del seu naixement, el següent recorregut vital:

30/set/05
S'aprova un text consensuat per la majoria de diputats del Parlament. Es porta a Madrid.

maig/06
Les Corts espanyoles aproven un trist text, resultat de passar la pinta al text que s'havia consensuat al Parlament.

18/juny/06
L' "Estatutet" s'aprova en referèndum (jo hi vaig votar en blanc) i entra en vigor el 9 d'agost.

Aquí s'hauria d'haver acabat la història. Però no. El PP ja havia portat al Constitucional, amb anterioritat a la celebració del referèndum, el text sortint de les Corts espanyoles, perquè considerava que anava massa lluny. El Tribunal el va acceptar a tràmit, fa poques setmanes es va recusar un dels magistrats que s'havia mostrat favorable al "sí" i ara... la majoria és en mans dels magistrats pro-tesis del PP, de manera que hi ha possibilitats que el Constitucional tombi l' "Estatutet", una norma que ja ha estat aprovada en referèndum. Embolica que fa fort!

I si això passa, si
el TC tomba l' "Estatutet", llavors què? Doncs que una vegada més s'haurà donat pel c*l als garrepes catalans... i cap problema, perquè aquí ni Déu aixeca la mà. També ens donaran pel c*l quan AENA - govern espanyol atorguin la nova terminal d'El Prat a alguna companyia aèria, i tornarà a passar: ningú piularà. I què dir del TGV? Haurà arribat a BCN (si arriba!) 15 anys després que ho fes a Sevilla, malgrat ser la capital d'un dels principals motors econòmics de l'Estat. Que ningú es queixi, per això, que al final sempre aconseguim el que volem, diuen.

I cada cop que reivindiques un aeroport decent, no tercermundista com el que tenim; cada cop que reclames un TGV "normal" (això és, que costi el mateix a tots els espanyols, no com ara), ets un pesat perquè només fas que demanar, demanar i demanar. I quan dius que ets independentista, clar, ets un radical (ja se n'han encarregat el PP i la seva gentussa, al llarg dels anys, de ficar al cap de la gent quenacionalista = independentista = que quiere robar a todos los españoles = terrorista i embolica que fa fort)

Carretero està impulsant un corrent dins d'ERC, Reagrupament.cat es diu. Què reclamen? Simplement, allò que és a la base del partit: la sobirania del poble català. Per què serveix, la sobirania? Per poder construir un mur entre Espanya i nosaltres? No, senzillament per poder prendre nosaltres les decisions que més ens convinguin; per poder decidir nosaltres (tots: govern, empresaris, sindicats, societat civil) quina companyia aèria considerem que és millor per gestionar la nova terminal d'El Prat perquè aquest sigui un aeroport intercontinental. I perquè volem un aeroport intercontinental? Perquè mola? No, home, no; el volem perquè això porta empreses de fora, empreses que ara no s'instal·len a Catalunya sinó a Madrid, que és on tenen els vols que els comuniquen directament amb els seus països. I què té de dolent que no vinguin aquí, aquestes empreses? Doncs, home, si no venen no porten els seus calers, no inverteixen i, per tant, no ajuden a crear llocs de treball; llocs de treball que, dit sigui de pas, no són pas una estadística sinó allò que a tu i a mi ens pot donar de jalar.

Que no ho veus? En aquest món, tot, TOT és qüestió de diners. Si una empresa de Singapur s'instal·la a Catalunya... no s'instal·la a Castella. La independència no és que no ens la donin perquè ens estimen tant que no volen deixar-nos marxar, no; no ens la donen perquè els suposaria un perjudici econòmic, home. Si jo tinc més, tu tens menys. És qüestió de balances, balances econòmiques.

Per això, la sobirania no es necessària per demostrar res, ho és perquè suposa més benestar tant pels que parlen català com castellà, tagal, àrab o xinès. Oi que quan et vas fer gran vas voler independitzar-te, prendre les teves decisions? Doncs això. No és gens difícil entendre-ho.
.