Hipocresia? No, gràcies!

Original post at Quina mandra!
.
Poques coses hi ha a la vida que em repugnin més que la manca d'honestedat. No em refereixo a les petites mentides, les mentirijillas que diuen els castellans, aquelles que tots hem deixat anar en una o altra ocasió. No. Parlo d'una actitud més que no pas d'una paraula o una frase. Parlo d'aquelles persones que es cobreixen la cara amb una màscara, una careta que oculta les seves veritables, pèrfides intencions. Com més ben feta està la màscara, més em repugna qui la porta.

En els últims mesos m'he topat amb més d'una persona així, cosa que m'ha desgastat enormement. Són els inconvenients d'anar amb el lliri a la mà, com se sol dir, pensant que tothom és bò fins que no es demostri el contrari. Vist que això no funciona,¿hauré de canviar de pensament i anar per la vida creient que tothom té males intencions fins que no es demostri el contrari? Aquesta opció no em fa gens de gràcia, la veritat. Em fa pensar en la "guerra preventiva" impulsada pels neocons, del pal "per si les mosques, primer disparo". Quin mal rollo!

Suposo que el més intel·ligent serà anar surfejant, ara cedeixo, aquí em planto i així anar fent. De fet, ben mirat, aquestes misèries són part de la vida i no hi ha més remei que assumir-les com a part de la normalitat. Assumir-les... i superar-les, per suposat. Això sí, en un 80%, per dir alguna cosa, sóc determinista; estic convençut que del que es planta, es recull. Així que, a tots els fills i les (sobretot, perque han sigut majoria) filles de puta amb que m'he topat en aquests últims mesos, us desitjo l'esplèndida collita que us mereixeu.

Hipocrisy? No, thanks!
The lack of honesty is one of the things that disgust me most. And I'm not talking about the white lies we all have said here and there. No. I am talking more about an attitude than a word or a sentence. I refer to people who hide their faces behind a mask, preventing everyone to know what his/her real, perfidious intentions are. The best the mask is done, the more the one who wears it disgusts me because his intention to lie is bigger.

In these past months I have popped into more than one person like this, and this has totally spoilt me. I guess this happens when you tend to think everyone is good unless and until the opposite is proved. Since this clearly does not work, should I change my attitude and believe everyone is a bastard unless and until the opposite is proved? I don't consider this a happy option, honestly. It makes me think of the neocon's "preventive war", the "just in case, first I shoot" philosophy.

Probably the most intelligent thing to do will be to cope with reality and thus keep going. In fact, these miseries are also part of life and one can do nothing else than assume they exist and take them as part of the normality. In any case, since I am an 80% determinist, I believe that in the end, someday, you get what you deserve. So I wish all the bastards I have been running up with in the past months get soon all the shit they deserve.
.