Ara sí, gairebé periodista!

Original post and comments at Quina mandra!
.
Una de les il·lusions que havia tingut des d'adolescent era ser periodista, però per "aquelles coses de la vida" no vaig poder estudiar la carrera a l'acabar el COU. Vaig començar a treballar als 19, els anys van anar passant i aquella il·lusió va quedar arraconada (que no oblidada) fins que, altre cop, "aquelles coses de la vida" van fer arribar el moment oportú.
Amb 35 anys acabats de fer, el setembre de 2002 començava a la UPF el meu viatge cap a la llicenciatura que havia sommiat des de ben jove. Va ser una travessia dura, molt dura, que vaig fer en paral·lel amb la meva feina. Malgrat una incomodíssima hèrnia d'hiatus i el pas pel quiròfan que se'n va derivar, vaig acabar (gairebé) amb la carrera en dos anys i mig. Només un pas em separava de l'ansiat títol: les pràctiques.
Ara, per fi, dos anys després d'haver-me tret del damunt el 95% de la carrera, ho he aconseguit. Sang, suor i llàgrimes (bé, tant, tant... tampoc!) m'han portat, finalment, al servei de premsa d'una administració pública. La conseqüència a curt termini? Dos mesos de 10 hores diàries de feina. A mig termini? Per fi, ara sí, a mitjan juny hauré aconseguit fer realitat el meu somni, aquell que vaig començar a tenir fa més de 20 anys. Em fa l'efecte que el dia 15 de juny a les 20h., quan travessi per últim cop la porta de la institució on he d'aprendre l'ofici, no només hauré fet realitat el meu somni, també hauré acabat un capítol del llibre de la meva vida. I qui sap de què tractarà el pròxim!

Almost a journalist!
I had almost since ever wanted to become a journalist. It was one of my biggest dreams since I was 15 or 16 years old. For different reasons I couldn't join the Faculty of Journalism after finishing my high school and so my university career went through a different path.
In September 2002, though, mainly thanks to a flexible schedule at work, I could register at a public university and start Journalism. Two hard, very hard years in which combining work and studies literally took me to hospital. But, in the end, I managed to pass all of the subjects. Only one step, though, prevented me from becoming a journalist: the 10-week lasting internship.
Three more years went by and now, finally, I have joined the press department of a public institution, where I am to learn "how to be a journalist". So, on June 15th at 8PM, after I leave this department for the last time, I will finally see my dream come true. In a way, it will be like finishing a chapter of the book of my life, a chapter which has lasted a bit too long, I must say! In any case, this one will be over and who knows what the next chapter will be about!
.