Berlin

Original post at Quina mandra!

Berlin m'encanta. Això, que no és cap secret per ningú que em conegui, no és una afirmació feta sense coneixement de causa, en absolut: hi he pujat cinc cops en l'últim parell d'anys i, per poc que pugui, m'hi vindré a passar una temporada ben aviat. Berlin em produeix una gran varietat de sensacions. No podria posar-les totes per escrit perque resultaria un post massa llarg, però sí que n'explicaré algunes. Abans, però, em sembla interessant fer una comparativa entre la capital alemanya i la meva ciutat natal, Barcelona, per ajudar tothom a fer-se una idea de com és Berlin, en termes d'extensió:

Superfície, població i densitat:
Berlin: 900 km2 amb 3.400.000 hab. (4.000 hab/km2)
Barcelona: 100 km2 amb 1.600.000 hab. (16.000 hab/km2)

Amb aquestes dades a la mà no és estrany que una de les primeres impressions en circular per la ciutat sigui... que no hi ha gent! Comparant les respectives densitats de població resulta evident perquè, oi? Per una suma de motius, trobo Berlin una ciutat relaxada. A Alemanya la gent valora especialment la no-contaminació acústica. És per això que normalment no hi ha música als resturants, per exemple, cosa que agraeixo molt. També és per això que la gent no crida, ni al carrer, ni al transport públic... Segurament hi haurà qui no ho entengui i no ho comparteixi, però a mi una de les coses que més m'estressen són els sorolls, cridòries incloses. I justament per això també agraeixo que l'alcalde Wowereit, socialdemòcrata, no obligui els usuaris del metro a escoltar música, notícies o anuncis que possiblement no vulguin escoltar. Hereu, apren-ne d'una vegada, que no és tan difícil!
Hi ha altres qüestions que, per mi, fan de Berlin una ciutat molt agradable: la conducció, per exemple. I com a conseqüència, el simple fet de passejar pel carrer. Aquí la gent respecta els senyals, s'atura en els passos de vianants, utilitza els intermitents... I la gent? Els alemanys tenen fama de seriosos, freds, distants i poc amigables. La Marta, la Cris, el Leo i la Nadia, que són per aquí aquests dies, podran desmentir rotundament aquesta afirmació, com a mínim per les experiències viscudes en les últimes hores. Per contra, sí és cert que en general els alemanys són més tancats que nosaltres, tot s'ha de dir. No tot seran flors, oi? :-)
Una diferència entre els catalans i/o espanyols i els alemanys, que em sembla fonamental i sobre la qual es basa, en gran mesura, el respecte que tinc pels teutons, és que ells tenen clar el sentiment de pertinenca a una comunitat. Això què vol dir? Malgrat ser una societat d'individus i cada cop més individualista, ni més ni menys com la resta del "primer món" (expressió lamentable, però així em faig entendre), els alemanys saben que no són anacoretes que viuen isolats dalt d'una muntanya. I ho viuen amb coherència. Entenen que cada acció seva afecta, d'una manera o una altra, les persones que els envolten. En funció d'aquesta obvietat, fan o deixen de fer. Envejable.
Ho deixaré aquí. Naturalment queden moltes coses per dir, però no tinc el temps ja que m'esperen per sopar :-) També crec important destacar, abans de plegar, que les generalitats fan por. Per suposat, també hi ha alemanys a qui se'ls en fot que demà hagis de matinar o que tinguis preferència de pas. Naturalment, aquests també existeixen. Però em sembla que les generalitats amaguen certes realitats i aquestes són les que destaco dels alemanys en conjunt i els berlinesos en particular.

Berlin
In this post I basicly explain the reasons why I adore Berlin. Although I discovered the city more than 10 years ago, it was only back in 2005 when I revisited it and fell totally in love with it. Actually, my passion goes not only to Berlin but to the whole Germany. Fortunatelly I do not need perfection to feel comfortable in a certain place. But there are things in life that make you feel good. In this respect, I find Germans more respecful to one another than people in Southern European countries. This is one of the things that make me feel so comfortable there. Down here where I was born and live, people behave as if they were the only ones, as if living in society was none of their businesses. Many people, I find, have no consideration towards others: I want this, I go for it no matter how much acting like this could be a nuisance or a problem to the others.
The reason why I talked of perfection before is that, of course, good and bad things, correct and incorrect behaviours and attitudes exist everywhere. Hello? I know that!, but it is undeniable that cultures exist and they make people feel, act and be different from one another, all over.

Berlin
Mit meinem schlechten Deutsch, schreibe ich nur ein paar Linien um die wichstigste Ideen meiner Post zu übersetzen. Die Grunden um meine Leidenschaft für Berlin (und Deutschland im allgemein) sind verschiedene, obwohl eine davon hervorgehoben werden soll: anders als was es im südlichen Europa geschieht, finde ich den Deutschen respecktvoll miteinander. Hier wo ich geboren bin, funktioniert es die "Ich will es, ich gehe dafür" philosophie. Ich finde diese eine falsche Weise, Leben in Gemeinschaft zu verstehen.Ich weiss, natürlich!, das die Leute individuen sind und nichts Perfekt ist. Auch in Deutschland egoistische Haltungen existieren. Klar! Aber auch kulturelle unterschiede zwischen Barcelona und Berlin, Katalonien/Spanien und Deutschland existieren. Und sie wichtig für mich sind.