Repte musical

Original post and comments at Quina mandra!
.
La Cris m'ha passat un meme que, afrontem-ho, em costarà força de fer. Em demana que digui amb quina música relaciono els meus amics. El problema és que per la música sóc fatal, com més d'un ja sap. N'escolto, m'agrada (o no) però no crec que suposi cap valor afegit en la meva vida, així que imagineu-vos relacionar-la amb persones! Tot i això, faré un esforç de concentració a veure què surt:
Començaré per la susodicha, la Cris: diria que la Cris, segur, és
Frank Sinatra. Però clar, això només és teòric perque Cris + Sinatra, junts, no els he vist mai, només sé que es pirra per ell. Amb quina cançó puc relacionar la Cris, doncs? Segur que amb la mateixa que la Nadia: una de la Paulina Rubio: Ni una sola palabra.
Algú altre? A veure... sí! A l'Òscar el visualitzo amb una de la Madonna, de fa anys, la versió de
Don't cry for me, Argentina que va cantar per Evita a mitjans dels '90. Com ens agradava! I el Leo? No hi ha dubte, la sé, la sento i l'escolto... però no en recordo el nom. Una cançó d'una paia amb una veu molt sensual. Leo, ¿cómo se llama tu canción??? (quan ho sàpiga o recordi, ho posaré en una nota).
Qui més, qui més... Vejam, la
Matty! Podria ser cruel i dir-ne alguna del Georgie Dann, hehe, però tampoc no caldria fer públiques segons quines "perversions" ;-) així que, dedicat especialment a la Matty però no tant perquè li agradés a ella sinó perquè és el que ella diria que relaciona amb mi: la música aciiiiiiiiiiid de finals dels '80!
I la
Cristina? Tampoc no diré una cançó en concret, però sí un instrument: banjo. I hasta aquí puedo leer (Brane, toca'm el banjo, sisplau!).
.
Tant trencar-me el cap amb la música dels altres però, què caram!, aprofito l'avinentesa per fer públiques algunes de les meves perversions musicals: en Frank Sinatra, com a la Cris, m'encanta. És un crack. Un cop al mes, el seu CD sona per casa els caps de setmana. També m'agraden alguns cantautors alemanys, a saber: Wenzel, Gerhard Schöne o Udo Lindenberg entre d'altres. Suposo que, en definitiva, amb la música em passa com amb el menjar: com no m'apassiona puc escoltar (o menjar) qualsevol cosa. Digue'm "sense criteri", si vols. L'únic límit és el heavy, que no suporto. Però qualsevol altre cosa, segons el moment i l'estat d'ànim, em pot anar bé.
No passo el meme a ningú en concret. Si algú necessita alguna idea per un post, aquí en té una.
.