Cada dia som més, cada dia estem més sols

Original post and comments at Quina mandra!
.
La Terra ja té 6.500.000.000 d'habitants i, malgrat aquesta xifra de vertigen, una persona pot morir a casa seva sense que ningú se n'assebenti fins al cap de... sis anys! Ho haureu sabut pels mitjans de comunicació: la Maria Luisa va morir al menjador de casa seva, a Roses, tot just quan el segle XXI començava a treure el nas, i han hagut de passar 2.100 dies fins que l'han trobada, momificada i per casualitat, al seu nínxol de 70m2.
Diuen que la seva mare va denunciar-ne la desaparició al cap d'un temps de no tenir-ne notícies, però no sembla que ningú més la trobés a faltar. Ni tan sols els seus cinc fills i els seus dos germans, que viuen repartits per la Península.
És terrible: en una època en que els mitjans tècnics ens permeten enviar, quants? 50, 80? e-mails en un dia, o sms a l'illa més remota del planeta, lligar pel xat, comunicar-nos pel messenger, llegir blocs, veure teles i escoltar ràdios des de l'altra punta del món... en aquests temps en que les distàncies semblen difondre's com les fronteres,
una persona pot morir completament sola i sense que ningú la trobi a faltar.
De vegades penso que tots plegats estem perdent la xaveta, una mica. ¿De què serveixen tantes facilitats per estar en contacte amb els altres si, al final, acaba tenint més pes el fet del contacte que no pas el missatge? Sembla que del que es tracta és de "conèixer" quanta més gent millor, de rebre com més mails i sms millor. Com més, millor. És la política de la quantitat sobre la qualitat. La María Luisa tenia cinc fills, dos germans i la mare, que vol dir 8 familiars directes, i s'ha mort sola i sola l'han trobat, sis anys més tard, al menjador de casa seva.
¿No hauriem de començar a canviar alguna cosa, a valorar la qualitat de les nostres relacions per sobre de la quantitat?

More people every day, more alone every day

The population of the Earth is over 6.5 billion people. Despite this huge amount of souls, a person can die at home and this fact be totally unknown to everybody else until... six years later! This has just happened in a town about 150 km north Barcelona: last Saturday a woman was found at her home, laying on a coach, dead. She passed away when the 21st century was a new-born and only 1,200 days later was her mummified body found.
They say her mum reported her disappearance to the police, a couple of years after she had died. Apparently nobody else missed her, even if she had 5 children and two brothers.
Isn't it terrible? In a time when dozens of e-mails and sms can be sent daily, when you can chat and use the messenger to be connected to people all over the world... in a time when distances seem to melt just like borders do, a person can die completely alone and without anybody missing him/her.
I sometimes believe that we're all going a bit nuts. What's the use of so many ways of communication if, in the end, it looks like the amount of messages is more important than their contents? The more people you get to know, the more e-mails or sms you receive, the best. Quantity over quality. That woman had eight relatives and, nonetheless, she died alone and alone her mummified body remained for six years.
Maybe the time has come for us to start changing some values. Isn't it much more important the quality of our relations than the quantity of them?
.