ERC: recuperant el senderi?

Original post and comments at Quina mandra!
.
Primer de tot, recordem el número de regidors obtinguts a l'ajuntament de Barcelona, després de les eleccions de diumenge passat:
PSC 14 ; CiU 12 ; PP 7 ; ICV 4 ; ERC 4
Combinació creïble per designar alcalde amb majoria? PSC + ICV + ERC = 22 regidors
Combinació surrealista per designar alcalde també amb majoria? CiU + PP + ERC = 23 regidors
Altres opcions:
PSC + ICV = 18 regidors (govern en minoria)
Aquesta última opció sembla que té molts números de ser, finalment, la guanyadora.
Jordi Portabella ha decidit passar a l'oposició i deixar el govern de la ciutat en mans del candidat i partit guanyador... però en minoria. ENHORABONA! Ja era hora que ERC redrecés el camí que va agafar fa temps. És cert que al començament vaig trobar bé el pacte a tres bandes. Vaig defensar el tripartit per higiene, per la necessitat imperiosa de ventilar les estances del Palau de la Generalitat després de vint-i-tants anys de govern del mateix partit. L'arribada del PSOE de ZP a la Moncloa, quatre mesos després, em va fer creure que el canvi a l'Estat era possible: el defensor número 1 del federalisme, Maragall, era a la Generalitat, i a la Moncloa, un president amb tarannà, simpàtic (portàvem 8 anys d'Aznar; ho tenia fàcil!) i que havia arribat a secretari general del seu partit amb el suport, precisament, de Maragall... Tot semblava molt, molt bonic.
La realitat, però, tres anys i mig després d'aquell primer tripartit, s'entesta a robar-nos la il·lusió i les esperances: Maragall ha estat defenestrat sense cap mania i ZP s'ha convertit en un somriure buit. Pel que fa al tripartit-2, Montilla ha acabat donant la raó als qui des de bon començament no van veure'l en el paper de president del nostre país: un home gris, doblegat a les ordres del PSOE i sense capacitat d'il·lusionar ni la gent ni el país.
En aquestes circumstàncies, el suport continu de la cúpula d'ERC als pactes amb els socialistes i ICV estava condemnat al fracàs. ERC no pot pactar amb algú que ocupa el mateix espectre polítics (l'esquerra), perque li resultarà impossible "robar" l'espai dels socialistes, com era la intenció, mentre siguin socis. Un pacte amb CiU, en canvi, és el que més se sembla a un pacte nacional com l'alemany, on la CDU (el CiU català) i l'SPD (l'ERC del nostre país) s'uneixen per endegar reformes a mig camí entre la dreta i l'esquerra i aconseguir, com està passant, la recuperació econòmica en aquell país. No només això: un acord CiU-ERC fa visibles les dues opcions (dreta-esquerra) que, des del punt de vista del catalanisme, millor defensaran els interessos del país.
Per acabar, en relació amb l'enorme poder dels socialistes que aquests dies tant es comenta (socialistes als ajuntaments, diputacions, govern i estat), Vicent Partal ha publicat un
article molt interessant a Vilaweb.
.