Perjudicat

Original post at Quina mandra!
.
Així és com em sento ara mateix: perjudicat. Durant les últimes 72 hores, un seminari que hem organitzat al CCCB ha estat el responsable que hagi treballat prop de 40 hores en només tres dies, sota una pressió i un ritme frenètics. Gairebé 20 ponents han estat discutint sobre l'impacte del terrorisme en els teixits urbans, i de com l'arquitectura i l'urbanisme s'adapten a les noves "tècniques" dels terroristes (la proliferació de càmeres de vigilància i tot això). Ha estat molt interessant... segurament. Dic segurament perque una de les coses que té la meva feina és que, quan coordines una activitat, normalment ets l'últim en assebentar-se dels temes que tracten els ponents!
Ara estic fet pols. Estic tan cansat que em trobo mig malament i tot, de fet. No estic bé ni estirat, ni assegut. Qüestió d'un parell de dies, suposo. Però també estic content: tot ha sortit perfectament, malgrat el considerable "volum de l'empresa" i, a sobre, s'ha acabat :)

Damaged
That's exactly how I feel now: damaged. A seminar I've been coordinating during the past 72 hours is responsible of my feeling incredibly tired, now. Almost 20 participants have been discussing about the impact of terrorism in cities, and how do the architecture and the urbanism adapt to the new "technics" of the terrorists (the surveillance cameras and so on). It's been very interesting... I guess. And I say "I guess" because coordinating such an activity does not allow you follow the lectures, unfortunatelly.

Now I'm broken. So tired that I'm actually feeling even a bit sick. I feel uncomfortable at bed and also sitting. Just need a couple of days, I imagine. But I'm also happy, for two reasons: everything went perfect, the participants were very happy with both the contents of the lectures and the organization of the event; plus... it's over now! :)
.