Acesa (2/2)

Original post and comments at Quina mandra!

Seguint amb el post de fa tres dies, avui entro de ple en la conversa que vaig tenir amb el responsable d'Acesa...
Em va sonar el telèfon i sí, trucaven d'aquesta empresa. Era un paio que, ja d'entrada, des de la primera frase, traspuava desconfiança. Es devia preguntar perquè volia aquella informació, jo: quants km gestiona...? Quants carrils tenen...?
"¿I perquè la vol, aquesta informació? ¿Què és periodista?", em va espetar d'entrada, amb tu tò força agressiu. Sí, era evident que em veia com un enemic!
"Sóc periodista i la vull per un article que vull penjar al meu bloc". Ho sé, ho sé, sona súper pressumptuós; però enteneu-me!, m'acabo de llicenciar i, tot i que m'encanta això del periodisme, de moment no treballo com a tal. D'alguna manera he de matar el cuquet! :)
"I què vol saber, exactament?"
"Doncs, com demano en el mail, quants quilòmetres de l'AP-7 gestiona Acesa des de La Jonquera fins a l'extrem sud de Catalunya. I, d'aquests, quants són de dos carrils i quants en tenen tres o més. Simplement això".
Amics, suposo que veieu que les dues preguntes són simples, oi? Doncs la conversa va durar 25 minuts. També és cert que finalment vem acabar fent-nos una mica amics i vaig aprofitar per demanar-li alguna altra qüestió.
Però bé, tornant al tema, la cosa va seguir així:
"Bé, vostè ja deu saber que Acesa NO gestiona tota l'AP-7 en el seu pas per Catalunya, evidentment".
Jo: "Efectivament" (mentida, perquè no en tenia ni idea; però tampoc era qüestió de posar-li fàcil perquè em matxaqués més!).
"És que, vejam, és difícil de dir perquè, com deu saber, hi ha la part que passa pel Vallès, que es divideix en C-33 i la pròpia AP-7".
"Sí, sí (això sí que ho sé). A mi m'interessa el tram de l'AP-7; no pateixi per la C-33"
"No, si jo no pateixo, però clar, és important tenir-ho en compte perque blablabla..."
"Aha. I deixant de banda la C-33, quants quilòmetres hi ha d'AP-7, gestionats per Acesa?"
"Doncs miri: ...". Finalment em dóna aquesta info. Després parlem dels carrils, tot i que m'ho fa suar, també. Llavors pregunta: "Hi ha alguna cosa més que vulgui saber?" (el seu tò em fa ràbia, però vull saber més coses i m'aguanto).
"Doncs miri, sí, ja que hi estem posats... De qui depèn la senyalització a les autopistes? Del Ministeri de Foment, oi?"
"No!! ... Bé, sí, però no només de Foment. De vegades depèn de la Generalitat; segons el tipus de via".
"Aha. Però en el cas de l'AP-7?", insisteixo.
"Sí, a l'AP-7 depèn de Foment" (aquí penso: Ferran, aguanta; l'objectiu és l'important!).
"Trobo que la senyalització de quilòmetres fins a altres ciutats del nostre entorn, especialment de sortida de Barcelona en direcció nord, és francament deficient".
"Què vol dir?"
Jo: "Quan surts de Madrid i d'altres ciutats europees, s'hi indiquen distàncies de fins a 500 i 600 km, que d'alguna manera ajuden els viatgers a situar-se en els trajectes llargs. Aquí, en canvi, sembla que el món s'acabi a la frontera francesa: 'Girona 75 - França 90' ...
Em talla: "Sí, bé, clar, i quin ha de ser el límit, segons vostè? El Pol Nord?"
Buf, què em va dir, el pobre home: "Perdoni, m'està prenent per imbècil? Perquè no deixa de posar-se a la defensiva d'una vegada? Jo només li demano una informació, que és pública, i punt. Potser serà interessant explicar aquesta conversa surrealista!".
Ell, afluixant de cop: "Jo no estic a la defensiva i això era només una forma de parlar (jo penso: "ha!"). De fet, és interessant que faci aquesta observació, perquè rebre suggeriments com aquests ens pot fer modificar alguns plantejaments actuals i blablabla".
"Doncs insisteixo: sent La Jonquera una de les principals entrades dels 40 milions de turistes que visiten l'Estat cada any, em sembla obvi que ciutats com Montpeller, Tolosa i, fins i tot, Niça i Marsella (totes elles a menys de 500 km de Barcelona), haurien d'estar indicadíssimes des de la mateixa sortida de la Ciutat Comtal".
Bé, a partir d'aquí la conversa va discórrer, fins al final, amb un tò força més agradable. Em va donar la info que necessitava i santes pasqües. Però no puc evitar preguntar-me com és possible que costi tant d'obtenir unes dades que no són pas secretes. I que, a més, per aconseguir-les t'hagis de discutir amb un paio que, ja d'entrada, et pren per un perill només perquè vols saber.
Bé, clar, aquest és el problema, oi?: voler saber!
PS: Naturalment, falta un "informe" complet amb les dades que em va donar. Així sabreu perquè les hi vaig demanar.