Dutzen

Original post and comments at The Berlin Chronicles


... que vol dir "tractar de tu".

Quan era un nano, a l'escola tractàvem al professor de vostè. Això va ser fins als 14 o 15 anys. A 2n de BUP la cosa va canviar. Potser perque vaig anar a una nova escola, on tot era més 'relaxat'. O potser va tenir a veure, simplement, amb una moda que s'anava estenent arreu. Des d'aleshores, el tu s'ha anat imposant al nostre país fins que, avui dia, tot Déu tuteja: un desconegut que t'aborda pel carrer per preguntar-te el que sigui, a la universitat, a la feina, al comerç...

A Alemanya, la cosa és completament diferent. Aquí d'entrada no et tutegen ni els amics. Bé, això és broma, naturalment; però a ningú se li acut tutejar la caixera del súper (al "meu" súper totes són noies), el conductor del bus o, anant pel carrer, algú a qui li vulguis preguntar alguna cosa. El Du ('tu') s'usa poc, gens entre desconeguts, mentre que el Sie ('vostè') és a l'ordre del dia.

A Catalunya -a tot l'estat, em sembla- hi ha ara un debat sobre si caldria recuperar "les formes", començant pels estudiants que haurien de tractar els seus professors de vostè. Imposar de la nit al dia una cosa com aquesta em sembla difícil de dur a terme i, a més, caldria no restringir-la només a l'àmbit acadèmic. Però, a risc de sonar políticament incorrecte a certes oïdes amb un concepte erroni de la "progressia", la idea la trobo molt bona, fins i tot imprescindible. A l'estat, el "bon rollet" i el col·leguisme han arribat a tal extrem que s'ha superat el límit de la cortesia. I així van les coses, per exemple en l'àmbit educatiu...

Exactament el mateix serveix per a altres àmbits, però. Per exemple, a la publicitat: companyies de telefonia, centres comercials, marques de tabac... tothom es permet el luxe de tutejar els seus possibles clients. No és que m'estigui "alemanitzant"; ja fa temps que em xiulen les orelles cada cop que escolto un anunci on la veu em tuteja com si la nit anterior haguéssim passat una vetllada inoblidable.

Deixem el Du pels amics i la gent de confiança del nostre entorn, i entonem el Sie com a forma de mostrar respecte als altres. Que una cosa és el bon rollo i una altra, ben diferent, que se't pugin a les espatlles.

DutzenYou probably know that, unlike the English, many languages use two different forms for "you": one formal and one informal. It happens so in Catalan (tu & vostè), German (Du & Sie), Spanish (tu & usted) and French (toi & vous), amongst others.
In the past 20 years or so, in all of Spain (also in Catalonia) the informal tu has won the race against the formal way to address oneself to somebody. This is so even at schools, where kids often call their teachers by their given names. Also in publicity it is like that: commercials "talk" to us, possible clients, as if we had been friends for years.
On the contrary, something completely different happens here, in Germany: nobody would never tell you Du unless you are friends of have a close relationship with this person. I find this a more respectful form and, no doubt about it, I am absolutely for recovering the formal vostè or usted when addressing ourselves to an unknown.