Embargament vergonyós

This post was originally posted at Quina mandra!

Castro es retira. L'embargament que pesa sobre l'illa, en canvi, sembla que continuarà sense data de caducitat.
El "bloqueo", com l'anomenen els cubans, ha fet aquest mes de febrer 46 anys. Quaranta-sis! Va començar com una mesura de pressió sobre el règim castrista i ha acabat sent una llosa sobre tots i cadascun dels cubans i cubanes, que no només han de suportar una dictadura sinó que, a sobre, es veuen directament afectats per una mesura presa des dels còmodes despatxos de la Casa Blanca, naturalment amb la benedicció d'alguns poderosos cubans exiliats a Florida, terra de governadors republicans (dit sigui això de 'republicans' sense especial mala llet, perquè en aquest assumpte els 'demòcrates' no han tingut pebrots de canviar les regles del joc).
L'embargament ha significat per als cubans empobriment i mancances mèdiques, alimentàries, educatives i, en general, de tot allò que pugui aportar la inversió i el capital. Els EUA s'han erigit, un cop més, en salvadors del poble... matant-lo de gana i malalties! Quines penques tenen, mare meva.
Per si cal aclarir-ho, criticar l'embargament no vol dir beneir un règim que en gairebé 50 anys ha mantingut en el poder un home. Ni m'agrada l'embargament, que em sembla d'un cinisme impressionant, ni aprovo tampoc que algú decideixi, amb la força de les armes, posar-se al capdavant d'un país, "porque yo lo valgo". De totes formes, el poble cubà suporta el seu dictador, el poble cubà és qui li haurà de posar fi, no l'americà ni cap altre.
.
Shameful embargo
Castro retires, the embargo won't within the next few months... at least.
The "bloqueo", as Cubans put it, has just turned 46. Forty-six! It started as a measure of protest against the Castro regime and it has ended up being a huge load on Cubans. Thus, the people not only has to deal with a dictatorship but, also, with an unfair measure taken at the comfortable offices of the White House, naturally with the support of "the lobby", you know, the ones in Florida. Actually not all of them, since a good number of descendants of the 1959 exiled wants the embargo to be lifted. In any case, Republicans and Democrats have been thinking more about domestic politics than the Cuban people, in these last decades.
Just in case, critizising the embargo does not mean supporting the regime! I can't bear anybody using the arms to take power. But Cubans are the ones to have had to deal with this regime for years and years, and Cubans are the ones who have to put an end to it, not Americans or anybody else.
.