Paraulotes

Original post and comments at The Berlin Chronicles

Em fa gràcia aquest nom: "paraulotes". Sona a "peaso paraules"... Des que visc a Alemanya he après moltes coses i me n'he adonat de moltíssimes altres, com per exemple que els catalans som uns malparlats. Però cosa fina, eh?, res de paraulotetes sinó exabruptes ben grossos, i deixats anar com si tal cosa amb una assiduïtat malaltissa. Sense que sigui cap consol, és clar, els nostres veïns castellans, però també els de l'altra banda, els italians; i fins i tot els anglesos, malgrat quedar-nos més lluny, també pertanyen al grup dels que tenen la boca bruta, brutota, lletjota...
A Alemanya, per contra, sentir una Schimpfwort (o sigui, una paraulota) és una absoluta anomalia: ni a la televisió, en pel·lícules o sèries, però tampoc al carrer, ni tan sols entre gent jove. Bé, és clar que alguna sempre es pot escoltar, però és ben poc habitual, especialment en l'àmbit familiar però també entre la gent amb una formació acadèmica mínima. Al nostre país, en canvi, afegir un "collons", un "joder" o un "hòstia puta" per dir simplement que s'ha acabat la llet, per descriure una imatge impactant en una pel·lícula o per mostrar decepció per alguna cosa és d'allò més normal. Perdó, corregeixo: més habitual, que no normal. Me n'adono perquè, d'una banda, jo mateix tinc el pèssim costum d'utilitzar força paraulotes. M'estic corregint, però fins fa poc eren ingredients habituals del meu menú diari. I també me n'adono perquè de tant en tant veig TV3 per internet i al·lucino amb el vocabulari que utilitzen els personatges de les sèries. I sóc conscient que això ja fa temps que és així, que no ha canviat. Qui ha canviat sóc jo.
Perquè aquest costum tan lleig dels catalans? Normalment passa que quan un no està segur del que diu o, directament, sap que no té raó, aixeca la veu. Suposo que deu pensar que si crida més, semblarà que té raó. Ridícul, oi?, però és així. Diria que amb les "paraulotes" passa el mateix: a Catalunya, sembla que qui més paraulotes diu, més raó té...
Per acabar, un apunt: de tant en tant es genera el debat del vocabulari lleig a la televisió. Ella, la Sra. Tele, es defensa dient que no fa més que reflectir el que passa al carrer. Mentida. O veritat a mitges. Defensar-se amb aquest argument vol dir que la Sra. Tele ha trobat la solució a l'enigma de si va ser primer l'ou o la gallina. És igual si la tele reflecteix el que passa al carrer, o si el carrer parla com la tele. L'important és que la televisió no hauria d'haver oblidat que té una responsabilitat social, que la veu igual gent amb formació que gent sense, adults i nanos. El que passa és que la Sra. Tele, com tanta gent, és una hipòcrita consumada. M'explico: "El cor de la ciutat", per exemple: paraulotes a dojo. Diran que de responsabilitat social res, que ells hi són per distreure al personal. Però al mateix temps treuen personatges castellanoparlants a qui tothom parla en català, amb tota la naturalitat. És aquesta, la realitat a Catalunya? No! I doncs, llavors perquè ho fan? El missatge que ens estan donant als catalans és: "Cal seguir parlant en català encara que el nostre interlocutor no el parli". I trobo que el missatge està molt bé, però si la Sra. Tele té una responsabilitat social pel que fa a l'ús del català, la té sempre i sense excepció.
.
Schimpfwörter
Als ich noch in Barcelona lebte, hatte ich eine sehr schlechte Angewohnheit: zu viele Schimpfwörter in meiner Sätze. Ich weiss, es absolut schrecklich ist! Das Problem ist, aber, dass eine solche schreckliche Dinge macht man fast ohne Pause bei uns. Nicht nur in Katalonien, nicht nur auf katalanisch: in Spanien, Italien und auch ferner, in Gross Britanien hat eine grosse Anteil der Bewölkerung diese hässliche Angewohnheit.
Nach fast zehn Monate in Deutschland habe ich bemerkt, dass Deustche dagegen nur sehr selten solche Wörter benutzen. Ich vermute, dass jetzt bin ich gewohnt, Schimpfwörter nicht oft zu hören. Deswegen, als ich jetzt Sendungen von dem katalanische TV3 im Internet sehe und höre, finde ich es unglaublich -und grausam- wieviele davon werden in Fernsehseries benutzt. Überall sind SW zu hören!Kontroverse wegen der Nutzung der Schimpfwörten in katalanische Fernsehen ist nicht neu. Früher dachte ich, dass es ein bisschen übertrieben war. Jeztz dagegen verstehe ich solche Klagen perfekt.
.