La meva religió

Original post and comments at Quina mandra!

Església catòlica, integració dels musulmans en els països occidentals, mocadors, creus, caricatures ... La religió és, malauradament, un dels temes de conversa i anàlisi informativa més habitual a la nostra societat. “Malauradament”, dic , perquè sovint va acompanyat de malsentesos, quan no directament d’incomprensió, odi i violència. Sembla mentida com una cosa tan subjectiva i poc tangible pot provocar tantes histèries i tantes històries. O potser és precisament per això, que les provoca; ves a saber. Al meu entendre, la religiosa és una qüestió tan simple que no hauria de ser un “tema públic”. Cadascú hauria de poder creure, o no creure, en allò que vulgui, sense que això provoqués cap tipus de reacció, ni de consentiment ni de desaprovació, en els altres.

Jo crec en alguna cosa més enllà del que percebem amb els sentits. La meva religió, però, em permet respectar les creences dels altres. Allò en el que creguin, o no creguin, els altres no em fa nosa, no va amb mi igual que no ho va amb qui se’n va al llit el meu veí, de què treballa, com es guanya la vida o què fa amb el seu temps lliure. Francament, no m’interessa gens. Vaja, m’interessa òbviament si es tracta d’un amic, d’algú amb qui hi tinc establert algun tipus de relació; però fins i tot en aquest cas, no per jutjar-lo ni per aprovar, o no, allò en què creu o deixa de creure. Prou feina tinc jo a tirar endavant com per fer, de la vida dels altres, un tema de la meva pròpia agenda. Per això no entenc perquè les creences, o no creences, són sovint una qüestió pública.

La meva religió no té un déu amb barba blanca, però respecta qui sí l’hi tenen; la meva religió es basa en mirar de ser coherent, intentar saber on m'he equivocat per no tornar-hi ... La meva religió, ben mirat, la resumeix força bé aquest vídeo.
Em pregunto com és la vostra religió: "personalitzada", també? o potser propera a alguna de les "grans"? viscuda intensament, o només com a segon plat? O pot ser que no en tingueu cap en absolut. Com el viviu, aquest tema?



My religion
I find it weird, that religion is one of the most common topics in our days, in our society. I find it's weird because religion belongs to a subjective issue and, as such, it should be respected the way eah individual lives it. It is either the cross, the scarf, the cartoons or whatever... it seems impossible to respect the believes of each one.
To me, religion has not got to do with a god with a long, white beard. It has to do with respect, with tolerance, understanding and learning. My religion consists of correcting my errors, whenever I am able to; to try it, at least. It has to do with personal options, mine and those that others take. And with respecting whatever each person decides. All of this is my religion, and I believe it is important that, however your own religion is called, it allows the rest of the world decide whether they want or not a religion, and which one. Respect and tolerance are the keys!