A mi els mossos!

Original post and comments at Quina mandra!


En Hans viu a la meva escala, al mateix replà. Ja fa temps que, amb helvètica regularitat, s'aprofita de la meva capacitat de supervivència en aquest món de voltors i, a la que em despisto una mica, patapam!, ja m'ha tornat a robar. I no ho fa d'amagatotis, no; ni tan sols té la "decència" d'esperar que la nit desplegui el seu estel·lat fulard sobre els nostres caps. Ell, sense manies, tu; quan ho necessita se'm fot al damunt, ganivet en mà, i torna a donar-li la cartera!

En Hans, això sí, ruc no és. Cada cop que li dic que aquesta vegada serà l'última, que he començat a buscar pis i que n'estic fart dels seus rampells, me'n surt amb alguna de nova: em regala una planta ben farcida de vistoses flors, em canvia la desfilada estora, on em netejo les sabates abans d'entrar a casa, per una de nova ben lluent, o neteja el meu tros d'escala. Ja dic, de ruc no en té un pèl. Ell no. El ruc sóc jo, em sembla, que amb cada regal oblido tots els cops que m'he sentit, al costat, aquella fiblada traidora, després de la qual, indefectiblement, la meva cartera i el seu contingut han acabat a les mans del bandarra del meu veí.

En Hans, però, aquest cop s'ha passat: no només al numeret de la navalla li ha seguit el furt de la cartera, sinó que a més m'ha exigit, e-xi-git!, que li pagui part de les seves despeses d'escala! En un exercici d'ironia sense límits, juraria que el molt macarra ha fet servir la paraula "solidaritat"; sí, "cal ser solidari amb els veïns d'escala", ha dit exactament amb un mig somriure. Quines penques!! El cas és que n'estic fart, però clar... mmm... ell no té feina i jo, en canvi... En fi, que un altre cop torno a dubtar. I si és immoral no ajudar-lo, malgrat tot?

Encara que coneixen la situació, perque el propi Hans -us ho podeu creure?!?- es confessava fa poc en una reunió d'escala!, la resta dels veïns callen com putes. No sé si pensar que, a l'escala, potser hi ha més d'un Hans i algun té por, ves a saber, que a la finca acabem a bufetades si la cosa esclata. Potser fins i tot jo tinc aquesta mateixa por, i tal vegada sigui per això que en Hans i jo seguim jugant al mateix, des de fa dècades, malgrat que qui surt perdent, petúnies esporàdiques a banda, sóc jo.
http://www.tv3.cat/videos/567449