Nova casa

El Quina mandra! hauria fet els dos anys d'aquí a un parell de mesos. En aquest temps hi he publicat 207 post que han tractat temes, sobretot i com sabeu, de política, tot i que també hi ha hagut espai per la música, les filosofades i les "constatacions històriques", entre d'altres.
The Berlin Chronicles, per la seva banda, va néixer quan ara fa un any vaig venir a viure a Berlin. 137 cròniques en total, dedicades majoritàriament a la capital alemanya des de diferents vessants: museus, mitjans de comunicació i política (però alemanya :-), entre molts d'altres.
Sumant-los tots dos, doncs, 344 post en 22 mesos = 15 posts al mes, de promig.

Arribat aquest punt, sento la necessitat de simplificar la meva vida a la catosfera. Malgrat que disfruto molt escrivint, amb dos blogs n'hi ha per tornar-se boig si, a més, un ha de trobar temps per treballar, socialitzar i, sobretot, desconectar de l'ordinador. A més, però, vincular un blog a un lloc geogràfic, com és el cas del Berlin Chronicles, ja no em ve de gust. Ara sóc a Berlin però demà puc ser a Tòkio o ves a saber on!
Perquè he triat In varietate concordia (que vol dir Units en la diversitat) pel nou blog? M'agrada un nom en llatí, la llengua mare de molts dels idiomes que escoltem a diari per televisió o passejant pels carrers. Però és que, a més, In varietate concordia és el lema de la Unió Europea. Per un políglota europeísta, no és aquest un nom ben escaïent?
Acabo. Els dos blogs antics els escrivia en català i anglès, afegint aquests últims mesos una versió alemanya al Berlin Chronicles. I ara? En anglès seguiré escrivint segur perquè em prenc al peu de la lletra allò de "ser local i pensar en global". L'anglès és el llatí dels nostres temps, per això tampoc no descarto fer algún post exclusivament en aquesta llengua. L'alemany, molt possiblement, l'afegiré quan parli de temes d'aquest país.

En nom del Quina mandra! i del Berlin Chronicles, moltes gràcies als incondicionals que no us perdeu pràcticament cap post; i encara més gràcies als qui us preneu la molèstia de plasmar les vostres opinions o comentaris, ja que això és, al final, el que dóna suc a un estri interactiu com és un blog. Ens seguim llegint, ara a través d'In varietate concordia!

New home
Almost two years ago I started a new adventure as a blogger, with the opening of Quina mandra! (What a bore!). From the very beginning I decided to write an English version of every post, so that my message would not get stuck among the borders of my little south-european country, Catalonia, and thus friends from all over the world would have the chance to get to know a bit about politics, culture, economy in this part of the world, through a particular point of view.
As soon as I moved from Barcelona to Berlin, in September 2007, I opened a new window: The Berlin Chronicles. If we add up the posts from the two blogs, I've written a total of 354 in 22 months, which makes an average of 16 post per month.

Now I need to simplify my life as a blogger. Although I love writing (and reading), two blogs in up to three languages is really too much. I need to find more time to work and sozialise. Plus, I do not feel like keeping a geographically related blog: I am in Berlin today but, who knows, could move to Tokio or anywhere else some other day!
"In varietate concordia" (meaning United in diversity) is a name I like. Firstly, because latin is the mother of most of the languages we hear every day on the streets and on television. But also, because such is the motto of the European Union. For a polyglot, European Union-supporter, isn't this a very suitable name?
A
s for the languages, I'll keep using Catalan -as my mother language- and English for sure, for I very much believe in "act local, think global"! :-) Eventually, German will also be used for subjects related to Berlin or Germany.

On behalf of Quina mandra! and The Berlin Chronicles, many thanks to all the readers. Also, especial thanks to those of you who, though your comments and opinions, make the blogging activity intellectually richer for us all. Thanks and meet you from today on at In varietate concordia!

25 comentaris:

Míriam ha dit...

Doncs endavant amb el nou blog! Que segur que continuarà essent igual d'interessant que els seus predecesors. una de les incondicionals de les teves cròniques.

Cris ha dit...

Doncs et seguirem aquí, tu!! I'll be two steps behind you!

Bon cap de setmana, chu!

Puji ha dit...

Colló nen! Vinga canvis!

Pos res, in varietate concordia t'anirem seguint.

Sara Maria ha dit...

Doncs, benvingut el nou blog! També ens facilites la feina a nosaltres... Et trobem a un sol lloc. Jo ja no tinc temps per llegir-me tots els blogs... Un em porta a l'altre... I els voldria seguir tots! Impossible!

Matty ha dit...

In varietate concordia locus amoenus est!

Ferran ha dit...

Míriam la lectura és mútua :-)

Cris I miss you, too! Però ja falta menys...

puji haha!, tens raó. Però nen, és allò de renovar-se o... doncs això! ;-)

Sara Maria no t'enganyo: és una de les raons per les quals volia, definitivament, deixar aquesta "bicefàlia blocàire"; quin mareig també per vosaltres!

Matty habemus papam? si papam habemus, preservativi non habemus ni patrás!

quim ha dit...

Molta sort en aquesta reunificació blocaire. I amb un nom en llatí, llengua mare de altres llengües i unificadora. Per cert, saps què vol dir 'perfundet omnia luce'?

Per cert, ja miraré si hi ha un traductor automàtic català llatí o anglès-llatí, per a que hi posis una versió en llatí dels teus posts.

Sort i una abraçada

Efrem ha dit...

Doncs et seguirem llegint des d'aquí! Només és canviar l'enllaç :) Salut

sergi m. ha dit...

Et desitjo bon viatge, sort amb aquesta nova iniciativa que, de ben segur, et serà més lleugera de portar. És que duies una càrrega al damunt...
Salut!

Sylvie ha dit...

Ja saps que a mi m'es igual que es digui Quina Mandra, que Berlin el que sigui o el que has triat ara. A mi m'agrada el que hi ha darrera i el que sempre hi deixes plasmat.
Petons

PD: A naltros també ens facilites les coses unificant eh! no et pensis!!! ;-)

Ferran ha dit...

Quim conec "Libertas perfundet omnia luce" ("la llibertat és la base del coneixement"). Bé, per ser-te franc, ho conec un cop he fet un Google, clar. Quant se n'aprèn amb les tecnologies! :-)

Efrem merci i sí, seguim llegint-nos!

Sergi era massa, ja t'ho dic. Ara em sento encantat de seguir tenint un blog... però només un!

Syl com li comentava a la Sara Maria, els lectors sou parcialment responsables d'aquesta simplificació. Us tenia segrestats!
I gràcies pel comentari, que te'l faig extensiu :-) Un petó.

Josep Amílcar Albert ha dit...

Hola Ferran, doncs endavant amb aquest nou capítol. L'afegiré al meu, i continuaré seguin-te des del sud.
Una abraçada.

zel ha dit...

Endavant i força! Et seguirem llegint escriguis on escriguis! Bon nom, bon lema!
Petonassos!

Nacho Hevia ha dit...

Benvingut, nou blog! Salutacions, Ferran!
M'agrada el nom del teu "fill" per tot el que porta a dins.
Petons, Ferran, des de Barcelona, la terra on visc.
Nacho

Deric ha dit...

L'important és que conituis. Però no vols dir que el que et pren més temps és la traducció més que el penjar posts a 2 blogs diferents? Jo també tinc 2 blogs, el meu i el de cine.

Musafir ha dit...

Ei, Ferran, casa nova, eh!

Molt escaient el títol d'aquest nou blog.
Podriem fer una traducció totalment lliure del seu nom: "en la variedad está el gusto"

Au, com que a la varietat és el gust, continuarem llegint-te, "amb molt de gust" ací.

Saludets :-)

Dessmond ha dit...

Hi ha una feinada amb un blog, que tu en remenes dos. I amb més d'un idioma. Només de pensar-ho em mareja... Clar que cal ser global, però el temps és molt molt acotat.
L'enhorabona per la feina feta. Celebro que algun d'aquests blogs segueixi corrent. I per molt de temps. Bones vacances -si en fas-.

Ferran ha dit...

Josep molts records, i a veure si trobes l'estona per "recuperar" el blog! Salut des del nord.

Zel gràcies, i molts petons per tu també!

Nacho gràcies per passar per aquí i deixar la teva empremta. Ens llegim! Petons.

Deric sí, les traduccions també son feina extra, i tant. És cert, recordo que en tens dos, malgrat que no tinc l'hàbit d'entrar a "l'altre". A veure si ara hi penso...

Musafir deine "freie Übersetzung" gefällt mir wohl. Ich kaufe die an! :-))
Saludets!

dessmond moltes gràcies. I sí, en faig (aviat:) Molt bones vacances a tu, també.

ciro ha dit...

quin lema més bonic!!! èxits ferris en la nova etapa bloguera... (marxem uns dies d'escapada familiar a DK... quines ganes!;-)

nur ha dit...

Doncs res, enhorabona pel nou bloc, que no m'estranya que miris d'unificar-lo... perquè Déu n'hi do mantenir dos blocs i fer la selecció d'on va un post o un altre.

Ah, el perfundet omnia luce és el lema de la Universitat de Barcelona, oi?

Una abraçada ben gran!

Xavi ha dit...

On sigui que estiguis... gràcies per ser-hi i per escriure.

Una abraçada!!

Ferran ha dit...

Ciro passeu-ho molt bé! Tothom que conec que hi ha estat diu que és tan bonic. Ja m'ho explicaràs, tot ravalejant algun dia, aviat :)

Nur encara que sembli una tonteria, això de no haver de decidir què poso a quin blog és tot un descans!
No sabia això del lema de la UB, però ara he fet un altre Google i... voilà!, tens raó :-) Un petó.

Xavi ... i gràcies a tu, no cal dir-ho, per llegir-me! una abraçada per tu també.

Trina Milan ha dit...

Ferran,
felicitats pel nou blog..entenc el que dius, mantenir dos i la feinada de no ser davant de la pantalla tot el temps..però com ja ha dit algú altre, el que compta és el que hi ha dins, el que tu expliques..per això et seguiré, com sempre...
una abraçada

Ferran ha dit...

Moltes gràcies, Trina :)
Ens anem llegint! Una abraçada.

Jaume Puig ha dit...

Molt ben trobat el nom del nou blog