11:48:37

11:48:37 neix una nena en una casa d’ulan bator
11:48:37 vint-i-dos morts en l’accident d’un autocar, que s’estimba per un barranc als afores de lima
11:48:37 una jove parella mexicana, la maría i el luis, fa l’amor per primer cop a la llum de les espelmes
11:48:37 a sydney, l’allan s’ho munta amb el seu veí després d’un sopar romàntic
11:48:37 una explosió de gas en un pis de moscou provoca dos morts i set ferits
11:48:37 en taro signa el seu primer contracte de feina, a kyoto
11:48:37 a istabul, l'ayla s’estremeix: li acaben de diagnosticar un càncer
11:48:37 en joao, un funcionari de porto, recull el seu cotxe nou amb un gran somriure
11:48:37 la maria i en raül decideixen separar-se
11:48:37 en raoul i la marie es donen el sí en una petita ermita, als afores de vichy
11:48:37 se signa el contracte de compra d’un petit banc escocès per part del santander
...

amb un sol segon n'hi ha prou per gastar tones i tones de paper on escriure milions, bilions d'històries. n'hi ha d'alegres, de molt alegres, de profundament tristes i terribles... hi ha esperances, pors, il·lusions, temors, neguits, felicitat ... cadascú de nosaltres és protagonista d'una història, el fil argumental de la qual és a càrrec d'un guionista sense cara i sense nom. lluny de pretendre angoixar ningú amb aquesta obvietat, només vull constatar que la vida únicament té sentit si la vivim per disfrutar el que ens ofereix, que és molt més del que la societat consumista ens permet percebre. esforcem-nos tots i cadascun de nosaltres per descobrir què hi ha més enllà de marques, etiquetes i preus, i hi trobarem desenes de raons per preocupar-nos menys de segons quines coses i gaudir més, en canvi, del temps que el nostre guionista particular ens permeti actuar dalt de l'escenari.
.

16 comentaris:

Kostas ha dit...

Collons Ferran ,el post que acabava de posar parla precissament d'etiquetes i marques.
Jo sempre he pensat que tot, amb moderació, és bo.
Salut

Efrem ha dit...

Certament. I mira, jo penso que comencem essent l'últim becari pringat que porta els cafès als guinistes de la nostra vida. Però saps, crec que aquest becari dels cafès que som tots al principi pot anar pujant posicions a l'hora de fixar el guió, fins i tot, qui sap si fins i tot convertir-se en el guionista principal amb el temps!

Salutacions! :)

Sylvie ha dit...

Mmmm.... per variar casi d'acord. És tot ben cert el que dius, però segur que hi ha un guionista? a vegades ho sembla però a vegades potser ho som nosaltres mateixos.. I sí, cal disfrutar el que ens ofereix, però sobretot cal saber veure allò que ens pot fer feliços o estar alegres cada dia.
Molts petonets

Assumpta ha dit...

Sí!!!

Gaudim del temps, dels petits instants, de les coses que semblen no tenir importància i la tenen... passem una bona estona mirant una peli, xerrant amb un amic, obrint la finestra i gaudint d'una miqueta d'aire fresc!!

Deric ha dit...

buf! estremeix de pensar-hi!

Xavi ha dit...

Jo parlaria del "carpe diem" de les petites coses, que ens ajuda a viure millor el dia a dia.

defak ha dit...

Clar, però és que sempre volem el què no tenim...

Sara Maria ha dit...

Es nota que ets de vacances i tens temps per pensar... D'acord, però crec que jo sóc la meva pròpia guionista. I sempre he agafat alló que m'ha agradat i he necessitat, si és de marca de marca, si no ho és, no ho és. Però m'agrada. Aquest any no he anat de rebaixes.. No necessitava res...

enric ha dit...

És ben cert que cadascú intenta ésser el seu propi guionista i protagonista, i mira que dic intenta. Sense voler tenim moltes històries particulars, moltes influències que en definitiva ens fan anar i fer el que fem diàriament.
Sí, però, que estic d’acord en que no cal fer ni grans despeses, ni grans viatges, ni grans escarafalls per estar a gust o feliç. Potser aquí radicaria la recuperació de l’equilibri ecològic fins i tot.

Mikel ha dit...

un tema sucos , jo crec que ja fa temps que tiro pel dret i m' escric pagina pagina la meva historia.

zel ha dit...

Quanta raó...i cadascú té les seves particulars històries i moments, i tots tenim fils i punts en comú...

Josep Amílcar Albert ha dit...

Gaudir dels xicotets moments agradables que ens ofereix el present és fonamental. La putada és que ens fan estar pendents permanentment del demà.
Com es nota que estàs de vacances....!!! ;-)

Finestreta ha dit...

Gràcies, tens raó!

Jaume Puig ha dit...

No deixa de ser un punt de vista europeu. Com no hem de dedicar-nos a l'estricta supervivència podem invertir temps en pensar sobre el sentit de la vida. Tens raó: ja que tenim la possibilitat de gaudir de moltes coses, val la pena que en siguem conscients.

Cristina ha dit...

Interessant punt de vista i ben real. Certament tenim tota la vida per gaudir però per què esperar? Toca viure ara i cada dia. Bon post!

Ferran ha dit...

Benvolguts amics presencials i virtuals, gràcies a tots pels vostres comentaris!

(disculpeu que aquest cop no us respongui individualment; estic de vacances, hehe...)