8.8.08 : Barcelona ha mort, visca Barcelona!

16 anys i 14 dies més tard, el mite Barcelona ha passat definitivament a la història. Amb una cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics que relleva totes les anteriors per la seva espectacularitat, Beijing ha donat una imatge de modernitat que, n'estic segur, ha sorprès a propis i estranys. I compte!, que avui no parlo de política. El que fa la dictadura xinesa és una cosa, però avui, ara, parlo de tota una altra: de l'esforç i la il·lusió de centenars, milers de persones que no tenen res a veure amb la política, per oferir al món un espectacle audiovisual a l'alçada de les produccions més futuristes de Hollywood.
Enterrem doncs l'"esperit Barcelona" (que, dit sigui de pas, va morir ja fa dies, molt abans que els últims governs municipals convertissin la ciutat tan chachi piruli -i inhabitable- com ens l'han deixat) i donem la benvinguda a l'"esperit Beijing". Tan de bò els àires d'aquest esperit arribin també per la llibertat d'expressió, i moltes altres llibertats, en aquell megapaís (aitx, que he dit que avui no parlaria de política!)





8.8.08: Barcelona is dead, long live Barcelona!
Ever since the Olympics took place in Barcelona, back in 1992, we have repeatedly been told that the opening ceremony at the Olympic Stadium in Montjuïc was the most spectacular. Well, that is of course subject to opinion. In any case, the opening of the Beijing Olympics, today, left behind any other ceremony in such sports event. Spectacular is the word. Hopefully, this "air of modernity" that China showed today to the entire world will also impregnate the freedom of speech, and other "freedoms", that so far are basicly non existing in that huge country.

20 comentaris:

Deric ha dit...

els avenços s'han de notar per algun lloc i els xinesos en saben un munt d'aixoò i de copiar

Assumpta ha dit...

Doncs no estic d'acord :-)

És evident que a 2008 hi ha molts més mitjans tècnics que a 1992. Algunes de les coses que s'han fet avui, fa setze anys no és podien imaginar.

Però, per mí l'esperit de Barcelona no morirà per anys que passin... l'amics per sempre, friends for life, amigos para siempre... una forma d'encendre el pebeter que mai ha estat superada per concentrar en pocs segons emoció, suspense, explosió d'alegria... sentir el català com a llengua oficial en uns Jocs Olímpics (tinc la veu de Constantino Romero grabada al cor "Senyores i senyors...")

Per altre part... és pot separar la política de tot el que hem vist avui?

Jo mai hagués donat l'organització dels Jocs Olímpics a un pais que no respecta, ni de lluny, els drets humans...

Una abraçada! :-)

(Nota: l'eliminat és aquest mateix meu, que hi he corregit una coseta de "forma")

quim ha dit...

Jo avui li deia a la meva mare que la cerimònia podia ser una horterada de 'todo a chen' o bé un festival visual fascinant. Per a mi hi ha hagut una mica de tot, però m'ha encantat, entre altres coses, la idea de convertir el paper estès com un pergamí en l'eix de la cerimònia.

Això sí, m'he fet una mica la idea de com van les coses per allà quan he vist el número del ball ondulant de la impremta de tipus mòbils. La meva mare es pensava que es movien accionats per unes màquines controlades per un ordinador. Quan han sortit les cares falsament somrients dels tios que en realitat havien fet moure allò amb tanta precisió no s'ho podia creure. Ni màquines, ni ordinadors, ni res. Centenars d'homes entrenats a cop de pito. De la mateixa manera que sense màquines ni ordinadors es van construir les piràmides. I m'he preguntat si això només ho pot lograr un país del qual es critica tot el que els seus governants volen silenciar.

sergi m. ha dit...

El que vaig poder veure em va agradar (sense pensar en política), la diferència està en que els xinesos no tindràn un Constantino Romero cridant allò de:
"Atletas, bajen del escenario" davant la improvisació mediterrània, sinó que fa l'efecte que actuen com a màquines (titelles). Per cert, la meva dona tampoc creia que allò de la impremta fos fruit d'humans dins de capses.

Sara Maria ha dit...

La veritat és no he vist res, alguna fotografia als diaris d'avui, res més. Però estic amb tu, "el rei a mort, visca el rei" (tot i no ser monàrquica).

Xavi ha dit...

Estic d'acord, molt d'acord, amb el que dius de Barcelona.
Pel que fa als joc olímpics, fantàstica la inauguració. Però els jocs són allò que hi ha entre la inauguració i la cloenda. No descartis parlar de política.

Dani R. ha dit...

Assumpta: si Xina no pot organitzar uns JJOO, llavors EEUU no hi hauria de poder participar... remember Guantanamo

Ferran ha dit...

Deric es van lluir; va ser una cerimònia per flipar.

Assumpta en Dani R. ho apunta en un comentari a sota, en una opinió que comparteixo. Encara diré més: trobo aquesta fixació amb la Xina una mica excessiva. M'explico: no té cap suport per part meva una dictadura (per començar, això sol ja és suficient per desacreditar-los absolutament) que utilitza la censura, la represió, ... Un govern que tapa allò que no li interessa, que prohibeix com ho fa el xinès, ...
Però dit això, no oblidem que els "nostres" països, estat espanyol inclòs, es dediquen a vendre armes a països ja de per sí conflictius, fent inviable el desenvolupament d'una cultura veritablement democràtica; per no parlar d'una enorme responsabilitat, també dels "nostres" països del "primer món" en el traçat de fronteres a l'Àfrica i l'Orient Mitjà, fronteres que van partir pobles i que són, encara avui, font de nombrosos conflictes. I podria seguir.
Què vull dir amb això? Que d'acord que la Xina no és cap model a seguir, precisament, en qüestions de llibertat. Però, quin país ho és? Per suposat que cap que comerciï amb armament, cap que mantingui presoners sense jutjar-los, durant anys!
Colleja a la Xina? Tantes com calguin. Però siguem coherents i jutgem tothom amb els mateixos criteris.

Quim amb el "número" aquest de la impremta vaig absolutament flipar. Bé, amb aquest i amb tants altres: la bola del món per on corrien i saltaven una desena de personatges? Wow!!

Hehe... ben vist, Sergi. Tens raó: aquesta espontaneïtat tan nostrada segur, segur que no la tindran!

Sara Maria efectivament, parlem de reis però... visca la república! :-)

Xavi amb la vènia, de moment em quedo amb la inauguració. I sí, de la resta també en parlarem... és endavant :))

Dani ni més, ni menys: 100% d'acord.

Salut a tots i gràcies per les vostres aportacions!

Assumpta ha dit...

Sí, suposo que ningú te la raó absoluta, a més, això dels EE.UU. que dieu és totalment cert (vaja!! és que als EE.UU. tampoc els posaria d'exemple de res, jo) però pensar que l'esperit de Barcelona ha mort, substituit per un esperit xinés... doncs no.
No mentre hi hagi imatges com aquestes:

http://es.youtube.com/watch?v=2KqFQ7cqKBo&feature=related

Em sap greu fer de veu discordant, no m'agrada gens fer-ho i procuraré no fer-ho més... però jo mai podrè recolzar un "esperit xinés" que fa coses així.

Malgrat tots els nostres errors, en aquest cas, m'agrada molt més com fem les coses aquí.

Trina Milan ha dit...

Ferran,

vaig veure la cerimònia i va ser molt bonica però no crec que el model de Barcelona s'hagi acabat, el que han fet a Beijing és el model Barcelona posat al dia. Barcelona va trencar motlles i això no ho han fet, inclús han fet servir el món rodant que ja van utilitzar els de la Fura aquí.
Altra cosa és el tema polític que es veu lligat a l'espectacle i que està present tot i que penso que no es pot acusar Xina i oblidar el món: USA i Guantànamo, Rússia i les seves guerres..etc. I tot plegat cadascú utilitza els Jocs per al que vol, Richard Gere i el seu anunci de Lancia utilitzant el Tíbet...ningú és pur...ni cal..Xina té la seva oportunitat i tots els altres també, ent tot cas no podem obviar que si els drets humans estan malmesos hem de dir-ho i critircar-ho...sigui allà o a Cuba, o a Rússia o allà on sigui...
salut Ferran

Ferran ha dit...

Assumpta sigues tan discordant com et sembli oportú, que està molt bé confrontar punts de vista!
Per suposat, a mi tampoc no m'agrada aquesta maquinària de fabricar campions.

Trina a mi em sembla que s'ha fet alguna cosa més que actualitzar la cerimònia de Barcelona. Però bé, en qualsevol cas tot plegat són percepcions subjectives.
Pel que fa a la segona part del teu comentari, hi estic d'acord. Però és important no caure en el parany de creure que a la Xina, per tractar-se d'una dictadura, les injustícies són més injustícies que a d'altres llocs del món.
Salut!

Assumpta ha dit...

D'acord... és que em sabria greu que t'ho haguéssis pres malament :-)

Efrem ha dit...

Certament, tot plegat ha estat impressionant, però algú n'esperava menys, d'aquesta Xina?
Esperem, com tu dius, que aquest esperit es contagii a la Xina del dia a dia.

I parlant de Barcelona, certament fa pena, sí. No he conegut cap altra Barcelona que aquesta (que ep, és genial en molts aspectes, eh) però és una pena que no li arribi ni a la sola de la sabata a París. La plaça de Catalunya amb les fonts apagades tot l'any, no fos cas que gastéssim massa aigua depurada no apte pel consum humà, en fí... Aveure si donem una bona estirada d'orelles a aquest coi de paràsits que fan veure que fan política de veritat.

Salutacions :)

Ferran ha dit...

Assumpta ... i ara! :-))

Efrem sé que no cal viure fora per adonar-se'n de en què s'està convertint Barcelona. Però en qualsevol cas, el cert és que... compares i flipes. La nostra és una ciutat pensada de cara a la galeria, és una ciutat de postal, amb el seu disseny i la pèrdua, al mateix temps, dels elements que la feien una ciutat històrica, modernista i... especial. Ara és, i cada cop més, una mena de ciutat-Starbucks, on et serveixen una merda de producte a preu d'or.

I la culpa, deixa'm dir-ho, és del partit socialista que porta 30 anys (3 dècades!) sense obrir les finestres de la Casa Gran. SOS!

David ha dit...

http://politica.e-noticies.cat/la-cambra-de-comerc-alemanya-contraria-al-catala-19844-comentaris.html

Ja em faig càrrec que comença a ésser un tema un xic monòton...tanmateix crec que és interessant de constatar l'apropament d'un bon nombre de potents lobbies alemanys a les posicions de la Brunete mediàtica. Ara mateix l'hostilitat envers el català a Alemanya és força més punyent que no pas a França, un país tradicionalment hostil que darrerament almenys ha insinuat algun gest institucional per redreçar antigues injustícies. Sembla que els alemanys fa temps que no n'encerten ni una, o potser pateixen encara la ressaca de la malastruga Fira de Frankfurt?

reflexions en català (marc) ha dit...

Parlar del model Barcelona és mirar-se massa el melic. Jo parlaria del model Barcelona d'avui, que a mi em resulta desagradable. Cada vegada tinc menys ganes d'anar-hi a fer res.

Salut

Kostas ha dit...

a mi al 92 em vq donqr per recorrer europq, no voliq estar a barcelona

Ferran ha dit...

David merci per la teva aportació. Efectivament, és un tema que esgota. Potser és amb això, que compten els de "l'altra banda". Haurem de ser més llestos i pensar-nos alguna estratègia que funcioni, perquè d'una punyetera vegada puguem viure amb normalitat en la nostra llengua.

Marc mmm... no hi estic d'acord. Hi ha hagut un model Barcelona, i de fet tu mateix parles del "model Barcelona d'avui". En qualsevol cas, està clar que a molts ens desagrada en què s'ha convertit la capital del país. No em cansaré de repetir-ho: cal renovar l'ajuntament de dalt a baix, i obrir finetres. O morirem del tuf.

Kostas no volies viure l'ambient a la ciutat? En tinc molt bon record, d'aquests dies. (Semblava que) Barcelona fos el melic del món, i la ciutat lluïa com una mala cosa. Com ha canviat!

Salut a tots tres.

Enxinada ha dit...

Ferran,
Déu n´hi do la de seguidors que tens. M'agrada el teu bloc i els temes que toques. Jo només sóc un reporter a qui li ha tocat cobrir els Jocs i a qui a més li van demanar fer un bloc. Això teu si que té cos i ànima!

Sergi V.

Ferran ha dit...

Sergi veig que tens l'Enxinada en stand-by (però el de TV3 en marxa). No sé què faràs tu, que ja deus tenir prou feina, però jo sí aniré passant per "casa" teva; m'interessa molt conèixer com funciona la Xina des de dins. Poder-ho fer, a sobre, en català, és tot un luxe! :)

Salut i bona feina.