Assassins adolescents - les vostres opinions

Si no fos pel que té d'interactiu, cap blog no seria ni la meitat de l'interessant del que és. ¿Perquè conformar-se amb l'opinió de l'autor d'un escrit, quan adjunt s'hi poden trobar comentaris que enriqueixen moltíssim el debat?
És probable que alguns dels habituals comentaristes no penseu, amb posterioritat a la publicació de la vostra opinió, a comprovar quins altres inputs hi ha hagut. Penso que el post anterior tracta un tema prou important, el de la violència juvenil i cap on va l'educació del jovent; per això penjo aquí les opinions que vosaltres heu deixat, perquè les tingueu a ma i pugueu fer-hi una ullada. Quin dubte hi ha que compartir pensaments de gent formada i amb opinió és absolutament enriquidor!

Teen murderers - your opinions
No doubt about it: the opinions that readers publish in a blog, make this such an interesting tool. I always read the comments also in other blogs, every time I read a post, because they contribute to make the post more interesting.
It is for this reason, and because I believe the last post dealt with quite an important issue (youth violence and education), that I publish now the comments many of you have written about it.

* * * * * * * * * * *
Assumpta ha dit...
Ostres, Ferran!!!A mi també em va impactar moltissim la notícia!! Què està passant?... on és l'error?Estic absolutament d'acord amb cadascuna de les teves reflexions!!
28/08/2008 00:23:00

Sara Maria ha dit...
Manca que els pares deixin de banda el "bonrotllisme" i voler ser amics dels fills en comptes de pares i es possin a educar les fills, els hi posin límits. Si l'escola està per ensenyar (i en part, per educar), gran responsabilitat dels pares és educar, i fa temps que s'han desentés d'aquesta tasca en pro d'una pedagogia moderna.
28/08/2008 09:39:00

Asimetrich ha dit...
Tens raó, però suposo que no és només el bonrollisme sinó tot un cúmul de factors,el sobreproteccionisme inclós, allò de "el meu fill no és tonto ni dropo, és que el profe li te mania". El que està clar és que hi ha algo que no funciona. Aquí al regne unit ara fan campanya per que els adolescents deixin de banda la moda de portar ganivets pels puestos. A qualssevol baralla entre adolescents hi ha ferits per arma blanca i estan morint crios apunyalats cada dos per tres. És certament preocupant, s'ha perdut el respecte pels demés i fins i tot per la vida. Cal que reflexionem com a societat.
28/08/2008 10:00:00

Sergi ha dit...
Amic Ferran, ja soc aquí de nou. Llàstima haver de llegir noticies com la que comentes, perque realment n'hi ha per llogar-hi cadires... M'hagués pogut quedar a la selva mexicana amb els micos i les aranyes, que t'asseguro que ens respecten més que nosaltres mateixos... En fi... el món s'està tornant boig, insanament boig. A picar pedra s'ha dit!Salut i retrobaments en aquest nou blog teu...
28/08/2008 10:31:00

Albert ha dit...
Realment estem una societat on no abunden els casos de bona fe, sino que sembla que hi ha quelcom que crema al caracter de la gent que fa que nomes existeix un mateix, l'egoisme, on no podem sofrir que una persona ens recrimini una acció mal feta, només cal veure l'actitut de la gent conduint, on tots cada dia ens jugem la vida, però no sembla que això aturi a la gent a fer accions imprudents que esgarrifen on nomes miren per ells mateixos sense importar que hagis de modificar la teva trajectoria i fer imprudencies ,per culpa d'un que no te complexos en fer-n'hi de malament.L'exemple no sé si és aclaridor però jo ho veig semblant.Salut i republica.
28/08/2008 13:40:00

reflexions en català ha dit...
Bravo, Ferran, l'has clavat.La culpa és dels pares. i no em val l'ezxcusa que treballen molt perquè sempre s'ha treballat molt.
28/08/2008 14:18:00

GukGeuk ha dit...
Kaixo,a mi la noticia no em va sorprendre pas tant perquè ja n'hi ha moltes de semblants. Suposo que avui l'autoritat és entesa com retrograda, cosa del passat, però es ben real que fa anys aquestes coses no passaven. Potser els nens, havent-los tractat de tu a tu, han tret la dolenta conclusió que entre iguals es pot faltar al respecte i, lluny d'esbarallar-se amb d'altres crios i com crios, han anat un pas més enllà : esbarallar-se amb un igual com una persona gran sense coneixement ho faria.Però no és només això, també en d'altres coses el jovent ha canviat : Quan aquells nens es van suicidar imitant l'execució de Sadam, la societat va sortir amb el "culpa dels mitjans" o "els nens estàs desprotegits", mentre que, quan jo era petita, si un nen es tirava per la finestra fent de superman simplement era tonto. Potser aquest és també el problema, hem creat una societat on la culpa del que fa el jovent sempre és dels altres sense que ells hagin d'assumir-ne cap responsabilitat.
28/08/2008 15:01:00

skorbuto ha dit...
Ho sé per experiència, si no ets un pare enrotllat ets un fatxa, tant se val que el teu fill estigui a punt de tallar-s'hi amb un vidre, quan li fots un crit hi ha algú que et recrimina la teva violència.No sóc partidari de les pallisses, però no crec que una bufa en el moment oportú, sobretot quan el marrec s'està pujant a les barbes, és més efectiva que no pas un discurs quan "s'ha calmat".
28/08/2008 15:24:00

defak ha dit...
En aquests casos la meva mare solia dir que era massa fàcil ser pare... Referint-se a l'enorme diferència entre la facilitat de concebre i la dificultat d'educar.
28/08/2008 16:39:00

Ferran ha dit...
Assumpta em sembla que l'error no és un, sino un cúmul. Temps hi haurà d'anar-ne parlant, però convindria que mentrestant algú fes alguna cosa per canviar unes "regles de joc" que fan aigües...

Seria justament el que comentes, Sara Maria.

Asimetrich el que està passant a UK amb els ganivets a les escoles, com el que passa als EUA amb les pistoles, és mostra d'una societat decadent. I també ho és la nostra, que segueix les passes d'aquelles.

Sergi, company, bentornat a Catalunya i a la catosfera!Sí que sembla que els animals es tenen més respecte que moltes persones, sí.

Albert l'exemple que poses em sembla molt addient. Et diré més: el de l'egoïsme al volant és un tema que utilitzo sovint per parlar del declivi de la nostra societat. A Alemanya la cosa no està tan podrida com aquí abaix, ni en general ni tampoc al volant, on (encara) hi ha força respecte envers els altres.Salut i República!

I tant, Marc, sense cap dubte els pares tenen una part molt gran de la responsabilitat. També, afegiria, tota una sèrie de "pautes" que s'han anat implantant en la societat en els últims anys.

Kaixo, gukgeuk. Molt interessant el que aportes, en el sentit que actualment els joves semblen exonerats de la seva pròpia responsabilitat. Suposo que és part de l'àura de "bonrollisme" de què parlo en el post.

Skorbuto estem d'acord: no es tracta de "machacar" ningú a hòsties, però s'ha parlat tant de la "prohibició" de tocar un crío que ells són els primers a aprofitar-se de la situació. Són críos, però no tontos...

Defak, ta mare té tota la raó. Serà políticament incorrecte, però quan veig segons qui tenint fills, penso que pobres criatures...

28/08/2008 16:48:00

Josep Amílcar Albert ha dit...
D'acord en el rol que necessàriament han de jugar els pares i que no estan desenvolupant.Una aportació. Un dels factors que també participen en aquesta "realitat violenta" són els models importats per la televisió a través de les sèries i películes nordamericanes. Violencia gratuita a dojo!!. Morts, tirs, assassinats, violancions,..... i aquells puritans, com alguns que tenim aquí, s'escandalitzen més per veure un cos nu, que les barbaritats televisives.Salut amics i amigues.
28/08/2008 21:28:00

Trina Milan ha dit...
Des del món de l'educació fa temps que reclamem repensar el rol dels pares en aquesta societat nostra que deixa en mans de ningú la soledat dels nens...i tot i que aquests casos són mínims, frapen suficient com per posar sobre la taula el prpblema real de l'infantesa i l'adolescència avui..salut
28/08/2008 22:59:00

Cristina ha dit...
Les casualitats de la vida van fer que pocs dies abans jo anés a Esparreguera i veiés a l´alcaldessa. La seva cara em resultava familiar. Havia sigut presentadora del Filiprim molts anys enrere amb el Sr Bachs. Dos dies més tard em desperto amb aquesta notícia. Quan arriba el punt de que no ens sorpren una cosa com aquesta vol dir que l´ésser humà s´està endurint, que tot ens rellisca. Un mort més...i uns nanos que mai més seran nens per passar a convertir-se en adults marcats per sempre...però la vida segueix...
28/08/2008 23:45:00

quim ha dit...
Jo sóc d'una generació on els pares no escoltaven AC/DC perquè als seus fills els agradava, ni els fills es llegien tot sencer El Quijote per fer el treball de literatura de l'insti dels germà petit, ni els profes de COU parlaven encara dels seus alumnes com els seus 'nens'.No és cap opinió. Tenia ganes d'escriure això algun dia i el teu post m'ha donat peu. Zenkius :D
28/08/2008 23:47:00

ddriver ha dit...
jo no se que pasa pero ultimament veus cada cop mes actituts violentes en la gent,sobretot joves pero tambe gent no tant jove,hi han dies que penso que estic al oeste i tothom marcant el seu territori,tothom prefereix arreglar les coses a cops millor que parlant.Els nanos els hi veus a la mirada,hi han mirades a vegades qu et quedes preocupat,jo rai,jo nomes el transporto pero penso,pobre de qui l´hi tiri un cubata a terra sense voler en aquet
29/08/2008 00:49:00

Jaume Puig ha dit...
Em temo que és un mal universal i sense remei...
29/08/2008 01:41:00

Sara Maria ha dit...
Del diari d'avui:http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=539299&idseccio_PK=1006
29/08/2008 09:16:00

Xavi ha dit...
Una part del comportament dels nens, és degut a que fan les coses per imitació. Es a dir, fan el que veuen. Per tant, eduquem bé als fills, amb mesures punyents si calen però, canviem el mon també.
29/08/2008 18:35:00


Ferran ha dit...
Josep no puc estar més d'acord en el que dius, en el sentit que l'aportació de la televisió és nefasta. N'hi ha prou de fer zàpping una estona per adonar-se que el panorama és dessolador. I si ho és per als adults, ni diguem per als nanos!

Trina tu que treballes en l'àmbit de l'ensenyament, segur que tens discurs sobre aquest tema per una bona estona. Ja us planyo, als mestres d'avui dia!

Cristina és fort, però és exactament com tu ho descrius.Efectivament, la Paca Fosalba (la recordo molt bé) va ser de les pioneres de TV3. A més del Filiprim, era una de les locutores de continuïtat. Temps era temps...

Quim no sé quina música li podriem trobar a la situació que estem comentant, amb aquest jovent sortit de mare. De ben segur que no seria res gaire alegre :(

ddriver és veritat, això que dius de la violència. Ho comentava l'asimetrich amb el tema dels ganivets al Regne Unit, també. No nem pas bé, no...

Jaume sense remei? espero que aquest cop t'equivoquis!

Ni més ni menys, Sara Maria Moltes gràcies per enviar el link!

Xavi i el que tu comentes té a veure, també, amb el que comentava l'Albert de la televisió. Ja és això, ja.

30/08/2008 00:05:00

zel ha dit...
Horrible, però jo penso que la imatge que reben del món, és que un mort més o menys, tant se val. I que la violència es presenta sovint com a alternativa legal a arreglar conflictes. L'educació? Sempre anem a parar als pares ia a l'escola. El gran mal és que els pares poden fer poc, el món i la seva realitat els explica coses diferents que a casa i a l'escola, i si no som capaços de fer un món més humà, ells reven un missatge de vandalisme global. Petonets, maco!
30/08/2008 01:31:00

Trina Milan ha dit...
Zel,discrepo del que dius al final...jo penso que sí podem fer coses, i perquè moltes les fem és que no tenim casos d'aquests cada dia...el que passa és que els rols estan canviant i especialment la modificació del rol de la dona ha fet que quedin forats en les responsabilitats familiars i pesrsonals que no s'han cobert: nens i gent gran, són els grups que més ho pateixen...i per això cal que prenguem consciència, i especialment els pares i mares de que és una feina de tots...a més de la de l'escola...I sí Ferran, al món de l'Educació se'ns està girant una mica de feina afegida a la que ja estava prevista..justament pel que comento abans...continuarem parlant..salut
30/08/2008 17:48:00

8 comentaris:

Sylvie ha dit...

Buenas

Jo sí llegeixo els comentaris dels demés i les teves espostes despré però és d'agrair el detall.
No pensava comentar, per què pràcticament està tot dit... però no oblideu mai que un adult es forma poc a poc. El nen quan neix potencialment tendeix a ser d'una manera, se li diu temperament, i això es moldejable. I creeem així el caracter. Son els pares i els primers educadors i gent propera al nen els que fan això.... finalment es va formant la personalitat, intervenint molts altres factors de socialització. És molt complicat, vull dir amb això, buscar un culpable... segur que els pares d'aquests nois també ho passen malament...
Jo entenc als mestres quan diuen que tenen por... i considero, que seria supernecessari arribar a un acord de minims en educació.. no podem estar canviant plans escolars cada cop q canvia un govern.. en fi.. sento haver escrit tant!
Petonets

zel ha dit...

Enriquidor el debat, tens raó...Jo estic d'acord amb el que diu sylvie, quan parla dels pares que pateixen, i discrepo una micona del que comenta Trina. Els pares en som responsables, sí, però hi ha coses que, per molt que volguem no podem canviar. Un fill i un altre són allà mateix, evidentment per molt que diguem mai els tractem igual, pel feedback que es genera depenent del seu tarannà, que ja es té, encara que es pugui anar remodelant. Jo sóc una de les mares que ha patit amb un fill no i amb l'altre molt, en l'aspecte de les conductes antisocials, i de les que ha descobert amb alegria, que allò sembrat surt ni que sigui tard, encara que els mals records no te'ls treu ningú, ja ho he dit més d'un cop, el meu fill petit va arribar a l'agressió física amb nosaltres en va fer de tots colors, fins que es va diagnosticar el que patia. Els pares no sempre podem fer el que voldríem tothom vol uns fills modèlics i que se'n surtin de tot, cadascú a la seva manera, i no és facil educar perquè sovint ens sobren normes i ens falta posar-nos al lloc de l'altre. Hi ha molts motius de rebel.lió avui al món, que no pensem en com ho digerim els adults? Amb penes i treballs. Imaginem un adolescent... No justifico res, intento trobar alò positiu per treballar des d'aquí, no des de la desqualificació a priori.
Petons! Un bon tema!

Assumpta ha dit...

El teu blog és un autèntic intercanvi d'opinions... m'agrada :-)

El fet és que aquest cas ha impactat tant no per l'agressió en sí (i és trist, caram!! que sembla que ens hi estiguem acostumant!) sino per l'edat dels agressors: N'hi ha un de catorze anys!! Catorze!!

Ah! I jo també crec que hi influeix molt tot el tema de la televisió i els videojocs... arriba un punt que per ells, la violència, és una cosa completament normal i habitual.

Malgrat tot, confio en que es pugui trobar una manera d'encaminar millor la societat... és que no anem bé, eh? Així, no anem bé.

Abraçades!!

Deric ha dit...

jo també llegeixo els comentaris i les respostes, encara que de vegades no en deixi cap.
a aquest dels assassins adolescents no en vaig deixar cap comentari perquè podria ser massa fatalista i no en tenia ganes de ser-ho

nur ha dit...

sí, jo practico el mateix costum de llegir tots els comentaris, tot i que sovint ja no hi hagi segons comentaris

Ferran ha dit...

Syl em sembla interessantíssim el que comentes sobre els plans educatius. Segur que la Trina, la Zel i altres lector/es que treballen en aquest àmbit hi estarien completament d'acord. És un disbarat anar-los canviant amb cada govern!
Pel que fa als pares, concretament als d'aquests nois, per suposat que ho deuen estar passant fatal. És possible que pitjor i tot que els seus fills, que potser no són del tot conscients del que han fet, i de les conseqüències.

Zel no sabia que el tema del vostre fill petit havia arribat a aquests extrems, en el passat. Sense entrar en detalls, que no cal, un germà meu també va passar per una fase en què es pegava amb tota la família, de tant en tant. Per sort fa molts anys, d'això, i ara està estabilitzat.
Molta sort i molts ànims, per la teva família.

Assumpta potser un dia seria interessant escriure sobre quines coses pensem, entre tots, que influeixen negativament en l'educació del jovent. Sense dubte, la televisió i el cinema serien a la llista.

Deric t'entenc. Hi ha temes i també dies quan més val passar de puntetes pels posts i no xerrar, per no posar-se de mala gaita, oi?

Nur gràcies també a tu per ser-hi :-)


Petons i abraçades pels comentaristes d'aquest post! :))

Josep Lluís ha dit...

Crec que estem perdent els papers: Pares que volen deixar de ser-ho per convertir-se en amics, amics que s’ho diuen però, no coneixen el veritable valor de l’amistat, el no passa res per religió i la realitat, la pura realitat com a Déu...

Ferran ha dit...

Per mi, Josep Lluís, el més greu de tot plegat és la confusió entre els rols de pares i d'amics. Molta gent confon el "bon rollo" amb els fills, amb tractar-los com si fossin, justament, un amic. Parlo com a tiet i com a amic de pares de família, no com a pare, però em fa l'efecte que la cosa va per aquí.