Assassins adolescents

He llegit la notícia i m'he esgarrifat, segur que com vosaltres: 3 adolescents agredeixen i maten una persona que els havia recriminat una actitud incívica. Ha passat a Esparreguera i la víctima ha estat un home de mitjana edat.
Confesso que la notícia m'ha colpit, d'entrada, pel fet que els agressors hagin estat nanos d'entre 14 i 17 anys. La víctima ha quedat en un segon pla, per terrible que soni, potser de tan acostumats com estem a conviure amb violència i mort. Si els homicides haguessin estat adults i s'hagués tractat d'un assumpte entre els agressors i l'agredit hauria pensat... res, de fet no hauria pensat res. Però estem parlant de nanos en edat escolar, críos que no tenen ni pèl a la cara i que, amb tota la intenció de fer mal, són capaços d'anar a buscar algú per fotre-li una pallissa que se'ls escapa de les mans.
Vivim en un país (un món?) estrany. D'uns anys ençà s'ha instal·lat, com a mínim a casa nostra, un virus que sota el nom de correctisme polític ens té a tots anestesiats. El virus en qüestió afecta tots els àmbits de la nostra societat, però es nota especialment en el terreny de l'educació (compte: no he dit ensenyament -escolar- sinó educació). Com a conseqüència de la propagació d'aquest virus, un concepte clau en la relació entre les persones com és el de "respecte", referit al jovent, ha entrat en un àmbit difús, de línies molt poc clares. Avui dia es porta el bonrollisme, també en les relacions entre adults i nens. Una mare o un pare són molt guays si tracten el seu crio de tu a tu, si el fan partícep del seu món d'adults com si ell mateix en fos.
No se m'espanti ningú: no estic acusant els pares "bonrollistes" de ser els causants que tres brètols hagin matat una persona. En el cas d'aquest tres personatges hi deuen confluir, segurament, molts elements. A més, sembla que com a mínim un d'ells té antecedents. Però aquest cas m'ha fet pensar en què està passant en l'àmbit de l'educació, que cada cop hi ha més problemes per controlar el jovent. Aquest cop ha estat al carrer, però... i la violència que es dóna a les pròpies àules dels centres educatius, fins i tot contra els professors?
No ens confonguem: el bonrollisme i el virus del correctisme polític són una anestèsia perillosa, i sinó que ho preguntin a la vídua i a la filla del Sr. Pérez Barroso, l'última víctima que s'han endut a la tomba. Un nano no és un adult sinó una persona que s'està formant i, per això, no ha de ser tractat com si fos un adult. O algú troba l'antídot contra aquest virus o cada cop serà més difícil controlar la situació.
PS: Aquests tres nanos, a picar pedra durant uns quants anys. ¿Oi que sóm a l'època del bonrollisme i del "de tu a tu"? Doncs que se'ls doni el mateix tracte que se li donaria a un homicida adult, mentre això no canviï.

Teen murderers
It just happened in a town in the suburbs of Barcelona: three lads aged between 14 and 17 killed a man who had just reproached them for some loutish act. At first they did not have any kind of reaction, but short after the man had continued his walk home, he was chased and hit by the attackers.
I don't know if this is a world tendency or something from my country (I actually fear it is quite universal), but in these past years the relationship between youngsters and adults have entered a new dimension, a dangerous dimension where ones and the others treat to each other as equals. Wrong policy. Wrong and dangerous. Kids are kids, they have to mold their own personality and need the help of adults to do so in a proper way. But "help" does not (at all!) mean to treat them as if they were already adults! Thus, many of them have lost the sense of respect, respect towards the older ones, doesn't matter if they are relatives or not. It is because of this wrong educational line that we are seeing, in these past years, so many cases of students beating their teachers at school, for example. Is it politically incorrect to ask for some firm hand with respect the education of kids? I think it is quite out of the real world not to.
.

23 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres, Ferran!!!

A mi també em va impactar moltissim la notícia!!

Què està passant?... on és l'error?

Estic absolutament d'acord amb cadascuna de les teves reflexions!!

Sara Maria ha dit...

Manca que els pares deixin de banda el "bonrotllisme" i voler ser amics dels fills en comptes de pares i es possin a educar les fills, els hi posin límits. Si l'escola està per ensenyar (i en part, per educar), gran responsabilitat dels pares és educar, i fa temps que s'han desentés d'aquesta tasca en pro d'una pedagogia moderna.

Asimetrich ha dit...

Tens raó, però suposo que no és només el bonrollisme sinó tot un cúmul de factors,el sobreproteccionisme inclós, allò de "el meu fill no és tonto ni dropo, és que el profe li te mania". El que està clar és que hi ha algo que no funciona. Aquí al regne unit ara fan campanya per que els adolescents deixin de banda la moda de portar ganivets pels puestos. A qualssevol baralla entre adolescents hi ha ferits per arma blanca i estan morint crios apunyalats cada dos per tres.

És certament preocupant, s'ha perdut el respecte pels demés i fins i tot per la vida. Cal que reflexionem com a societat.

Sergi ha dit...

Amic Ferran, ja soc aquí de nou. Llàstima haver de llegir noticies com la que comentes, perque realment n'hi ha per llogar-hi cadires... M'hagués pogut quedar a la selva mexicana amb els micos i les aranyes, que t'asseguro que ens respecten més que nosaltres mateixos... En fi... el món s'està tornant boig, insanament boig. A picar pedra s'ha dit!
Salut i retrobaments en aquest nou blog teu...

Albert ha dit...

Realment estem una societat on no abunden els casos de bona fe, sino que sembla que hi ha quelcom que crema al caracter de la gent que fa que nomes existeix un mateix, l'egoisme, on no podem sofrir que una persona ens recrimini una acció mal feta, només cal veure l'actitut de la gent conduint, on tots cada dia ens jugem la vida, però no sembla que això aturi a la gent a fer accions imprudents que esgarrifen on nomes miren per ells mateixos sense importar que hagis de modificar la teva trajectoria i fer imprudencies ,per culpa d'un que no te complexos en fer-n'hi de malament.
L'exemple no sé si és aclaridor però jo ho veig semblant.
Salut i republica.

reflexions en català ha dit...

Bravo, Ferran, l'has clavat.

La culpa és dels pares. i no em val l'ezxcusa que treballen molt perquè sempre s'ha treballat molt.

GukGeuk ha dit...

Kaixo,

a mi la noticia no em va sorprendre pas tant perquè ja n'hi ha moltes de semblants. Suposo que avui l'autoritat és entesa com retrograda, cosa del passat, però es ben real que fa anys aquestes coses no passaven. Potser els nens, havent-los tractat de tu a tu, han tret la dolenta conclusió que entre iguals es pot faltar al respecte i, lluny d'esbarallar-se amb d'altres crios i com crios, han anat un pas més enllà : esbarallar-se amb un igual com una persona gran sense coneixement ho faria.

Però no és només això, també en d'altres coses el jovent ha canviat : Quan aquells nens es van suicidar imitant l'execució de Sadam, la societat va sortir amb el "culpa dels mitjans" o "els nens estàs desprotegits", mentre que, quan jo era petita, si un nen es tirava per la finestra fent de superman simplement era tonto. Potser aquest és també el problema, hem creat una societat on la culpa del que fa el jovent sempre és dels altres sense que ells hagin d'assumir-ne cap responsabilitat.

skorbuto ha dit...

Ho sé per experiència, si no ets un pare enrotllat ets un fatxa, tant se val que el teu fill estigui a punt de tallar-s'hi amb un vidre, quan li fots un crit hi ha algú que et recrimina la teva violència.

No sóc partidari de les pallisses, però no crec que una bufa en el moment oportú, sobretot quan el marrec s'està pujant a les barbes, és més efectiva que no pas un discurs quan "s'ha calmat".

defak ha dit...

En aquests casos la meva mare solia dir que era massa fàcil ser pare... Referint-se a l'enorme diferència entre la facilitat de concebre i la dificultat d'educar.

Ferran ha dit...

Assumpta em sembla que l'error no és un, sino un cúmul. Temps hi haurà d'anar-ne parlant, però convindria que mentrestant algú fes alguna cosa per canviar unes "regles de joc" que fan aigües...

Seria justament el que comentes, Sara Maria.

Asimetrich el que està passant a UK amb els ganivets a les escoles, com el que passa als EUA amb les pistoles, és mostra d'una societat decadent. I també ho és la nostra, que segueix les passes d'aquelles.

Sergi, company, bentornat a Catalunya i a la catosfera!
Sí que sembla que els animals es tenen més respecte que moltes persones, sí.

Albert l'exemple que poses em sembla molt addient. Et diré més: el de l'egoïsme al volant és un tema que utilitzo sovint per parlar del declivi de la nostra societat. A Alemanya la cosa no està tan podrida com aquí abaix, ni en general ni tampoc al volant, on (encara) hi ha força respecte envers els altres.
Salut i República!

I tant, Marc, sense cap dubte els pares tenen una part molt gran de la responsabilitat. També, afegiria, tota una sèrie de "pautes" que s'han anat implantant en la societat en els últims anys.

Kaixo, gukgeuk. Molt interessant el que aportes, en el sentit que actualment els joves semblen exonerats de la seva pròpia responsabilitat. Suposo que és part de l'àura de "bonrollisme" de què parlo en el post.

Skorbuto estem d'acord: no es tracta de "machacar" ningú a hòsties, però s'ha parlat tant de la "prohibició" de tocar un crío que ells són els primers a aprofitar-se de la situació. Són críos, però no tontos...

Defak, ta mare té tota la raó. Serà políticament incorrecte, però quan veig segons qui tenint fills, penso que pobres criatures...


Gràcies a tots per les vostres interessants aportacions!

Josep Amílcar Albert ha dit...

D'acord en el rol que necessàriament han de jugar els pares i que no estan desenvolupant.
Una aportació. Un dels factors que també participen en aquesta "realitat violenta" són els models importats per la televisió a través de les sèries i películes nordamericanes. Violencia gratuita a dojo!!. Morts, tirs, assassinats, violancions,..... i aquells puritans, com alguns que tenim aquí, s'escandalitzen més per veure un cos nu, que les barbaritats televisives.

Salut amics i amigues.

Trina Milan ha dit...

Des del món de l'educació fa temps que reclamem repensar el rol dels pares en aquesta societat nostra que deixa en mans de ningú la soledat dels nens...i tot i que aquests casos són mínims, frapen suficient com per posar sobre la taula el prpblema real de l'infantesa i l'adolescència avui..
salut

Cristina ha dit...

Les casualitats de la vida van fer que pocs dies abans jo anés a Esparreguera i veiés a l´alcaldessa. La seva cara em resultava familiar. Havia sigut presentadora del Filiprim molts anys enrere amb el Sr Bachs. Dos dies més tard em desperto amb aquesta notícia. Quan arriba el punt de que no ens sorpren una cosa com aquesta vol dir que l´ésser humà s´està endurint, que tot ens rellisca. Un mort més...i uns nanos que mai més seran nens per passar a convertir-se en adults marcats per sempre...però la vida segueix...

quim ha dit...

Jo sóc d'una generació on els pares no escoltaven AC/DC perquè als seus fills els agradava, ni els fills es llegien tot sencer El Quijote per fer el treball de literatura de l'insti dels germà petit, ni els profes de COU parlaven encara dels seus alumnes com els seus 'nens'.

No és cap opinió. Tenia ganes d'escriure això algun dia i el teu post m'ha donat peu. Zenkius :D

ddriver ha dit...

jo no se que pasa pero ultimament veus cada cop mes actituts violentes en la gent,sobretot joves pero tambe gent no tant jove,hi han dies que penso que estic al oeste i tothom marcant el seu territori,tothom prefereix arreglar les coses a cops millor que parlant.
Els nanos els hi veus a la mirada,hi han mirades a vegades qu et quedes preocupat,jo rai,jo nomes el transporto pero penso,pobre de qui l´hi tiri un cubata a terra sense voler en aquet

Jaume Puig ha dit...

Em temo que és un mal universal i sense remei...

Sara Maria ha dit...

Del diari d'avui:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=539299&idseccio_PK=1006

Xavi ha dit...

Una part del comportament dels nens, és degut a que fan les coses per imitació. Es a dir, fan el que veuen. Per tant, eduquem bé als fills, amb mesures punyents si calen però, canviem el mon també.

Ferran ha dit...

Josep no puc estar més d'acord en el que dius, en el sentit que l'aportació de la televisió és nefasta. N'hi ha prou de fer zàpping una estona per adonar-se que el panorama és dessolador. I si ho és per als adults, ni diguem per als nanos!

Trina tu que treballes en l'àmbit de l'ensenyament, segur que tens discurs sobre aquest tema per una bona estona. Ja us planyo, als mestres d'avui dia!

Cristina és fort, però és exactament com tu ho descrius.
Efectivament, la Paca Fosalba (la recordo molt bé) va ser de les pioneres de TV3. A més del Filiprim, era una de les locutores de continuïtat. Temps era temps...

Quim no sé quina música li podriem trobar a la situació que estem comentant, amb aquest jovent sortit de mare. De ben segur que no seria res gaire alegre :(

ddriver és veritat, això que dius de la violència. Ho comentava l'asimetrich amb el tema dels ganivets al Regne Unit, també. No nem pas bé, no...

Jaume sense remei? espero que aquest cop t'equivoquis!

Ni més ni menys, Sara Maria Moltes gràcies per enviar el link!

Xavi i el que tu comentes té a veure, també, amb el que comentava l'Albert de la televisió. Ja és això, ja.


Gràcies a tots!

zel ha dit...

Horrible, però jo penso que la imatge que reben del món, és que un mort més o menys, tant se val. I que la violència es presenta sovint com a alternativa legal a arreglar conflictes. L'educació? Sempre anem a parar als pares ia a l'escola. El gran mal és que els pares poden fer poc, el món i la seva realitat els explica coses diferents que a casa i a l'escola, i si no som capaços de fer un món més humà, ells reven un missatge de vandalisme global.

Petonets, maco!

Trina Milan ha dit...

Zel,
discrepo del que dius al final...jo penso que sí podem fer coses, i perquè moltes les fem és que no tenim casos d'aquests cada dia...el que passa és que els rols estan canviant i especialment la modificació del rol de la dona ha fet que quedin forats en les responsabilitats familiars i pesrsonals que no s'han cobert: nens i gent gran, són els grups que més ho pateixen...i per això cal que prenguem consciència, i especialment els pares i mares de que és una feina de tots...a més de la de l'escola...
I sí Ferran, al món de l'Educació se'ns està girant una mica de feina afegida a la que ja estava prevista..justament pel que comento abans...continuarem parlant..
salut

nur ha dit...

Sí que és una bestiesa el que va passar, però em temo que té difícil solució.

Un dels principis inspiradors del dret penitenciari (que seria el que s'aplicaria als menors) d'aquest país és la reinserció (i no pas fer pagar els delinqüents pels seus delictes), precisament el que es busca és que aquests nois prenguin consciència i no tornin a delinquir: aïllar-los en una presó no sembla la millor manera de reeducar-los.

Però ara ja ens trobem en l'estat de difícil tornar. El que caldria, com tu molt bé dius, és prevenir educant de la millor manera possible les criatures, ensenyant-los uns mínims valors (no sembla que els tres nanos protagonistes del post tinguin gaire valors, oi?).

Però potser primer caldria que els seus pares recordessin, a més d'aquests valors, algunes altres coses i els dediquessin un temps que em temo que molts no dediquen.

En fi, tot plegat, horroritza, sí :(

Ferran ha dit...

Zel, Trina i Nur, gràcies com sempre per les vostres aportacions. És obvi que el tema, vist amb els matisos que li posi cadascú, és complex i interessant alhora.

Salut.