De lenguas


(gràcies, Núria, per enviar-m'ho!)

La viñeta tiene coña pero refleja una realidad evidente y, no por ello, menos lamentable: una lengua con un estado a sus espaldas es una lengua respetable y respetada. Por contra, una lengua sin estado es una "riqueza cultural" siempre que no pretenda alcanzar el mismo grado de "normalidad" que la otra.
Por si alguien tiene dudas, haced un pequeño ejercicio con la viñeta: sustituid "franceses-francés-franceses" por "suecos-sueco-suecos", "japoneses-japonés-japoneses" y/o "marroquíes-árabe-marroquíes". Funciona en todos los casos, ¿verdad? En cambio, ¿qué pasa cuando hablamos del euskera, el gallego o el catalán? Muchos españoles que no hablan ninguna de estas lenguas afirman que está muy bien que se hablen, incluso algunos aseguran que hay que protegerlas (en serio, no es broma, ¡algunos lo dicen!). Pero cuando un catalanohablante, por ejemplo, exija que una película se pueda ver en el cine en catalán como también se puede ver en castellano, ¡ay, amigo!, entonces se estará pasando de la raya, rozando el nacionalismo e incluso, para algunos, hasta será sospechoso de tener vinculaciones con bandas separatistas. Y lo mismo para quien diga que, en general, cualquiera de estas lenguas debe gozar del mismo grado de "normalidad", como decía al principio, que el castellano.
Los catalanohablantes, que tenemos la suerte de ser como mínimo bilingües, no debemos renunciar en absoluto a conseguir, para nuestra lengua materna (y propia como pueblo), los mismos derechos de que disponen los hablantes de otras lenguas que tienen un estado detrás. No existe ninguna razón por la que quienes tienen por materna una "lengua con estado" gocen, en términos lingüísticos, de más derechos que el resto. Ninguna.

Of languages

"French people speak French because they're French"
"English people speak English because they're English"
"Italians speak Italian because they're Italian"
"(We) Catalans, however, speak Catalan to attract attention, to discriminate and to fight for independence"
"That's really bad luck, isn't it?"

It seems a joke, but sadly it is not. For many people, at least, some languages are more respectable that others. The difference lies in being official in a state, or not. Thus, languages like Danish, Maltese, Lithuanian, Finnish or Norwegian are "well considered" and provide all kind of linguistic rights to their speakers, whereas Catalan, which counts with more speakers than any of these five languages, is for many a "nuisance" and provides, incredible as it seems, less rights to its speakers.
Many people would say, in public, that languages like Catalan, Basque or Galician are a "cultural treasure" and must therefore be preserved. But the truth is most of them simply cannot cope with Catalans, Basques or Galicians claiming equal rights for their mother tongues as the first ones actually enjoy with their own!
One example? I am a European citizen which mother tongue is Catalan, and my political representatives in the European Parliament cannot use my language just like the political representatives of Spanish-speaking, or Swedish-speaking Europeans can use theirs.
Democracy? Equality? Same rights? ... Huh?
.

14 comentaris:

zel ha dit...

Ai, en castellà? Em sorprèn...L'acudit està bé, però...Petonets!

reflexions en català ha dit...

hehe, molt bo

Nacho Hevia ha dit...

Doncs, a veure, jo com a castellanoparlant (soc nascut a Madrid i he estat criat a castellà, només fa dos anys que estudio català) he de dir que són més que "alguns" els que pensan "hay que protegerlas ". És més, no només pensan aixó, sino que és la llengua pròpia d'un estat propi (o pot ser que jo m'apropia a la gent que pensa així) En quant a la posibilitat de veure cinema doblat a català penso que és més una questió del Govern català (i dels seus diners) que del que pensa la gent sobre si és d'actitud nacionalista. ("..exija que una película se pueda ver en el cine en catalán como también se puede ver en castellano, ¡ay, amigo!, entonces se estará pasando de la raya, rozando el nacionalismo e incluso, para algunos, hasta será sospechoso de tener vinculaciones con bandas separatistas.")
No pensis que estic en contra de tot aixó! No!!! Hem de tenir les mateixes posibilitats de veure cinema castellà o català. I és més... la llengua de Catalunya es el català. És el que penso. Una llengua que conviu amb el castellà. I si tenim la sort de tenir el millor de les dues llengües...doncs...quina riquesa per a tothom!
La veritat és que aquest tema no té fin i tant de bo un dia tinguem la posibilitat de anar a Madrid o Albacete i demanar documents que estiguin a totes les llengues del estat espanyol com a símbol de la convivència cultural idiomàtica.

Petons, Bicos, Musus, Besos!

pd. disculpeu-me les faltes ortogràficas, encara he d'estudiar una mica més, hehehe

Cristina ha dit...

Acabo de venir d´Argentina i allà entenien perfectament el fet de que aquí parléssim en català. Si ho entenen els argentins per què no ho entenen les persones que viuen a Catalunya i ja no parlem d´altres llocs que sembla que volguem parlar en català per tocar els pebrots. Increïble!

Ferran ha dit...

Zel sorpresas te da la vida, la vida te da sorpresas... :) Per llengües, que no quedi!

Marc ... i trist al mateix temps!

Nacho estàs més que disculpat per possibles faltes, no cal dir-ho. L'esforç d'integració que fan (feu) moltes persones és realment d'agrair, i penso que la majoria de catalanoparlants pensen com jo.
Durant 10 anys vaig treballar, a Barcelona, en un centre on hi havia nanos de tot el món, però sobretot europeus i de la resta de l'estat. Aquella feina em va ensenyar molt, i em va permetre fer una "radiografia" de com es veu, en el conjunt d'Espanya, la diversitat lingüística, cultural, fins i tot ideològica dins l'estat. El contacte amb els alumnes i amb els seus pares al llarg d'aquells 10 anys, em va demostrar que, en termes generals, la cosa de la diversitat, del tipus que sigui, a Espanya es suporta sempre que no "emprenyi", que és el que mirava d'explicar en el post.
Per suposat!, Nacho, que hi ha excepcions, i en conec i n'he conegut unes quantes. Em crec que tu siguis una d'elles, cosa que demostra que siguis capaç de parlar i escriure en català dos anys després de posar-t'hi. Existiu, sí, i sou, precisament per ser excepcions, especialment valuosos. Però en termes generals la cosa pinta magre per les llengües "minoritzades". I no només a Espanya. Per això penso que qui s'ha de posar al capdavant de les reivindicacions som els propis catalanoparlants (en aquest cas), perquè el que no fem i exigim nosaltres, no ens ho donarà ningú.

PS: Buf, complicat d'explicar per escrit! :-) Un petó!

Cristina gràcies per donar la teva opinió. És una mica el que mirava d'explicar-li al Nacho, en el comentari de dalt. Per molta gent, l'ús normal, habitual de les nostres llengües "minorotzades" és senyal de voler tocar els nassos, de voler complicar l'existència als altres, quan no és més que l'ús normal... de la nostra llengua materna!

Xavi ha dit...

Penso que en el fons hi ha quelcom d'odi cap allò que és divers. Aquest post complementa aquell titulat "fills de puta". En qualsevol cas, estan d'enorabona. Cada any estan desapareixent llengües minoritàries i sense estat propi, a tot el món.

Ah per cert... repeteixo:
Películes en VOSC (no doblades ni VOSE) si us plau. :-)

Efrem ha dit...

Aquest tema ja el tinc molt cremat. Tot i així seguiré donant suport a tots aquells com tu, que encara us veieu en cor de fer pedagogia sobre obvietats.
Jo estic convencut que espanya és com la ignorància, un mur amb qui no s'hi pot dialogar si ets català o basc. Tampoc vull canviar-los, només aspiro a canviar als catalans que encara no se n'adonen d'on ens han ficat.

Salutacions!

Assumpta ha dit...

Ostres!! Ara descobreixo que t'has passat aquí!! ja deia jo que no s'actualitzava el meu enllaç al teu blog jajaja :-))

El meu blog està configurat en català. Jo escric els articles en català i després, a dins, en la primera opinió, els tradueixo al castellà.

Entren persones de sudamèrica i mai, mai han dit res que sonés mínimament despectiu... opinen en castellà i els seus posts "conviuen" la mar de bé amb els catalans que son majoritaris.

L'altre dia una d'aquestes persones (d'Argentina) em va preguntar sobre el català, va dir que volia mirar d'entendre'l llegint directament els escrits en català... i jo em vaig quedar sorpresa pensant: Què poca gent de l'Estat espanyol diria quelcom així!!

Dani R. ha dit...

Es pot dir més fort però no més clar.

Carles TV ha dit...

Completament agree amb tu!

Ferran ha dit...

Xavi és trist que ningú sàpiga com evitar la desaparició de les llengües. Cadascuna d'elles és un reflex d'un poble, d'una manera d'entendre la vida!

Efrem només puc dir una cosa: entenc el teu cansament i, en ocasions, el comparteixo.

Assumpte de tot hi ha... a tot arreu. Per sort, en ocasions, i per desgràcia en altres moments!

Dani estem d'acord, i n'estava segur :-)

Carles gràcies i benvingut!

M.TeReSa ha dit...

Hola Ferran, he caigut per casualitat, donant salts pels blogs, en aquest espai sorprenent, ostres!!!! que fa un català tan càlid com tu en un lloc tan fred??? Jejeje
Escolta m’ha cridat sorprenentment i gratament l’atenció aquest article, es molt bona la vinyeta.
Jo aquest any he tingut l’ocasió de ser voluntària per la llengua, i ha estat una experiència molt enriquidora, la meva parella lingüística era i es una noia de Madrid, que ja fa temps que es a Catalunya però s’ha trobat amb allò que fem els catalans i es el canviar de llengua quan algú no ens parla la nostra, aisssssssssssss !!!!! dons bé ella ha volgut tenir un interlocutor per practicar i així no fer canviar als catalans sinó fer-ho ella, a que es genial !!!!! que bé aniria que tothom fes el mateix!!!!!. potser si els catalans ens esforcéssim una mica mes en no canviar, al final la resta veuria de que es una llengua a tenir en conte com les demes.
Una abraçada Ferran, continuaré visitant-te

merike ha dit...

It is a good joke and a sad one, too. I wonder how many Catalan people are there who only speak Catalan and can't speak Spanis??? Finland is bilingual but only a tiny population nowadays speak the language of our ancient ruler, Swedish. And what annoys Finns is that Swedish speaking Finns get all the services in their own language. It is certainly very true that they have easier access to universities and that the poor Finns have to know their language which is totally different from our own. Finnish is as different from Swedish as Basque language is from Spanish! It probably takes very much money that all the officials have to be able to read and write in Swedish so that the Swedish speaking people can get service in their own language. Essential in courts of law etc. We take care of this minority. Soon there will be, maybe already is, a big enough Russian population in my country. They seem to like our country as it is close to home:-) Already in the Eastern border of Finland people are eager to study Russian at school in order to be able to serve better their new customers in shops etc. And there is Russian language everywhere when need to give instructions. Our street names have double language, Finnish and Swedish. In those parts of Finland, very few nowadays, where the population speak more than 50 % in Swedish, the name comes first in Swedish! In Barcelona it is difficult for a tourist (maybe I will soon go there again and check) as I remember the streets are only in Catalan. I guess there is a Spanish speaking population as well:-) I wish, as always, that people could use their own language in peace and harmony no matter if it is the majority or minorities. Language is everything. Under Russian rule we were forced the language of the conquerer, 1809-1917. It was an honourable thing at school children then to try to read as little as possible, just to scarcely pass the exam. This was how Urho Kekkonen did, our loooong time president. But the predecessor was wise: Paasikivi read his lessons well and got flying colours. Always easier to negociate with the adversary on their own language..
I hope that Catalan will be a language among others in the European Union very soon. I am sure if you write to the ex MP and now our Foreign Minister (my favourite) he would be all for it:-) I think you would make a good politician. You are moderate. Seeing things from a distance you now have got a great insight in things happening in your Catalonia. I very much respect your opinions. I believe in your blog you are doing a lot of good to your country, writing in plusieurs langues:-) Many languages are always a richness! In any country. The reason I am not using the Catalan translator is my respect to your language, it must be spelled correctly!

Ferran ha dit...

Merci pel teu comentari, M. Teresa Ja tens raó, ja, que nosaltres som els primers que hem d'utilitzar la nostra llengua amb normalitat, i que siguin els altres qui ens segueixin.
Jo també vaig ser voluntari per la llengua, fa un parell d'anys, a Barcelona. Ara sóc "ambaixador" de Catalunya i el català a Berlin, hehe...
Jo també passaré per casa teva.
Una abraçada!

Merike the answer is "none": there is not a single Catalan who cannot speak Castilian. On the contrary, plenty of people in Catalonia do not speak Catalan; many of them are simply not interested. They say: "we are in Spain, and so Spanish is enough". These narrow-minded people usually do not consider themselves so, and some even claim we Catalans are "provincial" because of our interest in our "small" -they say- language.
Yes, you're right: street labels in Catalonia are written in Catalan. Anyway, for a tourist it is exactly the same "Calle Provenza" or "Carrer Provença", for he will have to learn it in any case! :-)
I knew a bit about the language situation in Finland, with Finnish and Swedish living together. In any case, I have so far never been to Finland and would love to see by myself what the language situation looks like.
Best regards!