Katalanisch (català)

Escric aquestes línies al fil d'un comentari deixat, en el post anterior, per en David.
Segons explica el diari espanyol "El Mundo", el director de la Cambra de Comerç alemanya a Espanya, Peter Moser, hi torna amb el tema del català. Si fa un mes era el cap d'Air Berlin qui opinava sobre la nostra llengua, ara ha estat Herr Moser qui ha manifestat que hi ha directius de parla catalana que no dominen el castellà (sic) i que els pocs casos de catalanoparlants no bilíngües (catalanoparlants no bilíngües? ja m'explicarà on són!) no justificarien l'ús del català en les comunicacions amb els seus clients.
Més enllà de les opinions de Herr Moser, fa tot l'efecte que des d'Alemanya arriben, en els últims temps, mals àires en relació amb el català. A molts els sorprèn; se suposa que un país políticament molt descentralitzat, com és Alemanya, ha d'entendre força bé la situació política, també lingüística, a l'estat espanyol. A més, les universitats alemanyes acullen un gran nombre de lectorats de català, un altre argument per suposar que els teutons són gent predisposada a entendre i acceptar la diversitat lingüística.
Doncs no. Al contrari del que podria semblar, a molts alemanys no els fa cap gràcia l'existència de llengües com el català. O, per ser més exactes, els esforços per aconseguir pel català un rang de llengua "normal", d'idioma d'ús "normal" en el seu territori. Els fa gràcia, com els passa a alguns espanyols, mentre es conformi a ser una llengua "d'estar per casa", una curiositat d'interès antropològic. Però, pretendre que se li doni carta de normalitat, a l'alçada de les llengües "estatals"? Això ja són figues d'un altre paner.
La raó està vinculada al passat i la història d'aquest país. Alemanya abomina del "nacionalisme". Pels alemanys, Nationalismus sona a Hitler i a les seves ànsies expansionistes. Per ells, les passes que es fan des de Catalunya en favor del català són una demostració de nacionalisme, i com a tal les rebutgen.
Recordo, no fa gaire, una conversa amb una dona (alemanya) d'uns 60 anys, amb estudis universitaris i "viatjada". Coincidiem força en tot allò que comentàvem, a nivell polític o social. El problema va arribar quan vaig mirar d'explicar-li, arran el famós editorial d'Air Berlin, quina era la situació lingüística (i històrica, perquè entengués el context) a Catalunya i a l'estat espanyol. No hi va haver manera: "el nacionalisme és dolent", diria ella, i l'"empeny" dels catalans respecte a la seva llengua i la seva terra és nacionalisme. I d'aquí no va sortir. No hi feia res que jo li expliqués les prohibicions històriques, la situació de minorització del català en el propi territori o la impossibilitat de viure en català a Catalunya. Tampoc que li digués que milers de persones, residents a Catalunya de fa anys i panys, simplement no volen fer l'esforç de parlar el català; molts cops ni tan sols d'entendre'l. No hi va haver manera.
La causa catalana necessita, no només a Alemanya, d'una persistent i efectiva dosi de pedagogia. Però una pedagogia intel·ligent, que no sóc capaç de desgranar en un post sense escriure un llibre. Si qui tenim al davant (la incomprensió, el desinterès o la por a perdre quota de poder, segons el cas) té moltes armes i les utilitza sense descans per desacreditar la causa catalana, a nosaltres només ens queda un camí: ser més llestos.
O descobrim entre tots la manera d'avançar políticament (també lingüísticament) sense aixecar massa polseguera, o com a poble tenim un futur ben negre.

Katalanisch (Catalan)
This time it was the President of the Chamber of Commerce of Germany in Spain, Herr Peter Moser. He recently stated that some Catalan-speaking CEOs cannot speak Castilian Spanish correctly (sic) and that, given the few cases of non-bilingual Catalan-speaking persons (the truth is every Catalan-speaking also speaks Castilian), international companies cannot consider using Catalan with their Catalan clients.
Now it's Herr Moser, but one month ago it was the CEO of Air Berlin. It looks like "bad winds" for Catalan are coming from Germany. And this surprises not a few, who believe Germany to be capable of understanding the political (and linguistic) situation in Catalonia and Spain better than many other countries, due to their strongly decentralized political structure.
Through my experience in Berlin, where I live, I can tell Germans are, in general terms, not very keen to accept linguistic diversity. Just as it happens in Spain, also some Germans find the existance of different cultures "nice" or "interesting"... as long as they do not aspire to achieve a "normal" status in the international community. This means, Catalan is acceptable as an anthropologic curiosity, but to hope it reaches a "normal status" is, simply, too much.
Very probably, this has much to do with German history. (Not only) Germans take every action to normalize the use of the Catalan language, as a proof of nationalism. And nationalism is a taboo word for Germans, who link it to Hitler and his political aspirations. So, for most Germans, normalization of Catalan = proof of nationalism = evil.
This is the actual situation with regards the acceptance of languages without a state (despite the case of Andorra, which official language is Catalan; but this is kind of too long to explain now), and with regards the case of Catalan. It kind of surprises me how hypocritical some people are, when they claim to be very open-minded, willing to accept all cultures beyond their own... except when that means to make an effort. Of course, they will never admit this and, needless to say, they would never want their own culture, language to be in the place of a "diminished" culture, language!
.
Katalanisch
Diesmal würde der Direktor des deutschen Handelskammers in Spanien, Herr Peter Moser, sich zu Katalanisch äußern. Er habe gesagt, dass manche Katalanischsprachige Generaldirektöre nicht richtig Kastilisch/Spanisch sprechen können (sic). Absolut quatsch, und schwer zu glauben, dass jemand so einen Unsinn redet.
Auf alle Fälle, es erscheint, als ob in den letzten Wochen "schlechte Winde" für Katalanisch aus Deutschland kämmen. Vor einem Monat, eine grosse Kontroverse hat der Generaldirektor der Air Berlin ausgelöst, auch in Verbindung mit Katalanisch.
In Katalonien fühlen sich viele überrachst, dass diese Äußerungen direkt aus Deutschland kommen. Die politische (desentralizierte) Struktur dieses Landes ist oft ein Vorbild für denen, die in Katalonien und Spanien, sich für einem Bundestaat äußern. Bei uns tendiert man zu denken, dass in einem Land wie Deutschland, eine grosse Mehrheit der Bevökerung Verständis für die sprachige Vielfalt hat. Ich befürchte, dass es nicht genau so ist. Mindestens, wenn es mit nicht-staatlichen Sprachen zu tun hat.
Meiner Meinung nach, dies hat mit deutscher Geschichte zu tun. Für viele haben die politischen Maßnahmen , die die "Normalisierung" der katalanischen Sprache verfolgen, eine Beziehung mit "Nationalismus". Dieses Wort hat für die Deutschen eine ganz negative Bedeutung, die mit der Nationalsozialismus und Hitler in Verbindung steht. In diesem Zusammenhang, Normalisierung der katalanischen Sprache = Nachweis von Nationalismus = das Böse.
In solcher Lage, wir Katalaner sollten (nicht nur) dem Deutschen erklären, dass wir einfach versuchen, in unserer Sprachen das alltäglisches Leben führen zu können. Nicht mehr und nicht weniger. Als Volk besteht bei uns kein verstecktes, perverses Interesse, anders als ein normales Volk sein zu können.
.

16 comentaris:

Efrem ha dit...

Aquest post mostra d'una manera excel·lent el mal, que deia Nietzsche, de la tergiversació i corrupció del llenguatge. Perquè el nacionalisme en si no implica res bo ni dolent, simplement afinitat per una nació com el que té afinitat per un ball o pels simpsons. Ara, el problema ve quan es confonen el nacionalisme imperialista, el nacionalisme romàntic i el nacionalisme de supervivència. En el nostre cas es tracta del darrer, que és justament el contrari del primer. El nacionalisme de reacció o de supervivència és aquell que pateix el nacionalisme imperialista, de fet és la seva raó d'existència. Si no existís el nacionalisme imperialista tampoc existiria el nacionalisme de reacció. Crec que és una manera senzilla i efectiva d'explicar el nostre cas al món, un món que té un prejudici enorme pel nacionalisme ja que el famós pels estralls que ha causat és l'imperialista.

Per cert, m'has fet una molt bona crítica, t'ho agraeixo. Ja t'he contestat. Salutacions!

Assumpta ha dit...

A mi tot això em posa molt trista. No tinc la menor idea de com es pot trobar aquesta manera d'avançar lingüísticament :-(

Vaig a comprar al supermercat i totes les caixeres et parlen en castellà... només si tu els hi dius quelcom en català algunes et responen en la nostra llengua: això és el dia a dia.

Això dels catalanoparlants no bilingües m'ha demostrat que els alemanys no són tan llestos com creia.

Trina Milan ha dit...

Ferran,
aquest és un tema recurrent que jo també he hagut d'explicar a amics alemanys i que també he comprovat que no me'n sortia. I l'explicació és la que tu has donat. Les estratègies per superar el problema són complicades, s'adiuen amb el fet de donar valor a la llengua, i a la cultura catalana en general, és com en economia, si no som capaços de donar valor afegit, a ningú l'interessarà...Per exemple la presència del català a Internet és un exemple, però no és fàcil...
salut

Matty ha dit...

I dic jo... no serà conseqüència de la fira de Frankfurt? Sóc dolenta, oi?

Sara Maria ha dit...

M'ha agradat molt el post. I no sé que hi podem fer. Jo de moment, parlo català a tothom, i si hem diu que no l'enten, no passo al castellà... Li torno a dir en català i, seguidament, en castellà. I he de dir que, últimament, quan hem parlen amb un castellà llatinoamericà, amb paraules pròpies d'allí i que no entenc, els hi demano que m'ho tornin a dir en castellà normalitzat, per què no entenc el que m'estan dient.

Dani R. ha dit...

Pedagogia?... vols dir que no fariem més via amb un estat propi?

Josep Amílcar Albert ha dit...

Molt interesant el post, Ferran. Digueu-me curt, però no entenc com una societat que arriba a fer un país descentralitzat, no vol comprendre que el que volem als Països Catalans és pel cap baix el que tenen ells, fins i tot el finançament, i alguns arribem més enllà.
De tota manera, permeteu-me apuntar sobre l'utilització de les paraules, com en els mitjants de comunicació el cas de Geòrgia ha servit per lligar independentisme, seccecionisme directament amb guerra. Pervers el tema.

Ferran ha dit...

Efrem Realment qui no ho entengui, tal com tu ho expliques, és perquè no vol. Com a apunt diria que el nacionalisme imperialista no es reconeix mai com a tal, raó per la qual no pot acceptar públicament l'existència del nacionalisme de supervivència. Bravo per l'explicació!

Assumpta una de les moltes coses que m'agrada d'haver vingut a viure a Alemanya és que això m'ha permès treure'm la bena dels ulls en uns quants tòpics. Tot i això, aquest és un gran país, per molts motius.

Trina és com tu dius. Ens toca perseverar i no decaure, tot i que de vegades agafen ganes de plegar veles! Però si no ens expliquem nosaltres...

Matty doncs no m'extranyaria que alguna cosa hi tingués a veure. Durant la Fira, un periodista alemany, corresponsal a Madrid, va fotre tot el soroll que va poder, amb el tema de la llengua. Segur que alguns cervells propensos va lobotomitzar...

Sara Maria l'estratègia que comentes, la de parlar sempre, amb tota la naturalitat del món, en la nostra llengua, és molt important i, per sort, em fa l'efecte que cada cop més catalans són conscients que és important fer-ho. Coi, i també el nostre dret!

Dani per l'estat propi signo ara mateix, com (em sembla) la gran majoria dels que heu passat per aquest post. Mentrestant, però, la pedagogia no fa cap mal (tot i que sí, de vegades un n'acaba fart).

Josep em sembla que a alguns estats els passa com a algunes persones: quan assoleixen un determinat status, se n'obliden que els que queden per sota també els agradaria. A ningú no li agrada compartir poder, pel que sembla...

Gràcies a tots per donar les vostres opinions!

Anònim ha dit...

No t'hauria de sorprendre que els alemanys no entenguin que en una part d'Espanya es persegueixi a l'idioma oficial de tot el país, que és el castellà. Això és el que hi ha, encara que no us agradi. A mi, com a andalús, també hi ha coses a les quals no m'agrada Andalusia, què li farem!

Míriam ha dit...

Explico la situació del català una vegada i una altra però no hi ha manera que els hi entri al cap. En aquest sentit s'han tancat en banda.

La meva parella, que és alemany, em comenta que escrigui que cal viure a Catalunya per adonar-te realment que som un poble amb la nostra pròpia llengua. Des de fora, som un problema massa insignificant com perquè ens prestin la seva atenció. Es veu que els alemanys tenen altres preocupacions.

zel ha dit...

I no hi ha manera de fer entendre quin és el nostre concepte de nació, de país, més enllà de les seves idees plenes de prejudicis, però, vols dir que només és un deix del nazisme? Hi ha quelcom de "sentit superior", de rang, en moltes d'aquestes postures...

Petonets!

Ferran ha dit...

Anònim la frase "... que en una part d'Espanya es persegueixi (el castellà)" em sorprèn, perquè he viscut 38 anys a Espanya i no tenia ni idea que el castellà estigués perseguit enlloc de l'estat.
Sí sé en canvi que allà on hi ha dues llengües oficials (Catalunya, Balears, Galícia i la resta), curiosament és la llengua pròpia la que un percentatge important de població es nega en rodó a aprendre, utilitzar i, de vegades, fins i tot entendre.
Em sembla que si hi ha alguna llengua perseguida no seria precisament la castellana. Fes la prova de viure a Catalunya utilitzant només el català: el resultat, pel que sembla, et sorprendrà.

Míriam el que diu l'Alex és molt cert i assenyat. És el que té el món actual: si ets un estat, comptes; si no, és una curiositat antropològica, que pels historiadors i curiosos en general està molt bé, però per la resta vol dir que no ets res.

Zel en el cas alemany, m'atreviria a dir que és bàsicament el seu passat el que els marca i els fa com al poble que són. El sentit de superioritat de què parles diria que és una cosa genèrica dels estats, que ens miren a les nacions com la catalana amb un puntet de: "què simpàtics, quan ballen sardanes", però no ens foten ni cas perquè no som -tornem-hi- un estat.

Gràcies a tots!

reflexions en català (marc) ha dit...

És ben fàcil: a un alemnay no li has de dir mai que ets nacionalista, sinó simplement que vols ser com ell.

Asimetrich ha dit...

A mi em fa molta gr'acia que quan es parli de nacionalisme es giri la mirada cap a Catalunya, Euskadi, Galicia, ... i s'ignora per complert el nacionalisme Espanyol (coincideixo amb l'Efrem). Aquestes opinions "antinacionalistes" alemanes el que fan , parad'oxicament, 'es donar ales als nacionalistes Espanyols...

David ha dit...

Això de l'automatisme dels alemanys d'equiparar la reivindicació d'igualtat de drets pel català amb el nacional-socialisme em sembla que fa un pèl curt. És cert que es tracta d'una societat encara fortament traumatitzada per aquella bogeria col.lectiva i que molt sovint es mira el melic, com no pot ésser de cap altra manera.
Tanmateix crec que hi ha claus tan o més importants que expliquen l'adnimadversió difusa envers el català, a banda de les minories iniciades sobretot acadèmiques, esclar. El criteri principal d'unitat nacional a Alemanya ha estat exclusivament la unitat cultural i lingüstica al tros d'Europa que marca l'estrofa censurada de l'himne nacional (de la Meuse fins el Memel, de l'Adige fins el Belt). A França l'estat fa la "grande nation", i si dels catalans cal fer-ne francesos, no s'hi posen pas gaire pedres al fetge. A Alemaya, en canvi, és la nació la qui fa l'estat, i si cal de pas hi entaforen els Alsacians, que sí, culturalment poden ésser germànics, però de ganes d'ésser súbdits de sa Majestat el Kaiser no en tenien gens.
El resultat de tot això, hecatombes mundials a banda, és que el federalisme teutònic es pot permetre, doncs, el luxe d'anar molt més lluny que l'estat del "café para todos" que nosaltres patim perquè justament és mononacional, no pot ésser plurinacional per definició. No seria Alemanya, seria una altra cosa, més semblant potser a l'antiga Àustria-Hongria. És un federalisme "amb trampa", una teràpia auto-receptada després de la guerra per tal de no caure en atàviques temptacions. Bavaresos i fins i tot austríacs utilitzen la mateixa llengua de cultura que els berlinesos, i les seves referències culturals, vull dir les que realment importen, són també les mateixes. A Alemanya hi ha molta menys diversitat cultural "autòctona" que no pas a la jacobina França, per exemple. Les tres minories autòctones de la RFA -danesos, frisons i sorabs- són de grandària minúscula. El tractament que reben als mitjans de comunicació alemanys és purament folklorístic i anecdòtic, en els dos darrers casos, de vegades recorda allò de les "manifestacions sindicals" del franquisme amb tota la seva cutreria. Per contra, els danesos, que no passen de 15.000 al Schleswig, però al capdavall tenen un estat de referència que vetlla pels seus interessos, van rebre de valent per part dels mateixos mitjans ara fa un parell d'anys, atès que el vot del partit que els representa al parlament regional de Kiel era clau per obtenir majoria a la cambra alta del parlament de Berlín. Els tan "democràtics" mitjans es van lluir amb un caramull de caricatures i comentaris de gust més que dubtós...el "no-nacionalisme" del que se solen vantar no es veia enlloc i el xovinisme els petava pels descosits.
Tot plegat per dir que els catalans i les catalanes potser no hauríem d'anar del món amb el cap cot i pidolant perdó per ésser tal com som i parlar "la llengua que no vam poder triar quan les nostres irresponsables mares ens van imposar una parla intrínsicament nacionalista sense demanar-ne l'opinió als dirigents d'Air Berlin o la Deutsche Handelskammer in Spanien", tal com sembla que concluouen tantes ments privilegiades teutòniques, enlloc d'ésser bons espanyols amb accents fora de tota sospita que no molesten, ans amenitzen, la vetllada als sovint susceptibles -i irritables...!- alemanys...
Jo diria que hauríem de capgirar els termes del debat. Potser el problema no som només nosaltres i la nostra molesta llengua. La piloteta en qüestió també la tenen ells a la seva gran teulada, oi?

Ferran ha dit...

Marc de fet no li dic a ningú, que sóc nacionalista, perquè no en sóc. "Només" sóc català :-)

asimetrich de tota manera, em fa l'efecte que cada dia més gent se n'adona que de nacionalisme no n'hi ha només de català, basc o gallec... sinó també de castellà/espanyol.
El problema, que segurament coneixes, és que en una nació sense estat hi ha "nacionalistes", mentre que en una nació amb estat propi, el que hi ha són "patriotes". Però, com et dic, cada cop més gent se n'adona, que aquesta diferenciació és interessada i falsa.

David sí, és clar, el problema no és nostre, que no fem més que "ser", sinó dels qui no volen veure'ns com som. Cap cot? De cap manera. És més, el meu habitual optimisme em fa pensar que cada cop som més els qui tenim consciència de formar part d'un poble, al qual pretenen "que no sigui". I cada cop som més els qui, amb l'estil de cadascú, expliquem què som i què volen seguir sent. Com ells, ni més ni menys.

Salut a tots!