"L'altra" llengua

Parlàvem de llengües. Sense dubte n'hi ha una d'universal, una que tothom entén i a tothom fa sentir alguna cosa: la música. Personalment, n'hi ha molt poca que no m'agradi gens. Segons el moment, segons la companyia o l'estat d'ànim... hi ha una música per a cada ocasió. Noms que m'agraden, veus i melodies que em fan sentir coses per més vegades que les escolti, són Sinatra i molts altres nordamericans, cantants de blues, dels 50s i 60s. També la Piaf -què gran, la Piaf!- i moltes altres veus franceses. I molts més: Dido, Madonna, en Robbie Williams, la Streisand, ... També m'agraden els Ich+Ich, com sabeu els qui seguieu el Berlin Chronicles; i la música clàssica amb què en Quim ens delecta cada diumenge (quan no és de vacances :), etc etc etc. Eclèctic? Variat, sí, però és que com deia al començament, cada moment té la seva música!
La celta, sensible i profunda, em transporta a una Europa pretèrita, a castells, a aventura, emocions; també a guerra, lluita, ... a romanticisme.
Coneixeu les "Celtic Woman"? Sis cantants que s'han fet famoses per la combinació de les seves veus i uns instruments amb segles d'història. I, sobretot, arran un concert de fa dos anys al castell de Slane, a Irlanda. Tot i això, també canten solos com el que us presento aquí sota ("Scarborough Fair"). A més d'elles, la incombustible Enya. Molts diuen que és massa comercial. A mi m'és igual, si ho és o no; només sé que m'agrada i per això us la poso, també ("Athair Ar Namh").
Escolteu les seves veus i la música amb poca llum, i deixeu que els vostres pensaments se'n vagin, amb cadascuna de les seves notes, a paratges medievals del nostre vell, fantàstic continent.






"The other" language
In the last text I wrote about languages. This time I kind of go on with the topic, although with a different "sound". Music is indeed the most universal language. You don't need to study any grammar, just relax (or dance, or move your feet, or your fingers) and enjoy music. Don't even need to understand the lyrics. Just let yourself go with a nice voice, a wonderful tune and sweet, or hard, or deep instruments and you'll have it!
I love many types of music, not so say almost all of them. In the Catalan version of the post, I have mentioned some of the singers I like best, but the list would of course be pretty much longer! By the way, you'll find a link to the official website of each of them, above.
Today I feel like listening to some celtic. It is interesting to note that under such a name is known also some music done in the Iberian Peninsula, in Portugal, Galicia and a couple other territories. Probably, a common past between these area and the British Isles would explain why.
Now, if you like "Celtic woman" and Enya, just sit (or lie), relax, close your eyes and travel to a past of castles, war and love in medieval Europe. Enjoy it!
.

13 comentaris:

quim ha dit...

Hola Ferran,

Completament d'acord amb què cada moment té la seva música. Unes vegades tens moments memorables escoltant una simfonia de Bruckner i altres vegades, una cançó dels Pimpinela pot ser la banda sonora ideal d'un record feliç.

Gràcies per citar el meu bloc. Precisament, relacionat amb el tema de l'eclecticisme, una vegada vaig rebre una amistosa bronca perquè havia posat en el mateix post un clip d'un tenor cantant l'ària de Pamino a la Flauta Màgica i el 'Morena Mía' del Miguel Bosé.

Francament, jo crec que quan més eclètic ets més ocasions tens de riure, passar-t'ho bé i gaudir de la vida

Per cert, sóc un gran aficionat a la música celta (no de la Enya precisament) i ja em vaig acomiadar per vacances amb música irlandesa. En la pròxima temporada en posaré més. Espero que ho gaudeixis.

Musafir ha dit...

Bo, completament transportat a les praderies verdes d'Irlanda i Escòcia amb la música celta i (céltica).

Aquesta setmana, Musafir té "vacances"; Bo, alguna cosa he vist per damunt al meu blog escrit pel meu substitut, ai!

Tinc pendent un post tot relacionant el "color" amb la "música". Això dels colors musicals no només és una figura retòrica. Algunes persones senten, (sentim) les notes d'un color determinat; SOL: verd; LA: groc claret... I els diferents tipus de música amb un color o un altre: Enya, o altres composicions celtes resonen en "blau i violat"... No ho sé perquè... però sempre ha estat així.

Au, que he dit que estic de vacances, i no pare d'escriure, jeje
Dew!

quim ha dit...

Musafir,

Quina sort 'patir' de sinestèssia. Una percepció que ha influït molt a artistes com Kandinsky o Olivier Messiaen. Precisament, l'any passat vaig anar a l'Auditori a escoltar un interessant concert en el qual vam escoltar peces musicals sinestèsiques, amb un muntatge visual que pretenia fer-nos experimentar les identificacions entre música i colors.

Per cert, potser coneixes el sonet de Rimbaud que relaciona les vocals franceses amb els colors.

enric ha dit...

Estic totalment d'acord en que cada moment té la seva música.
Cada estat dànim també es pot modificar per algun tipus de música.
M'extranya no obstant que no facis referència a cap tipus de música del continent africà.
Salutacions.

Sylvie ha dit...

Ai... la musica!!! jo també sento musica ben variada: Francis Cabrel, JJ Goldman, Springsteen, Mark Knopfler, Rammstein (aquests son alemanys eh!!), i com tu, musica celta, però també ritmes sudamericans...:-D
Associar musica en colors, olors en sabors... això és genial..

marta ha dit...

Recordo un moment màgic, d'arribar a Berlin, sortir a donar un volt, anar caminant cap als Museus sense cap intenció i sentir una música misteriosa. Passava això: http://www.sonidobscuro.com/sections.php?op=viewarticle&artid=997

I em vaig enamorar.

sergi m. ha dit...

M'ha agradat llegir aquest post i també els seus comentaris enriquidors.

Juro que no parlaré de Herbert Grönemeyer, alemany que no entenc gaire el què diu, però m'agrada i d'això per aquestes terres n'hi ha un munt de gent que s'ha acostumat a escoltar música -anglosaxona bàsicament- sense entendre el què diu, però com la música és la llengua universal, aquí està la màgia.

Ma mare no enten un rabe d'anglès, però capta sovint l'essència dels temes que escolta, o almenys això és el que ella creu.

He jurat que no el citaria?
Ho sento Ferran.

Ah, només no coincideixo amb allò d'AC-DC, a mi m'agraden perquè em remunten a una determinada època del meu passat i escoltant alguns temes d'ells em bull la sang.
Salut!

sergi m. ha dit...

PD: Però ja saps:
In varietate concordia ;-)

Sara Maria ha dit...

Completament d'acord. A mi també m'agrada tota la música, si és bona. Fins i tot el flamenc... Un Morente... Mmmmm... Cadascuna té el seu moment.

Trina Milan ha dit...

Ferran,
parlant de músiques i experiències, també em passa que relaciono els viatges amb una música concreta, sigui del país o del que portes al mp3...a Irlanda vaig tenir la sort d'escoltar una noia cantant al mig d'un bosc verd amb una arpa cançons com les que comentes i es va convertir en un moment màgic...
Per altra banda l'eclecticisme és un valor afegit per mi a l'hora de sentir música, no puc entendre ningú que no vibri amb Mozart i la seva Flauta Màgica que vaig per primera vegada a l'Opera de Budapest i em va fer oblidar el món...i que alhora es desfaci davant del Boss al Camp nou com a mi em va passar fa pocs dies...música, viatges, colors, llibres, les espècies de la vida...

Ferran ha dit...

Quim em sona haver llegit aquest comentari-bronca-carinyosa per la barreja d'aquell post. Què visca la diversitat, coi!!

Musafir ostres, ara em sento encara més imperfecte: mai he sentit res que relacioni música amb colors! :( I veig, per un altre comentari, que tu no ets l'únic que sí perceps aquesta relació...

Enric ni africana, ni llatinoamericana, ni... Amb totes alhora no puc! De moment, avui tocava celta; un altre dia en parlaré d'altres que també m'agraden.

Syl ... i Cabrel, Cabrel i Syl. Sé que tens una relació d'amor platònic, amb ell; juraria haver-ho llegit en algun post teu.

Marta Carmina Burana a l'Illa dels Museus?? Què bonic devia ser!!!!

Sergi certament, la música va més enllà del fet d'entendre les lletres. Sinó, anaven arreglats! Recordo la teva Grönemeyer-fília :-)
I sí, en qualsevol cas, In varietate concordia absolut!, haha...

Sara Maria ara et (us) sorprendré: flamenc, en un moment determinat, en una dosi no abusiva, també m'agrada. Ole!

Trina estem majoritàriament d'acord: en la varietat es troba el gust. Sense dubte!

Gràcies a tots per deixar aquí els vostres pensaments!

Xavi ha dit...

Que bona la música celta... m'encanta i m'ha agradat molt el video de la "Celtic Womnan". Prova de Busca Capercaillie. Si no els coneixes, són una banda escocesa que fan música tradicional celta remasteritzada. Cantes en anglès i en gaèlic. Un idioma aquest darrer en perill de desaparèixer

Ferran ha dit...

Xavi no els coneixia, però ja els estic escoltant (via YouTube). I m'agraden. Oooommm...