A peu

M'encanta passejar. Em puc passar hores caminant, fent quilòmetres per llocs que ja conec o descobrint nous espais per on mai abans havia passat. "Fent quilòmetres" pot sonar exagerat, però a Berlin no ho és gens. Aquesta ciutat és gegant i algun cop, gairebé sense adonar-me'n, he caminat des de Moabit, on visc, fins als límits entre Mitte i Prenzlauer Berg, pels voltants de l'Alexanderplatz. Estem parlant d'uns 6 kilòmetres, dels quals més de la meitat, per fer la caminata encara més agradable, travessen el Tiergarten.
video


El verd de Berlin és un dels motius pels quals passejar per aquesta ciutat "no té preu", que dirien els de Mastercard. El verd i el poc trànsit de vehicles que, si no fos per algunes bicicletes temeràries, força cops seria imperceptible.
Avui ha sigut un d'aquests dies de passejada. Amb una amiga, la Katharina, hem quedat a l'estació de l'U-Bahn Eberswalder Strasse, a Prenzlauer Berg. No sé quant de tros haurem fet a peu, però ben bé quatre quilòmetres; una de les maneres més sanes i efectives de conèixer una ciutat...
Prenzlauer Berg és a l'antic Berlin de l'Est. Un barri que havia estat dels "alternatius" (paraula que fa ràbia com poques altres, però perquè m'entengueu) i que avui està infestat de parelles entre joves i de mitjana edat amb criatura/s. En algún moment del passat havia estat convençut de voler-hi viure, si algún dia em traslladava a Berlin. Ara que conec la ciutat és dels llocs on sé segur que no m'instal·laria. Bonic m'ho sembla, però per passejar-hi una tarda o per anar-hi a sopar o fer una copa. Pas plûs.
A diferència de 1996, quan vaig venir a Berlin per primer cop, els edificis del Prenzlauer Berg més turístic estan ara restaurats en un 80% (la xifra és meva, però no deu quedar molt lluny de la realitat). Al costat de finques sanejades, pintades de nou i amb pisos més cars que la mitjana d'aquesta ciutat, n'hi ha d'altres que esperen encara el seu torn, com el de la foto de dalt. Vistos com aquí sota, posats banda per banda un d'encara no sanejat i els del costat, perfectament pintats i arregladets, el deteriorament dels primers encara és més evident.Camina que caminaràs, la Katharina i jo hem arribat al carrer Schönfließerstrasse. Quin flaix! Aquest és el carrer on vaig viure durant el llunyà estiu del '96. Per culpa del temps transcorregut i també de la meva memòria de peix, no he sabut localitzar la casa en concret. M'hauria fet gràcia. En qualsevol cas, però, hem estat com uns reis asseguts a taula en una terrassa, davant d'un gran jardí i fotent-nos dues racions d'un pastís de formatge que pa qué! :-)
Una tarda relaxant que m'ha recordat que "estrès" no és cap de les coses que em provoca Berlin.

On foot
Walking along the streets of a city or a town is an activity that I adore. Almost without noticing, I can walk and walk from one place to another, and of course enjoy my time. Such a thing I do quite often in Berlin, where sometimes I have even cut across the giant Tiergarten to go from my place, in Moabit, to Alexanderplatz. Some six kilometres.
Today I met a friend of mine, Katharina, and we did one of these strolls that we so much enjoy. We met at the U-Bahn station Eberswalder Strasse, in the city district of Prenzlauer Berg, and walked for some four kilometers.
This is a pretty nice neighbourhood. As I first came to Berlin, back in 1996, always thought that I'd love to live here if I ever moved to this city. Well, now I am here and know that I would never want to live in Prenzlauer Berg! But still, I like it for a walk or for a night out.
The government of the GDR did not have the money (or the interest) to restore buildings, and for this reason many of them where in pretty bad conditions at the time when the Berlin wall fell. At present, most buildings in central Prenzlauer Berg have been restored. Some of them, however, still wait for a nice coat of painting and the renewal of their pipes and cables (pictures above).


Zu Fuß
Ich liebe es, zu laufen. Tatsächlich ist Berlin eine Stadt, die als sehr geeignet für "laufe-liebe" gilt, weil Sie so grün ist und ausserdem nicht viel Verkehr ertragen muss. Manchmal laufe ich von Moabit, wo ich wohne, bis zum Alex; etwa sechs Kilometer. Obwohl es lang aussieht, es ist ganz schön den Tiergarten durchzuqueren; deswegen merkt man gar nicht, wenn man so lange wandelt.
Heute habe ich Katharina, eine Freundin von mir, getroffen. Unser Treffpunkt war die U-Bahn-Station Eberswalder Str. Von da aus sind wir ungefähr vier kilometer durch den Kiez gelaufen. Ein sehr angehnemes Café schien auf uns an der Schönfließerstrasse zu warten. Da haben wir ein paar Stückchen Käsekuchen genossen, zusammen mit einem schwarzen Tee und ein Cappuccino.
Spazieren gehen, ein schönes Café und Samstagnachmittag passen perfekt zusammen!

.

14 comentaris:

Matty ha dit...

memòria? ehhhh?

Nacho Hevia ha dit...

Durant una setmana vaig estar en una casa del barri de Kreuzberg l'estiu passat (fent un intercanvi de casas) i ens van deixar dues bicicletes que vam fer sevir per a conéixer la ciutat. Entre la bicicleta i caminar a peu vam descubrir aquesta meravellosa ciutat. Com m'agradaria tornar-hi.

Abraçada!

Deric ha dit...

passejar només per descobrir la ciutat és un plaer

nur ha dit...

I tant! La millor manera de descobrir una ciutat és caminant-hi. Si només vas en transports públics acabes no tenint la noció de l'espai exacte de la ciutat per molt mapa que consultis.

Ah, em va encantar Prenzlauer Berg. El dia que torni a Berlín hi penso passejar molt i molt, mirant botiguetes, fent fotos de les cases... En vaig prendre bona nota :)

Montse ha dit...

Hola Ferran!
Sóc una fan incondicional del que escrius. Continuaré llegint sempre el teu nou bloc! Les cròniques sobre Berlín m´encanten!

Efrem ha dit...

Quan viatgi a Berlín et demanaré consell, de moment fa po vaig tornar de París i encara tinc sobredosis de bellesa. Salut!

juditH Estradé ha dit...

Hola Ferran! A mi m'encanta caminar per descobrir una ciutat i passejar-m'hi sense direcció, però ara tal com tinc el peu, no ho puc fer gaire!
Per cert, dijous vinc cap a Berlin, algun suggeriment? Algun esdeveniment que no em puc perdre?

Ferran ha dit...

Matty eing? peix?

Nacho doncs quan et faci falta info sobre Berlin, no dubtis a dir-m'ho! Una abraçada també per tu.

Deric 100% d'acord. Un plaer, i un luxe poder-ho fer entre arbres, rierols i esquirols, com a Berlin!

Nur encara tenim molts llocs per descobrir, en aquesta ciutat!

Montse!! (Sitges, suposo! :) M'encanta que tu també passis per aquí! Ens veiem a... Sitges? Berlin? Barcelona? Mmmm... bé, ens veiem! :-))

Efrem no dubtis a demanar-me'n. Això sí, a Berlin no esperis trobar bellesa arquitectònica com a París; però segur que trobaràs alicients a la ciutat!

Judith he llegit això del teu peu, en el teu blog, aquest matí. Només que havia de marxar i volia deixar-te un comentari "com Déu mana". Ara hi passo altre cop...

Nacho Hevia ha dit...

Gràcies, Ferran. Ho faré sense dubte!
;)

Francesca ha dit...

Ostres, desconeixia això del canvi de bloc! ara corro a canviar el link al meu i començaré a llegir-te en aquest. M'encanta el nom! ens veiem!

Sara Maria ha dit...

Una de les coses que més m'agrada és perdrem per la ciutat. Caminar, sense rum, mirant, tafanejant. Bé, ja ho sabeu que fins i tot per Barcelona m'agrada fer-ho, al blog en teniu més d'una foto de caminades per Barcelona... A París aquests dies ho he fet (de la Bastilla fins la Tour Eiffel, tot entrant fins l'ôpera i tornant al Louvre), i també per Berlín ho vaig fer... Així anava a dormir ben aviat... Arribava esgotada a l'hotel!

Musafir ha dit...

Qué tal la passejada per Berlín "zu fuß" jeje?

M'has recordat, (de nou), molts bons moments d'estada ràpida a Berlin.
El mateix recorregut des d'Alexanderplatz fins al Tiergarten, al costat de la Siegessäule el vaig fer tambe "zu fuß". Berlin té que com que és plana, i verda, és molt còmode anar passejant, o en bici. Ací, no en podem dir el mateix: Alacant és més semblant a San Francisco per la pendent dels carrers en general.

Tot fent memòria, al final haig trobat una foto de la casa on vaig pernoctar a Berlin: i fent ús del Googlemaps, he aconseguit localitzar el carrer: és al carrer Landauer Straße, al costat de la parada del U-bahn Rüdesheimerplatz.
Em sembla que ja t'ho vaig comentar alguna volta. Bo, si pots, visita eixa zona, les cases modernistes són una preciositat.

P.d: "du darfst meine freie Übersetzen ja benutzen; es ist kostenlos", jeje!

Adeu, xiquet!

reflexions en català ha dit...

Carai, tinc dos companys de bloc que són a Berlín i ja n'estic fart que em feu dentetes, hehe.

I a sobre ja he acabat les vacances.

Snif!

Ferran ha dit...

Francesca gràcies i... ens anem llegint!

Sara Maria és una fantàstica cronista/fotògrafa d'allò que veus en les teves passejades!

Musafir prenc nota de la remcomanació, perquè no he estat en aquesta zona. De fet, hi he passat amb la U3 del metro, que en aquest tram passa per la superfície, i és cert que l'àrea és mlt maca. Encara me l'he de patejar, però!
Records cap a San Francisco / Alacant :))

Marc ja saps què et toca, per a les pròximes vacances, hehe...