Solbes

El març de 2004 portàvem 48 mesos suportant, com podiem, el "govern absolutista" d'Aznar. El dia 14 d'aquell mes i any, en unes eleccions estatals convulses, el PP era substituït a la Moncloa per un PSOE que no s'acabava de creure el que estava passant.
Pocs dies després d'aquells comicis, passejant pels carrers d'Estrasburg, el meu amic Christian i jo ens vem creuar amb Pedro Solbes, socialista valencià que havia estat ministre amb Felipe González. Empès per l'eufòria per la sortida del PP i l'arribada de Zapatero (ara un bluf, però aleshores tota una esperança de canvi), m'hi vaig gairebé llençar al coll (metàfora, aclareixo per si calgués) per saludar-lo, dónar-li l'enhorabona per la victòria (mai he votat socialista, però coi, s'havia foragitat el PP!) i intercanviar un parell de frases.
El cas és que ara, quatre anys i quatre mesos després, si em tornés a trobar amb Solbes pels carrers de qualsevol ciutat del món, possiblement també l'abordaria, però aquest cop no seria per felicitar-lo sinó per fotre-li una jartá de collejas, que és el mínim que es mereix. En aquests temps, quan per fi s'han publicat a l'estat espanyol les balances fiscals amb els resultats que tots coneixem, quan és del domini públic el desinterès dels successius governs centrals per les infrastructures a Catalunya i quan, atenció!, el govern espanyol incompleix la llei sense posar-se vermell, no es pot anar pels puestos amb la xuleria que està mostrant, en aquests últims temps i compareixença rere compareixença, el ministre espanyol d'Economia. És indecent, és provocador i és indigne d'un càrrec com el seu.
Per poder afrontar la situació actual amb unes mínimes garanties d'èxit, convé que els partits polítics catalans es mostrin ferms i units. Si, a més, l'elit econòmica i social catalana també expressa obertament i sense embuts la necessitat d'un finançament just per Catalunya, Solbes pot anar bramant tant com vulgui, que més tard o més d'hora haurà de baixar del burro.
Per als que no acaben d'entendre la importància de tot plegat, convé recordar que "un finançament just per a Catalunya" no és una frase feta, sinó que vol dir disposar de diners per invertir en sanitat (més i millors hospitals i menys llistes d'espera, entre d'altres), en educació (més i millors escoles i serveis escolars), en carreteres, línies de ferrocarrils i ports, ... Vol dir benefici per a tothom que viu a Catalunya, que som tu, jo i 7 milions de persones més.

Solbes
On 14th March 2004, three days after the Madrid bombings, the elections in Spain brought the Socialist Party of President Zapatero to power. Since then, the Minister of Economy is Mr. Pedro Solbes. Short after those elections, I was strolling through Strasbourg with my friend Christian. All of a sudden, Mr. Solbes, who had not yet been designated minister, passed by and I could not help congratulating him for the results of the voting. Although I have never voted for the Socialist Party, the conservative Partido Popular of former President Aznar was democratically brought down when the socialists won. And that was good enough as to congratulate the socialists.
If I happened to meet Mr. Solbes again, this time I would not congratulate him but, on the contrary, kick him in the *ss! Mr. Solbes is in charge of negociating the financing system for the 17 autonomous communities in Spain. Catalonia, where I come from, is one of them and is, at the same time, one of the regions which pays more to the state and becomes less (money and services) back. Despite the official documents proving that the current financing system is absolutely unfair for Catalans, because more money for basic services like public health, education and infrastructures is needed, Mr. Solbes and the Spanish government are having a disgraceful attitude in the negotiation process. I would need hours to explain the details of the threatening posture Mr. Solbes is showing these days, but in any case the message to give is that, once again, the Spanish government acts against the interests of over 7 million people, those who live in Catalonia, while, at the same time, keeps talking tirelessly about solidarity and the importance of contributing to the general well-being of the Spanish citizens (!!).
.

28 comentaris:

nur ha dit...

Voldria dir alguna cosa coherent i interessant, però a aquestes alçades... ja se m'han gastat les idees sobre el tema. Ah, i que jo mai m'hauria tirat al coll d'en Solbes (ni per bé ni per mal, ni abans ni ara): em sembla un tio gris que oculta alguna cosa i no bona precisament.

Assumpta ha dit...

M'agrada la teva manera de veure les coses (bé, en el dels Jocs Olímpics vaig discrepar, eh? jeje) però en general sempre coincideixo amb les teves reflexions...

És que demanar un finançament JUST és demanar quelcom a que tenim tot el dret!!

Mikel ha dit...

aquest personatge es fosc i caspos i si fos del PP seria molt odiat pero com es del PSOE sembla que tingui bula...

Sara Maria ha dit...

El problema dels socialistes és que, igual que els del PP, són nacionalistes, nacionalistes españols, i volen una España unida y indivisible... I a ser possible, amb Portugal a dins, segur! Una grande única.

Ferran ha dit...

Nur no sé tu, però jo rceordo haver viscut en un estat de permanent felicitat en aquells primers temps després que el PP perdés les eleccions, i que Zapatero (com dic, aleshores tota una esperança de canvi i renovació) arribés a la Moncloa. Quins dies, aquells!

Assumpta Vive la diferénce! :-)

Jo diria, Mikel, que tot i ser del PSOE la bula se li ha acabat. A Catalunya, sense cap dubte, vaja...

Sara Maria suscric les teves paraules, de la primera a l'última.


Salut a tots!

Rita ha dit...

Penso això de que és just per a Catalunya a ells no els interessa per res i menys encara els surt a compte. La frase per a ells només és una: ¡qué se han creido estos catalanes!
Ja veurem això de baixar del burro. No sé pas qui acabarà baixant, lamentablement...

Jaume Puig ha dit...

Ara entenc el que ha passat !!! Els catalans el felicitem fins i tot quan va de viatge a Estrasburg, i a més ho fem sense ser-ne votants. Ferran tot és culpa teva! :-)) Ens han prés la mida. Ha ha ha , segur que li vas dir que eres un "polaco independentista felisss", i ell va treure conclusions. No et desanimis, perquè ara els agafarem per sorpresa. Ells esperen de nosaltres que acceptem qualsevol cosa sense fer soroll. Pèrò aquest cop... no serà així! Aquesta vegada, farem soroll! i acceptarem qualsevol cosa. No em diràs que et sembla poca cosa el canvi? ;-)

Trina Milan ha dit...

Jo tenia un tiet que va soportar Solbes quan era funcionari del mimnisteri d'Agricultura en els temps dels primers governs democràtics..i sempre em va dir que era un cacic (el vocabulari és l'adient a la branca agropecuaria:-)
i ara li dono tota la raó...cacic i dels durs...no el saludis més Ferran..

Josep Lluís ha dit...

Ho heu dit entre tots però, com diu en jaume, ara en pot agafar a més d'un amb els "pixats al ventre"... a algú li camviarà la cara.

Carles TV ha dit...

Digueu-me il·lús però jo espero amatent la reacció del PSC en cas que no ens donin un finançament just....què farà?? com sempre? mirar cap un altre costat? Ens hi juguem les garrofes!

Nacho Hevia ha dit...

Potser sigui que jo, essent votant socialista (pro Zapatero i pro Montilla), confiï en que respectaran les seves promeses i donaran un finançament just i respectant l'estatut... però reconec també que tal i com estan les coses ara será molt dificil aquesta tarea que porten a sobre, la qual cosa em defraudaria com no ho han fet fins al dia d'avui. Per altre part, dissento a l'entorn de les opinions vessades equiparant de igual manera al PP i al PSOE com a nacionalistes que volen una Espanya unida i indivisible.

Ferran, es un gust tornar a legir-te de nou.
Una forta abraçada que t'acompanyi pels carrers de Berlin!

(pd. feia temps que no feia servir el català; escriure't m'ajuda molt a no perdre'l)

marc ha dit...

Com diu el Sala i martín, a veure el Solbes hi hauríem de portar els mossos d'esquadra, no pas els negociadors.

Ferran ha dit...

Rita la història avala el teu argument. Tot i això, o mantenim l'esperança que tot plegat, algun dia, canviï a favor dels catalans, o ens tirem tots barranc avall :-(

Haha!! Jaume la meva relació de "respecte-odi" (dir "amor-odi" seria dir massa) pal partit socialista és culpable d'aquell "arrebatu" a Estrasburg. De tota manera, en 4 anys moltes coses han canviat pel que fa a la meva "relació" amb el PSOE-PSC, i no precisament per estimar-me'ls més.

Trina t'ho prometo: a l'enemic, ni aigua! :-)

Josep Lluís sí, a mi també m'ho sembla...

Carles tv seria taaan bonic veure els 25 del PSC al congrés espanyol NO votar els pressupostos del PSOE... Taaan bonic!

Nacho en realitat, l'únic que diferencia els nostres punts de vista és el fet que tu ets socialista i jo no. Vull dir, com a no socialista el meu xec en blanc ha durat un temps, però ara ja s'ha esgotat. A tu, com a socialista, el xec en blanc encara et dura. Em sembla normal en tots dos casos.

Em temo que discrepo en el tema d'Espanya: ni PP ni PSOE permetran, per exemple, que els bascos puguin fer un referèndum (ja no dic separar-se, dic simplement fer un referèndum, una consulta democràtica); tampoc no ens ho permetrien als catalans. No, Nacho, en el tema de la unitat d'Espanya no hi ha dreta o esquerra: hi ha Espanya.

Me n'alegro també que tornis a estar actiu, després de les vacances. Disfrutá de sus recuerdos, mientras podás! :))

Marc no sóc especialment fan d'en Sala i Martín, però vaig veure aquella entrevista per internet i li va sortir rodona.


Salut i gràcies a tots per les vostres aportacions!

Efrem ha dit...

Ep! Ultimament no comento gaire (gens) perquè estic d'exàmens i no tinc apenes temps ni pel meu bloc... Salutacions! PS. No és només en solves, són la grandiosa majoria de polítics espanyols i més de la meitat dels catalans els que es mereixen la clatellada!

Kostas ha dit...

M'apunto a la jarta de collejas, se les mereix, però més encara el seu responsable directe.
Salut

ddriver ha dit...

collejas?????m apuntoooooooooo
pro si els dos partits d aqui avui ja estan parlant d acords de minims per no molestar als apanyols,que es aixo?l acord de minims ha de ser complir l estatut coi

Nacho Hevia ha dit...

a veure...sí, jo sóc socialista (encara que a las municipal voti a Izquierda Unida-quan era a Madrid- i a Iniciaiva -des de que sóc a Barcelona, i com vaig apuntar, pro zapatero i pro montilla) la qual cosa no vol dir que estigui totalment d'acord amb tot el que fan (per exemple, el tema del referemdum basc) però el que volia dir és que no es pot equiparar el psoe al pp com s'ha fet en aquesta finestra de comentaris

una abraçada molt forta mentres sona la Cline!!!

zel ha dit...

I saps el que em fot més ràbia? La cara que fa quan diu el que diu i sent el que sent... a mi, al seu lloc, em cauria la cara de vergonya, ell, mig somriure burleta i apalà, que me les fotin...
Collons, malparit...m'apunto a les collejas!

Ferran ha dit...

Efrem alguna cosa així (examens) m'imaginava en veure que estaves mig desaparegut :)
Molta sort!

kostas t'acompanyo a la Moncloa!

ddriver ni més, ni menys. Com molts sospiten, jo també crec que tot plegat ho està endarrerint el govern espanyol per esperar la decisió (retalladora) del Constitucional. Digue'ls tontos!

Nacho noi, no sé què dir-te. A veure, en les formes està clar que no és el mateix el PSOE que el PP. Això no t'ho discuteixo. Pel que fa al fons, hi ha dos matisos: a nivell social, lògicament PSOE sense dubtes si l'opció és PSOE o PP; a nivell "país", però, m'agradaria que fos d'una altra manera, però de debò que no veig grans diferències entre uns i altres.
Però bé, si em poses una pistola al pit i em fas triar, clar, sempre em semblarà menys dolent el PSOE que el PP :)

Gente como tú, que viene de Castilla a vivir a Barcelona y se toma la "molestia" de aprender y usar el catalán... sois un ejemplo!
Una abraçada!

Zel com més serem, més riurem ;-)

enric ha dit...

Més que baixar del burro el que penso és que algú s'hi pujarà.
No me’n refio d’aquesta colla. On s’ha vist que en una negociació de calés es faci a bombo i platet?
Són una colla de malparits. No només no ha canviat la visió de la catalunya solidaria a espanya si no que segueix igual o pitjor un cop publicades les balances. Com ho poden fer tan malament?

Russell i Ellul ha dit...

Hola Ferran,

Avui m'estreno en aquest blog després de les recomanacions de l'amic Nacho.
Pel que fa al tema que toques, crec que, si bé el PP i el PSOE actuen ambdós com a nacionalistes espanyols (jo crec que gairebé tothom és nacionalista d'una o altra nació, aquí i arreu, encara que els nacionalistes estatals no ho reconeguin) penso que és capciós i perillós dir que són iguals. No recordem les tensions interterritorials enceses pel PP i corifeus mediàtics seus? Que el PSOE vol mantenir la unitat d'Espanya em sembla indiscutible, i que té un grau de centralisme i tics d'anticatalanisme en alguns sectors també, però el PP té en aquests temes la seva essència i el seu aglutinant de tota mena de sectors ultres i no ultres. Mala peça al teler s'han trobat en arribar al poder amb el tema territorial. I no cal oblidar que els votants del Psoe també són nacionalisstes i no es poden permetre perdre'ls.
Una abraçada i et convido a visitar el meu blog ;-)
Auf wiedersehen

DooMMasteR ha dit...

Tinc molt poca confiança a que el tema acabi bé... Els nostres politics no entenen que Catalunya ja no pot més?

No se que l'hi fotria a en Solbes, si una sarta de collejas o si l'hi fotria patades al cul XDDDDD
No l'hi podem fer un "combo?"

Tristancio ha dit...

En Chile pasa algo similar. Después de 2 gobiernos "socialistas", por los cuales he votado, este país parece estar gobernado por la derecha, que en el fondo es la que tiene el poder. Nos desencantamos, perdemos la fe... y no sé si la rabia acumulada servirá para alguna nueva revolución.

i res, fins aviat...

Saludos des-de Xile.-.

Ferran ha dit...

Tens raó, Enric: ni la publicació de les balances canvia res en l'imaginari espanyol. Cosa que demostra que la diguem-li incomprensió cap a pobles com el nostre està basat en qüestions molt més filosòfiques que econòmiques (que també).
In-inde-independència!!

Hola Russell, i gràcies per passar per aquí.
Sí, sí, en realitat estem d'acord: en el fons del meu cor sé que el PP i el PSOE no són exactament al mateix nivell. Tot i això, segurament és la decepció provocada per Zapatero que me'ls fa veure, tots dos partits, centralistes i poc (gens?) disposats a entendre Espanya d'una altra manera. En fi...
Passaré pel teu blog. Salut!

DooM al combo m'hi apunto. Ja som quatre mans! :-)

Hola Tristancio y gracias también a tí por pasar por aquí. En Chile habéis conseguido que el hijo de puta (perdón, perdón!) de Pinochet se hiciera viejo pasando un mal rato. Y eso ya es mucho, viendo lo que pasó en España con el final de la dictadura.
No conozco la realidad política del país, y seguramente la distancia pone una pátina de romanticismo a la elección de Bachelet, pero entiendo que al final los políticos (¿todos? ¡Dios!) son especialistas en frustrar al personal...
Pasaré también por tu blog. Un saludo!


I gràcies, com sempre, a tots per les vostres aportacions!

defak ha dit...

I quin serà el primer partit català que acceptarà el plat de llenties?

Cristina ha dit...

Interessant post. M´agrada que em facin pensar i reflexionar sobre les coses. Noi, tens tota la raó. A veure, jo no li hagués fet una abraçada abans i si me´l trobés ara segurament li llençaria tomàquets per demostrar-li que ho està fent molt malament.

Ferran ha dit...

Defak el PSC. Ens apostem una orxata? ;-)

Merci, Cristina. Tan com una abraçada no va ser, això ja t'ho dic :) Però sí, jo també m'apunto als tomàquets, i al combo que deia en DooM en un altre comentari :))

Nacho Hevia ha dit...

Jo espero que el PSC no em defreaudi i no acepti aquest plat de llenties... si fos així fins a on arribarà (o aguantarà) Esquerra?
Salutacions!