12+4+1+1

Espectacular, Gaudí. No sé fins a quin punt som conscients del luxe que representa tenir obres del geni català repartides majoritàriament per Barcelona, presents també en altres ciutats i pobles del país, i més enllà. Podriem parlar hores, i no cansar-nos, sobre Gaudí i el Modernisme. Però vull centrar-me en un edifici representatiu: la Sagrada Família.


Aprofitant les vacances a Barcelona, he tingut l'oportunitat de revisitar-la, força anys després de l'últim cop, i a més fer-ho amb una acompanyant de luxe. L'Elisabet és una coneguda meva de fa anys i panys, amiga de no en fa tants, guia turística a la capital catalana i rodalies. Feia temps que m'ho deia: "Ferran, a veure quan t'apuntes a una visita guiada a la Sagrada Família, home. Que així en coneixeràs la història!". Finalment va poder ser, i com em va agradar, tot plegat!

Des de fora ja resulta espectacular. Les vuit torres que a hores d'ara ja estan construïdes són d'una bellesa estètica inqüestionable (com es veurà l'edifici quan hagin acabat les 10, deu!, torres que falten?), però és que per dins el temple talla la respiració. És brutal, gegant... preciós. En una ciutat com Barcelona, on la llum és patrimoni de cada racó, un temple com la Sagrada Família, farcit de finestres que algun dia seran vitralls meravellosos, llueix de manera impressionant. I això que, naturalment, l'interior és ple d'andamis i teles de protecció. Però entremig d'aquesta marabunta s'endevinen perfectament les línies del que ha de ser i, en la seva observació, un no pot evitar obrir la boca, extasiat, i sentir que l'home pot fer coses tan boniques com la mateixa natura.

És, com deia al començament, un luxe que probablement no valorem prou, pres com està diàriament per desenes d'autocars que l'envolten i, fins i tot diria, l'ofeguen. No ens deixem impressionar, però, pels milers de turistes que cada dia la fotografien de tots costats, i quedem-nos amb allò que és important: la construcció de la Sagrada Família avança a bon ritme i, pel que sembla, la data de finalització prevista de les obres és fiable: un màxim de 20 anys. Si la feina segueix al ritme actual i la construcció del túnel del TGV no provoca cap problema, abans de 2028 podriem veure l'edifici acabat. Jo estaré acomiadant la cinquantena, en aquell any, però si aconsegueixo veure el temple expiatori de la Sagrada Família acabat, l'espera haurà valgut la pena.

A sota penjo unes quantes fotografies, preses durant la visita.

12+4+1+1 (English version)
You might have heard of Antoni Gaudí (you should, actually! :-) and the Art Nouveau, a cultural movement developed between the final part of the 19th Century and the early years of the 20th. Gaudí was a genius, an architect who designed incredible buildings such as the temple of the Holy Family (Sagrada Família). I recently had the chance to revisit it, years after my last time there. I was accompanied by a friend, Elisabet, who works in Barcelona and surroundings as a tourist guide.
The building is simply spectacular, as you can see in the pictures I have uploaded. The construction is taking decades, since it started back in 1882 and, according to the current plans, it should be finished in about 20 years. But nonetheless, if you visit Barcelona you just cannot miss the temple in its present state.
Impressive on the outside, where at the moment eight huge towers stand, 10 more still to be constructed and all 18 representing the Twelve Apostles, the four Evangelists, the Virgin Mary and Jesus Christ. It will simply be very, very beautiful. Three big façades will decorate the exterior, and they refer to the Glory (still under construction), the Nativity and the Passion.
On the inside, despite the presence of scaffoldings and protection cloths, one can very well guess what will it all be once it is finished. I could only stay there, looking all over the place and enjoying the beauty of a man-made wonder. Do not miss it!


12+4+1+1 (Deutsche Version)
Antoni Gaudí war ein beeindruckender Architekt, der mitte des 19. Jahrhunderts in Katalonien geboren wurde. Er ist ein fantastischer Vertreter der katalanischen Jugendstil, der als Modernisme bekannt wurde. Eine Mehrheit seines Werks wurde in Barcelona gemacht, obwohl man auch in andere Städte und Dörfe in Katalonien und drüben Beispiele von seines Werks finden kann.
Besonders imponierend finde ich in Barcelona die
Sühnekirche der Heiligen Familie (Sagrada Família). 1882 begonnen, sie soll in etwa 20 Jahre vollendet sein. Zur Zeit kann mann acht größe Türme sehen, 10 weitere werden in den nächsten Jahren gebaut. Alle 18 Türme repräsentieren die Zwölf Aposteln, die vier Evangelisten, Maria und Jesus Christus.
Drinnen, trozt der Gerüster und des Zeugnis des Werks, man kann sich vorstellen, was für ein wunderschönes Gebaude diese Kirche wird, als es vollendet ist.
Wenn ihr Barcelona besucht, verpass die Sagrada Família nicht!





























































































39 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Completament d'acord. Fa alguns anys vaig tenir la sort de visitar el temple acompanyat d'un especialista que em va explicar la rica simbologia que conté tant l'arquitectura del temple com els conjunts esculptòrics. Una nota local: l'esglesia de Blanes, abans de la guerra civil, tenia dues trones de Gaudi que van acabar cremades amb l'esglesia. I una anècdota també local: Fou a Blanes, a la casa que hi tenia la familia Milà on va tenir lloc la històrica baralla dels Milà amb Gaudi pels honoraris de la casa Milà, que no fou acabada.

Trina Milan ha dit...

Grans fotos i tota la raó...només un tema, a mi no m'acaba d'agradar el que estan fent de nou, dissenyat per altres arquitectes...no s'adiu amb l'estil de Gaudi...no se que en penses...salut Ferran

Nacho Hevia ha dit...

aiii! saps que encara no i he anat? aiii... ets per ací per a fer-me de guia?

abraçada!

Cristina ha dit...

Ufff jo visc a 10 minuts i no he anat des que era molt petita. Després del teu post em ve molt de gust anar-hi amb una visita guiada.

ddriver ha dit...

Jo haig de reconeixer que es maca,que es una mina de pastges guiris per el taxi..pero tot ho que faci el loby de l`esglesia em fa mal el cor mentres hi hagi nens per el mon morinse de gana.
Amb aquet monument tinc la mateixa sensacio que vaig tindre al vatica,si aixo es vengues..quants nens menjarien?quantes malalties es curarien?quants carnets del Barça podriem pagar?

Xavi ha dit...

Fantàstic el temple. Jo, haig d'entrar algun dia, més ara que visc a només tres parades de metro. Cada cop que he anat amb alguna intenciód'entrar, m'he desanimat en veure la cua i/o el tems estimat d'espera.
Per cert, la matriu de nombres.. curiosa. quan me la vàren presentar a BUP, em va costar moltíssim trobar la sumes igual a 33.

Finestreta ha dit...

Jo, com a arquitecta, en sóc una gran fan! I m'ha tocat protagonitzar moltes "visites turístiques"... No sé què et sembla, però a mi m'agrada molt més la façana del naixement que la de la passíó... La de la passió l'han tallat massa moderna trobo!

Rita ha dit...

Realment és espectacular, però com diu la Trina Milan, el caire que li està donant en Subirachs, sobretot a les escultures, no m'agrada, senzillament perquè no té res a veure amb en Gaudí.

núria ha dit...

Segur que ha estat una visita prolífica amb una guia magnífica (records a l'Elisabet!). Fa pocs anys vaig visitar per primer cop l'interior de la Sagrada Família i, és clar, va ser amb l'excusa de portar-hi algú que venia de fora.

Sóc una enamorada de l'arquitectura de Gaudí i visc envoltada (no al Maresme, sinó a la meva segona residència: la feina) de la seva obra.

No fa gaire vaig decidir anar al Parc Güell a fer-hi fotos. No sóc pas una entesa, però sí que és cert que m'agraden molt els edificis que va projectar Gaudí. Em caldria la informació experta de l'Elisabet :)

Estela ha dit...

vaig sovint per que tinc amics de tot el món que em venen a visitar i m´agrada que sigui visita obligada. mésde 300 escales però una meravella. petons.

Assumpta ha dit...

Una autèntica meravella!!!... :-)
Jo també n'estic molt orgullosa!! Com a barcelonina i com a dona d'un reusenc tinc aquesta doble satisfacció jeje

Hi vaig anar per última vegada el dia 19 d'agost amb uns amics d'Argentina i a mi sempre em fascina...

Ara bé, dues matisacions: Estic totalment d'acord amb Finestreta amb que la façana del Naixement és mil vegades (bé, això de mil ja és cosa meva jeje) més maca que la de la Passió.

I la segona és que, en referència al que diu Estela, això dels 300 graons també ho recordava jo... però quan hi varem anar aquest agost ens van dir (i ho varem anar a preguntar expressament) que de pujar a peu res de res, que ara sempre es pujava en ascensor (servei que es paga a part de l'entrada)... la veritat és que això no em va agradar :-(

Ferran ha dit...

Jaume, bones les dues aportacions des de Blanes. Encara existeix, la casa dels Milà? Es pot visitar? És modernista?

Trina i Rita, jo tenia una opinió semblant a la vostra fa uns anys. Però potser és que amb el temps m'hi he anat acostumant, ara no ho trobo tan extravagant. I curiosament, l'Elisabet explicava que els plànols originals d'en Gaudí mostren unes escultures que no s'allunyen tant del resultat actual com ens pensem.
En qualsevol cas, agradant-me més o menys, el resultat em deixa embobat davant tanta bellesa.
Salut!

Nacho i tant, parlem-ne! :)

Cristina val molt la pena, de debò. Sobretot amb les explicacions d'algú que t'expliqui l'entrellat de tot plegat. T'animo a fer-ho, segur que no et decebrà!

ddriver mmm... entenc el que dius, però... no sé... no ho acabo de compartir. Segur que amb la pasta que costa el temple menjaria molta gent, però encara en menjaria més amb la pasta que guanyen futbolistes per ficar una pilota en una porteria!
A més, em sembla que la Sagrada Família es construeix, en bona part, amb les aportacions dels amics del temple, i amb el que s'ingressa amb les entrades, visites guiades i companyia. Em penso!

Xavi a la Sagrada Família no s'hi "pot" anar ni en cap de setmana ni tampoc en dilluns, perquè és el dia que tanquen els museus i, per això, rep molts visitants. A més, millor oblidar-se'n durant la temporada alta. Un dimecres de febrer? ;-)

Arquitecta finestreta :-), no sabria dir-te: a mi m'agrada la del naixement per clàssica... i la de la passió per no tant :)) És una mica el que li comentava a la Trina.

Núria què et semblaria fer un post amb les teves fotos del Park Güell? És un altre lloc especial i bonic de la nostra ciutat! (que m'agrada especialment des que vaig veure el jocs d'enamorats de "La Plaça del Diamant" :-)

Estela jo no tenia l'hàbit, però em sembla que, a partir d'ara, quan sigui a Barcelona també serà visita obligada per mi, de tant en tant!

Assumpta sense ànim de polemitzar, ¿en Gaudí era de Reus o de Riudoms? ;-)
El cost de pujar en ascensor, apunto per possibles interessats, és de 2,50€


Moltes gràcies a tots per passar per casa!

zel ha dit...

Jo la vaig anar a veure no fa pas gaire temps, en una visita escolar i me'n vaig enamorar, és meravellosament esplèndida, poderosa i estèticament esbelta...I també estic molt i molt penjada del parc Güell, té cada tresor amagat que, ja pots anar rodant, pocs indrets tan bonics hi ha...

Petons, Ferran!

defak ha dit...

un exemple dels prejudicis que sovint tenim del patrimoni de casa nostra... Tot i els topics es certament espectacular i excepcional.

Asia ha dit...

És curiós com hem d'haver estat uns anys a l'estranger per redescobrir-la. A mi em va passar fa dos Nadals, amb les mateixes sensacions que descrius. I quin orgull mostrar-la, explicar-la, als altres.

Kostas ha dit...

Estic d'acord amb tu Ferran, tenim un luxe a la ciutat. Jo l'he visitat unes quantes vegades des de que era nen i he anat veient la transformació durant aquests anys, però ja fa molt que no hi passo i crec que ja és hora que li enssenyi a la meva petita aquesta joia com va fer el meu pare amb mi quan jo era un marrec.
Salut

ddriver ha dit...

si potsser si aquet no es el millor exemple d`aquet tema per les aportacions de la gnt pero ...i del que cobren els futbolistes son empreses privades i no van promoguen l`amor entre les persones ni la caritat,al menys tots saben de quin peu calcen

Josep Lluís ha dit...

Sempre m'he preguntat que en pensaria en Gaudí si aixeques el cap. No es pot negar que és un gran monument arquitectònic, que és un símbol català però, crec que s’ha desviat del seu disseny original.

Assumpta ha dit...

Ferran, en Gaudí sempre va dir (ell mateix) que era fill de Reus, i així es troba escrit, per la seva pròpia ma, en papers de l'escola i d'estudis superiors... allí on posava "Natural de:" ell posava "Reus".

A més està documentat que va ser batejat a la Prioral de Sant Pere de Reus, el dia següent del seu naixement (va néixer el 25 juny i el 26 juny el batejaven a Sant Pere)

Sincerament, a mi m'és igual d'on fos jajaja però crec que això són mostres clarissimes que era nascut a Reus.

Altre cosa és que la familia venia de Riudoms... això també és cert i documentat (del Mas de la Calderera) i que el petit Antoni hi deuria passar llargues temporades... però el naixement jo estic totalment convençuda que va ser a Reus :-)

2,5 € l'ascensor? Ui!... recordava més (nosaltres anavem sense guia, pel nostre compte amb uns amics argentins)
El problema és que acabes de pagar l'entrada "normal" per poder entrar (que, si no recordo malament son 10 €) i quan vols pujar et diuen que "només" és en ascensor i que has de tornar a pagar... La veritat és que la sensació em va donar va ser de "no hi ha dret"

Hagués preferit que em diguéssin 12 Euros tot inclós... :-))

Epsssss, però que això és un detall que no enfosqueix en absolut l'obra de la que parles, eh? que jo n'estic totalment enamorada... precisament per això hi vaig voler portar els amics :-))

elisabet ha dit...

hola a tots, he llegit tots els comentaris i com a part implicada en el post voldria donar també la meva opinió.
Primer m'agradaria puntualitzar que l'únic arquitecte del temple és en Gaudí, si de cas els arquitectes actuals en són responsables de la construcció però no del disseny. Sempre s'ha seguit i respectat al peu de la lletra l'últim projecte que va deixar abans de morir.
La Sagrada Família dóna de menjar a molta gent que hi treballa o que indirectament viu d'ella en el món del turisme o de la construcció. Sempre s'ha finançat a través de donacions anònimes i dels ingressos dels seus visitants, mai dels impostos dels barcelonins.Com tothom, també prefereixo contemplar la façana on es representa la vida, el naixement i l'alegria del Nadal a contemplar el dolor, la tristesa i la mort de la Semana Santa. Gaudí volia remarcar molt aquesta diferència, que el missatge de cada façana quedés prou clar.
L’arquitecte treballa en l'obra uns 40 anys de la seva vida, el modernisme en dura com a màxim 10; és evident que hi ha una evolució d'estil i de maduració personal reflexada en la construcció. El modernisme queda aviat desbancat pel noucentisme o l’historicisme, parlar de modernisme durant els anys 20 és un error.
L'accés per les escales als campanars es va haver de tancar fa un parell d'anys a causa dels problemes constants que hi havia provocats per l'aglomeració de gent, carteristes, empentes, claustrofòbies i demés. Pujar a peu és un privilegi dels que la van visitar en el passat.

Ferran, suposo que allà on parles d’andamis volies dir bastides, oi?

Petons a tots!

Ferran ha dit...

Ei Zel : i la Pedrera, una altra joia incommesurable; i la resta de mostres del Modernisme que podem trobar al Pg de Gràcia i en altres punts de la ciutat i del país. Autèntiques joies!

I tant, defak, tens tota la raó.

asia, em sembla que és llei de vida: marxes fora i, quan tornes, trobes més coses maques a casa teva de les que recordaves, oi?

kostas segur que al·lucinarà, la teva filla. I segurament tu també, de veure l'estat actual (força avançat) de les obres.

ddriver sí, sí, sé que en el fons tens raó. Però coi, és que la Sagrada Família és tan al·lucinant, que no m'imagino que ja no hi fos per una qüestió de diners. Fa ràbia l'Església? Sí... però la S.F. que no ens la toquin, sisplau! :)

Jo, Josep Lluís, el tema de si actualment se segueix més o menys el disseny gaudinià el deixo pels experts. Realment hi ha parts que sobten, però potser estan més a prop de l'art gaudinià del que els profans ens pensem...

assumpta merci per la completa info sobre els origens d'en Gaudí, a Reus i a Riudoms.
Pel que fa als 10+2,50€, siguem positius i pensem que serveixen perquè l'obra pugui estar acabada el més aviat possible :-))

La gran Elisabet! Gràcies per deixar-nos els teus comentaris, maca. Ens ajuden a tots a conèixer una mica millor els "intríngulis" del temple.
Trobo especialment interessant la part del finançament per poder acabar l'edifici. Suposava que també hi havia diner públic; interessant saber que no és així.
Molt bé tots els apunts, tu que coneixes bé els detalls. Merci!

PS: Sí, volia dir "bastides". Lamentablement cada dia parlo pitjor; ho barrejo tot. Una bastida i un andami... ¿no són el mateix? Quin embolic!


Moltes gràcies a tots!

Tristancio ha dit...

La primera vegada que la vaig veure... va ser impresionant. Vaig estar molta estona davant seu només contemplan(t?) la seva majestuositat. Vaig pujar a peu...

He tingut la sort de tornar i he vist com avança la construccio. No sé si arribaré a veure la obra terminada, pero confio que, al menys, una vegada mes tornaré a la Sagrada Familia.

(perdón por mi catalán, es que lo aprendí a hablarlo sólo oyéndolo, y escribirlo, uff se me hace difícil).

Saludos.-

reflexions en català ha dit...

El que no tinc tan clar és que s'hagi d'acabar. Jo no hi entenc gens, però hi ha força experts que consideren que les obres actuals són un poc fidels a l'esperit inicial d'aquest gran monument.

Assumpta ha dit...

Vaaaaaaaaaa, ja no diré res meeeeeeees del preu de l'ascensor :-)) jajaja ;-))

Assumpta ha dit...

Hola Ferran :-))

M'han posat l'explicació per ampliar les fotos en un post al meu blog... com no ho entenia massa bé he anat fent proves i una ha sortit jejejeje pura xiripa!! En quant aquest noi faci l'article en que ho expliqui pas a pas, et posaré l'enllaç, eh?

De totes formes, aquí et copio el post que m'han deixat a mi:

Hola Assumpta. Lo siento pero todavía no he tenido tiempo de hacer el post sobre imágenes que pretendía hacer para contestar tu pregunta.
Mientras tanto, te anticipo que para usar las imágenes en su mayor tamaño, necesitas usar la misma dirección que te pone Blogger cuando subes una y luego sustituir el s400 por un s1600. Si se queda muy grande, añade un WIDTH=Xpx para dejarla del tamaño que tú quieras.
En cuanto pueda hago una entrada explicando todo esto con más detalle. Sólo ten en cuenta que tú preguntaste en Cosicas y la contestación será en
Oloblogger


Llavors jo, el que he fet ha estat EDITAR l'article anterior, ficar-me en el mode HTLM, copiar tota la ristra de números i lletres corresponents a una de les fotos i mirar de canviar "un 400" (qualsevol que jo trobés per allí) per "un 1600" jejejeje... com em sortia una foto descomunal, ho he anat baixant fins a posar un 520 i ha quedat bé... Ara bé... no tinc ni la més remota idea de a què corresponen aquestes magnituds :-))))

Abraçades!!!!!

Jaume Puig ha dit...

Ferran, la casa ja no existeix. Jo no l'he arribat a coneixer. Quan vaig neixer crec que era un hotel i després es va enderrocar.

Ferran ha dit...

Tristancio no ho dic per dir: el teu català és infinítament millor que el de moltes persones que viuen a Catalunya! Enhorabona.
Ah!, i sí, "contemplant" :)

Marc anys enrere vaig passar per una fase similar. Em preguntava si s'havia d'acabar. Ara no en tinc cap dubte: sí!

Mil gràcies, Assumpta! He de dir que així, d'entrada, llegeixo l'explicació i... m'he quedat a quadres! És molt més fàcil d'entendre l'alemany, creu-me, hehe...

Jaume moltes gràcies també a tu. Tatxem "casa dels Milà a Blanes" de la llista de possibles visitables, doncs :-(


Salut a tots!

Rita ha dit...

Molt interessant el que donen de sí els teus posts Ferran. :-)

Sense ànims de polemitzar, li demanaria a l'Elisabeth si les arestes tan pronunciades de les escultures d'en Subirachs també les havia previstes així en Gaudí? Ja sé que se segueix el projecte d'en Gaudí i que és l'únic arquitecte, però jo em referia a les formes de les escultures que tot i sabent que van ser disenyades per en Gaudí, tenen massa de Subirachs, la veritat.

D'altra banda, directa o indirectament crec que hi ha diner públic. El nomenament d'en Subirachs el va fer la Generalitat no? Fa força anys ja, però crec recordar que va ser així. El seu sou d'on surt?

Gràcies d'avançada, Elisabeth!

elisabet ha dit...

hola a tots, en resposta a la pregunta que em fa la Rita sobre el finançament de la Sagrada Família diré que el temple no rep cap tipus de diner públic. El propietari de tot, terreny i edifici, és el bisbat o la diòcesis de Barcelona. És el cardenal qui té sempre la última paraula. Es va crear una fundació canònica que depèn del bisbat: la Junta d'Obres Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família (el president actual és Joan Rigol) que gestiona tota la construcció. El fet de ser una fundació canònica la lliura de pagar iva i coses així però no rep fons de diner públic per ser un edifici privat. De moment no ha estat declarada per la Unesco com a patrimoni de la humanitat o similar. Tots els diners que surten d'entrades de visitants, donacions anònimes, servei de records, visites guiades, ascensors, etc. van a parar a mans de la junta que gestiona els diners per comprar el material de construcció i pagar tant el sous dels treballadors que hi ha en plantilla com a les empreses col.laboradores externes. No em consta que Subirachs fos escullir per la Generalitat, és la Junta del Temple qui li va proposar la seva col.laboració sense que hi hagués un concurs de diferents escultors. És per tant la Junta qui paga a l'artista. Tots els treballadors tenen sou a exepció del Sr. Jordi Bonet, arquitecte en cap de les obres, que al igual que feia Gaudí, no cobra per la feina feta.
El fet que el temple sigui expiatori significa que només està fet amb donacions i sempre ha sigut així.
Quan es proposà a Subirachs la decoració de la façana de la passió ell va posar dues condicions: viure dins del temple com feia Gaudí (hi va viure durant bastants anys en un petit estudi que es va habilitar però que ja no existeix) i poder reflexar el seu estil propi, sempre respectant la temàtica, simbologia i escenes que va marcar Gaudí. Els dos projectes són bastant similars en expressió però la marca d’identitat de Subirachs és innegable.
En la façana del naixement va passar exactament el mateix. Tot i fer-se en vida de Gaudí són bastants els escultors que hi van treballar : Julio González, Josep Ros, Carles Mani…tots amb la seva pròpia identitat i actualment hi està treballant un escultor japonés (Etsuro Sotoo) que ha fet uns àngels amb faccions orientals que també han portat la seva polèmica. Mai Gaudí va treballar d’escultor, només va fer dibuixos i maquetes, però no va tallar mai cap escultura.

Rita, espero haver contestat a la teva pregunta

Salut a tothom!

Ferran ha dit...

Rita i, sobretot, Elisabet moltíssimes gràcies per les vostres aportacions. Elisabet, seguríssim que tots plegats hem après moltes coses de la Sagrada Família, que desconeixiem per complet. Merci, de debò! Un petó, maca.

quim ha dit...

Ja sé que tothom se'm tirarà a sobre. Jo només demano que no acaben la Sgda Família. Que com estava fa vint anys, i que el meu oncle va reproduir amb escuradents, era esbelta, solemne, inquietant... Però, vista la maqueta del projecte acabat, i els esbossos del mateix Gaudí... si us plau, que no l'acabin. Em sembla una mona de Pasqua. Una cosa absolutament kitsch. De fet, mirant la part nova que hi ha a l'esquerra de la portalada vella, sembla una reproducció de Los Diez Mandamientos en un estudi de cinema o una imitació Marina d'Or o Las Vegas.

Per cert, Elisabet. Felicitats per explicar tan bé tot el referent a la Sgda Família. Moltíssimes gràcies.

Rita ha dit...

Moltes gràcies, Elisabeth, per la informació que ens facilites. :-)

Precisament això de l'estil Subirachs és del que em queixo, però bé, és la meva opinió només. Té massa aristes per al meu gust.

Tant de bo tots els posts tinguessin professionals que ens aclarissin coses. Tot un luxe, Ferran.

Gràcies de nou, Elisabeth!

Rosó ha dit...

He llegit tots els comentaris i estic al.lucinada !

Em dic Rosó i conec al Ferran d'una visita a Berlín l'abril passat, de molt bon record i per ell he conegut aquest blog.

En referència a com s'esta acabant el Temple, penso que no cal donar-li mes voltes, l'Antobi Gaudí malauradament ja no pot acabar-lo, oi que no? donçs el que ho acabi i/o col.labori en la seva ejecució com es natural hi donara el seu propi estil, que et pot agradar o no, però es el seu.
Hi ha infinitat de catedrals que s'han construit en diversos segles i son visibles les diferències arquitectòniques, es natural.

A mi personalment m'agraden les escultures del Subirats i el contrast que hi ha en la construcció de principis de segle passat, les d'ara i espero que també en les que estan per fer.

Hi ha una frase que ho defineix molt be "RENOVAR-SE O MORIR", si les coses (arquitectura, gastronomia, pintura, música, etc.)no anessin canviant amb el temps, tot seria igual sempre, quin avorriment no?
a mi es que m'agrada tot el que es innovador en el moment que que crea, m'agraden: el monument de Miró : Dona i ocell, l'escala de la Pl.Catalunya que està al inrevés, la torre AGBAR, potser no agradi a algú, però el que es indiscutible es que son innovadors i trenquen amb tot el que hi havia abans, com va passar amb els primers pintors de l'impressionisme com Van Gog o el pare de l'art abstracte i el meu preferit Kandinsky.

Per cert Ferran, quan vaig ser a Berlín vaig fotografiar expresament unes escultures que hi han a la part externa de la base de la columnna del monument a la Victoria que hi ha un àngel a dalt de tot, al costat del parc . A mi em van recordar molt a les del Subirats de la Sgda.Família, tu sabries dir-me si ho son ? suposo que no, però es que s'hi assemblen tan ! potser d'algún escultor alumne d'ell....
Gràcies Elisabeth per tota la informació.

Ferran ha dit...

Quim Marina D'Or? Tu l'has vist bé, Marina D'Or?? Home, no sé, que et sembli una mica kitsch encara ho puc entendre, però a nivell de M d'O o de Las Vegas...!
Res, tu, que l'acabin i així, un cop completeta, podrem jutjar quant se sembla als monstres kitsch (aquells sí!) de la capital del gambling :-)

Rita interessantíssimes per tots, totes les aportacions, oi? :-))

Rosó, molt benvinguda!!
M'ha agradat molt el que dius sobre les catedrals que han estat construïdes al llarg de dècades. Certament és així i, ara que ho dius, sembla lògic que reflecteixin diferents moments arquitectònics!
Pel que fa a les escultures de la Columna de la Victòria, sincerament no sé de qui són però ho consultaré (a veure si per divendres ja tinc la informació!). En qualsevol cas, seguríssim que no té res a veure ni amb Subirachs ni amb deixebles seus, perquè aquell monument és del XIX.
Ens veiem divendres!


Altre cop, moltes gràcies a tots!

Núria ha dit...

L'he visitada algunes vegades i sempre em sorprèn. És una obra genial i les fotos increïbles.

Rosó ha dit...

Ferran,

Em vaig confondre amb el que vaig dir de les estatues que se semblen a les del Subirats, no son a la columna dedicada a la Victoria.
Són als baixos posteriors de l'Esglesia Cremada, t'envio una foto que vaig fer al teu correu.
No havia caigut en que l'esglesia es bastant anterior al Subirachs, de totes maneres ja veuras la semblança.
Fins aviat.

Sara Maria ha dit...

Afegir dues coses, cap Catedral o gran temple s'ha acabat amb el mateix arquitecte dirigint les obres, o, fins i tot, amb el mateix estil (exemple la mateixa Catedral de Barcelona).
La Sagrada Família és un temple expiatori, per això no pot rebre diners públics, sols donacions de particulars.
Es cert que l'actula arquitecte, fill d'un arquitecte anterior de la mateixa Sagrada Família, que havia estat deixeble directe d'en Gaudí, no cobra per la seva feina.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Això es passió, la mateixa dels milers de persones que cada dia fan cua per visitar-la, pensa que a les vuit del matí la cua ja està a mig camí de la façana del naixement.

Ferran ha dit...

Sara Maria, jo també ho veig igual: moltes catedrals i esglésies es van fer al llarg de dècades, les barreges són inevitables... i personalment no em suposen cap problema :)

Javier, un absolut apassionat de la Sagrada Família: em sembla meravellosa i no puc evitar un cert orgull que estigui a la meva ciutat. No sabem el que tenim!