Aquest post no va de la crisi econòmica

Loretta Napoleoni és una periodista i economista italiana. Escoltant les seves paraules en entrevistes i en llibres com "Rogue Economy" ("Economia canalla"), és difícil no caure en la temptació de pensar que a la Signora Napoleoni les teories de la conspiració li van con anell al dit. La realitat, però, és que diu coses òbvies, certes i constatables, que als polítics de tot el món els entren per una orella i els surten per l'altra. Un cop més, la Sra. Napoleoni evidencia que l'economia passa la mà per la cara a la política. No manen els polítics, sinó les grans empreses i el diner.


Napoleoni ve a denunciar que el sistema en què vivim, "el menys dolent possible" on tothom té llibertat per dir i actuar com millor li sembli, és terreny abonat perque uns quants campin ben amples, imposant les seves regles, i la resta, la immenssíssima majoria ens mengem la trista sopeta que ens ofereixen, embadalits i convençuts que no podriem aconseguir res millor fora del sistema que ells, els que en saben, ens ofereixen com a marc. És com el conte aquell del rei que anava despullat, de qui tothom lloava els "meravellosos ropatges que duia". Ens donen un IPhone i, com a un nen amb un caramel, ja ens tenen convençuts que el nostre món ofereix coses fabuloses, que el liberalisme capitalista és, com deia, el menys dolent dels sistemes possibles i ¿és que potser preferiries viure en un món comunista? (típic argument de liberal sense arguments ni ganes de jugar-se la seva ració de sopeta).

El Papa de Roma, amb qui comparteixo únicament el fet que tots dos som homes i tenim titola (suposo, pel que fa a ell), acaba de passar per França. Ha reunit multituds en el cor de l'Europa laica, on ha dit vàries coses, una de les quals he escoltat amb atenció: "El Papa condemna la idolatria i diu que l'amor al diner és l'arrel de tot mal" (ho sé, ho sé, l'Església s'hauria de mirar el melic abans d'obrir la boca, però sisplau no desviem el tema, ara!).
Per un cop, oh deus!, estic d'acord amb el Papa. Una veritat com un temple, valgui la redundància, és la que ha manifestat Benet XVI. Aquest sistema en què vivim, que va sobreviure mentre "l'altre", el "dolent", col·lapsava perquè evidentment era una farsa, no serveix. Com acostuma a passar, hi ha algunes parts salvables (la "llibertat", la possibilitat d'escollir -si més no sobre el paper-), però els danys col·laterals són massa grans com per continuar tancant els ulls i donant peixet als qui ens donen la sopeta per tenir-nos callats i distrets.
Podriem parlar d'esclavatge, l'esclavatge en que viuen milions de persones a tot el món (també aquí mateix, també a les nostres ciutats), on milers de persones treballen hores i hores per no poder ni pagar un lloguer o una hipoteca; l'esclavatge dels centenars de milers de catalans que treballen per 1.000€ al mes, en una ciutat, Barcelona, on el promig dels lloguers supera ja els 1.000€! Fa dos mesos es donava a conèixer aquesta dada: en un any, la proporció d'assalariats (catalans) que cobren al voltant dels 1.000 euros mensuals ha crescut del 35,7% al 42,7%. No és esclavatge, això? Ara, l'IPhone dels collons que no falti, que si no tinc ni sopeta ja em diràs què hi faig, aquí.
Napoleoni no és l'única que denuncia l'estat de les coses. Cal escoltar veus com la seva i, naturalment, reflexionar-hi. Una majoria dels humans passa per la vida preocupada només per tenir la sopeta a taula; un dia amb un ingredient, més endavant amb un altre de diferent i així, qui dia passa, IPhone empeny. La realitat, però, és que és impossible que el consumisme que ens envolta ens faci feliços. Impossible. I entre marques i més marques, la immensa majoria s'oblida que el dia que peti no se l'endurà pas, l'Iphone, a l'altre barri, si és que existeix.
Penseu-hi. Pensem-hi tots. I, sisplau, si hi ha liberals a la sala, m'interessarà especialment el vostre punt de vista.

This is not about the economic crisis
In the past weeks I have been reading about Loretta Napoleoni, an Italian economist and journalist whose last book is named "Rogue Economy". Napoleoni is convinced that the political/economical system we live in is tricky, gives benefits to a few but provokes that most "mortals" lead a poor life (the second video, above, is an interview in English).
I would say the economic system we live in, the only one which seems to be capable to rule our world, is a terrible one that shoud be revised from upside down. In it, only a few control the markets, and make huge benefits out of that, while the rest seem to live just to wait every new product these few ones offer us from time to time.
In Catalonia, the salary of 42% of the workers is below 1,000 € (1,400 US$), whereas the average of house renting is already above that sum! Needless to say, a whole buch of Catalans older than 30 still live at their parents house.
There are, naturally, worse things. All over the world, and also in our "developped" countries, some people work for hours in poor conditions, in small rooms without any windows for as much as a couple Euro an hour! Is this the fairness of a system, which many liberals defend because it is either this or communism??
The Pope's been to France. Benedict XVI and I have almost no coincidences at all, except because we two are men! This time, though, he said a big truth which with I absolutely agree (for once in my life!). He said the love for money is the origin of evil. Yes, I agree. The love for money makes that all these huge corporations' (in the telecommunications, for example, among many others) concerns are simply to make as much money as possible, while they give as little services as they can. And, in terms of individuals, thousands of people simply aspire to get a fabulous
IPhone, which will apparently make them forget about their miserable lifes.
.

14 comentaris:

Edu ha dit...

Merci per la propaganda que m'ha dut aquí ;) Ha valgut la pena.

Estic d'acord amb que cal escoltar veus com la de Napoleoni i reflexionar-hi!

Jo no tinc Iphone ni ganes..

Per cert ja he canviat el link cap al In Varietate, que aquests mesos a l'Índia encara no ho havia fet.

Salut!

Oscar 7m76 ha dit...

Ferran, estic d'acord amb el que dius, però no hi tenim res a fer, només reflexionar i fotre'ns de fàstic.

Els polítics només estan al servei de les grans empreses que mouen els fils i decideixen què fer, quan fer-ho i per quin preu.

Mentrestant, si puc m'aniré comprant iPhones (no el tinc) perquè m'entretinguin i em deixin arribar a final de mes.

ddriver ha dit...

italians???porto tot el cap de setmana amb un susto al cos per culpa seva...mirant noticies d`economia jo!!!Avie`m si es salva alitalia o no,cabrons!!puta crisis

Russell i Ellul ha dit...

Hola Ferran. Comparteixo la teva anàlisi tot i que els economistes tenim molt mala fama i tothom es pensa que som tots de dretes. No obstant penso que el problema és més global i prové de la nostra societat tecnològica. De fet em va fer descobrir aquest fet un dels meus filòsofs de referència i que em dóna el nom de blogger. Jacques Ellul. Si pots llegir en francès et puc recomanar un munt de llibres seus molt interessants. No comparteixo part de les seves opinions, sobretot pel que fa a la religió, però dóna una perspectiva més àmplia dels problemes.
apa, salut

juditH Estradé ha dit...

chapeau! Tens tota la raó! i toques un tema (de 1000€) pel qual em vaig decantar quedar-me a Alemanya i provar sort. Pitjor era pràcticament impossible!
Però quina seria la solució? Jo no em considero liberal però no em caso amb cap ideal, ja que lo ideal no treballa al meu costat ni paga les factures. I d'algunes crisis (com a mínim les immobiliàries), potser en tenim la culpa tots, no només els que s'han fet d'or a costa dels altres.
Fins aviat!

Mireia ha dit...

Bé, el tema IPhone dels cullons em recorda a la situació típica del cotxe. No sé perquè però els joves a la mínima que tenen calès se'n compren un, com si tenir cotxe et donés un estatus social. I clar, com que tenir cotxe comporta gastos doncs han de pencar més hores i llavors passa que deixen els estudis perquè han entrat en un espiral de consumisme que no els cal, però allà estan. Paga cotxe, paga Iphones, paga factura de telf per parlar amb els amics sobre la mosca que hi ha a la finestra, etc. (estic parlant de jovent sense un feina estable).
Bé, jo crec que tot això passa per l'educació. De que la gent sàpiga distigir què els cal realment i què és un luxe. Perquè si mirem al nostre voltant, quantes coses ens calen realment?.
I de fet la crisi econòmica la patiran molts per voler estirar més el braç que la màniga. Vaig sentir uns que deien que aquest any s'ho gastaven tot en vacances perquè ves a saber si l'any que ve podrien. Acollunant. Amb aquest pensament clar que hi ha crisi!
Per cert, gràcies pel blog! ja tenia ganes de llegir-ne d'interessants! pk n'hi ha cada un...Salut!

Kostas ha dit...

Jo sempre he estat molt pesimista, m'empasso qualsevol teoria de la conspiració que digui que el poder econòmic és el que dirigeix tot, pq crec que és així.
I nosaltres no podem fer res pq vivim a una societat malalta que s'ho empassa tot i no diu ni piu i de fet no ens queda altre remei.

Ferran ha dit...

Edu reflexionar-hi... i m'he oblidat de dir que també "actuar". Per la meva part, penso restringir les meves despeses al màxim; no tant perquè siguem en temps de crisi, sinó per no fer el joc als bandarres que mouen tots els fils.

No sé, Oscar. Jo crec que alguna cosa sí podem fer. I, probablement, tal com està el pati, voluntàriament o involuntària ens hi posarem tots plegats, com això segueixi així!

ddriver pel que diuen els experts... això no és res. A mi, la veritat, tot plegat em fa por i tot.

Merci, Russell. Investigaré sobre Monsieur Ellul, a qui no conec.
Pel que fa als economistes, estic segur que a l'esquerra d'en Sala i Martín n'hi ha uns quants milers. O això espero! :-)

Judith Espanya és un dels països on més canya està fotent la crisi. Això diuen els analistes, i això demostra fets com que avui l'IBEX hagi caigut com cap altra Borsa.
De la crisi immobiliària a Espanya cal assenyalar, amb tots els dits de les dues mans, els especuladors de merda que han estat fent agost rere agost en els últims 10 anys. I als polítics que els han amparat. I, sí, als ciutadans "rasos" que han estirat més el bras que la màniga, que d'aquests n'hi ha a cabassos, em sembla.

Mireia no crec que calgui afegir una sola coma al teu comentari. Impecable i 100% d'acord. Benvinguda!

Kostas fot admetre-ho, però tens raó. Se'ns estan rifant de mala manera. Diria que, en general, en els nostres temps hi ha més consciència d'això que no pas abans, però encara no hem trobat la manera d'aturar-los. No descansarem...


Gràcies a tots!

defak ha dit...

Encara que només sigui perquè tinc un iphone, i perquè de tant en tant (confesso) em surt la vena liberal, trobo que aquest post m'obliga a comentar (com sempre per cert :-)

Ferran, trobo sincerament que barreges moltes coses diferents en la teva anàlisi i això desvirtua bastant bons apunts que comentes. El punt principal que destacaria és que hauríem d'evitar pensar en lògica bons/dolents, ells/nosaltres, etc,. ja que els resultats (desitjats o indesitjables) d'una societat són responsabilitat col·lectiva (per exemple els preus de la vivenda són tan culpables l'avarícia dels promotors com els dels matrimonis ficats a especuladors amb el pis de la tieta).

D'altra banda jo tinc una petita empresa cultural que paga sous de 1.000 euros (això sí, per 30 hores i no 40) i no em considero que estigui esclavitzant ningú ni molt menys. Dependrà de les condicions de cadascú i de les recompenses que s'obtinguin amb la feina (i en aquestes no només hi ha els sou).

Per cert, que la vena liberal és la que reconeix que en un moment determinat em va permetre no resignar-me a patir una dinàmica laboral d'abús de poder (més acurat que esclavatge, les coses com són) i emprendre el meu propi projecte.

I diria més coses però paro ja que per això si de cas tinc un blog! Salut.

Josep Amílcar Albert ha dit...

Una aportació sobre més sobre l'economia canalla: La doctrina del xoc, de Naomi Klein. Destripar les crisis que es podueixen arreu del planeta, com es duen a terme, amb qui les fa esclatar i que se'n beneficia.

Jaume Puig ha dit...

Molt ineterssant Ferran, però jo crec que hauriem de matissar molt. Per exemple la definició de liberal. No es pot posar al mateix sac els neoliberals, els seguidors de Friedman, les multinacionals corruptes, etc... Jo vaig viure una etapa universitària en la que ser liberal era una tara que et feia infra humà, potser per això ara provo d'anar amb compte. He conegut liberals que eren el més semblant a un acrata que puguis trobar. És com un panteísta que en definitiva resulta el més semblant a un ateu. Potser sóc liberal i m'ho hauré de fer mirar ;-)

Ferran ha dit...

Ei Defak. Entenc les teves puntualitzacions, però deixa'm puntualitzar a mi que "dolents" ho he escrit entre cometes per denotar un fet: que els liberals més acèrrims denosten sense pietat "l'altre" sistema, el que va caure amb el mur de Berlin, i ells sí el qualifiquen de pervers, dolent o com l'hi vulguis dir. A mi em sembla que de tots dos sistemes hauriem d'extreure una "tercera via", que aplegués els avantatges de l'un i de l'altre.
Pel que fa als 1.000€ que pagues a la teva empresa, naturalment de casuïstiques n'hi ha tantes com d'empreses i de treballadors. El que em sembla espantós, i que critico radicalment, no és que una empresa X pagui 1.000€, perquè per això caldria saber els ets i uts d'aquesta empresa (altres incentius, avantatges laborals que ofereix als seus treballadors i molts altres aspectes), sinó que el nostre sistema, el "bò", el que va sobreviure a la guerra freda, permeti que la diferència entre rics i pobres, també al "primer món", sigui cada cop més gran. El problema no és la teva empresa sinó el sistema (el "marc") en què funciona. Això és el que gent com Napoleoni (o Klein, com diu en Josep) denuncien i a tots ens hauria de fer veure que moltes coses no funcionen.

Josep tot plegat passa perquè algú se'n beneficia, i la resta (que som la immensa majoria, fins i tot els "trionfadors") pringuem de mala manera. Ni + ni -!

Jaume sé que les generalitzacions són errònies per definició, però és que per alguna banda s'ha de limitar el concepte! Tens raó: ni tot el que fa olor a "liberal" és denostable, ni el contrari. En qualsevol cas, al liberalisme/capitalisme que es defensa des de països com els EUA li veig moltes, moltíssimes vies d'aigua. Salut!

Joan ha dit...

En última instància, són les persones els que fem bo o dolent un sistema. Segurament hauríem de parlar més d'ètica econòmica que de sistema. Encara que ecollíssim el sistema A o B si després qui intervé ho fa deshonestament el resultat serà el mateix.

També em sembla interessant el fet que la societat aposti, cregui i mimi el seu sistema. A molts escandinaus ja no els agrada tant el seu sistema, això pot fer que amb el temps no sigui tan idíl·lic.

Ferran ha dit...

Joan el que dius entenc que demostra una cosa: que és imprescindible crear mètodes de control, per evitar que "el sistema" es perverteixi. L'ètica de cadascú, finalment, és el que convertirà una norma -a priori "decent"- en justa o injusta...