Should we cry or should we laugh?

How many times have you heard "financial crisis" in the past weeks and months? And what exactly do you know about it, other than the financial markets are sinking -whatever this means- and that the government of the US took over Freddie Mac and Fannie Mae -whatever they are-? The answers are quite simple: "thousands" for the first question, "not much" or "nothing" for the second one.
This hard times we're all (all?) going through are, in my opinion, a reflexion of a rusty system. Ever since the collapse of the Soviet Union and the fall of the Berlin wall, back in the late '80s, we have been repeatedly hearing of the good health of the western world, which political and economical system survived the "very terrible" communism.
To me, capitalism is not exactly the best system to bring equality, social justice and freedom to each and every individual in this world. It is not. It might be the "less bad" of the systems we've known so far, but it is definitely not a good one. The present global situation proves this is true. What has the "freedom" that capitalism grants, brought to millions in our countries? It has brought them (us!) the possibility to buy things that we cannot afford; it has also given us the "chance" to spend the rest of our lifes working to pay for a tiny appartment in a chaotic city while -thanks "Freedom"!- we can zap among tens of tv stations offering bullsh*t to soften our brains. Something's definitely not working in our "first world", and while you and me reflect on it, a few laugh at us and our "tiny" problems. A few like the former CEO of Fannie Mae, a Daniel Mudd, who has gotten some US$ 1.98 million after being fired. Or the former CEO of Freddie Mac, a Richard Syron, whose "prize" amounts to US$ 1.10 million for sinking his company.
Well, this time also we can laugh, at least for about 8 minutes. Don't miss the video attached and, no doubt about it, you will then understand where exactly did the "financial crisis" start.


Hem de plorar o riure?
Quants cops heu sentit a parlar de "crisi financera" en els últims mesos? I què en sabeu de d'ella exactament, a banda que els mercats financers s'estan enfonsant -vulgui dir això el que vulgui dir- i que el govern dels EUA ha hagut de posar la ma a Freddie Mac i a Fannie Mae -siguin el que siguin-? Les respostes són fàcils: "milers" per a la primera pregunta, i "no gaire" o "no res" per a la segona.
Els temps difícils pels quals tots (tots?) estem passant són, en la meva opinió, el reflex d'un sistema rovellat. Des de la caiguda de la Unió Soviètica i del mur de Berlin, a finals dels anys 80, hem escoltat repetides lloances cap al sistema que va sobreviure, el capitalista, contraposant-lo a la desgràcia de "l'altre".
Per mi, el capitalisme no és el millor sistema per garantir igualtat, justícia social i llibertat a tots i cadascun dels "administrats". No ho és. Potser sigui el menys dolent dels sistemes coneguts, però sense dubte no és bò. La situació actual al món així ho demostra. La "llibertat", bandera del capitalisme, ¿què ha aportat a milions de persones en els nostres països? Els (ens!) ha aportat la possibilitat de comprar coses que no podem pagar; també ha significat la possibilitat de passar la resta de les nostres vides treballant per pagar un minipís en una ciutat probablement caòtica mentre -gràcies, "llibertat"!- podem fer zàpping entre desenes de canals de televisió que ofereixen m*rda per estovar els cervells (i així no ens n'adonem que ens estan aixecant la camisa).
No, sense cap mena de dubte, alguna cosa no funciona en el nostre "primer món". I mentre tu i jo hi reflexionem, gent com els fins ara màxims responsables de Freddie Mac i de Fannie Mae deixen els seus despatxos d'or amb milions de dolars a la butxaca, els que els corresponen com a "compensació" per fotre'ls fora de la feina (per haver esfonsat dues empreses!).
Davant d'aquest panorama, aquest cop us convido a riure, si més no durant els 8 minuts que dura el vídeo adjunt (amb subtítols en castellà). No dubteu que, un cop hagi acabat, entendreu on va començar l'arxifamosa "crisi financera".
.

20 comentaris:

Mireia ha dit...

Doncs no sé si dir-te que em fa plorar més que riure. Amb aquest vídeo ens estan dient tontos a la cara! PAM! ni més ni menys.
Aquest post em recorda al nou Robin Hood, aquest si que ha estat un crack de les finances!: http://polaris.moviments.net:8000/ca/manifest-que-es-pot-llegir-les-concentracions.

Tot i així, aquest món financer el veig tan entortolligat que em costa de veure-hi la lògica...si és que n'hi ha!

Assumpta ha dit...

Ai, hagués fet l'esforç de llegir-lo en anglès :-) però si dius que penjaràs la versió catalana, prefereixo esperar, la veritat :-)

DooMMasteR ha dit...

Encara no he vist el video, però estic d'acord amb tot el que dius. Som victimes d'aquest maleït sistema i encara no ens adonem...

Efrem ha dit...

Jo l'únic que sé és que si tinc la possibilitat de ser tan feliç com ho sóc és gràcies al sistema tal i com està. Un la donada la meva carta de presentació: evidentment que el sistema necessita millorar com tot sistema fet o vist per l'home, però com tu dius, és el millor que fins ara hem pogut veure. Els més espavilats se'n surten amb les butxaques plenes... res de nou, ara almenys se sap i es condemna: senyal que anem cap a millor!!! Hem de seguir lluitant i desperant ments, sí, caminant cap a la utopia, sí. Però amb peus de plom, no fos cas que ens enlairéssim massa per les critiques no-constructives i no caminéssim cap enlloc. Et dono un deu per la denúncia, però calen alternatives company, i això ja és més difícil...

Salutacions!!!

PS.És un goig tornar-te a llegir i veure que li segueixes fotent canya :)

Asimetrich ha dit...

Fa cagar, el video es bonissim, pero tot plegat em fa entrar cagalera. Un sistema en el que s'anomena "espavilat" o es tracta de "geni de les finances" a gent sense escrupols que no els importa fer-se d'or amb els diners dels demes o no els importa trepitjar als altres diu molt d'aquest sistema, i encara mes de la societat. Fa pudor de podrit aquest primer mon, pero per adonar-se'n tampoc cal una crisi economica, nomes cal que ens fixem en la mena de monstres a qui estem idolatrant com si fossin divinitats.

ddriver ha dit...

a mi em fot catxondo cada cop que el euribor puja

Assumpta ha dit...

.
Ostres!!

Jo no entenc d'economia, però llegint el teu text i veient el vídeo, només puc pensar "Quina barra que tenen alguns!"...
Tot això jo ho calificaria d'una gran indecència...

Per cert, estic totalment d'acord amb les reflexions que fas, amb això de la "possibilitat de comprar coses que no podem pagar", en fi... un article molt, molt aclaridor.

Ferran ha dit...

Amics...

Merci pel link que has inclòs en el comentari, Mireia. Me l'he llegit i és ben interessant. Estic d'acord que si ens hi posem, alguna cosa hem de poder canviar!
Pel que fa a la lògica que denuncies no trobar... és que efectivament, no n'hi ha. És, en tot cas, la "lògica" d'un sistema rovellat.

DooM sí, ho som. Per sort, cada cop més gent se n'adona. Algun dia podrem canviar les coses, d'alguna manera.

Efrem me n'alegro de debò que estiguis bé i tornis a ser aquí.
Discrepo de la teva primera línia: NO tens la possibilitat de ser feliç GRÀCIES al sistema, sinó "en el marc del" sistema, que no és el mateix. Al sistema que ens regeix no li has d'agrair res, sinó ser-ne crític amb tot allò que calgui, com d'altra banda estic segur que ets.
Tens raó, en canvi, que no n'hi ha prou amb ser crític: cal fer propostes. De moment, quantes més veus crítiques hi hagi, millor; en paral·lel, estic d'acord que hem de buscar altres vies. Des d'aquí, creu-me, farem el que podrem.

asimetrich ho dius molt bé. Recordes la història del "Lazarillo de Tormes"? Si no s'espavilava, sucumbia. El sistema ha afavorit que, cada cop més, la gent o s'espavila... o sucumbeix. La picaresca és a l'ordre del dia, la moral és un concepte arcaic i... així ens va.
Canviem les coses!

M'ho crec, ddriver, m'ho crec...

Assumpta "ÉS" una gran indecència, quin dubte hi ha. Jo també veia en Bush ahir o aquest matí, i em fot una ràbia increïble que un paio que cobrarà milions, quan deixi de ser president, per anar pel món dient bestieses, surti per televisió amb cara de preocupat per la crisi. ¿De debò algú es creu que a aquest paio, com a taaaants altres, la crisi el preocupa? La crisi se'ls en fot, a tots aquests!! Ell no en tindran mai, de problemes econòmics. I segur que els seus fills tampoc.
Bandarres!

Xavi ha dit...

Fa anys, reflexionant amb un amic sobre la praxis (jo, quina paraula m'ha sortit) de diferents sistemes (comunisme, capitalisme...), vàrem arribar a la conclusió que el millor sistema seria el capitalista, sempre i quan el robatori, entés com allò que practica un lladre, estés estrictament prohibit i perseguit: tolerència zero ambels lladres de "guante blanco". El que s'explica en el vídeo és un exemple de com en són d'impunes aquests delinqüents i en definitiva, de com ho arriben a controlar tot.

Assumpta ha dit...

Ei!! Heu vist "La contra" de La Vanguardia d'avui?
En parla de tot això :-)
(Bé... "avui" vull dir dijous, 25)

ddriver ha dit...

si noi,se d una que amb la pasta que em va estafar,va fotre l hipoteca de la seva vida..abans treballava dos dies a la setmana i ara 6 i cada cop que diuen mig punt...oaaahhh que guapo

Salvador ha dit...

He trobat el video molt bo, aquest humor anglès és inimitable. M'he permès posar-lo a un post al meu blog.

zel ha dit...

Home, el que no funciona té un nom, el capitalisme ferotge afegit a les idees conservadores i ultraliberals, com vols? Ja ho van avisar quan la famosa globalització, que acabaríem petant, i petaríem tots... i tenien raó els "kumbas" i els "ecoverds", i tant que se'ns en van fotre... Jo em tornaré rara dels collons (perdó), deixaré de fer moltes coses que feia, m'he tornat solitària, estrambòtica i em discutiria amb tanta gent que tant se li'n fot tot... i van vivint com si no passés res...

Tristancio ha dit...

Como tengo poco dinero, sé poco de economía, y sé que estoy en crisis cuando el dinero se me acaba primero que el mes (que es casi siempre)...

(Y como es viernes, mejor me tomo el tema a broma, de lo contrario se me jode el fin de semana, pues basta decir que vivo en Latinoamérica).

Abraçada.-

Ferran ha dit...

Xavi jo no n'estic segur; penso que el millor de cada sistema conegut podria ser una bona "tercera via". Sense dubte, "el nostre" és molt, molt millorable i fa moltes, moltes aigües.

Oops, Assumpta, faig tard. Si puc ho busco aquest finde.

Mmmm... quin mal rollo, no, ddriver? :-(

Em sembla molt bé, Salvador. Certament és bon humor, per tractar un tema molt seriós.

Zel vivim temps complexos. Tan de bò sapiguem trobar el camí per fer-los simples i bons per tots.

Tristancio, dices bien: de economia sabemos todos poco, me parece. La medida de nuestro bolsillo nos da las nociones suficientes para saber si las cosas van bien... o no tanto.
Una abraçada...

i gràcies a tots!

Assumpta ha dit...

Avui que és dissabte i estem ben tranquil·lets a casa, (que no hem anat a Barcelona perquè en Mauri ha dit que plouria jeje) li acabo de dir al meu marit: "Vine que veuras un vídeo que t'agradarà"... i ha vingut i l'ha vist tot... i, la veritat és que és una classe magistral en clau d'humor de la situació actual :-))

Efrem ha dit...

S'ha de tenir una certa perspectiva. Els meus avis es morien de gana i no tenien la possibilitat de ser feliços per culpa del refotut malsistema. Si la culpa de la seva gana la hi dono al malsistema d'abans, les gràcies a la meva sort també, fent exercici de coherència. Els hi dono a ells les gràcies per aixecar aquest sistema que permet que jo pugui jugar a la playstation, aleshores les gràcies també pel sistema que m'ho permet. Jo puc anar a la muntanya i ser feliç igual, no sóc feliç en el marc del sistema i en mesura del que em permet, sóc feliç aprofitant-ne d'aquest tot el que puc i recolzant-lo en allò que em beneficia (P.ex: beques pels estudiants, serveis socials). Crec que més que ser coherents amb la nostra ideologia de sistema ho hem de ser, abans, amb nosaltres mateixos: això implica treure profit de la situació sigui la que sigui. I no entès des d'una perspectiva estrictament egoista sinó, també, en el marc de la comunitat, conciliant en la mesura del possible ambdues sensibilitats.

Salutacions!

Efrem ha dit...

Identificar-nos amb el sistema, però saber salvar les distàncies també en el que cal.

Ferran ha dit...

Sí que ho és, Assumpta. A mi també em va fer riure, al veure'l, tot i que en realitat també fa plorar! :-(

Efrem em sap greu que consideris que no hi poso perspectiva, en la meva anàlisi, perquè la hi poso. En qualsevol cas, reconec que el que sí agraeixo al "sistema" és que permeti que tothom pugui expressar la seva opinió ;-)
Jo, però, em ratifico: el capitalisme està devaluat, té moltíssimes fisures i el dia a dia així ho prova: cada cop hi ha més diferències entre els que vivim al dia, perquè no podem fer altra cosa, i els que se n'aprofiten (de les fisures que deia abans) per enriquir-se com sigui. On és la vocació de servei a l'empresa privada? Enlloc; només hi ha vocació de beneficis, com més millor, passant per sobre de consumidors i usuaris, sense cap vergonya.
Etc etc etc...

Joan ha dit...

Tens raó, però a veure on ens porta aquest dèficit que està aconseguint el partit socialista. És una nova aventura per a la macroeconomia.