Vint-i-pocs

A mitjan anys '80 vaig viure, amb la meva família, a l'Amèrica del Sud, a l'Equador. Va ser una de les experiències que més m'ha marcat com a persona, un punt d'inflexió en la meva vida.
Més de vint anys després me n'he anat a viure a Alemanya. Si l'aventura berlinesa haurà sigut un altre punt d'inflexió en la meva trajectòria vital només el temps m'ho dirà. De moment és una experiència fantàstica, un luxe encara in progress.
D'aquests dos punts a la línia de la meva vida, però, no en parlo pel que tenen d'experiència personal, sinó pel que va des d'aquells temps a l'Equador fins al moment actual a Alemanya: un salt tecnològic impressionant, uns canvis en el dia a dia de les nostres vides que, sense cap dubte, la immensa majoria ni tan sols som conscients d'estar visquent.

A mitjan anys '80 no hi havia telèfons mòbils (si us sembla impossible, només cal que veieu alguna sèrie de televisió d'aquella època), ni internet ni, pràcticament, ordinadors personals. La televisió per satèl·lit era un luxe a l'abast dels hotels de cinc estrelles i l'actual proliferació de canals, un somni (actualment un malson). Perquè viviem a Quito, a 10.000 km de casa, en aquells temps només ens permetiem el luxe de trucar a Barcelona, als avis, un cop per setmana; la comunicació telefònica era dolenta i caríssima. Per suposat, no hi havia cap altra sistema per comunicar-se que no fos el telèfon i el correu postal. Encara conservo totes les cartes que m'escrivien amics (alguns dels quals llegeixen aquest blog, tants anys després), amb els segells amb la cara del dictador i el seu valor en pessetes.
¿I la informació "de casa"? Estàvem suscrits a La Vanguardia, però només a l'edició dels diumenges perquè no fos tan car. Ens arribava deu o dotze dies després de la data de publicació, però malgrat la caducitat de les notícies la llegiem amb avidesa, segurament fins i tot els anuncis, perquè eren l'únic vincle directe, escrit i també visual a través de les fotografies, amb la nostra ciutat i el nostre país. Veure una foto del Passeig de Gràcia des del pis familiar al centre de Quito era emocionant!

Però, i avui? 20-i-pocs anys després, la situació és radicalment diferent. Malgrat que visc a Berlin, de tant en tant dino o sopo veient el TN a través d'internet. Internet!, la gran "xarxa de xarxes" que es va generalitzar a partir de mitjan anys '90 (en fa 10, només!), i sense la qual simplement ni imaginem la nostra vida actual.
El correu tradicional ha passat a millor vida, i quan rebem una postal, la celebrem com una cosa extraordinaria, un "luxe" que ens arrenca un somriure fins i tot abans de saber qui n'és el remitent. No cal dir que la comunicació via telèfon també ha canviat de manera radical: o bé tens una tarifa plana que et permet fer-ne, per quatre duros, a qualsevol lloc de la Unió Europea, o fins i tot truques de franc a través de sistemes com Skype. I amb la cam et pots veure mentre parles! Per suposat, també hi ha els telèfons mòbils que ens han permès oblidar que existeixen cabines públiques i, també, les targetes telefòniques. Amb els mòbils, a més, enviem missatges a tothora, a qualsevol lloc del món i de tot tipus.
I què dir de la televisió: el país més cutre del món ja disposa d'una quarentena de canals (això sí, el 90% escombraria pura, però ser-hi, hi són), i qui no vulgui el televisor pot connectar-se a canals de tot el món via, of course, la xarxa de xarxes: programes com Zattoo ho permeten; i, en ocasions, també de forma gratuïta.

Quito, Berlin, Tokio o Hèlsinki, no hi fa res el lloc: el món s'ha fet petit, petit i nosaltres hi campem, amb les low cost (o sense, perquè els bitllets de les companyies de bandera tampoc no tenen res a veure, avui dia, amb els de fa 20 anys). I si no ens agrada volar, o ens fa mandra fer i desfer maletes, sempre ens queda la possibilitat de veure, en directe, què està passant a l'altra punta del món. Segur que alguna live webcam ens ho permet.

No és absolutament fascinant? Tot això, en només 20 anys. Què podem imaginar de com estarem en 20 anys més? El 2028, a banda de tenir la Sagrada Família acabada, a saber amb quins nous sistemes establirem connexions i relacions. ¿Existirà encara la televisió? Tal com la coneixem avui, ni de broma: ¿perquè tenir dues pantalles a cada casa (portàtil i tv), si amb una de sola es pot tenir tot integrat? ¿Perquè esperar a les 21h per veure el TN, quan pots estar informat a qualsevol hora? I no només això: la domòtica ens permetrà, molt probablement, viure a casa d'una manera molt més còmoda. No sabem què ens durà el futur, però sigui el que sigui, que resulti útil, sostenible i ens aporti alguna cosa més que possibilitats infinites, moltes de les quals potser no sabrem utilitzar mai. I, el més important, que d'aquí a 20 anys jo pugui escriure, i vosaltres llegir, un post similar a aquest, comparant les tecnologies de finals dels anys 20 amb les de començament de segle!

Twenty-something
In the mid-80s my family and I moved to Quito, in Ecuador. We lived there for some time, and that was a key experience in my life path. Currently I am living in Berlin, Germany. 20-something years have passed, and in the meantime we all have lived through incredible technological steps forward.
In those days in South America, calling home was really expensive; and plus, communications were not very good. That's why we would call just once a week to our family in Barcelona. Otherwise we wrote and received letters, of course, all of which, by the way, I still keep.
We had a subscription to a newspaper from Barcelona, La Vanguardia. We received only the Sunday issue, which we would get about 10 days after it's publication. But still it was great to read news from home, and even see some pics of our city.

What about nowadays? In my Berlin appartment I can have lunch or dinner and, at the same time, watch the news programme of TV3, the Catalan public television. The internet has made the world incredibly smaller. There are actually simply no more borders. Almost anything can be done through the net. Also read papers from all over the world, thanks to which I do not need a subscription to La Vanguardia or any other paper from my country.
What to say about contact with relatives and friends? One either has a flat rate, thanks to which you can speak for little money to any country in the European Union, or you use Skype or other similar systems, with which you can even use a cam, and totally for free!

I am sure a vast majority of us simply use the possibilities that new technologies offer, but do not realise what all of these advances mean. 20 years is nothing and, nonetheless, so much has changed. That's why I wonder what will it be in 20 more years!
.

28 comentaris:

Nacho Hevia ha dit...

dins de vint anys... els blogs seran mentals: tu pensaras i ens arribarà al moment als chips que tindrem integrats al cervell...
Ay! jo encara continuo escribint postals i cartes... encara m'agrada veure una maquina d'escriure i de vegades em deixo el mòbil a casa conscientment...
Si us plau...que dins de vint anys hagi encara cocido montañés, lentejas a la cazuela y quesada cántabra! i que no ens donin pastilles multinutritives!
Petons!

Asimetrich ha dit...

Justament llegeixo el teu post després de sortir de la sessió matinals d'un simposi de ciències biomèdiques. La primera lectura anava de l'evolució dels tractaments contra la SIDA. A la última diapositiva ens mostraven la quantitat ingent de pastilles que havia de prendre un HIV positiu als 90 (hi havien com unes 50 diaries). Al costat, el tractament al 2008: una sola pastilla al dia.

Avancem, noi, i tant que avamcem!

Jaume Puig ha dit...

Realment el futur és inesperat. Aquesta és la seva gracia i la seva misèria. A veure si t'animes a explicar un dia coses de l'Equador anys 80. Quines perspectives més diverses: cata-equa-germana ;-)

Josep Amílcar Albert ha dit...

Hola Ferran, pense que els canvis en les dues-tres darreres generacions són impressionants. I pense que cada vegada els canvis es produeixen a major velocitat. Fins que no ho vegem d'ací uns anys en perspectiva, no en serem consicents.
Els meus dubtes sorgeixen quan veus l'utilització que se`n fa d'alguns elements.

ddriver ha dit...

home ara ens em passat jaja la televisio es igual de lamentable o pitjor,seguin la mateixa tendencia al 2028 sera insufible,la faran servir per torturar deliquents

Cristina ha dit...

En 20 anys tot ha canviat molt. I nosaltres hem canviat molt...Últimament penso molt en el pas del temps que ens afecta a tots. Has tingut molta sort de poder viure en dos llocs tan diferents i en moments molt distants en el temps. Et dóna una perspectiva molt diferent de les coses. Bon post!

nur ha dit...

Ei, hem parlat alguns cops d'aquest tema tu i jo. I em sembla que em fascina tant com a tu: jo també recordo com la meva mare trucava els seus familiars de tant en tant perquè les conferències amb Albacete eren cares.

Ara truco tants cops com vull al dia perquè no pago res, zero, ni un euro per trucar a tots els telèfons d'aquesta Península (tret de Portugal).

Però també m'agraden aquells telèfons tan monos que a casa teníem penjat a la paret (i era de color gris, argh!). Ja saps, m'exalta el nou... :)

marc ha dit...

Sí és fascinant, com també ho és intentar imaginar com serà el futur.

Si estem vivint canvis tan ràpids, què ens espera d'aquí a 40 anys, per exemple? Com serem i com serà tot?

Mireia ha dit...

jo ja alucino amb els canvis des de k era petita fins ara (i sóc del 84), els nostres avis deuen alucinar amb la de canvis. Jo crec que és la generació que haurà viscut el canvi més bestial: de viure com fa 200 anys pràcticament a la era del món petit que tu deies!
La cosa continuarà avançat...el que no tinc clar és que sigui sostenible, especialment el tema de la domòtica...

Salut!

Ferran ha dit...

Hehe, molt bò l'apunt gastronòmic, Nacho. Totalment d'acord amb tu: siguem tan cibernètics com calgui, però les bones coses tradicionals que no ens les toquin! :-))

Asimetrich excel·lent exemple, el que utilitzes per il·lustrar que la humanitat també avança, de vegades, cap a millor.

Jaume la veritat és que no hi havia pensat, en explicar res de l'estada equatoriana, però potser sí que estaria bé. Sí, accepto la proposta i m'hi posaré. Merci :-)

Josep al meu entendre, has utilitzat la paraula clau: perspectiva. Certament, el temps ens permet adonar-nos dels salts endavant que fa la humanitat, més que no pas el dia a dia.

haha!, ddriver, jo crec que per torturar delinquents no cal esperar al 2028. Em sembla que, especialment les privades, són una casa de tortures que ni el cuartelillo de la Guàrdia Civil durant la dictadura! :))

Cristina com en Josep, tu també utilitzes la paraula clau (perspectiva). Diria que fins i tot fa vertigen mirar enrere!

I tant, Núria! Em sembla que tu i jo som uns nostàlgics del copón, hehe...
Aquells telèfons, què fantàstics!!

Com a tu, Marc, a mi també m'agrada mirar endavant i imaginar què ens trobarem nosaltres (o els nostres fills... o nebots :) en 20, 30 anys més. Surprise!

Mireia m'agrada que introdueixis els avis en els comentaris. La meva àvia té 91 anys, és del 1917. Quan ella va néixer, ni cotxes hi havia pràcticament pel carrer. Imagina't la resta!


Com sempre, moltes gràcies a tots per les vostres enriquidores aportacions... i bon cap de setmana!

Puji ha dit...

TEns molta raó. Sovint ens sembla que han passat segles, i només fa uns anyets que tenim totes aquestes tecnologies.Segur que d'aquí vint anys seran normals coses que ara ens deixarien amb la boca oberta. Com tu dius, esperem ser-hi tots.

Sylvie ha dit...

Doncs tots teniu raó... sembla que hapassat temps i no ha passat gens ni mica... tot va tant i tant ràpid que no ens adonem dels canvis que patim, que sofrim i que gaudim.. trobo que és important no perdre el record i a la vegada saber mirar i aprofitar el futur..
Petonets a tots

Albert ha dit...

la tecnoligia avaça a una velocitat que fa que 20 anys singui totes les etapes prehistòriques.
Sobre la tecnologia, hem de tindre una cosa en compte, l'ususari frena l'evolució, per exemple en domòtica,( que fa molts anys que funciona) es impensable que la majoria de mortals , puguin entendre una casa domòtica, l'abast de les tecnologies no tohom arriba, hi ha molt analfabetisme tecnologic.
Però està clar que sense elles , no entendriem el segle XXI

Sara Maria ha dit...

Jo recordo a la meva àvia explicant-me el primer cop que va parlar per telèfon!! I al meu avi explicar-me l'exàmen de conduir... Va entrar a una botiga per l'aparador i el van aprovar!! El meu avi havia nascut a finals dels segle XIX, i la meva àvia, una mica més jove, a principis del XX... I ja estem al XXI!! Que per molts anys ens poguem continuar llegint amics!! Així o d'una altra manera!

zel ha dit...

Segur que la tindrem acabada? A mi em sembla una obra gairebé faraònica i em fa por que la'cabin a correcuita sense preveure les possibles faltes de sincronia entre els temps i els projectes...

I pel que fa a canvis...ni jo m'ho crec...
Petons, estimat!

Assumpta ha dit...

He llegit el teu article amb un somriure tota l'estona :-)

Sóc una barcelonina d'ànima i cor, casada amb un reusenc (dilluns, dia 22 fem 18 anys de casats!! uff)i resident a Reus... però escrivint ARA des de Barcelona, des del PC de ma germana jeje... em connecto, poso a Google "Blog Assumpta" i m'ha sortit jeje... he mirat la barra lateral i he pensat "Mira, en Ferran, ja ha actualitzat el seu blog" i he entrat :-)

Qui m'ho havia de dir fa uns anys!! :-))

I justament sóc a Barcelona perquè he hagut de fer unes petites gestions familiars... desprès, a casa el meu oncle i padrí, hem estat xerrant i rient una bona estona i en la nostra conversa hem recordat coses com les que tu expliques... com ens ho feiem sense mòbil per avisar a casa quan haviem d'arribar tard?

El fútbol, per la tele, sempre a la mateixa hora, un sol canal :-))

Per cert, amb l'oncle i el cosí hem recordat que aquesta setmana juguem al camp de l'Sporting on fa 34 anys varem guanyar una lliga en vèncer 2-4 desprès de 14 anys de no guanyar-ne cap!!... Va ser la primera lliga del Barça que jo vaig viure, la 73-74, tenia 12 anys i el meu cosí 9... Reportatges en blanc i negre i alegria en colors :-)

Si demà guanyem penso "perseguir" els reportatges del fútbol per tans canals com pugui trobar ;-)) (tanta tecnologia que serveixi per alguna cosa!!)

Abraçades!!!

Assumpta ha dit...

Aclaro... l'expressió "Uff" dels 18 anys de casats és amb alegria, eh? ajjajaja :-DDD que segons com es llegeixi queda moooooolt malament :-)))
És com dir "caram, ja han passat 18 anys" :-)))

Josep Lluís ha dit...

Sens dubte, un salt tecnològic de primera magnitud. Pensava en els ordinadors que he tingut, des de l’espectrum plus, que carregava els programes amb una cinta, fins al primer amstrad, que no duia ni disc dur, tan sols dues disqueteres de 5 ¼. Una per carregar el sistema operatiu, MSdos per suposat, i l’altre per al programa que volíem carregar.

Em pregunto però, si hem guanyat amb qualitat de vida, si tots aquests avenços han servit per tenir més temps per nosaltres, per gaudir d’aquestes petites grans coses de la vida?.

Em responc, no. Més probabilitat de viatjar, de transmetre i rebre informació, però menys temps per nosaltres, per gaudir, per ser més feliços. Ara tot corre pressa...

Hi ha quelcom que no em quadra.

Dani R. ha dit...

No t'has plantejat mai fer el salt al món de la recerca? Reflexions com les teves ens anirien molt bé de tant en tant.

Xavi ha dit...

I sobretot, que d'aquí a vint anys puguis escriure amb le mateix optimisme que ho fas ara!!

Ferran ha dit...

Puji, Syl això, el temps transcorregut, em sembla fascinant. Com viviem, fa quatre dies, sense mòbils per exemple??

Albert justa la fusta! Tots usem les tecnologies, però la immensa majoria som absoluts analfabets sobre els seus "intríngulis". Utilitzem el bàsic, el que ens va bé, simplement. Clar que això ja està bé, oi? Perquè cal més?

Sara Maria són genials, les històries dels avis. M'encanta escoltar-los quan al·lucinen amb els canvis de les últimes dècades! (la meva besàvia no entenia el "vídeo". Gravar un programa i veure'l més tard? Mmmm... no, no ho entenia, pobreta :-)

L'acabaran, Zel, l'acabaran i d'aquí a 20 anys faré un post sobre com ha quedat finalment. I, naturalment, un altre sobre els canvis tecnològics entre 2008 i 2028 :-))

Assumpta!, enhorabona pels 18! I pel que fa a la resta, sí, és fascinant tot plegat. I tant!

Josep Lluís penso que tens raó, en això del poc temps per nosaltres, però també penso que la "culpa" és de cadascún de nosaltres. Si ho volem, podem gaudir de tota aquesta oferta fantàstica i al mateix temps tenir temps; és qüestió, diria, d'organitzar-se bé i de prioritats. En qualsevol cas, seria important aconseguir-ho.

Dani és només per una qüestió logística i pràctica, que no m'hi poso. Si pugués viure d'això, no ho dubtava!

Tots plegats, Xavi, tots plegats. Escriure i llegir-nos entre nosaltres; quina sort tenim!

Una abraçada a tots; feliç diumenge!

Sig ha dit...

ostres no sabia que havies viscut a l'Equador. Quines aventures que tens, tiu. Vaig viure amb equatorians durant 4 mesos aquí a Berlin. Ara compartim la mateixa ciutat tu i jo. I també compartim barri. Estudio al rathaus de Turmstr. Ja estaré alerta a veure si et veig. Salutacions des de Friedrichshain!

defak ha dit...

Internet Internet.... Poc a poc en serem tots conscients del què significa de veritat. Més reflexions com aquestes ens caldrien per no perdre la perspectiva...

marta ha dit...

Sí, molt bé, tot molt interessant, però quin sentit té?

Ferran ha dit...

Hallo Sig! Zur Zeit bin ich in Barcelona (Urlaub). Als ich zurück nach Berlin kehre, muss ich eine neue Wohnung finde, da die Wohnung in Moabit habe ich schon aufgegeben (per cert, si tens algun tipp no deixi's de dir-m'ho!). Liebe Grüsse!

Defak no crec que mai pugui trobar l'adjectiu addient per definir el que l'existència d'internet ha suposat per a la humanitat. "Immens" seria la idea...

Marta quin sentit és el que no li trobes, a aquesta evolució? Ens permet seguir sent nosaltres, els mateixos, però amb més eines per conèixer-nos, per ser millors, per aprendre i saber més... Potser m'equivoco però, ¿no té prou sentit, tot això? ¿Tu com ho veus, això? Em sembla interessant conèixer el teu punt de vista.
Salut!

ciro ha dit...

ei, tot molt bé... però de tant en tant està molt bé fer servir el tam-tam, no?;-)

sergi m. ha dit...

Ostres quina experiència i quina enveja, sana, és clar!

Ferran ha dit...

I tant, Ciro, la modernitat no podrà mai amb la força del tam-tam!! :-)

Va ser interessant, Sergi. Molt!