Addicció... i recordatori

Per uns "problemes tècnics" he estat tres dies sense poder-me conectar a internet, a casa. He hagut d'anar a un ciber que conec, que per cert surt tirat de preu: 0,49 cent/hora. El problema és que és al districte de Kreuzberg, i des del pis on visc ara i perquè la línia 1 del metro està tallada per obres, la broma suposa prop d'una hora de camí. Un conyàs, vaja.
Però no és aquest el tema que us volia comentar. La qüestió és que, per primer cop, he patit en pròpia carn els problemes derivats d'una addicció. I de quina forma! Perquè, vejam, ¿què fa un, a casa, al vespre, si no té internet? Suposo que llegir, veure la tele, fer punt de creu o tocar-se la panxa tirat al sofà. Però és que res d'això no t'omple gens quan els teus vespres casolans habituals passen per llegir-te un munt de blogs, deixar comentaris a molts dels posts, preparar escrits propis... Tres dies sense poder fer tot això: us ho imagineu? Vosaltres, sou capaços d'estar-vos tres dies, 72 hores, sense llegir-vos blogs aliens? Sóc un malalt crònic, sense cura... i únic, o bé vosaltres patiu el mateix mal?
Ahir divendres per la tarda, quan les coses -pel que fa a internet- van tornar a la normalitat, quan de nou vaig poder llegir-vos, escriure, repassar la premsa com faig sovint per internet... els meus problemes en general van passar de ser 'molt greus' a ser 'va, simples problemets!'. Estic fatal?

Parlava d'un recordatori, en el títol. Aquesta nit haurem d'endarrerir les manetes del rellotge una hora, a tota la Unió Europea. Polèmiques a banda, el cert és que a partir de demà se'ns farà de nit una hora abans. A Berlin, això vol dir cap a les 17.15 h. L'hivern s'atansa i a mi m'encanta. Digueu-me freak... si us atreviu!

Addiction... and reminder
I confess: I am addicted to the internet and, to be more precise, to the 2.0 world. I am a blogaholic! In the evenings, when I'm at home, my usual activity consists of reading blogs, leaving comments and writing texts for my own one. I love it, or more than that, I need it!
Due to some "technical problems", I have not had internet connexion at home over the past three days. I know: I could have read, watched tv or simply lied on the sofa... and I tried, but any of these could not prevent me from feeling miserable! I just need the internet too badly.
Now I wonder whether I am seriously ill, if this is a curable sickness and if I'm the only one who suffers it. Are you also hooked on the net?

Now the reminder, because in the early hours of tomorrow we will have to move the hands of our watches backwards: at 3AM, back to 2AM. Controversies aside, this means that, from Sunday on, darkness will arrive one hour earlier. In Berlin, at about 5.15PM. The winter is around the corner, and I love it!

Sucht... und Erinnerung
In den letzten 3 Tage habe ich keinen Internetzugang zu Hause gehabt. Da habe ich bemerkt, wie süchtig nach den Internet und der 2.0 Welt ich bin! Es war absolut schreklich, bei mir daheim zu sein und eure Blogs nicht lesen, oder meine eigene Texte nicht schreiben zu können! Ich hatte überhaupt keine Ahnung, was zu machen. Natürlich hatte ich lesen, fernsehen oder einfach auf dem Sofa liegen können, aber obwohl ich es versucht habe, fühlte ich mich ganz isoliert, ohne das Netz. Bin ich hoffnungslos krank? Gibt es noch Hoffnung für mich? Seid ihr auch Internet- und Blogsüchtig?

Über die Erinnerung... in der Nacht zum Sonntag beginn wieder die Winterzeit. Um 3.00 Uhr werden die Uhren um eine Stunde auf 2.00 Uhr zurückgestellt. Aus diesem Grund ist am Sonntag in Berlin Sonnenuntergang gegen 17.15 Uhr erwartet. Der Winter ist um die Ecke... und darüber freue ich mich sehr!
.

31 comentaris:

Rita ha dit...

A l'estiu, durant les vacances, vaig estar 15 dies sense ordinador i ho vaig portar bé. I sense visitar cap ciber!

Quan vaig canviar de pis, més d'1 mes i també, bé. Però en canvi, fa poc que el hotmail no funcionava, durant 3 dies no en vaig tenir i ho vaig portar fatal.

Suposo que es cosa de mentalització. Si tu saps que no podràs, mentalment t'hi prepares, però si és una cosa imprevista, sobtada, no has pogut fer-t'hi a la idea.

Mentre sóc per casa, sempre estic connectada jo. Suposo que també és greu, oi? ;-))

Lucila ha dit...

Jo últimament intento no mirar l'ordinador a casa. Tot i que l'activitat blogaire és molt temptadora, després de tot el dia a la feina ho trobo més sa. Prefereixo fer coses "manuals": llegir, cuinar, netejar...

A veure si amb el canvi d'hora aconsegueixo arribar aviat a la feina...

Per cert, has posat publicitat al blog? Últimament, sempre que l'obro, se m'obren 2 o 3 pàgines d'anuncis. Ja sé que si me'l mirés només pel reader no em passaria, però és que mirar els blogs "en original" té un encant que no es pot deixar perdre...

Jaume Puig ha dit...

Jo a les vacances d'agost vaig estar gairebé tot el mes sense tocar el blog ni connectar-me a internet i no ho vaig trobar a faltar. Ara la connexió a internet ha esdevingut imprescindible per treballar. I de rebot ha passat a formar part del meu temps de lleure.

Puji ha dit...

Estem fatal. A mi em passa igual.

Jo ja penso en l'estiu que ve!

Asimetrich ha dit...

Doncs no ets pas l'únic, no. Vaig passar pel mateix no fa tant. El que més em va fotre a mi va ser no poder utilitzar el google talk per parlar amb els meus (la de pasta en telèfon que t'estalvien aquests invents). És fotudament addictiu!

Sara Maria ha dit...

Jo he de dir que si, que puc estar-me mes de 72 hores sense connectar-me a internet. Malgrat que si tinc possibilitat em connecto. Vaig marxar de vacances pensant que entraria en algun ciber i xafardejeria correu, blocs... I no ho vaig fer!

nur ha dit...

Jo puc estar-me fins a 4 dies no només sense bloguejar, sinó sense connectar-me a Internet ni mirar el correu i ho vaig demostrar a Berlín :P No només no em vaig connectar sinó que diria que ni hi vaig pensar.

Però, vaja, en la vida rutinària i normal molt em temo que em passaria el mateix que a tu: seria capaç de desplaçar-me el que calgués per trobar una connexió a Internet, no en tinc cap mena de dubte.

Som uns addictes, Ferran, però estic segura que això té cura (i tant!) :P

Deric ha dit...

ui! t'ho has de mirar això, les addiccions no són gens bones, ni tan sols la dels blogs, jo vaig haver d'aturar-ho una mica perquè m'hi passava hores cada dia!!

El canvi d'horari és una merda!!!

Ferran ha dit...

Rita has donat en el clau: si hi comptes, et mentalitzes i no és tan greu; però si passa per un "accident", ai!, llavors sí que fatal!

Oops!, Lucila, no, no he posat publicitat ni sé perquè s'obren aquestes pàgines. Espero que això no m'espanti els lectors!

Jaume això és el que ens passa: que hem incorporat l'internet al lleure. Alguns ho hem fet taaan exageradament, que sense internet... no hi ha lleure! (ara m'he passat una mica :-)

Haha!! Doncs deu n'hi do, puji, nen, si ja pateixes per l'estiu de l'any que ve. Potser estàs pitjor que jo i tot, hehe...

asimetrich aquesta és l'altra! Al pis on visc ara no tinc fixe, i sense opció de trucades via internet la sensació d'aïllament de casa era gran, gran!

Sara Maria hi ha recepta, per aconseguir-ho? ;-)

Co-addicta Núria, en realitat... vols dir que volem curar-nos?, hehe. Vaja, no sé tu però jo, en realitat, estic encantat amb aquesta addicció :))

Ànims, deric, que en 5 mesos recuperem l'horari d'estiu ;-))

Sylvie ha dit...

Pos jo soc com tu... però no només amb els blogs ja ho saps... tot i així el temps ens condiciona... el tenir-lo o no...
Lo de la hora prefereixo no comentar-ho
Petonets!!

merike ha dit...

Absolutely an addict! I have only had a computer since 2003 November. Have learned everything without any courses or help. Except help from people I have found a la xarxa, like you! My hubby hates my computering and always threatens to leave me as he has to be all alone in the evenings, haha!
We HATE winter. That is certain. Especially if there will not be a white winter. Slippery black streets to walk on are not meant for an old woman... Hugs!

juditH Estradé ha dit...

Addicte jo?
Si tinc altres coses a fer, puc viure les hores que faci falta, però si estic al vespre a casa sola... m'entretinc surfejant!
També sóc addicte a la cançó de Gossos des de fa dos dies!
I no m'agrada l'hivern tot i que he de reconèixer que quan comenci el mercat de Nadal tindrem més vida!

Trina Milan ha dit...

Adicta total...no sóc capaç, ho reconec...tinc un molt bon amic que em retreu que estigui tan enganxada però és una adicció, i ja se sap, les adiccions són difícils de controlar...salut i bon hivern a Berlin

Assumpta ha dit...

Tres dies? Em moriria!! :-(

No vull ni pensar-ho!!

Per cert, que m'ha fet gràcia que una de les opcions per fer fos punt de creu... jeje

Mira això només dura 2 minuts i 12 segons i val la pena :-))

Més val prendre-s'ho amb molta filosofia :-))

Assumpta ha dit...

Per cert, jo també pensava que el tema de la publicitat era per voluntat teva pròpia... s'obren, com a mínim, dues pàgines... és estrany, eh?

nur ha dit...

Doncs això del punt de creu ho trobo molt encertat: abans dels blocs i tota la patuleia del web 2.0 vaig estar molt i molt enganxada al punt de creu. Us asseguro que se'm podien fer les 4 de la matinada, cosint i mirant la tele mentrestant (més que res perquè no hi hagués silenci).

I curar-me? No, no vull curar-me, però sí ser una miqueta més racional, no? :)

Edu ha dit...

No ets l'únic, crec que cada cop som més els addictes.

Durant l'última estada a l'Índia vaig patir-ho bastant. Tenia una connexió molt limitada i extremadament lenta. Si estava 3 o 4 dies sense connectar-me, realment sentia necessitat de fer-ho.

Però bé, no tinc en ment curar-me ;)

Xavi ha dit...

Fem teràpia Ferran. Enganxat a internet? Sí. Anganxat al telèfon mòbil? Sí. Enganxat a l'energia elèctrica (la major part de la qual prové de les fantàstiques nuclears que tenim aquí al costat de casa) i a qualsevol aparell que s'endolli? Sí. És l'època que estem vivient.

Jo reconec que sóc un adicte. Aquest estiu, després d'estar 15 dies sense conectar-me, en obrir la safata d'entrada de gmail i veure 40 mails sense llegir, d'anar al teu bloc(i a l'altre i al de més enllà) i veure noves històries... fou una mena d'eogasme mental. :-o

Ferran ha dit...

Syl tu també ets una "cibernètica" que pa qué, eh? Senyora Pluuurk!!

Merike I absolutely hope the internet will not cause the number of divorces increase! ;-)

Judith trobo que és molt més distret surfejar que veure la tele, per exemple. Ah!, celebro que t'hagi agradat la cançó de Gossos!
PS: Tens el blog una mica de vacances, eh??

Trina, amiga, em sembla que tu t'emportes la palma: blog, Twiter, Facebook, Flickr (també, oi?)... Ets el món 2.0 fer ésser humà!!

Assumpta és boníssim, pobre Enjuto!! M'ha recordat una mica al tipus de reacció que podria tenir jo; m'acabo de preocupar de debò! :-)
Ei!, això de la publicitat aquesta... em sap greu!, no tinc ni idea de perquè s'obren aquestes pàgines. Perdó, perdó...!!

Tens raó, Nur, una mica sí que ho hauriem de racionalitzar, tot plegat...

Edu les teves cròniques des de l'Índia ens van arribar, malgrat les dificultats tècniques. Bé per nosaltres, de debò!

Xavi sí, ja és això, ja. Descrius perfectament el que, segur, tots sentim quan passem uns dies lluny del teclat.

Amics... estem fatal!! (i per molts anys ;-)

Efrem ha dit...

Ahaha ja veus, quina colla de viciats :P

Cristina ha dit...

A mi em passa també. Si marxo de viatge no passa res perquè estic tan ocupada que ni hi penso però a casa ho trobo a faltar i després veig que si no em connecto tinc temps per llegir més, sortir més, i fer altres coses que d´altra forma no faria. Seré una malalta d´internet??? Segurament sí.

D´altra banda haig de dir que no m´agrada el canvi d´horari. Ho trobo una tonteria ben grossa.

Kostas ha dit...

Doncs pel que fa a mi jo puc prescindir de llegir els blocs aliens durant 3 dies o algun més, però això si em ve una mena de mal de panxa com si tingués la sensació de posar les banyes als blocaires. Dient això redimeixo la meva falta de no passejar-me durant 4 dies.
Salut

Sara Maria ha dit...

Doncs no se pas la recepta, senzillament crec que no sóc persona d'addiccions. També vaig deixar de fumar un dia per l'altre sense mes... I no ho he trobat a faltar.

Vanity ha dit...

No ets l'únic, pateixo la mateix addicció, com creu si no que he arribat al teu blog...clicant aquí i allà i pam!.

Salutacions des de bcn

Charlie Hi-Hat ha dit...

Jo sí puc estar 72 hores sense llegir blogs aliens, però no sense baixar el correu ni xafardejar Facebook.
Em dic Carles i també sóc un addicte a Internet.
jausjausjausjasu

Ferran ha dit...

Efrem som tots un viciosillos...

Vale, Cristina, t'apunto a la llista dels "enganxats"

Ei kostas, poca broma que la sensació d'estar posant les banyes als col·legues de la catosfera també la tinc jo!

Sara Maria transmets sensació d'ooohhmmm... ;-)

Vanity doncs un més a la llista dels addictes irredempts

Hehe, Charlie, molt bé, copmany, t'entenem! :)


RESULTATS DE "L'ENQUESTA" :

Enganxats (de "sí" a "moltíssim") : la immensa majoria
Enganxats, però poc : una ínfima minoria

Apa, doncs ara ja ho sabem!

nur ha dit...

Sara Maria: doncs jo em declaro una persona de fermes addiccions. Vaig deixar de fumar gairebé d'un dia per l'altre, per sort, ho porto força bé, però precisament per això penso que sóc una addicta (és o tot o res: no hi ha un punt de racionalitat).

Quan fumava, fumava molt i em passo a l'altre extrem (no fumo res, zero, i estic convençuda que amb el temps em convertiré a la lliga antitabac). Però penso: no seria més racional fer una cigarreta de tant en tant de la mateixa manera que de tant en tant prenem un bon vinet? Em considero incapaç de fer-ho.

Amb els blocs, amb els webs, amb el Facebook... em passa el mateix, però no és tan perniciós, oi? :)

marta ha dit...

Comparteixo l'addicció i les ganes que arribi l'hivern!

skorbuto ha dit...

No sé si sóc un adicte a internet, primer de tot perquè, en part, intervé a la meva feina i molt als meus estudis, el que sí sóc adicte és a llegir, a parlar, a somiar, tot i que sovint no puc fer-ho per les responsabilitats que he anat acumulant al llarg dels anys.

Respecte a fumar jo el vaig deixar ja fa quasi vint anys (el dia d'any nou del 98, al maig neixia el meu fill) i des de llavors no he tornat a fumar, però no va ser pas senzill.

Ferran ha dit...

Núria pel que fa al tabac, ets una campiona per haver-ho deixat del tot. Bravo!!

Doncs Marta, ja pots venir cap a Berlin, si vols hivern. Aquí ja ha començat!

Skorbuto Suposo que una cosa és posar-s'hi per devoció (possible addicció, al final) i una altra per pura obligació. Si no et queda més remei...
Per cert, ja m'explicaràs com portes l'anglès!

sergi m. ha dit...

És el què faig ara, posar-me al dia dels blogs de companys... i encara he d'escriure alguna coseta al meu!