Contemporanis del món, uniu-vos !

L'Art Fòrum Berlin, una fira anual d'art contemporani, reuneix cada any desenes de galeries d'alguns països del món. Aquest dijous he estat a la inauguració de la tretzena edició i m'ho he passat teta, tot i que estic molt lluny d'entendre res, jo, d'art contemporani. Clar que, de fet, ¿què se suposa que ha d'entendre, un, quan mira, veu, observa i/o inspecciona art contemporani?
Arrossegat per aquesta pràctica filosofia del "no cal que t'hi esforcis", m'he deixat endur per colors, formes, disposicions de materials... i per alguna gent fashion de la muerte que corria per allà. Ei, de debò, quin ambient més cool! Hi havia galeristes de Ginebra, de Beijing (poca broma, eh?, que de xinesos n'hi havia ple!), de tot de ciutats alemanyes i... de Barcelona, concretament dues: la Maribel López, de qui ja us vaig parlar fa uns mesos, i la Galeria Senda.
La fira és gegant, i m'ha acabat passant el que em passa en qualsevol museu, palau... i fira gegant: que després d'un parell d'hores el meu cervell no accepta més inputs. De debò, m'he bloquejat i ja no sabia si allò que m'estava mirant era una pintura, un vídeo o un holograma. En aquell estat de caos mental no me'n vaig anar a fer una birra perque sóc un abstemi força coherent, però devia ser l'únic abstemi de tot el recinte! Això sí, què cool resultava veure tots els fashions veient i deixant-se veure amb les seves Heineken pavelló amunt, pavelló avall...
El momentazo inauguración ha sigut quan he vist un bressol, dins del qual algú hi havia posat dues ampolles de cervesa buides. Osti tu, quin flaix!, per un moment no sabia si estava veient art contemporani o el producte d'una ment malaltissa, la ment d'un depravat capaç de carregar el biberó d'una pobre criatura indefensa amb malt, blat de moro i llúpol fermentat. Llavors me n'he adonat i he respirat tranquil: tot i que el bressol no era en una zona expositiva (perill!), dins seu no hi havia criatura. Buf, menys mal!
.
Contemporary people of the world, gather together!
I attended yesterday the opening of the Art Forum Berlin, an annual fair that brings together dozens of art galleries from many countries. Unfortunatelly, I am no expert in contemporary art -although I wonder... what should an expert in contemporary art specifically know? Ok, whatever, since I am no expert, I decided to look at colours, shapes, structures... and also at the cool people strolling about. I have to admit I liked most of what I saw.
After a couple of hours seeing sooo many different projects, my mind could just not take any more inputs so I decided to take a break. As a coherent teetotaller, I was not going to take the opportunity to order a bier, unlike 99% of the fair visitors who just wandered around while holding a Heineken.
The most hilarious moment of the evening arrived when I saw a pram, inside which a couple bottle of bier were taking the place of a baby! For a second, I hesitated whether that was also a piece of contemporary art, or the product of a depraved who was introducing his little German son/daughter into the art of drinking cold German bier. Then I noticed: the pram was not sheltering any baby. Good!
.
Zeitgenössische Menschen der Welt, vereinigen Sie sich!
Gestern habe ich an die Vernissage der Art Forum Berlin teilgenommen. Da ich kein Experte in Zeitgenössische Kunst bin, habe ich entschiedet, einfach an die Stücke, Farben, Formen und Strukturen zu schauen, ohne jegliche Erwartungen. Nicht nur die Austellung findete ich im Allgemein sehr interessant, sondern auch einige Menschen, die so absolut cool aussahen!
Das Art Forum sammelt Dutzende von Kunst Gallerien, die aus fast allen Teilen der Welt kommen. Darunter gab es zwei Katalaner: Maribel López, darüber ich schon geschrieben habe, und die Galeria Senda.
.




video
.

17 comentaris:

òscar ha dit...

com tu, hi ha voltes que no sé ben bé que estic veient però de la doble visita anual al macba, bilbao o tate modern en surto o vaig sortir, sempre, content de la vida.
sense heineken, això si!

Rita ha dit...

Em costa d'entrar una mica a mi l'art contemporani... Però no per això deixò de visitar-ne expos...

I si a sobre pots assistir a la inauguració i veure tots els personatges... que en són... Encara molt millor :-)

Deric ha dit...

per mi aquests no són cool, sinó il·luminats (però amb el sentit despectiu)

Sylvie ha dit...

Bueno... reconec que no m'agrada massa però aquest flaix que has tingut... vols dir que no és el que pretenia l'autor? t'ha fet sentir i pensar... no és això l'art?
En fi... bon cap de setmana a tots

Musafir ha dit...

Ei Ferran!
Que no has sentit l'estudi que volen fer amb mares i nadons tot donant-li a les mares durant dos anys cervessa (sense alcohol, és clar) per a vore si els xiquets ixen més savis o més forts?

De vegades l'art moderna es fon amb la realitat.

I suposo que la "Pasarel·la Gaudí" o bueno, BCN Fashion Week per a ser més "cool" seria tot un espectacle. Encara que compartisc més el pensament de Deric: més aviat il·luminats fashion de la muerte, segur!

De tota manera, molt interessant el que es mou a Berlin, com sempre.
Gràcies per obrir-nos esta finestreta :-)

Dew,

Xavi ha dit...

Em quedo amb la fotocòpia en blanc i negre de "el Crit" de Munch. Sempre m'ha captivat aquesta obra, i en paper mig estripat segueix impresionant-me.
L'esplanada de gent fent panxing, formava part de l'expo no?

Núria ha dit...

T'entenc perfectament quan dius que després de dues hores ja no sabies què era el que miraves: una borratxera d'imatges.
T'envejo perquè pots o has pogut gaudir d'aquesta exposició que sembla fantàstica.

Albert ha dit...

Això del art contemporàni, penso que és un frau amb majúscules, no sóc especialista en art,però m'agraden molts aspectes de l'art que considero bells i espectaculars, pintures, escultures,arquitectura, monuments, però realment l'art contemporàni, el trobo horrible, i ho vaig poder comprovar al tate modern de LONDON, no vaig entendre res, i relament, jo també em vaig saturar, i semblava un malson sense sortida.....

Ferran ha dit...

Òscar jo també sense Heineken, i, francament, també força content d'haver vist el que vaig veure. Sóc escèptic amb aquestes coses, al principi, però un cop em vaig desfer de prejudicis... vaig disfrutar força.

Rita la inauguració, que era només per gent del mundillo (i periodistes a banda), va ser interessant per veure com les targetes personals anaven d'unes mans a unes altres, els uns intentant "col·locar" els seus artistes, els altres mirant de descobrir una nova "estrella".

Deric hi ha força de tot, entre aquesta fauna. Alguns eren realment estrambòtics.

Sí, sí, Syl, tens raó: l'art ha de provocar això, justament. Jo crec que el cotxet no era part de l'expo, però... qui sap! :-)

Amic Musafir, aquest estudi no el coneixia... :-)
Com li deia al Deric, és un mundillo on hi ha de tot, també gent professional i no-estrambòtica, hehe...

Xavi a mi també em va encantar, aquest "crit" diferent!
L'esplanada era part de la part cool del tema ;-)

Oi que sí, Núria, que això passa? S'arriba a un punt de col·lapse, i ja no val la pena seguir mirant.

Hehe, Albert, tant com un malson no diria, però entenc que a qui li agrada l'art figuratiu, el contemporani li resulta com d'un altre planeta!

Assumpta ha dit...

Ai, jo l'art contemporani no l'entenc... em fa pensar una mica amb aquell compte de quan era petita de "El vestit nou de l'emperador"...

Els sastres eren uns estafadors i li prenien el pel a l'emperador i no li feien pas cap vestit, ho feien veure, però li deien que era una roba meravellosa que només la podien veure els intel·ligents.

Per no passar com a tontos, tothom fingia veure uns teixits rics i preciosos, fins que un petit va cridar "Si l'emperador va amb calçotets!!"

Doncs això igual... jejeje... si dius que no t'agrada sembla que no estas a l'alçada del nivell intelectual requerit per "entendre" aquest "art" (?)... fins que algun crio petit digui "què és això tan lleig? jo ho faig millor!!" :-))

Finestreta ha dit...

Això dels fashions amb les seves Heineken m'ha fet molta gràcia... Beure Heineken és de fashions?!?! A mi és de les úniques, per no dir l'única, cervesa embotellada que m'agrada...

Per cert, no et passa que ja no pots dir Heineken i has de dir sempre Haineken i els catalans es pensen que vols anar de guais?! jajaja

Esther ha dit...

L'art del moment o també anomenat contemporani sempre ha generat, genera i generarà debat, què més volem?!

I sí, amic Ferran, es tracta del que vas fer: deixar-se endur pel que es veu i pel que se sent...que tant pot ser positiu o negatiu, l'important és que no et deixi indiferent, que et faci pensar, que crei polèmica...com l'està creant el teu post!

Ah! i de "fashions de la muerte" n'hi ha per tot arreu...i què divertits que són! jajaja

Per cert, no fotis que ara és "fashion" anar passejant el "palmito" amb una ampolla de birra a les mans!?!

Trina Milan ha dit...

Realment interessant, m'ha encatat la reinterpretació del Crit de Munch...t'envejo..salut amic

Ferran ha dit...

Amigues, realment la cosa va del que s'està comentant per aquí: veure, deixar-se portar i sentir, sentir el que sigui, des d'agrad fins a desgrad passant per tota una gamma de qualificatius. Ben mirat, d'art contemporani no "se'n sap", simplement agrada o no. I a mi, ho confesso, algunes coses que vaig veure dijous em van agradar...

sergi m. ha dit...

Tan sols que desperti un mínim debat ja provoca, encara que no t'agradi. Certament hi ha coses que no te les empasses, però d'altres et fascinen per la seva originalitat.
Veient les imatges, sé on hagués estat clavat el meu fill de vuit anys les dues hores...

Francesca ha dit...

Doncs a mi si que m’agrada això de l’art modern!... potser perquè no entenc gaire, m’és ben bé igual què diguin els experts, es tracta de que una obra em provoqui una emoció i prou. Jo hi crec molt en l’acció de l’espectador, és a dir, que l’observador participa en l’obra, de manera que un quadre (per posar-hi un exemple) no és el mateix si el mires un dia que estàs alegre o un que estàs trist, i cadascú és més sensible a determinats colors, i a determinades formes... recordo el primer dia que vaig veure Las Meninas de Velázquez i em van captivar... igual que un quadre abstracte pintat en tons verds, d’en Khalid Khreis, que tinc al menjador de casa i que m’alegra cada dia del món... ara, entenc perfectament que hi hagi gent que no s’emocioni amb cap dels dos, el que importa és la relació que un mateix estableix amb l’obra... dic jo, vaja!

Ferran ha dit...

Hehe, Sergi, jo no el conec, el teu fill, però em sembla que jo també ho sé: Woody Woodpecker! :-)

A mi, Francesca, sincerament, aquest cop em va sorprendre el que vaig veure. Normalment la cosa contemporània no va gens amb mi, però aquest cop vaig veure força coses interessants...