Barcelona, en caiguda lliure

Barcelona és una ciutat de moda. Visitis el país que visitis, quan dius que ets de Barcelona és gairebé segur que, a canvi, rebràs del teu interlocutor un ampli somriure i un comentari del tipus: “Quina sort, quina ciutat més (posi’s l’adjectiu que es consideri més addient)!”. Això és així des d’aquell estiu de fa 16 anys, quan els Jocs Olímpics van posar la capital catalana en el mapa i la van catapultar a l’Olimp del turisme. Però això del turisme, ai las!, té dues cares. La bonica ve de la mà de Gaudí i la fabulosa arquitectura modernista; de la mà del mar, del Tibidado, amb les seves vistes espectaculars sobre la ciutat; de la mà també de la gastronomia i, fins i tot, de la mà de Montserrat, la Costa Brava o, també, Port Aventura. Aquesta cara és la que veuen els turistes, els “visitants” que, amb més o menys calers a la butxaca, es llencen als carrers de la ciutat i del país a la cerca de sol, bon menjar, sol, festa nocturna, sexe, cultura (sí, alguns també cultura) i, no sé si ho hem dit, sol.

L’altra cara, però... l’altra cara és la fotuda! És la que la majoria de turistes no veuen. I als qui la veuen se’ls en fot, perquè ells passaran a Barcelona només uns dies i després se’n tornaran a casa. Aquesta és la cara, per desgràcia, amb què els barcelonins hem de conviure dia sí, dia també, i és lletja a matar. I pudent. És la cara dels pixats: contenidors (pobres treballadors de BCNeta!), parets, places, gespa i, en definitiva, qualsevol lloc susceptible de ser pixat (o cagat, que de tot es veu), ho és. És també la cara de l’alcohol i les ampolles, de la brutícia en general. Per no parlar de la cara de la massificació, d’uns carrers, especialment al Gòtic, que es fan difícils de travessar de tantes persones com acullen, una amalgama humana formada per guiris distrets, autòctons agobiats, carteristes per als quals l’agost té 365 dies i, per suposat, trilers, putes, guiris borratxos, autòctons borratxos, camells de dues potes i tota una fauna que, sense dubte, faria les delícies de qualsevol veterinari.

Mentre això passa als carrers, a les vies que cada dia travessa la gent real, en els despatxos de la Casa Gran el partit que governa (?) la ciutat des de fa 30 anys s’esprem el cervell per idear una ciutat encara més chahi-piruli, més guay del Paraguai que atraigui encara més turistes, amb peles o sense, que això és el de menys. Una de les últimes idees genials de l’alcalde i el seu equip ha estat posar en marxa una campanya, “Visc(a) Barcelona”, per recordar a tots els barcelonins (el 99% dels guiris no entenen el missatge) que som això, chachi-pirulis i guays del Paraguai i que tenim una sort que no ens mereixem, de ser governats per gent tan molona com ells.

Fa un parell de setmanes, caminant pel Raval després de mesos de no fer-ho (en Ferran), vaig al·lucinar al veure en què s’ha convertit aquella zona. La quadrícula formada pels carrers Robador, Sant Pau, Sant Rafel i la pròpia Rambla del Raval és territori comanxe total. Fa l’efecte que tota la immigració que arriba a la ciutat s’estableix en aquells quatre carrers i, a més, en un passeig de 15 minuts un es creua, a plena llum del dia, amb prostitutes, macarres i borratxos en proporcions iguals. De seguida em va venir al cap la Banlieu parisenca, aquella mateixa Banlieu que, de tant en tant, els seus habitants a l’atur, exclosos, putejats i sense expectatives de millora, fan saltar pels àires a cop de cotxe cremat i vidres rebentats.

“Visc(a) Barcelona”. Sí, visc(a), visc(a) amb el permís dels pixums, les caques (i no només de gossos), les massificacions, els pèssims serveis (què els passa a tants cambrers de Barcelona, que tracten els clients com si fossin criminals?), els macarres, les putes... I visc(a) mentre no ens arribi la versió autòctona de la Banlieu. Però és clar, quan això passi el Sr. Hereu serà un exalcalde content d’aparèixer a les pàgines de la història d’aquesta ciutat, en la llista d’exalcaldes gloriosos al costat de Joan Clos.

PS: Queden moltes, moltíssimes coses per dir. Per això les vostres opinions matitzadores, correctores, acordants o discordants seran molt interessants!








































Potser aquest sigui el primer post compartit de la catosfera. A la Sara Maria i a mi ens va semblar interessant col·laborar per tractar un tema d'interès comú, fer-ne un post il·lustrat amb fotografies i penjar-lo simultàniament als blogs respectius. Aquí teniu, doncs, el resultat d'aquesta "col·laboració 2.0". Qui sap si el resultat animarà altres blocàires de la catosfera a dur a terme col·laboracions similars!

Barcelona, in a state of free fall
Barcelona is a cool city. No matter what country you visit, whenever you say you come from Barcelona you get back something like “You lucky guy; that is really a (whatever positive adjective you like) city!” wrapped in a warm smile. And this is so ever since that summer, 16 years ago, when the Olympics placed the city atop the Olympus of tourism. Unfortunatelly, tourism is a two-sided coin. In the case of the Catalan capital, the beautiful side is related to Gaudi and the Art Nouveau, the sea, the Tibidabo and the wonderful sights from there; also to gastronomy and even Montserrat, the Costa Brava and Port Aventura. This is the side that tourists can see.

The other side is obvious only to residents, inhabitants of Barcelona who have to deal with people peeing on the streets (sometimes not just peeing); also alcohol, bottles and cans, dirtiness in general terms; crowds, pickpocketing, hookers and swindlers, all of them known by the police and yet keeping on with their activities. This is no beautiful side of Barcelona. However, the city council appears more interested in selling it to tourists, and thus invest a lot of money in “appearance” and design, better than solving the serious problems of the residents. The current mayor belongs to the socialist party, which has been ruling (?) the city for the past... 30 years!

A couple of weeks ago, as I was wandering around the Raval, a neighbourhood in central Barcelona, I was astonished to see the incredible fauna in the area: prostitutes, drunk people and pilferers where the absolut masters of the place. It was not midnight, it was around 4pm. Also I had the impression that only immigrants live among those narrow streets, not a single person looked (also because of the accents I could hear) local. The parisian Banlieu, the outskirts of the French capital city, immediately came to my mind. Thousands of immigrants –mainly from northern Africa– live there, and the area is from time to time on the cover of the papers all over the world, when they, mostly unemployed who feel rejected by the society they live in, burst and so do cars and shop windows. I had the impression the same thing can happen here, with the difference –which would eventually make it all worse– that this is the city center. By the way, a 4-star hotel has just been opened in the area, in an attempt to offer a more modern image of the district. I am not very sure of what can the result of the invention be.

In short, if you’re a visitor in Barcelona, enjoy the sun, the beach and the culture the city offers, but be careful with your wallet (not only because of pickpocketing; also because not few restaurants and bars usually have two menus: one for locals -expensive- and another one for tourists -incredibly expensive. A friend of mine had to pay 8,00€ for a coke, yesterday-.

22 comentaris:

Efrem ha dit...

Bona crítica, hi estic bastant d'acord en la mesura del que conec, que tampoc és massa. Ara, el que si que puc dir és que les fonts de P.Catalunya porten més d'un any tancades i no és per estalviar aigua sinó per donar la imatge que són guais i estalvien. Però això no és estalviar, perquè l'aigua de les fonts no pot ser potable. El tema de que hi hagi putes tantíssimes putes robant i repartint el sida lliurement entre els nostres joves borratxos que no saben el que fan també em preocupa moltíssim

Bon post, salutacions!

merike ha dit...

No he llegit això tot però aquelles cames agafaven el meu ull a Barcelona. No puc dir ja. No pot oblidar ells.

Asimetrich ha dit...

Boníssim el post. La crítica sempre és necessària. Suposo que, com dius, tot el que es descriu al post és la conseqüència d'uns governs que no han fet més que seguir l'inèrcia que li ha donat a Barcelona el seu bon nom desde ja fa un munt de temps. Enlloc de campanyes publicitàries haurien de dedicar-se a governar com cal. Darrerament sembla que l'alcaldia de Barcelona no hagi estat més que una plataforma de llençament de polítics del PSC. S'utilitza per fer-se un nom dins el món de la política i després ficar-lo a omplir buits a nivell Generalitat o Estatal, vegi's el Clos i veuràs l'Hereu.

marc ha dit...

A mi Barcelona em sembla una ciutat estrangera. No trobo que sigui el cap i casal del meu país.

Trina Milan ha dit...

Ferran,
molt interessant la lectura de Barcelona que fas i molt interessant la proposta de post compartit...quan vulguis, ho fem..
salut

Von Gunten ha dit...

Crec que els de Barcelona teniu una crisi d'autoestima no? ;-) Diria que el que descrius passa a totes les gran ciutats del món. I algunes no tenen cap dels aventatges que te Barcelona.

Cristina ha dit...

Jo fa 37 anys que visc a Barcelona, els mateixos anys que tinc i realment aquesta és la realitat que tenim. Les Rambles pel meu gust s´han denigrat de mala manera i si passeges pels carrers més propers has de caminar amb una pinça al nas. On queda la ciutat amb encant que existia temps enrere? No és excusa que les grans ciutats tinguin aquestes misèries.

Assumpta ha dit...

Felicitats Ferran i Sara Maria!!

Els que estimem Barcelona de veritat NECESSITEM articles així, que denunciïn una i una altre vegada el que passa a Barcelona, a veure si d'una vegada les crítiques fan tant soroll que comencen a empipar una mica a aquells que haurien d'arreglar les coses.

Jo no vull una Barcelona guay del Paraguay ni "chachi piruli"... vull la meva Barcelona!!!

No creieu que es podria fer arribar aquest enllaç a alguns diaris? (Jo, sense permís vostre, no ho faré, és clar... però estaria bé fer-ho, no??)

sergi m. ha dit...

Bon retrat de la Barcelona real.
Retrat Realista. Ni visc ni he viscut mai a Barcelona, tampoc n'he tingut mai ganes de viure-hi. Només hi he estat per necessitats diverses i sempre he tornat amb mal de cap.
Des que vaig conèixer aquest anunci que cites: Visc(a) Barcelona, que m'ha passat pel cap una visió més oculista i, potser, més realista (encara que en castellà):
"Vizca Barcelona".

enric ha dit...

Estic d’acord totalment en aquesta descripció de la Barcelona del barri gòtic, el raval i alguns punts d’edificis modernistes.
Encara que també us haig de dir que Barcelona mai s’ha caracteritzat per ser una ciutat neta. Els barris de carrers estrets sempre han fet pudor a claveguera, pixats i escombraries.
Però existeix l’altra Barcelona, la dels barris, tant els guais com el perifèrics, la de l’eixampla...
Malgrat tot, la sortida a mar que es va aconseguir des de la consecució dels jocs és un dels millors aspectes a tenir en compte que han millorat la vida a la ciutat comtal.
Una altre cosa són els gratacels que estan proliferant a la zona de llevant de la ciutat.
Total que Barcelona no només és la dels turistes. I que consti que em sap greu en el que s’ha convertit les rambles, el gòtic, etc.

Sara Maria ha dit...

Doncs jo he conegut altres moltes ciutats, i la veritat és que la degradació que ha patit els últims anys Barcelona no l'he vist en cap altre gran ciutat. El nostre ajuntament l'ha venut als turistes amb el lema "aqui pots fer el que vulguis", "la gran botiga del món"... I s'ha oblidat de que aquí hi viu gent, molts han marxat tot ajudats pels preus de la vivenda. Ara ho volen arreglar amb el "visc-a Barcelona" més aviat un sobrevisc.

Sara Maria ha dit...

No cal recordar el "Barcelona cara bonica", que si, li va posa la cara bonica. Però a dins les cases viviem sense aigua corrent, i alguns encara amb comuna i fossa sèptica... Sols va servir per apujar els preus dels lloguer i fer fora la gent gran que no podia pagar-los.

Xavi ha dit...

Estic d'acord amb el post. El que és el raval avui en dia, se surt del que era el Barri Xinès. D'altra banda, l'ajuntament no saps ben bé a que juga. Un exemple el tenim en la facultat de Geografia i història de la UB. Sembla quelcom desordenat. La degradació d'una banda, equipaments com aquest d'una altra...

Míriam ha dit...

ara em costaria imaginar tornar a viure a Barcelona. jo vivia a les portes del Raval i he de reconèixer que hi vivia molt bé. ara però si ho comparo amb la tranquilitat de la zona on visc a berlín, crec que no hi viuria tan segura. de tota manera, tot el que és estret, vell, poc il·luminat serà brut, deixat i niu de problemes. us imagineu el Raval i el Gòtic de cartró-pedra a lo Portaventura, on ens fessim pagar entrada per la senyora que hi passarà la mopa? ai no, si us plau!el problema més gran que tenim és d'educació: tant els autòctons com els turistes!

nur ha dit...

Subscric les vostres opinions i us felicito per la magnífica col·laboració 2.0: les fotos sempre precioses de la Sara Maria i els comentaris de tots dos sobre la ciutat que jo vaig abandonar ja fa 12 anys, però que és la MEVA i que trepitjo gairebé a diari.

Ostres, jo espero que aquest no fos el primer post a dos mans a la catosfera. Si no, no anem bé en el tema web 2.0, eh? Un dels grans quès del 2.0 és precisament l'aspecte col·laboratiu que permeten aquestes eines :)

En tot cas, un magnífic post, tal com m'esperava. Enhorabona a tots dos!

Assumpta ha dit...

Vuit Eurus per una Coca cola!!!!

Molt bo això de "ruling(?)" :-)))

És que he passat a llegir noves opinions i m'ha parat a donar una ullada a la English version ;-)

David ha dit...

Ah, la legendària tranquil.litat de Berlín, com bé diu la Míriam! Especialment ara a la tardor, l'estació romàntica per excel.lència. Ja ho cantava el poeta admirablement:

Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.

A mi com a en Rilke també m'abelleix d'allò més contemplar com el vent s'endu les fulles mortes dels roures que hi ha al pati del darrere. Ara mateix ho puc apreciar de la meva finestra estant.

A la meva residència anterior, però, en un altre barri de Berlín, el que vaig veure era com estossinaven un paio amb un ganivet amb una fulla que feia dos bons pams de llargada, just al davant de casa meva, un Vorderhaus, pels entesos. Vaig poder contemplar tota l'escena sense haver-me de moure de la butaca, una batalla campal a càmera lenta entre dues bandes rivals de jovencells que es disputaven el favor de les mosses i de pas el mercat de la droga. Encara que tot el veinat estigués abocat a balcons i finestres durant una bona mitja hora, embadalit amb l'escena increïble i llucant corredisses i ganivetades, la policia de Berlín, Dein Freund und Helfer, només va aparèixer uns pocs minuts després del fatal desenllaç, com a les pel.lícules de sèrie B.

Les males llengües de sempre suggereixen que tanta tardança potser tenia quelcom a veur amb l'origen ètnic dels afectats.

Potser hauria d'afegir que sóc del Raval, del carrer de Ponent, per ésser exactes. Quan era petit per veure coses grosses que sagnaven a raig fet calia anar amb l'àvia al mercat de Sant Antoni, allà a la Ronda. Altrament, de tolls de sang al barri no n'he vists mai cap. De brutícia tota la que vulgueu, és clar, i ferums de tota mena. Una vegada vam trobar una rata grossa com un gat sota el meu llit, l'ajuntament havia tornat a aixecar algun carrer, diuen que perquè les canonades eren massa velles, com sempre.

A Berlín en canvi els serveis de neteja fan la seva feina a fons, però. Al matí següent, dia de festa, de rastres de sang, tot i l'escampada del vespre anterior, ni gota. I això que el van escorxar enmig d'un carrer que és tot cobert de llambordes, amb escletxes de separació molt minses que fan força mal de netejar.

Cris ha dit...

Comparteixo gairebé al 100% el que dius, però hi ha dos punts que no comparteixo:

- dius que hi ha una part lletja que els turistes no veuen. Jo crec que no és cert. La brutícia, pixats, etcètera es concentren precisament als barris que visiten els guiris (Gòtic+Raval+Born). Les Corts, Sagrera, Sants, Sant Andreu, etcètera, són llocs menys (gens) visitats pels turistes i estan molt més nets. És el centre de la ciutat on el problema és evident.
- Dius que has flipat en veure en què s'ha convertit la zona de Robadors, Sant Pau, etcètera. Ostres, jo vaig començar a treballar al Punt deu fer uns cinc anys i això ja estava així. És més, aquests carrers de què parles (Sant Ramon, Sant Rafel, etcètera) són el cor del que deien abans barri chino, i pel que sé, pel que m'expliquen, era territorio comanche total. Vaya, que no és cap novetat...

zel ha dit...

Jo no puc opinar de carrers ni llocs, hi vaig poc, i tret d'allò que m'agrada i interessa, teatre, o edifici o esporàdicament alguna cosa, no hi vaig per res. El meu fill ha viscut dos anys a un pis a Diagonal i ni el vaig veure. No m'agrada sentir-me estrangera, no m'agrada el centralisme de Barcelona, no m'agrada que el 98 % de gent em parli en castellà com a primera llengua i m'atabala la multitudinària pilonada de gent que es mou a pinyó fix...
Ai, que malament, no? Però que em donin Gironavella... Petonets.

Ferran ha dit...

Hola a tots! Faig un comentari general de l'assumpte en el següent post.

Salut!

Natxo Rovira ha dit...

Hola Ferran,

M'he passat una estona per aquest el teu espai, per agrair-te profundament el teu comentari desat al blog del David. Em va agradar especialment al teva frase: "Estic totalment convençut que en David continua al vostre costat, i que no es va fer invisible gratuïtament sinó per alguna raó". Aquestes coses ajuden i em donen consol per una estona.

Diumenge passat vaig tenir uns bons amics a Berlin, fent la Marató. Parlen meravelles de la ciutat.

Apa, una abraçada i reitero el meu agraïment.

Ferran ha dit...

Natxo, assaboriu bé cadascún dels més de 4.000 dies que veu poder compartir amb en David. Aquests no us els treurà mai ningú!

Una abraçada ben forta per tots tres.