Crisi desenfocada

Crisi financera, crisi immobiliària, crisi econòmica... el món sencer en va ple des de fa setmanes. La veritat és que la majoria no entenem l'abast real de totes aquestes crisis, però ens fa por perdre poder adquisitiu, quedar-nos a l'atur o tenir problemes per pagar les hipoteques i els lloguers ...
Darrera la tempesta de dades macroeconòmiques que ens plou dia sí, dia també, s'hi amaga, però, l'autèntica crisi: una crisi de valors. I no em refereixo a valors borsaris, coi, quina obsessió amb els quartos! Parlo d'uns valors molt més importants, que temps era temps, o potser ho he somiat, regien les vides de les persones. Valors com el proïsme, la solidaritat, l'empatia, el suport, l'honestedat ... Tots ells han quedat ocults sota capes de cobdícia, d'avarícia, d'egoïsme, d'enveja ...
Si no és que aquesta crisi moral és ben real, ¿com s'entén que en el mateix planeta on prop de 1.000 milions de persones passen gana, d'altres facin mans i mànigues per acumular tants milions d'euros com els sigui possible? ¿Perquè uns especulen amb pisos -ara compro per 10, ara venc per 20- pensant en guanys ingents, sense que els importi el més mínim que altres hagin de dormir al carrer, o conviure amb 9 persones més en minipisos de 50 m2? ¿És que no tenen aquestes accions una base im/moral? Aquesta és, quin dubte hi ha, l'autèntica crisi.
Avui s'han reunit els presidents Bush, Sarkozy i Durao Barroso. Tots tres coincideixen que cal refundar les bases del sistema capitalista, "sense modificar-ne l'essència", ha aclarit Bush. Aquesta "essència" que Bush vol mantenir intacta és, temo, l'essència de la immoralitat que ens ha dut a la crisi actual: la llibertat del campi qui pugui; la possibilitat que empreses amb uns beneficis gegantins es fusionin i facin fora treballadors, per aconseguir encara més beneficis que es repartiran entre quatre; els contractes escombraria; les privatitzacions de serveis que haurien de ser públics i universals, com el transport, la sanitat i l'educació; etc etc etc...
Aviat farà 19 anys que el sistema capitalista va guanyar la batalla que l'havia enfrontat al comunisme durant gran part del segle XX. Alegria col·lectiva a tot el món, en aquells temps, i la convicció de molts que havia trionfat el sistema "bò", el sistema "de la democràcia". No seré jo qui lloï un sistema, "l'altre", que coartava la llibertat de la gent, però tampoc em trobaran al capdavant dels qui en defensen un que posa els diners per damunt de consideracions morals, les que ens haurien de regir com a societat.

A crisis out of focus
The current crisis is hitting people worldwide. Needless to say, the less resources people counts on, the harder the crisis hits them (us). "Money" seems to be, according media and "experts", the target to point at and blame for at these hard times, as if money itself had the power to cause crisis! No, there is no such economic / financial crisis, but a crisis of values. With "values" I do not mean the stock exchange!, but the really important ones that, long time ago -or maybe it was just a dream- used to rule the lifes of people. Concepts like fellowship, solidarity, empathy, support, honesty ..., have been buried by layers of greed, avarice, selfishness, envy ...
How come 1 billion people are starving in our world, and at the same time some thousands gather millions of Euros or Dollars? How is it possible that people speculate by buying and selling houses and appartments, and at the same time millions all over the world do not have a single roof to shelter underneath? Is this not enough proof that the undergoing crisis is not caused by "money", but by a clear lack of values?
The US, EU and European Commission presidents, Mr. Bush, Sarkozy and Durao-Barroso, just met in Camp David to talk about the need to set up new rules for capitalism. It didn't take Bush long to clarify that these new rules should respect the "essence" of the system. There's no doubt about it: "keeping the essence" means essencially "keeping the essence of the immorality" that has allowed things reach this situation we're currently suffering.
Almost 19 years ago, capitalism won the battle against "the other" system. I am not going to defend the communism that deprived people of their freedom, but I am either not going to defend a system that sites money above moral considerations, the very ones which should rule our society.
.

19 comentaris:

Rita ha dit...

Absolutament d'acord amb tu. De fet, també ho vaig dir fa poc. Jo parlava de l'entorn més proper i tu més global, però la base és la mateixa: la manca de valors!

Josep Lluís ha dit...

La desnutrició afecta a 146 milions de nens i és la causa de la mort de 5,6 milions, segons un informe que ha difós el Fons per a la Infància.

http://www.unicef.org/media/files/PFC_Nutrition.pdf

Aquests i molts altres valors, com tu anomenes, són la veritable crisi dels nostres dies. Però això no importa, està lluny i no ens toca a nosaltres...

Aquests valors no cotitzenaran mai a la borsa.

Albert ha dit...

sembla que aquest ésel tema de veritat, ja estic fart de veure plorar la gent pq ha perdut milions o ha perdut la seva empresa, que es fotin quan guanyaven diners a cabassos no repartien pas....la tragedia és veure com passa fam la gent, això si és un drama i és aqui on s'han de mullar els politics, pq per salvar la naca han perdu el cul tots, pero per altres coses.......

nur ha dit...

L'autèntica crisi, la de valors, fa molts anys que l'estem patint: hi ha un culte a l'ego que ha fet que la gent ja no es preocupi ni d'aquells que té més a la vora si això li ha de comportar un problema.

I la crisi religiosa no hi té res a veure, perquè crec que som molts els agnòstics/ateus que tenim valors com els que tu esmentes desvinculats completament de cap creença religiosa, i, en canvi, sí moral.

En fi, no anem bé, Ferran, no anem bé.

PS Com és que has canviat la capçalera del bloc?

Asimetrich ha dit...

Genial la teva reflexió ferran. Has tocat el que en el meu parer és l'essència de tot el que està passant. Li diuen liberalisme i en realitat es tracta d'egoisme. El pitjor és que hi ha generacions que han nascut i mamat aquesta forma d'entendre la vida, i serà difícil donar un gir.

Ara cal veure quant duraran totes aquestes reunions i declaracions d'intencions que fan tots els "líders". Segurament fins que els de sempre puguin continuar omplint-se les butxaques com fins ara.

Assumpta ha dit...

I tant que hi ha una crisi de valors i jo, al contrari que la Nur, sí crec que la crisi religiosa n'és un factor més...

Per cert, l'altre dia a un blog que també visito vaig trobar la lletra del tango "Cambalache", que s'adapta cent per cent a la situació actual...

CAMBALACHE

CAMBALACHE:

Que el mundo fue y será una porquería, ya lo sé,
en el quinientos seis y en el dos mil también;
que siempre ha habido chorros,
maquiávelos y estafáos,
contentos y amargaos, valores y dublé.
Pero que el siglo veinte es un despliegue
de maldá insolente ya no hay quien lo niegue,
vivimos revolcaos en un merengue
y en el mismo lodo todos manoseaos.

Hoy resulta que es lo mismo ser derecho que traidor,
ignorante, sabio, chorro, generoso, estafador.
¡Todo es igual, nada es mejor,
lo mismo un burro que un gran profesor!
No hay aplazaos ni escalafón,
los inmorales nos han igualao...
Si uno vive en la impostura
y otro roba en su ambición,
da lo mismo que sea cura,
colchonero, rey de bastos,
caradura o polizón.

¡Qué falta de respeto, qué atropello a la razón!
¡Cualquiera es un señor, cualquiera es un ladrón!
Mezclaos con Stavisky van don Bosco y la Mignon,
don Chicho y Napoleón, Carnera y San Martín.
Igual que en la vidriera irrespetuosa
de los cambalaches se ha mezclao la vida,
y herida por un sable sin remache
ves llorar la Biblia contra un bandoneon.

Siglo veinte, cambalache, problemático y febril,
el que no llora no mama y el que no roba es un gil.
¡Dale nomás, dale que va,
que allá en el horno te vamo a encontrar!
¡No pienses más, tirate a un lao,
que a nadie importa si naciste honrao!
Si es lo mismo el que labura
noche y día como un buey
que el que vive de las minas,
que el que mata o el que cura
o está fuera de la ley.

Xavi ha dit...

Tens raó. I és el fotut d'aquest sistema. El fet és que estem entenent o asimilant com a bons, meravellosos..., conceptes que si ens paréssim a pensar una mica, arrencaríem a córrer esverats. Algú s'ha parat a pensar què és i què implica ser "competitiu" per exemple? Francament...

zel ha dit...

Doncs llegit el que dius, llegits els comentaris, no hi ha gaire res a afegir, és això que tant m'emprenya i que sovint em fa escriure més amb l'enrabiada que amb l'anàlisi lúcida que en fas tu...i com diu el Xavi, jo aposto per començar pensant en la competitivitat, i per defecte professional, en què i com ensenyem els alumnes... i barrejant amb els valors... què queda de contradictori?

Ai, merda de diners i de podrits capitalistes...

Cristina ha dit...

Completament d´acord amb tu. La paraula és immoralitat. Cada cop es noten més les diferències entre els rics i els pobres. M´ha agradat Cambalache, la cançó que ha posat l´Assumpta. Parla molt bé del que està passant.

Iggena ha dit...

el tango, boníssim, no el coneixia!

Mireia ha dit...

totalment d'acord Ferran. Hem construit una societat individualista i aquí en tenim els resultats. Els de dalts ja els hi està bé, però cal un canvi en la mentalitat col·lectiva...perquè tothom xerra de la crisi però al mateix temps tothom continua fent la seva, pensant...quan m'hagi d'espavilar ja ho faré, de mentres vaig tirant. I aquest vaig tirant és producte de l'estrés o pressió del mateix sistema: treballar per fer diners, per poder comprar, per....és un peix que es mossega la cua!

Edu ha dit...

Molt bona reflexió Ferran, estic d'acord amb tot.

I llegint els comentaris un s'adona que la crisi de valors no és universal. Hi ha gent que s'adona de la immoralitat del sistema. Ara falta però que la gent que se n'adona fagi quelcom en conseqüència, jo el primer, i això clar ja és una altra història..

Jo sempre em quedo amb el "sigues el canvi que vols veure al món" de Gandhi. No hi ha revolució més poderosa.

Salut!

Ferran ha dit...

Amics, estem tots d'acord. Com diu l'Edu en aquest últim comentari, és qüestió de transformar aquesta realitat que reconeixem en una nova realitat. Els termes "macro" se m'escapen, però els "micro" són al nostre abast.

Ah!, i una cosa més: és important que els que remenen les cireres, els impresentables que se serveixen de "l'essència del sistema" per trepitjar drets d'altres, sàpiguen que no ens enganyen, que no estem cecs, que no ens creiem les seves mentides. Vull pensar que algun dia, d'alguna manera, aconseguirem donar un tomb a la situació.

Assumpta, genial el tango, que mai havia escoltat.

Moltes gràcies a tots per dir-hi la vostra

Efrem ha dit...

Avui dissideixo totalment del que dius. No crec que hi hagi crisi de valors, perquè l'home sempre ha sigut egoista i sempre s'ha explotat. És a dir, que perquè hi hagi crisi d'alguna cosa abans ha d'haver-hi una estabilitat d'aquesta, i suposo que estaras d'acord amb mi en que els valors morals mai han sigut millors que ara. Ara almenys ens plantegem ajudar l'Àfrica, normalment només s'havia contemplat per a explotar-la al màxim sense ni tan sols concebre el terme de la dignitat.

D'altra banda, no crec que sigui culpa del sistema "que fomenta l'egoisme i el materialisme" que la gent sigui egoista i materialista, és a dir, aquest mateix sistema podria funcionar si la gent no fos materialista ni egoista i no ho fomentaria pas. L'egoisme i el materialisme inalienables dels éssers humans són els que fan que el sistema de la llibertat funcioni com una gran gàbia d'esclavatge de l'home per l'home.

No pretenc defendre el sistema, de fet no en tinc ni idea, només sé que jo amb 20 anys he pogut ser independent i estudiar sense apenes capps ajudes dels pares. Això vol dir que alguna cosa rutlla, perquè a més em considero feliç. Tot i així no cauré en la innocència de lliurar el sistema de tot mal, evidentment, però el que volia dir és que el problema no són els sistemes si no les persones que els hem creat. No podem pretendre canviar un sistema si abans no canviem les mentalitats ;)

Malgrat la crítica, vull que sàpigues que em sento identificat amb el fons del teu pensament.

Salutacions!

Efrem ha dit...

I pel que dius d'en Bush & Cia... Completament d'acord. Són els que estan a dalt de tot de la cadena d'esclavatge.

David ha dit...

Com va anar la xerrada de la germana d'en Salvador a BLN el divendres al vespre? Que hi havia gaire gent?

ddriver ha dit...

son els que estan a dalt pero els esclaus son qui els ha votat...aleshores..

Deric ha dit...

totalment d'acord que els valors, si més no a Espanya, s'han perdut.

Natxo Rovira ha dit...

Ferran, aquest és el post que em va enganxar al teu blog. Un article breu i concís, en la meva opinió sense demagogies, on descrius de manera senzilla i contundent el que molts intuim o veiem i no sabem expressar.

Davant aquesta crisi econòmica d'incertes conseqüències, em debato en pensar si és convenient que sigui ben profunda per fer replantejar-nos a TOTS aquest model de creixement economic inmoral que enriqueix de manera indecent uns pocs, però que al mateix ja ens va bé a molts que consumim i callem, i que sorgeixi un de nou compatible amb els valors étics més bàsics, un autèntic canvi de la cosnciència, o bé desitjar que no sigui així perquè segurament el pes de la cirsi recaurà dramàticament sobre la part més dèbil i vulnerable de la humanitat.