Dos Puig Antich a Berlin

Qui més qui menys coneix la història d'en Salvador Puig Antich. Membre del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), el jove català va ser acusat d'haver mort un policia a Barcelona. El tribunal militar que el va jutjar, en vida encara de Franco i assedegat de venjança pel recent assassinat de Carrero Blanco, el va condemnar a mort.
D'alguns aspectes de la vida d'en Salvador, així com dels intents dels seus per evitar-ne l'execució, se'n va fer recentment aquesta pel·lícula. El film es podrà veure a Berlin dilluns dia 13, a les 19.30h a l'Instituto Cervantes (Rosenstraße 18-19, Mitte), i hi assistiran el director, Manuel Huerga, i la Carme Puig, una de les germanes d'en Salvador.

No fa gaire vaig poder xerrar una estona amb la Carme. Ella i les seves germanes lluiten, des de fa anys, per aconseguir que s'anul·li el veredicte del tribunal. Convé no oblidar les circumstàncies polítiques en què va tenir lloc el judici, que el converteixen en poc menys que una pantomima. Aquest és un resum del que la Carme em va explicar:

D'on va sortir la idea de fer la pel·lícula, i quin és el balanç que en fas?
"Salvador" va néixer a partir d'una proposta d'en Jaume Roures, director general de Mediapro, que tenia molt d'interès a donar a conèixer la història del meu germà. D'entrada, no totes les germanes estàvem segures que fos una bona idea, per por que la pel·lícula mostrés una imatge distorsionada de la realitat. Però al veure com anaven les coses a mesura que avançava la preparació, vam estar segures que el retrat del cas seria fidel, com efectivament va ser.

Com va anar la tria de l'actor que faria el paper d'en Salvador?
Hi va haver, lògicament, un casting. Tot i que l'actor en qui la família vem pensar d'entrada va ser en Quim Gutiérrez, la tria d'en Daniel Brühl també ens va semblar molt encertada. I més encara quan el vem conèixer: ens vem quedar parats perquè ho sabia tot, tot sobre el nostre germà; s'havia documentat perfectament.

Com estan les coses en la lluita de la família per aconseguir l'anul·lació del veredicte?
Després que les instàncies europees i les espanyoles es pronunciessin en contra, actualment el cas és a la taula del Tribunal Constitucional espanyol. Segurament caldrà esperar dos o tres anys per conèixer-ne el veredicte.

Gràcies a la Carme Puig Antich per l'estona que em va dedicar, i a tots els qui tingueu l'oportunitat, no us perdeu aquest dilluns el passi de la pel·lícula, i el col·loqui posterior, que tindrà lloc a Berlin.

ENGLISH Version
Salvador Puig Antich was a young Catalan anarchist, who was killed at the age of 25 after a military court in Spain sentenced him to death. He was accused of killing a policeman. This happened back in 1973/1974, during the dictatorship of Francisco Franco and in extreme complicated circumstances: short after the verdict of the court, the president of the Spanish government had been killed by the ETA, in a spectacular action in Madrid.
After this killing took place, on the 20 of Dec. 1973, the Spanish military wanted revenge. That's why, being in a dictatorship and in such circumstances, the proceedings against Puig Antich were all except fair.
A couple of years ago, a film was shot about the life of Salvador Puig Antich. Also the fight of his family to achieve a reprieve is shown in it. Next Monday, October 13, "Salvador" will be shown in Berlin, at the Instituto Cervantes (Rosenstraße 18-19, Mitte), at 7.30PM. Both the director of the movie and one of Salvador's sisters, Carme, will participate in a talk after the showing.
Don't miss it, if you're in Berlin!

DEUTSCHE Fassung
Salvador Puig Antich war ein jung katalanischer Anarchist, der 1974 von einem spanischen militarischen Gericht zum Tod verurteilt wurde. Puig Antich wurde wegen des Mordes eines Polizist angeklagt. Man muss nicht vergessen, was den Zeitumstand in Spanien waren: nicht nur die Diktatur von Franco, die nur 1975 mit dem Tod des Faschists beenden wurde, sondern auch die Ermorderung der Ministerpräsident Carrero Blanco, in September 1974. Die Militärverwaltung brauchte Blut, und deshalb hatte Puig Antich keinen gerechten Prozess.
2006 wurde einen Film über das Leben Puig Antichs gedreht. Dieser Film kann man nächsten Montag in Berlin beim Instituto Cervantes (Rosenstraße 18-19, Mitte) sehen. Anschliessend wird ein Kolloquium mit dem Direktor Manuel Huerga und eine Schwester Salvador Puig Antichs stattfinden.
.

19 comentaris:

Kostas ha dit...

Segur que la peli és interessant, però estic més segur encara que em posaria d emolta mala llet. El veritablement interessant és el fet de poguer parlar amb la Carme.

Tristancio ha dit...

El estiu pasat (al hemisferi sud) vaig veure aquesta peli a un cicle de cinema espanyol (encara que la peli sigui catalana). Després de la proyecció m'he quedat una estona sense poder fer res, només plorar...

"Salvador" forma part d'aquel cinema cru y cruel, pero necesari.

Ah, i la música de Lluis Llach, mereix una menció apart.

Abraçada.-

Albert ha dit...

la vaig veure, i encara que un ja sap de com va anar tota l'historia, es molt emocionant i com sempre surts empipat amb el món despres de veure-la....

elisabet ha dit...

crec que és una película que tothom hauria de veure, és part de la nostra història. això si, posa la pell de gallina i surts plorant del cinema, no saps si d'impotència o de ràbia. És tot un honor que hagis tingut la oportunitat de parlar amb una de les germanes.

zel ha dit...

Una pel.lícula que tothom hauria de veure, per adonar-se'n de fins on pot arribar la injustícia i la ràbia!!!! Però jo, al lloc de les germanes, no podria estar-me'n de plorar en reviure-ho tant sovint!

Assumpta ha dit...

Era una nena de 12 anys quan tot va passar però ho recordo per lo moltíssim que em va impactar això de "Pena de Mort"... i jo pensava... "volen matar una persona"... vaig plorar tot i no saber ben bé de què anava tot. Només sabia que havien condemnat a mort a un noi...

Josep Amílcar Albert ha dit...

Una pel·lícula molt dura. La sensació d'impotència i de vergonya i ràbia en veure com el règim executa (i en quines condicions) els elements desafectes. Quina oportunitat més interessant la de parlar amb la família de Salvador!!.
Sobre la competència del TC espanyol..... millor no parlar-ne.

ddriver ha dit...

avia'm si em surt un viatge a prop i m' apropo

Rita ha dit...

Fets com aquests, tan greus, no s'han d'oblidar mai. Sobretot, perquè no hi hagi qui els negui i perquè no tornin a passar mai més.
Ja ens explicaràs què tal. Segur que serà molt emotiu...

Xavi ha dit...

Realment emicionant la peli. D'aquestes que et posen la pell de gallina i donen per reflexionar i molt. Ara que es donarà la coincidència que esteu a Alemanya, el darrer ajusticiat a garrote vil fou un ciutadà alemany i es va fer a la presó de Tarragona. Sembla ser, que el verdugo no en tenia ni idea de com usar l'aparell de matar en qüestió i va fer patir de debó al pobre reu. Se'n sap quelcom més d'aquesta persona?

Cristina ha dit...

El meu pare m´ho va explicar fa molts anys. Té una memòria prodigiosa i s´enrecorda de molts detalls. Crec que és una pena que tot anés d´aquella manera i que el règim actués amb aquella impunitat...La pel.lícula és una manera de no oblidar la figura de Salvador. Hi ha coses que no es poden oblidar.

Mireia ha dit...

Una gran pel·lícula, si senyor. M'agrada la idea de que arribi a altres països, perquè coneguin la realitat del nostre país, perquè puguin entendre el perquè de moltes coses que encara passen.

Que la disfrutin els alemans!

SAlut!

Efrem ha dit...

No l'he vista, però està bé que es facin aquest tipus de pel·licules documentals, són de gran ajuda a l'amnèsia dels temps de bonança.
Fa poc vaig veure la d'en Che Guevara i em faig a la idea que deu ser del mateix tipos. L'haurem de veure!

Salutacions!

miq ha dit...

La pel·lícula la vaig veure curiosament quan la van presentar aquí a NY ara fa un any llarg, o més i tot.

És una vergonya absoluta que un estat que fa 30 anys que viu en democràcia no hagi anul·lat un judici com el de Puig Antich, ni hagi reparat les famílies de tants altres. L'execució del President Companys n'és un altre exemple que clama al cel.

enric ha dit...

Molts polítics que han estat i són coneguts encara ara no van moure un sol dit per la injustícia que va significar. En aquells moments, després de la mort de Carrero, estaven ben acollonits. Només seguint les consignes dels seus partits emergents. Això també fa molta ràbia. Molta més indignació per aquests que per els altres que ja eren els enemics declarats.

Finestreta ha dit...

Doncs jo no l'he vist... l'hauré de veure!

Ferran ha dit...

Amics, és gran la feina que fan les germanes d'en Salvador en busca de justícia. La pel·lícula té la virtut d'haver posat sobre la taula uns fets que, per a la majoria de nosaltres, "només" eren part de la història del país. Ara són part, una mica, de la història de tots plegats.
Esperem que els Puig Antich aconsegueixin anul·lar un procés viciat pel moment polític que hi havia aleshores a l'estat.

elisabet ha dit...

Xavi, crec recordar que en la película també es parla de l'altre condemnat a mort, aquest alemany que feia servir una identitat falsa. Se'n va fer també un reportatge al 30 minuts parlant-ne més detalladament quan es va fer la película.

Cristina ha dit...

Ferran, així ho esperem...