La RDA encara és viva

El museu que Berlin dedica a l'antiga República Democràtica Alemanya és, en realitat, un centre interactiu. El visitant pot "obrir" i "tocar", verbs que en qualsevol altre museu estarien, no cal dir-ho, a la llista de "prohibit". En realitat, el DDR Museum Berlin (fotos, a sota) està pensat per viure l'Alemanya comunista més que per documentar-se'n. S'hi poden escoltar jingles d'emisores de l'època, veure petits fragments dels programes més seguits de la televisió i també un documental sobre la política de construcció d'habitatges al Berlin Oriental. Fins i tot s'hi exposa un Trabant, el cotxe que la RDA va produir com a xurros des de mitjan anys 60 fins a la desaparició d'aquell estat. De fet, no només hi mostren un vell Trabi, sinó que s'hi pot pujar i mirar de posar-lo en marxa... si el motor no falla.
Una part del museu que crida especialment l'atenció és la simulació d'un menjador, cuina i labavo, suposadament decorat a l'estil "comunista". La veritat, però, és que recorda un pis dels anys '70... de qualsevol país; podria ser la casa dels nostres pares en aquells anys, igual que podria ser-ho la roba que hi ha penjada en un armari o els llibres a les lleixes de la sala.

The GDR is still alive
The DDR Museum Berlin (pictures below) offers different theme areas, where one can not only watch but also grab and experience. I really enjoyed it because it shows how life was in the former German Democratic Republic, not only through pictures but with materials that one can take, read... and leave back on its place :-) Also a car is to be seen; not just a car, but an old Trabant, the famour GDR-produced vehicle which could be seen in all GDR streets from the 1960s ahead.
One section of the museum I especially enjoyed is a fake living-room, kitchen and bathroom, which pretends to be part of a typical GDR apartment. To be honest, though, I couldn't see much difference in comparison to an apartment anywhere else in Europe in the 70s.

Die DDR lebt weiter
Das DDR Museum Berlin (Bilder unten) bietet verschiedene Bereichen, wo man nicht nur gucken darf, sonst auch berühren und erleben. Das Museum habe ich wirklich gefreut, da es das Alltagsleben in der ehemaligen DDR vorstellt; nicht nur durch Bilder sondern auch mit Gegenstände, die man anfassen, lesen... und zurückstellen darf :) Der Besucher kann auch einen Trabi untersuchen.



.

12 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Recordo haver vist encara algun Trabant aparcat en un carrer de Berlín quan vaig venir fa dos estius. Tinc penjada la foto al blog.
Tens tota la raó, són com les cases dels 60... Jo encara guardo a casa una TV Inter en blanc i negre i xassis de fusta que funciona (fins que sols hi hagi TDT, clar), que hi aniria d'allò més bé amb aquesta decoració.

Asimetrich ha dit...

Sempre m'han agradat mes aquests tipus de museus interactius. El que descrius em recorda al museu de la pau de Guernica, tot i que aquell esta centrat en la guerra-pau i en el bombardeig, tambe es molt interactiu i pots viure el bombardeig desde l'interior d'un menjador de la epoca, situacio no massa agradable per cert.

Assumpta ha dit...

Caram!! Doncs el piset comunista fa molt de goig, eh?... ostres!!

A Reus hi ha el Gaudí Centre que també és interactiu i a mi em va agradar molt. Ho recomano!! :-)

Cristina ha dit...

Ostres, Berlin és un lloc que tinc pendent de visitar i conèixer per tota la història que té i perque visitant un museu com aquest tornes enrere uns quants anys. Molt interessant!

nur ha dit...

Ostres, al museu The story of Berlin, que vam visitar per recomanació teva amb l'Elisabet, també hi havia un espai semblant a aquest on es recreaven cara a cara els "ambients" dels dos Berlins (roba, cotxes, habitacions, electrodomèstics, etc.).

Una gran recomanació! Ah, vam fer tard a sopar perquè volíem visitar tant sí com no el búnquer antiatòmic (i el vam visitar!).

Finestreta ha dit...

Ooooohhhh, que xulu!!! M'hi passaria hores mirant una exposició com aquesta... I més si està lligada a fets històrics, et pots gairebé quedar immers en la història durant uns moments...

Francesca ha dit...

Una de les coses que més em va sorprendre quan vaig estar a Berlín (quan encara hi havia el mur) era que aquí vivíem amb un nivell de vida més semblant al "cantó comunista", que no pas al "cantó capitalista" de la ciutat... en aquell moment vaig pensar que tots dos bàndols la feien servir "d'aparador" per tal que els altres es pensessin que vivíen millor del que ho feien en realitat... per descomptat que jo a Barcelona no tenia el pis que tenien els meus amics del West-Berlin ni de lluny... i vaig deduir que potser la realitat comunista no era ben bé la que es vivia a la plaça vermella... no sé, tu segur que tens més dades i va ser només una impressió, però creus que anava molt desencaminada?

Trina Milan ha dit...

Això em recorda la peli "Good bye Lennin", una història interessant sobre una dona en coma que desperta quan ja ha caigut el mur i a qui els seus fills volen mantenir en la ignorància per por a la seva reacció..és bona, i el prota és fill de catalana...
salut

Jaume Puig ha dit...

No hi ha encara pel carrer aquells semafors amb el dibuix dels peatons amb barret? I els Trabis, ja no en corre cap?

Jo el que recordo que més evidenciava les dues alemanyes era el tarannà de la gent d'un i altre costat. Estaria bé que ens expliquessis algun dia com està això actualment i que hi ha de real i de mite.

elisabet ha dit...

recordo que quan vas publicar aquest post per primer cop em van venir encara més ganes d'anar a Berlín. Realment la teva recomanació va ser exel.lent. A la Nur i a mi ens va encantar!

Tristancio ha dit...

De aquí a poco, nuestro estilo de vida occidental, también será una pieza de museo. Es que inevitablemente, todo se convierte en eso, y no nos damos cuenta. Podría llamarse: "Museo de los últimos días en la tierra". Uff, qué apocalíptico amanecí hoy, je, debe ser la crisis financiera mundial...

Abraçada.-

Ferran ha dit...

Sara Maria són fabulosos aquests televisors de fusta d'abans, oi? Bé per haver-lo guardat!

Asimetrich no conec aquest museu, tot i que vaig ser a Gernika un cop. Ja tinc un motiu per tornar-hi :-)

Assumpta ... apuntat també el Gaudí Centre de Reus!

Berlin és súper recomenable, Cristina. Per la seva història, per suposat, però també per la nova arquitectura, pels seus parcs immensos, pels seus preus, ...

De fet, Nur, The story of Berlin és encara més recomenable que el DDR Museum. En penjaré el post, també.

Absolutament, finestreta, és així.

Francesca pots estar ben segura que la propaganda hi era, a totes dues bandes, malgrat que els orientals l'utilitzaven amb major vehemència, per convèncer els seus propis administrats i per fer creure als altres el que, ben bé, no era.
En qualsevol cas, certament, el Berlin oriental feia molta, molta olor a la Catalunya dels anys 70. Encara queden locals decorats a l'estil "comunista": un veritable déjà vû anys 70!

Trina i tant, en Daniel Brühl. Boníssima la pel·li i molt bò aquest actor (per cert, aviat, molt aviat en faré referència en un proper post :-)

Jaume efectivament, hi ha encara aquests semàfors i es veuen Trabis, tot i que són "Trabi Safaris", pels turistes :-)
Sobre el caràcter a banda i banda del mur, tens raó, hi ha molt a dir. Encara avui hi ha diferències. A veure si un dia m'hi poso i ho explico...

I jo ho celebro, Elisabet :-)

Apocalíptico quizás, Tristancio, pero eso no te quita parte de razón. Una abraçada!