Plantofada catòdica

Marcel Reich-Ranicki és un respectadíssim crític literari alemany, tota una institució en aquest país. Durant gairebé 15 anys va estar al capdavant del programa Das literarische Quartett, l'equivalent teutó nascut a l'ombra de l'Apostrophes de Bernard Pivot. El programa va desaparèixer de la graella de la ZDF (la TVE2 alemanya, per entendre'ns) el 2002. D'aleshores ençà, Reich-Ranicki ha col·laborat amb mitjans com la Frankfurter Allgemeine Zeitung.
Aquests dies, el gran crític ha estat portada als mitjans per una recent i impresionant aparició a la mateixa emissora que el va propulsar a l'estrellat mediàtic. En una gal·la anual en què les televisions alemanyes -públiques i privades- reparteixen premis entre els seus presentadors i actors, a Reich-Ranicki se li lliurava el premi d'honor per la seva trajectòria professional. Als seus 88 anys, M.R.R. va pujar titubejant a l'escenari on tothom donava per fet que el premiat es fondria d'emoció davant del reconeixement. Després de començar recordant la seva llarga carrera laboral, i davant la mirada forçadament somrient d'alguns i clarament atònita dels altres, l'homenatjat rebutjava, de forma categòrica, el premi. Quina bomba!
Reich-Ranicki justificava la seva decisió dient que el panorama televisiu (alemany) és, amb l'excepció d'ARTE i 3sat, "repulsiva". No content amb això, va atacar directament la gal·la dient que si hagués sabut el que allà s'hi faria, no hi hagués ni anat.
El presentador del programa va acabar sortint a escena i, en un intent d'"aplacar les ires" de l'homenatjat, li va prometre que la televisió pública emetria aviat un programa de 60 minuts sobre la qualitat de la televisió i la seva funció social.

Dues anotacions:
1) la programació de la televisió alemanya és, en general, molt menys repulsiva que la de l'espanyola. Sense cap mena de dubte. La pública alemanya, també amb dos canals, li dóna 20 voltes a la pública espanyola i un parell a la catalana. Pel que fa a la privada, tot i tenir també escombraria, sempre he tingut la sensació que aquesta fa menys pudor que l'escombraria que emeten, matí, tarda i nit les privades espanyoles. Potser perquè els alemanys reciclen més?
2) encara que no parleu alemany, permeteu-vos fer-li una ullada al vídeo de sota. Sabent el què s'hi diu i veient l'expressió de l'homenatjat -i de part del públic- podreu fer-vos una idea de com va anar tot plegat.



ENGLISH version
Marcel Reich-Raniscki is a very famous and most respected literary critic in Germany. For almost 15 years he conducted a programme on ZDF, the second public tv station in the country, which was called Das literarische Quartett. At present, Reich-Ranicki is no longer on television but still contributes to some papers, like the Frankfurter Allgemeine Zeitung.
A few days ago, he was granted an honorary prize for his long, brilliant career. At a performance in a theater, during a ceremony aired by the public television, he went up to the stage theoretically to pick up his prize and thank the organizers for it. To the surprise of the audience, Reich-Ranicki refused the prize and explained why: current television programmes are "disgusting" and, for this reason, he no longer feels like being part of the thing.
The moderator of the show offered the offended prizewinning to take part in a programme, also on public television, which will deal with the quality of the media. CEOs of the most important German stations will also be there.

DEUTSCHE Fassung
Hoch wahrscheinlich kennt ihr alle, was am letzten Woche passiert ist: als Marcel Reich-Ranicki seinen Ehrenpreis abholen sollte, würde er beim Ablehnung des Preises das Publikum absolut überraschen. Die Aktion Reich-Ranickis findete ich total hammer! Mit ihm bin ich einverstanden, als er die heutigen Sendungen im Fernsehen critiziert hat. Aus diesem Grund könnte er den Preis nicht annehmen. Und auch, wie er es erklärt hat, weil "Ich hier nicht hin gehöre!". Großartiger Reich-Ranicki!

Version FRANÇAISE
Marcel Reich-Ranicki. est un critique littéraire, très conu en Allemagne, ou il habite depuis quelques 50 ans. Pour presque 15 ans il a conduite à la télévision publique ZDF un programme sûr livres et littérature, appelé Das literarische Quartett, qui est né enfin a l'ombre du manqué 'Apostrophes'.
La semaine dernier, Reich-Ranicki allait récévoir le prix honorifique pour sa carrière professionnel. Pendant la célébration d'une gala, et devant d'un nombreux auditoire, MRR ha surpris tout le monde en refusant d'accepter le prix. Horreur! De gent entre demi-rigolant et clairement surpris, Reich-Ranicki a expliqué ses raisons: la télévision actuelle est répulsive et même la gala, de presque quatre heures de duration, était une sorte de torture pour lui.
À la fin, le présentateur de l'événement a offert Mr. Reich-Ranicki un programme de 60 minutes, à la télé publique et avec la participation des chefs de plûs importantes chaînes allemagnes, pour parler sûr sa qualité.
.

34 comentaris:

Albert ha dit...

un home amb principis si senyor....
aqui, no es faria pas això, a qui a un se li ha de donar premis, reconeixemnts absurts, la questió , es sortir per tot arreu....

David ha dit...

De fet MRR diu que mentre d'ARTE encara se'n pot salvar qualque cosa 3sat malauradament ja fa temps que emet massa deixalles. Dels altres millor ni parlar-ne. Potser sí que ARD i ZDF són menys abismalment dolents que la televisió espanyola o la catalana (la qual ha eliminat no fa gaire el seu programa estrella, "La Nit al Dia", ara enmig la crisi financera els catalans podem veure sèries C dels USA. Gràcies, Mònica!). Els canals públics alemanys ja fa uns quants anys que van caure de quatre grapes dins el paranys del dumbing down o berlusconització dels continguts, producte de la lluita amb les tv privades pels índexs d'audiència, lluita que, és clar, mai no podran guanyar.
D'altra banda, però, l'analfabetizació galopant d'una societat com l'alemanya que fins no fa gaire destacava per l'auto-exigència intel.lectual també es pot mesurar amb la davallada radical del nivell de qualitat a la premsa escrita. Die Zeit, el setmanari de qualitat per excel.lència, ara només és una pàl·lida ombra del producte seriós que encara era fa només un parell d'anys. El periodisme alemany actualment és un dels més precaris, barroers i provincians del nostre continent, tot un récord negatiu sense precedents i assolit en molt poc temps. Tampoc no ens hauria de sorprendre gens, doncs, fins a quin punt els alemanys estan desinformats pel que fa al que s'esdevé al nostre país.

David ha dit...

De fet el ZDF és una mena de "segon primer canal". El caracteritzen el seu conservadorisme proper a la CDU/CSU i el fet que és l'únic canal oficial no federal, amb estructura única i seu nacional, aixo sí, a Magúncia. L'ARD és la suma total de les seccions nacionals de les primeres cadenes de cada land, imaginem per un moment que TV3 tingués una secció espanyola que treballés conjuntament amb seccions similars de totes les altres tv "autonòmiques" per tal de constituir totes plegades la TVE1...tot un altre model comunicatiu, oi?

El tercer canal a Alemanya és tradicionalment l'autonòmic. El paper (el cultural, no l'esportiu de cagalàstics)de La2 o el canal33 a D el fan (o el feien?) 3SAT (que engloba tota l'Europa de llengua alemanya, principalment la RFA, Àustria i CH, però també, ves per on, el Tirol del Sud, encara que jurídicament formi part d'Itàlia...) i -ja a nivell trans-estatal i plurilingüístic- el franco-alemany ARTE.

Francesca ha dit...

Saps el que em fa pena? Que alguns somriuen com dient “coses de vell, que no està al dia del que són ara els mitjans de comunicació”... he vist poques cares serioses... però aquesta gent té els dies professionals comptats, no s’adonen que el que fan és pa per avui i gana per demà, els adolescents ja no miren la tele... i amb raó, mira, de que hi havia un home digne capaç de fer una cosa així en un entorn com el que ho ha fet, jo no m’hagués assabentat si no hagués entrat avui a aquest bloc... doncs això, s'equivoca qui pensi que la tele-escombreria la "compraran" les generacions futures!

enric ha dit...

Quins collons! Uns quants com aquest home a tot arreu i ens aniria millor.
M'agrada molt la cara d'alguns que se'n deuen donar per al·ludits.
Només que servis per fer reflexionar a alguns d'aquests que hi ha presents per deixar de fer tele-escombraria, ja estaria bé la gran lliçó donada per aquest home.

Assumpta ha dit...

Com m'agradaria que una cosa així passés per aquí!!!

M'encanta l'expressió de convenciment, de fermesa i d'integritat mentre va parlant!!

Xavi ha dit...

D'això se'n diuen principis.
El que em sobta de la TV pública espanyola és que, programar uns continguts de qualitat, al contribuent li sortiria més barat i possiblement no caldria publicitat !!! (m'imagino que d'aquest tema en sabràs més tú). Fan una programació de merda i a sobre és més cara... una incongruència com tates altres.

Ferran ha dit...

Sí, Albert, amb principis... i amb 88 anys. Com més gran es fa un (i no diguem ja als 88!), més de tornada està de tot plegat, i més tranquil·lament dóna la seva opinió. Un aplaudiment, sí, per Herr Reich.

David tu portes més temps que jo a Alemanya i has viscut per tant el procés de "berlusconització" -com li dius- de les públiques teutones. Jo he viscut el mateix procés, però de les espanyoles. No ho dubtis: al costat de La 1 i La 2, l'ARD i la ZDF són poesia pura.

Francesca les cares somrients em van fer pensar el mateix que dius tu: l'estupidesa de qui deu estar pensant "a aquest paio se li ha fos una bombeta; pobret". Reich té raó i la seva crítica no és en absolut aplicable al panorama televisiu alemany, sinó mundial.

Enric tan de bò hi hagués una reacció a aquestes paraules. Malauradament, tu, jo i tots sabem que no serà així.

Assumpta em sembla que a Catalunya (i a Espanya) això és impensable. A Alemanya encara hi ha qui té consciència de societat, de conjunt, de servei públic; a casa nostra, ho dubto.

Xavi del tema del finançament de la tv pública alemanya potser que en faci un post, un dia. És interessant com funciona a Alemanya, que és diferent que a Catalunya.

Jaume Puig ha dit...

Genial el senyor Marcel! Res a veure amb l'estirat Pivot. Tant de bó més gent aprofités el seu temps de directe per ser critic.

Gràcies Ferran per informar-nos d'aquest fet. El teu blog cada vegada més em suposa una finestra oberta a un altre lloc.

Josep Lluís ha dit...

És ben cert que quan un ve de tornada de tot , es pot permetre el luxe de dir allò que pensa, i els altres l’escolten amb respecte.

Ens manquen molts Marcel Reich-Ranicki, per aquestes contrades. Com a mínim, un per canal.

Tristancio ha dit...

Dicen que cada pueblo tiene el gobierno que se merece (quizás...). Si aplicamos esta máxima a la televisión, digo enfáticamente que no. Yo,como parte del "pueblo", siento que no me merezco tanta mierda.

¿Podrían prestarnos a este señor un ratito?

(El video no aparece :( ).

Abraçada.-

Rita ha dit...

Veig que ja ho dius tu en la resposta al primer comentari. El que he pensat de seguida és que quan més gran s'és més fàcil és posar-se "el mundo por montera" (ignoro si en català tenim similitud). Fer-se gran té aquests aventatges, dona seguretat i facilita dir el que se sent i es pensa, li pesi a qui li pesi. Un 10 per aquest senyor.
I de la Terribas i La nit al dia millor no parlar-ne, oi?

DooMMasteR ha dit...

Aquest home s'acaba de convertir en el meu idol. Ve aquí i fot la pota a l'escenari :P

Ferran ha dit...

Jaume A Catalunya, la crítica (i no diguem l'autocrítica!) aviat estaran regulades pel govern. Naturalment per prohibir-les, com si d'un vulgar 30KM/H es tractés.
Gràcies pel teu comentari.
PS: És casualitat que fa uns dies parlessis d'en Pivot, i ara aparegui a casa meva :-)

Ni més ni menys, Josep Lluís

Tristancio, es falso, esto del pueblo que tiene el gobierno (o la tv) que se merece. Falso! De entrada porque quien cuenta en las audiencias son las personas, no "los pueblos" :-)
El vídeo... ¿no lo puedes ver? Lo acabo de comprobar y a mí me sigue apareciendo. De todos modos, busca "Marcel Reich Fernsehpreis" en YouTube y aparecen un montón de gravaciones.

Rita "La Nit al Dia" estava molt bé... si no fos per la indecència de l'horari habitual d'emissió. L'equivalent alemany de TV3 (ARD) emet de dll a dg, cap a les 23h, un programa de 20 minuts d'anàlisi de l'actualitat del dia ("Tagesthemen"). Animo TV3 a copiar-lo sense vergonya, si volen augmentar els índex de qualitat.

DooM ... i en el meu :-)

Sara Maria ha dit...

Ets massa benevolent, 20 a l'espanyola i 2 a la catalana... Crec que puntues massa bé la catalana!

mpons ha dit...

Ei!, això és pura dinamita! Llàstima que l'impresentable presentador acudís tan aviat a escena i no el deixés acabar de parlar, a mi m'hagués fet vergonya interrompre el senyor Reich-Ranicki i sento vergonya aliena com un calçonassos com aquest és capaç de fer-ho, i m'encanta la cara de gel que posa Mr Kerner, tot un poema congelat. S'hi deu haver sentit al·ludit imagino, se'l veu transtornat... Però atesa l'absència de Mònica Terribas, que em queda algunes nits sinó el senyor Kerner i els seus convidats... Gràcies per la notícia! Miquel

Davide ha dit...

Comunque manca ancora una versione italiana, caro Ferran...per carità, non dimenticare tutte quelle povere vittime innocenti di Berlusconi TV, che ogni giorno ne soffrono le atroci conseguenze per i loro cervelli.

Rita ha dit...

Crec que m'he expressat fatal amb el tema de la Terribas... A mi La nit al dia m'encantava i la Terribas també. Tinc la teoria que si la van nomenar directora va ser única i exclusivament per minimitzar-la. Era la única manera de treure-la sense problemes. O sigui, allò que en diuen, "la patada cap a munt". Aquell programa molestava molt a massa gent.
Fixa't com no l'han reposat pas. Ni aquell ni res semblant.
Actualment a TV3 el que menys interessa és la qualitat em sembla. Hi ha dies que no s'aguanta per enlloc, francament.
La veritat és que tant TV3 com CatRàdio han perdut molt i sobretot en qualitat precisament.

zel ha dit...

Jo he pensat el mateix que alguns, que semblen prendre-se'l a broma, quan segur que les seves raons són prou pensades i des de la seva opinió i perspectiva, justes. Sempre tendim al menyspreu quan quelcom no surt com volíem o ens refreguen quelcom pels morros...
Calla, i el Savater, amb el Planeta? Jo li fotria un sabatot pel cap...

Ferran ha dit...

Sara Maria potser tinguis raó. De totes formes, jo encara hi veig força distància entre TVE1 i TV3. Però bé, no et discutiré que TV3 possiblement necessiti un rentat a fons.

Miquel qui és Mr. Kerner??

Davide Purtroppo, il mio italiano non è molto buono. Poi, avrei probleme per trovare il tempo per fare tutte le traduzione!

Rita tens raó que no han continuat La Nit al Dia, o un format similar, i no s'entén perquè. De tota manera, pensar que han posat la Terribas de cap per treure-la de pantalla... mmm, no sé...

Zel tu li fots un, jo li foto un altre i així ja té el parell. Ah!, i millor que siguin botes, i de tacos! :-)

Judith ha dit...

Manfred Kerner is a leading German tv host and -this writer fully agrees- Ms Monica Terribas definitely got kicked upstairs on orders from above. It was a pretty pathetic ploy just to get rid of 'la nit al dia', a newscast that was getting on the nerves of far too many high-ranking politicos, so-called decision makers and self-styled power brokers, both in Catalonia and in Spain proper, where independent news reporting is extremely thin on the ground, to say the least. I suppose the underlying idea is for Catalan viewers seeking in-depth & reliable information to press the usual buttons and turn to Spanish channels, especially as regards international news. So you see, now all we've got left on Catalan tv by way of hard-hitting news reporting is those two sad, robot-like parrots on the nine o'clock journal. Given the choice, I'd rather stick with their impersonators from Polonews.

Judith ha dit...

Oops, sorry, I was getting mixed up with another Manfred. The man in question's actual name is Johannes B. Kerner, talking mug par excellence on German tv:

http://jbk.zdf.de/ZDFde/inhalt/23/0,1872,2008567,00.html?dr=1

merike ha dit...

I don't know about German TV programs but if they are full of American crap serials then I am fully content with his decision. Fortunately we in Finland have got good TV channels of YLE and the films are not subtitled so that we learn even French pronunciation from them. It would be like Siberia to me if they changed. I remember learning English by recording my favourite TV shows on an oldfashioned (anys 60) tape recorder and listening to Roger Moore as the Saint when I went to bed... Always beside the point here but I am bowing my head to your yet another language. Merci!

Ferran ha dit...

Judith you sound as if you had first-hand information, wirh regards the disappearance of La nit...! I guess you're right, in the sense that Terriba's former programme was probably a pain in the *ss for quite a lot polititians. I'm not so sure about Mònica being pulled up just because of this but... who knows!

Merike not subtitling films and serials on Catalan tv is an "old issue", in the sense that such a mesure has been repeatedly requested from a large number of people. There's no way: so far, one can choose to watch a film in O.V. on some stations -not all-, but the first option all stations offer is the dubbed version.

David ha dit...

que aprofiti,

http://jungle-world.com/artikel/2008/42/26262.html

Musafir ha dit...

Tant de bo que hi hagués a casa nostra cap personatge paregut, que pogués "cantarle las cuarenta" a aquesta gent dels "ens" (o "entes" com es diu en castellà), de les TV ja siguen públiques o privades..

Per lo poc que conec les TV alemanyes, sembla que d'uns anys a esta banda també han anat perdent qualitat (si és que és pot dir així)
Sembla, doncs, pel que diuen alguns comentaris, com els de David, que sembla conéixer més el panorama, les TV alemanyes tampoc són eixe espai de culturalitat i qualitat que al nostre país ens pensavem.
Serà veritat al cap i al fi, que només se salven els documentals, de la2, a Espanya, o els de Punt2 al País Valencià... així com els de ARTE que puc vore en francès o alemany, i els poquets de natura i societat de la ZDF o la ORF que ens posen en versió doblada al castellà pels canals de cable, i que crec que són en general molt bons.
Perque la resta, ací a Espanya, són una constel·lació de cadenes autonòmiques públiques, i estatals (públiques o privades) que fan bona la dita de "Tele-escombraria" o "Tele-fem".

I no sé, Ferran, on posaria jo la TVE o la TV3 en una escala de 1 a 10, però crec que la pròpia TV3, (que haig hagut l'oportunitat de seguir-la tant a Catalunya des dels seus inicis, fins ara, que encara se sintonitza per cable al País Valencià, si Francisco Camps, no utilitza la seva censura de nou), ha perdut prou de qualitat en tot: des dels informatius als programes en general.

Si "servicio público" com diuen les cunyes publicitàries de la TVE són fer programes infumables com el "Mira Quién Baila", on es dóna un premi de 12000 Euros per una associació amb fins socials, i no ens diuen, però, que pagar-li l'aprenentatge de Tangos, Bachatas, i Salsas a l'Ana Obregón ens costa vora 40000 "eurazos" per setmana, és atemptar contra el sentit comú dels espectadors...
Que privatitzen TVE o RTVValenciana, que segons el PPCV, aquest any, com que n'hi ha de crisi, només tindrà una assignació de 250 milions d'euros, en comptes dels 330 de darrers anys!!
Si no arribem els valencians "al lado oscuro de la Fuerza" amb l'endeutament que ja te, poquet ens quedarà...

Com diu al vídeo Marcel Reich-Ranicki,"ich nehme das nicht!" que per lo que he pogut entendre del vídeo, està ben claret: a fotre el premi, d'una graella televisiva realment fastigossa. Queda invitat a vindre al nostre país!

Saludets,

Sylvie ha dit...

A vore... no em vull repetir... i certament el que ha fet aquest senyor és digne. Independentment dle motiu, rebutjar un premi en el que no creus és ser coherent amb els teus principis.
Que la tv és de poca qualitat ja ho hem discutit en altres ocasions... si és així és per què la majoria la mirem.. i dic mirem i no miren eh
I... vols dir que quan compares España o Catalunya amb Alemania ja saps a favor de qui parlaras inclus sense saber el tema? I ojo que no ho critico eh...
Au... petonets!! a tots!

Trina Milan ha dit...

Ferran,
des de Sevilla, dir-te que va ser un plaer fer el café amb tu, i que és molt interessant que en el teu post hi hagi comments en moltes llengües, ratifica el que dèiem l'altre dia, la xarxa obre el món...
una abraçada i bon viatge de retorn

Estela ha dit...

la tele al nostre pais es una pura vengonya, els programas del cor rosa i d´explicacions de la vida privada etcetc son realment una vergonya d´incultura, no suporto especialment tele 5 però en general totes son així, però el pitjor és que tenen audiencia i això demostra la cultura del pais. El video encara que no entenc res crec que no necessita paraules, ben fet!

Deric ha dit...

m'encantaria veure aquest senyor en una tele d'aquí fotent plantofades com aquella!
des d'aquí l'aplaudeixo ben fort

defak ha dit...

Només afegir a tots els interessants comentaris que el fet que molts en hàgim assabentat d'aquest gest a través d'un blog i que hàgim pogut veure les imatges pel youtube diu també moltes moltes coses...

PS. Club de fans del Sr. Reich-Ranicki ja!

Ferran ha dit...

David m'agradaria saber què coneix de la realitat illenca -i catalana, per extensió- l'autor de l'article, el tal Ivo Bozic.

Musafir jo només sé que la tv pública alemanya ofereix infinitat de possibilitats per qui vulgui escoltar opinions, cosa que no passa a les públiques ni catalana ni espanyola. Això deixant de banda el concepte "escoltar-se", que a Alemanya vol dir el que tots entenem amb aquest verb; a l'estat, "escoltar-se" vol dir trepitjar-se amb paraules, fent difícil la comprensió del que cada interlocutor està dient.
Sobre el tema "servei públic", efectivament, hi hauria molt a dir.

Syl ho sento, no entenc la teva pregunta...!

Trina una altra blocàire "desvirtualitzada", i jo també vaig estar encantat :-)
Qui n entengui que Europa és, justament, això -pluralitat de llengües, de creences, de cultures, de punts de vista...- té un problema.
Bon viatge de retorn... des de Sevilla!

Estela no afegiria res al teu comentari, el subscric de dalt a baix.

Deric jo també l'aplaudeixo!

Defak el teu comentari em fa pensar que la "plantofada catòdica" arriba també, de fet, des de la blocosfera. Que ens ho diguin als qui hem canviat, en gran mesura, el comandament a distància pel teclat del portàtil!

Cristina ha dit...

Jo crec que és això dius. Quan un té una certa edat i sap que no té tota una vida per davant, sino més aviat al darrera comença a perdre la vergonya i a dir les coses com les pensa, sense embuts. Jo ho sé perquè a mi amb 37 anys em comença a passar això. O parlo o revento.
Feliç diumenge!

Sylvie ha dit...

En serio no se m'ha entes?