70*19

70 - El 9 de novembre de 1938 tenia lloc la "nit dels vidres trencats". Els nazis cremaven sinagogues, empresonaven i assassinaven jueus. Després de 5 anys d'assetjament, que havien començat amb la pujada al poder de Hitler el gener de 1933, els fets de novembre del 38 serien un punt d'inflexió. A partir d'aquest moment la maquinària nazi es va posar en marxa per, primer, detenir i expulsar i, a partir del gener de 1941, impulsar la "solució final", l'extermini dels 11 milions de jueus que aleshores vivien a Europa.
19 - El 9 de novembre de 1989, un membre del Politburó germano-oriental informava en directe que, "des d'ara mateix" els ciutadans de l'Alemanya Oriental podien demanar visats de sortida del país. Va ser un pas en fals -teòricament- però aquestes paraules van provocar que riuades de berlinesos de l'est es dirigissin als punts fronteres del mur. La policia, impotent davant l'allau, va acabar permeten el pas a uns quants. La televisió de la república federal va emetre aquest moment, que va ser vist en directe per altres ciutadans de l'est que eren a casa. L'efecte boomerang va ser imparable. El mur va caure.
.
.
.
70*19
Exactly 70 years ago, the "Night of broken glass" took place in Nazi Germany. Hundreds of synanogues were burnt, hundreds of Jews imprisoned and deported to concentration camps. Right after Hitler had taken power in January 1933, laws were passed that restricted the rights of the Jews citizens who lived in Germany. After the events of November 1938, the machinery of the Nazis dedicated most of its strength to persecute, imprison and exterminate the 11 million Jews who lived in Europe in those days.
Exactly 19 years ago, a member of the East German politburo declared on television that the citizens of the GDR could, "from that very moment", request a visa to leave the country. Hundreds of East-Berlin citizens gathered at some accesses along the Berlin wall, trying to go to the western part of the city. They finally managed; the wall fell.
.
70*19
Genau vor 70 Jahren hat die Reichskristallnacht stattgefunden. Damit haben die Nazis ihre Maschinerie gestartet, um die Juden aus ganz Europa in Konzentrationslagern zu inhaftieren, und danach ihnen zu vernichten. Nach der Machtergreifung Hitlers 1933, wurde das Leben der in Deutschland lebenden Juden einen schreklichen Alptraum werden.
Genau vor 19 Jahren ist die Berliner Mauer endlich "gefallen".
.

15 comentaris:

Edurne ha dit...

Efemérides con distinto efecto. Noviembre, vaya mes, no?
Nos quedamos con el de hace 19 años, y con ese efecto boomerang, con lo imparable, y con el pasmo, la sorpresa y la alegría...
Bona nit!

kweilan ha dit...

Aquella nit de novembre del 89 va ser molt emocionant i quan vaig veure-ho als noticiaris no m'ho podia creure. El video dels alemanys de l'est forçant l'obertura del checkpoint l'he trobat superinteressant i crec que la cara del policia enfocat per la càmera ho diu tot: incredulitat, impotència, un món que s'acaba...He anat a Berlín en diferents ocasions i és una ciutat que té molt present la seua història, el seu passat...Gràcies pels videos!

zel ha dit...

Haurien de caure tots els murs, estimat Ferran, tots...

Albert ha dit...

Ferran, com diu edurne, efemerides totalment radicals.
Però volia remarcar l'infast i apocaliptic, injust, inhumà, holocaust que va parit el poble jueu, malgrat això sembla que sigui un poble que no ha sapigut aplicar allò de no vulguis per als altres allò que tu ja vas partir, em vull referir amb l'aniquil-lació sismemàtica que fa el poble israelià vers la població palestina.
Encara que potser no es poden comparar, el poble palestí té i necessita viure de la seva terra i no perdre la seva identitat, i el poble jueu, fa tot el possible per eliminar al poble palestí.
Està bé recordar efemèrides catàstrofiques (els catalans amb això som uns especialistes), però també has mirar com actúes com a poble per jutjar als demes, el poble jueu també té les mans tacades de sang.

Asimetrich ha dit...

Impressionants els vídeos, uns documents fantàstics plens d'història. Espero que puguem continuar veient documents com aquests al llarg de la nostra vida a altres llocs i amb altres murs arreu del món. Un post genial, de gallina de piel.

Assumpta ha dit...

Mare meva!! Dinou anys!!... Com pot ser que el temps passi tan depressa?

Recordo que en aquell moment vaig ser plenament conscient de que estava vivint una data importantíssima a la Història...

quim ha dit...

Ja sabia jo que faries un post com aquest avui, que es cel·lebra els 70 anys de la nit dels vidres trencats. Però m'ha impressionat la relació amb la nit del 9 de novembre de 1989. Gràcies per permetre'ns veure aquest testimoni d'un fet històric tan important. I sí, la imatge del policia amb les notes del Parsifal de fons, és la imatge de com pot ser d'absurda una situació tan acceptada però tan feble quan una voluntat col·lectiva s'hi oposa.

Boníssim post, Ferran.

sergi m. ha dit...

Va ser veritablement un moment molt important en la història del continent i estic d'acord amb la Zel, hi ha murs que, tot i que no es veuen, hi son encara.

òscar ha dit...

dia històric. pèls de punta.
no sé si el "després" ha estat tal com s'esperava però, enganxats a la tele, teniem la impressió que, contràriament al que creiem, algunes coses SI que podien ser diferents a com les haviem conegut.

Tristancio ha dit...

Guarda la Historia, noches de horror que no debemos olvidar: cristales rotos, cuchillos largos, de los lápices... Sin embargo, qué poco se habla de ello en las clases de Historia en los colegios, que es donde debemos aprender de los errores para ser mejores seres humanos.

Pero así como hay "noches", también guardan las crónicas primaveras, octubres, abriles (con claveles) y noviembres que nos cuentan de la dignidad y el coraje, que nos hacen recuperar la fe en que la historia se puede reescribir.

Una abraçada.-

Deric ha dit...

Jo recordo que la caiguda del mur semblava tan impossible i que mai ho veuríem com que als USA hi hagués un president negre...

reflexions en català ha dit...

Me'n recordo perfectament, del 9 de novembre del 89. El meu profe d'història, comunista ell, estava ben fotut, pàl·lid, després de passar-se els primers mesos de curs cantant les excel·lències del comunisme.

Ah! Vejam quan a Espanya es recorda i es commemora el feixisme com es fa a Alemanya.

Per cert, Ferran, t'han contestat els del Comú de Sant Julià de Lòria?

Ferran ha dit...

19 anys ja (sí, com passa el temps!). El mur, que semblava que sempre més hi seria, va caure com si d'un castell de cartes es tractés. Altres murs aniran caient, sense dubte.

Marc, si t'he de ser franc ja ni me'n recordava. No, no han respirat; quina barra!

Gràcies a tots!

merike ha dit...

Think of all the killings and all the suicides also when the wall was erected, all the suffering. People were able to see from the buildings across to the other side and not get to their family members who lived in the West. Someone was visiting friends in another part of the city and could not get back home? I remember 1989, my friends were visiting Berlin when the wall came down and they brought pieces of it home.. No more walls!

Lucila ha dit...

Quin vídeo més xul·lo!! No sabia que hagués passat aìxò abans que el mur desaparegués físicament. És emocionant saber que els guardes van decidir pel seu compte obrir les portes. Obre una escletxa d'esperança per a la humanitat, que aquells que han estat ensenyats per rebre ordres, decideixin per la seva pròpia consciència no seguir-les. Si hagués passat el mateix 44 anys abans, s'hagués estalviat el patiment de milers de persones...