De verbs...

Un cop ja vaig comentar una curiositat de l'alemany. Seguint en aquella línia, us explico avui una altra característica que converteix la llengua de Goethe en tot un repte per als qui, no sent fills de terres germàniques, ens proposem aprendre-la bé (o el millor possible, com a mínim).
En alemany, els verbs es posen al final de la frase. No sempre, no en frases simples, però sí quan hi ha un verb auxiliar. I això passa sovint, perquè un altre costum que tenen els teutons és utilitzar la passiva que es construeix, justament, amb auxiliars.
La manera més fàcil d'entendre tot plegat és veient un exemple. Copio aquí sota una frase extreta d'un diari; fa referència a l'aeroport BBI, actualment en construcció a Schönefeld, als afores de Berlin. Més avall hi trobareu la traducció al català i, encara més a sota, la traducció literal:

La frase en alemany: "..., weil andernfalls die Genehmigung für den Flufhafen Berlin Brandenburg International in Schönefeld angefochten werden könnte"

Ara, la traducció al català, en format "normal": "..., perquè sinó es podria revocar la llicència per a l'aeroport Berlin Brandenburg Internacional de Schönefeld"

I aquesta és la traducció literal: "..., perquè sinó la llicència per a l'aeroport Berlin Brandenburg Internacional de Schönefeld revocada ser podria"

Deu n'hi do, oi? Val a dir que, a més de tenir en compte com posar els verbs al final de la frase, en alemany hi ha declinacions. En aquest cas, "die Genehmigung" (la llicència) i "für den Flughafen" (per a l'aeroport) són acusatius, però sovint s'hi barregen acusatius, datius, genitius... en una mateixa frase.
Per avui ja prou, que sinó igual us desanimo i ni us plantegeu estudiar-lo! ;-)

About verbs
A few months ago I explained a curiosity related to the German language. Now I would like to continue with some more grammar; if you're a bit interested in languages, this will be fun...
Verbs are usually put together at the end of a sentence, except in simple ones. Considering that the passive voice is often used in German, many sentences are all but simple! Needless to say, they are arranged in quite a complicated way.
What follows is part of a longer sentence, that I copy from a newspaper article. Below, the "normal" translation into English and yet the "literal" translation:

"..., weil andernfalls die Genehmigung für den Flughafen Berlin Brandenburg International in Schönefeld angefochten werden könnte"

That's, in English: "..., because otherwise the licence for the Berlin Brandenburg International Airport in Schönefeld could be revoked"

Not so different, actually, from the German version. But wait and see how the verbs are arranged in German (literal translation): "..., ... for the Berlin Brandenburg International Airport in Schönefeld revoked be could"

Isn't that pretty different? And yet, declencions are to be considered!; but that is quite another story.

Über Verben
In diesem Post habe ich erzählt, wie und wo man die Verben in deutsche Sätze stellen muss. Auf katalanisch ist die Position der Verben ganz anders, im Vergleich mit deutsch. Deshalb ist es für uns sehr schwer, richtig deutsch sprechen und schreiben zu können. Nie sollen auf katalanisch die Verben am Ende des Satzes geschrieben werden. Das war für mich, als ich erst mit deutschkursen angefangen war, richtig schwer zu lernen. Jetzt verstehe ich ein bisschen besser, wie ich Sätze auf deutsch bauen soll; trotzdem mache ich immer noch zu viele Fehler... Ausserdem gibt es natürlich die Deklinationen, die alles sogar komplizierter machen.
Ich verstehe es kaum, wieso finde ich die deutsche Sprache so schön. Seltsam, oder ?
.

25 comentaris:

Nacho Hevia ha dit...

ayyy...encara no m'atreveixo amb l'alemany...ufff...

petons!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Matty ha dit...

molt bo el darrer post, com tots els teus d'altra banda, sens dubte és!

Asimetrich ha dit...

Osti ara ho entenc! El mestre Ioda era Alemany. "El camino de la fuerza seguir debes".

Mireia ha dit...

Si asimetrich, això anava a dir hehe. L'holandés és igual en aquest sentit, i sempre els hi dic el mateix: sou de la guerra de les galàxies!..però ells em contesten que nosaltres som els que parlem al revés, és clar...

òscar ha dit...

des del llatí de l'escola, qualsevol idioma amb declinacions em fa entrar tremolors.
estan a alemanya m'he defensat amb l'anglès i intentat esbrinar els criptogràfics plats dels restaurants a còpia d'assenyalar al bulto la carta. he acabat menjant fetge!

Jaume Puig ha dit...

Et felicito pel teu talent amb l'alemany. A mi em sembla una quimera.

Tristancio ha dit...

Cada idioma tiene lo suyo, y es eso lo que hace que sea entretenido y un desafío aprenderlos.
El catalán, por ej., y los verbos en pasado. No es lo mismo si hiciste algo ayer o si lo hiciste hoy por la mañana... ¿Quién dijo que el catalán era fácil? Y una mierd... jajajá.

Una abraçada.-

Tristancio ha dit...

Había escrito un comentario, pero no se guardó. Y me da pereza (flojera decimos acá) reescribirlo, y vaya sí decía cosas interesantes sobre el tema, jajá.

Una abraçada.-

Montse ha dit...

Hola! Sóc una fidel seguidora dels teus posts que sempre m´agraden molt. I saps què? Jo estic estudiant 2n d´alemany a l´Escola Oficial d´idiomes i de vegades penso: A mi qui m´ha embolicat a aprendre aquesta llengua tan complicada???
D´altra banda i , quan em surt mitjanament bé, m´encanta!!!

GukGeuk ha dit...

Bé hehe a mi em sembla estrany el català, amb aquesta mania de posar els verbs al començament, no posar un auxiliar, no declinar!!

T'explico, en basc els verbs van al final, amb auxiliars:

"Ni afaltzera joan nintzen" (jo vaig anar a sopar)

Que literalment al català seria:

"Jo sopar a anar vaig"

Si hem de dir, "el gos de casa" direm "etxeko txakurra"

txakurra=gos

etxe=casa

-ko=de

Però si és "al costat de la casa", direm "etxearen ondoan"

etxe=casa

etxea=la casa

etxearen = de la casa

ondoan = a la vora

Però per dir "a prop de casa" hem de dir "etxetik gertu"

etxe=casa

tik = de

gertu = a prop

Els catalans sou uns complicats xD

Ja que saps alemany, podries animar-te amb l'euskera oi? que diem les coses de manera semblant. Salut

Sylvie ha dit...

Home desanimar-me no.. això que comentes ja m'ho havien explicat.... però no sé.. hi ha algo que no m'atreu a mi de l'alemany...
Petonetss

David ha dit...

Segurament hi ha molta gent que de l'alemany no li atrau gaire el fet que encara no fa gaire temps els crims més esgarrifosos de tota la història de la humanitat els van cometre monstres amb aspecte exterior humà que bramaven ordres i cometien carnatges en aquesta pobra llengua alemanya, que ja prou bé que sabem que ella no tenia la culpa de res.
Tot plegat és ben trist, segles de prestigi cultural, obres filosòfiques i literàries d'altíssima qualitat que en català ni ens les podem somiar, malauradament, tot això se'n va anar per sempre en orris en 12 anyets de bogeria col.lectiva, del 1933 al 1945. La brillant història cultural anterior a la follia nazi justament o injusta -pageun justos per pecadors- no ha pogut aturar la davallada de l'alemany com a gran llengua europea de comunicació, davant la immensitat dels crims comesos en el seu nom.
Durant moltes generacions futures no seran pas ni Goethe, ni Kant, ni Kafka el primer que vingui a l'esprit en sentir mots parlats en aquesta llengua, sinò el bram esborronador de Goebbels adreçant-se a la massa enfollida del Sportpalast després de la batalla de Stalingrad o els deliris de les masses enfervorides davant aquell pintor fracassat i paranoic greu que es feia dir el "Führer".

Assumpta ha dit...

Doncs fàcil no és que sigui, eh? :-)))

Fa temps vaig conèixer un matrimoni que ell era anglès i ella alemanya i ell deia que els alemanys eren molt intel·ligents per haver inventat una llengua que només poden entendre i parlar bé ells mateixos i així tenen més fàcil trobar feina com a professors d'idiomes :-))

(Els dos eren professors d'idiomes, per cert jeje)

I ma mare explica que un germà seu, que va començar a estudiar alemany fa molts, mooooolts anys per qüestions de feina,... va inventar una cançoneta en la que, fent "guasa" amb la música del cara al sol que els hi feien cantar, allí on la cançó falangista diu "Impasible el ademán", el meu tiet deia "Imposible el alemán" y es quedava tan ample...

El meu marit el va estudiar tres cursos i ho va deixar jejeje... es va passar al francès que als catalans no ens costa massa :-))

Francesca ha dit...

La meva esperada beca donada ha estat!... què?... a que mola?... :D... ja sé que no té res a veure amb el post d'avui, però tenia ganes de dir-ho!!!!

kweilan ha dit...

El llatí sempre ha tingut molt mala premsa però unes petites nocions d'aquesta llengua ajuda a aprendre'n altres que també es construeixen amb casos i declinacions, com l'alemany.
Amb aquesta llengua, s'han escrit obres com La muntanya màgica que és una de les meues preferides. No s'ha de culpabilitzar una llengua per la història dels pobles que la parlen ¿no?

David ha dit...

Justament aquest cap de setmana han vingut uns amics belgues de la família i parlaven entre ells en alemany. Sincerament...és un idioma que em dona la sensació de no poder-lo entrendre mai de la vida. En fi, suposo que, com tot, és posar-s'hi!!!

Núria ha dit...

El llatí també tenia declinacions, tot és qüestió de pràctica i do de llengua. És una llengua que m'hauria agradat aprendre, però diuen que a partir dels 20 anys és fa molt més difícil. M'han agradat molt aquestes explicacions.

zel ha dit...

Ui nen, ja fa temps que vaig oblidar el llatí, em confesso amant de les llengües, però tinc tan interioritzada l'estructura catalana que ho catalanejo tot! I amb gust, eh?

Petons, maco!

Tondo Rotondo ha dit...

Tens un blog molt currat... no el coneixia i mai és tard per dir-ho!

Salut i concòrdia

Ferran ha dit...

Com sempre, moltes gràcies a tots per deixar les vostres opinions!

gukgeuk com el meu amic Oscar de Bilbo sap molt bé, l'euskera és a la meva llista de pendents des de fa anys ! Un dia m'hi acabaré posant, ho sé.

David el que comentes em sembla molt interessant, perquè també ho lligo, justament ara que en parlava, amb l'euskera. Totes dues llengües tenen o han tingut uns terribles ambaixadors. Crec que a molta gent no els agraden aquestes llengües ( i segurament d'altres ) per motius polítics, que no tenen res a veure amb la lingüística, la fonètica, la gramàtica...

Francesca l'enhorabona donada t'és ! :-)

kweilan ni més ni menys; el que deia fa uns moments.
Per cert, parles del llatí... jo era dels freaks que disfrutava com un camell, amb el llatí ! Sí, suposo que ja apuntava maneres ( lingüístiques :-)

I, a tots..., dir-vos que sí, que l'alemany és difícil, tot un repte ! Però... ¿ què deuen ser llavors el xinès o l'àrab ?

Salut a tots !

david ha dit...

'Imposible el alemán' ho cantava també el meu pare a la postguerra inacabable de Barcelona. A l'escola els infants els obligaven a cantar el caralsol. Aleshores ningú no sabia què carai volia dir la paraula 'ademán' i deien, doncs, 'alemán', ja que això era el que realment havien entès. Es tractava encara de nens monolingües catalans a tots els efectes; fins i tot a BCN encara als anys 40 el català era pràcticament l'única llengua del carrer, la que tothom feia anar pels afers de la vida quotidiana.

El contrast amb la situació actual és prou interessant, ja que ara la llengua realment interioritzada per la major part dels catalans és l'espanyol. El català que es parla i s'escriu cada cop més és una traducció literal del castellà omnipresent i dominant. No costa gaire de fer-ne la prova per a comprovar-ho.

David ha dit...

Un bon exemple del que comentàvem més amunt sobre la complexa relació entre una llengua i la història de les comunitats que la tenen com a pròpia el podem trobar a Israel. Allà hi ha força casos de gent que pateix atacs de pànic quan senten parlar alemany. Es tracta de supervivents de l'holocaust el subconscient dels quals associa els sons d'aquesta llengua amb traumes greus viscuts durant la infància. És una síndrome força resistent a la teràpia.

Charlie Hi-Hat ha dit...

M'animes a seguir sense plantejar-m'ho! Gràcies! :P

elisabet ha dit...

Ferran, tens tota la raó amb això de com complicat resulta per nosaltres que estem acostumats a construir frases començant pel verb. Recordo que al principi d'estudiar alemany no podia resistir-me a la tentació de deixar anar el verb de seguida, després vaig evolucionar dient-lo al principi i al final i ara (el procés va durar temps) ja parlo començant pels detalls i anant a allò concret. el verb al final de la frase, i això de deixar frases inacabades com fem en català ni parlar-ne, perque si no hi ha verb no hi ha frase! no vull ni pensar en la feinada que això suposo de memòria per les traduccions simultànies que han de sentir tota la frase primer i després traduir-la al català començant pel final!
salutacions a tots.

merike ha dit...

Vielleicht könnte ich dich interessieren über die Finnische Sprache?
Ehkä voisin saada sinut kiinnostuneeksi suomen kielestä?