Els límits de la llibertat

Segurament tots coneixeu, amb més o menys detall, el merder que hi ha hagut recentment amb l'ERO de Nissan. Més de mil treballadors al carrer, que vol dir més de 1.000 famílies amb, com a mínim, un dels membres a l'atur. Dic "com a mínim" perquè, en empreses gegantines com aquesta, en ocasions s'acaben formant parelles sentimentals; per això s'ha donat algún cas, també en aquesta ocasió, en què tots dos membres d'una parella s'han quedat sense feina.
La manera de fer públic el rebuig a una situació laboral complexa com la de Nissan porta sovint al nostre país a una mesura prou coneguda: tallar carreteres, rondes o autopistes. Ha passat així, recentment, amb els fets a Nissan, però en el nostre país hi ha hagut casos com aquest en el marc de tot tipus de conflictes laborals.
De sempre m'ha semblat una forma de protesta rebutjable, suposo que perquè em sembla obvi que la llibertat de cadascú té un límit, que és la llibertat dels altres. Si tallo una carretera en nom de la meva llibertat, estic trepitjant el drets dels altres de circular-hi. Davant aquesta col·lisió d'interessos, la meva acció no és justificable. Naturalment dono suport a les mesures de pressió davant l'administració o la direcció d'empresa quan una situació laboral determinada és injusta. Però no podem, en nom de la nostra llibertat, trepitjar els drets dels altres. Això no.
.
Per dir tot això, de manera resumida, en el post que va escriure un company blocàire dies enrere, em va caure una pluja d'acusacions per part d'un altre comentarista : insolidari, egoïsta, incapaç d'empatitzar... Em pregunto si vosaltres enteneu aquests talls de carreteres, si considereu que estar-hi en contra és una mostra d'insolidaritat, si fins i tot, potser, algun cop heu estat vosaltres mateixos qui heu tallat una via de comunicació per denunciar una decisió laboral injusta o si heu estat afectats per una acció d'aquest tipus.
.
Valgui com a apunt la informació que a Alemanya, l'única que té dret a bloquejar carreteres sense que aquesta acció pugui ser perseguida judicialment, és la neu.

Where are the limits of our freedom ?
This is a post about a quite disgusting habit in Catalonia (and all of Spain, actually) : the blockade of roads and highways to protest against insecure work situations. Such actions are naturally not carried out by workers of stores or small firms, but from those of huge companies whose rights are at stake.
Needless to say, I am absolutely for pressuring employers and public administrations when it is necessary. But in my opinion, such measures can never be done by going beyond the limits of our freedom. As long as our actions do not affect the others, they can be legitimate; but as soon as they affect directly other people's freedom ( for example, by not allowing thousands of drivers to reach their destiny ), then, no way, that is definitely not a legitimate action.

Because I gave this opinion in another blog, not long ago, another commentator branded me a selfish, uncapable of understanding other people's problems. Of course, the concept "freedom" includes freedom of speech !
.

21 comentaris:

òscar ha dit...

desconec el context dels comentaris en el que el company bloguero et va acussar de insolidari i egoista. se'm fa extrany perquè, pel que t'he anat llegint aquest darrer mes i pico, sembles estar tot just al pol oposat d'aquesta mena d'actituds.

potser jo també les atesoro ja que, en la majoria d'afers d'aquest tipus, mai no he entés que la manera de cridar l'atenció dels mitjans o de la població passi per boicotejar la comunicació amb els llocs de treball de gent que no en té res a veure.

segurament hi ha coses que se m'escapen. accepto, fins i tot, que involucrat en un cas com aquests pugués veure-ho d'altra manera menys taxativa però ... jo tallaria una autopista per un afer així viscut com afectat? estic (gairebé) segur que no.

Trina Milan ha dit...

Ferran,
estic totalment d'acord amb tú...és més, crec que són absolutament antidemocràtiques algunes accions que sota el vel del dret a vaga, fereixen els drets del ciutadà i no aconsegueixen res dels responsables administratius...una abraçada

núria ha dit...

Jo penso com tu. No estic gens d'acord amb tallar carreteres per protestar. De fet em costa estar d'acord amb les manifestacions o amb les vagues que perjudiquen a tercers. Quan es van inventar les vagues s'anava contra el patró, contra la produccio... tenia un sentit. Ara, ja m'he perdut. He arribat a questionar-me fins i tot el dret de vaga... No ho veig clar. Hi ha d'haver una altra manera de fer-se escoltar per l'administració.

Sylvie ha dit...

És complicat això.... jo diria que penso com tu... però com presiones sense fer algo que realment afecti i molesti lo suficient com per a que te sentin sense afectar a tercers?
La teva reflexio al post és la mateixa que molts ens vam fer quan va haver-hi la vaga de transportistes..

kweilan ha dit...

És difícl posar el límit perquè quan fan vaga els mestres, posem per cas, també perjudiquen als pares amb nens petits i és un enrenou...Però crec que és el seu dret, també quan als aeroports, precisament quan me'n vaig de vacances, sempre agafo una vaga o un altra...també penso que és el seu dret perquè volen pressionar i agafen les dates que a la patronal més ràbia li fa...Però un altra cosa és, i aquí coincideixo amb tu, que, per exemple, els mestres, a més de no anar a classe, tallin la carretera per on vaig a buscar els meus fills que no han pogut anar al cole i em facin arribar dos hores més tard de lo habitual a casa.

Assumpta ha dit...

Doncs, una vegada més, estic d'acord amb tu.
Les mesures de pressió (les que calgui, que aquest cas és molt greu) han d'anar contra qui et perjudica, no contra qui no et fa res.

Aqui (Reus) fa temps, els productors d'avellanes tallaven les carreteres cada dos per tres per protestar per l'importació d'avellanes d'altres llocs... mai, mai ho vaig entendre.

Sara Maria ha dit...

Sé del cas d'una companya de feina, fa uns anys, que duia el fill d'urgències a l'Hospital (va resultar que tenia meningitis) i no la volien deixar passar en nom del dret de vaga... Va tenir sort que va arribar una tanqueta, aleshores de Policia Nacional, que li va obrir pas tot enfrontant-se als manifestants. Crec que hi ha una manca de responsabilitat i un egocentrisme massa acusat, la gent per el sentit de tot, és individualista al màxim i s'oblida que viu en societat.

Ferran ha dit...

Al meu entendre, el problema es troba en l'afectació que té tallar una via de comunicació. Naturalment, si fan vaga conductors d'autobús, taxistes, mestres... els afectats són els qui necessitin aquests serveis; però "només" ells. És una forma de pressionar que té gran impacte, però directament sobre aquells als qui es vol fer saber que hi ha un "problema laboral".

Quan es talla una carretera, en canvi, s'està impedint la lliure circulació en tots els casos, sense excepcions. En aquell tap s'hi trobaran ambulàncies, bombers, policies... qualsevol servei d'emergència; s'hi trobaran altres treballadors que tindran problemes per fer tard a la feina, gent que té una reunió important, qui ha d'agafar un avió i el perdrà... Això, per mi, no és justificable de cap manera.

Ferran (bis) ha dit...

Sara Maria hem publicat el comentari al mateix temps :-)
L'exemple que poses és justament el que estava comentant...

Matty ha dit...

Estic absolutament d'acord amb el que dieu. No es poden trepitjar els drets dels altres i només de pensar en lo de l'amiga de la Sara Maria, com a mare que sóc, se'm posen els pels de punta.
D'altra banda sempre he pensat que aquestes accions també són un greuge comparatiu amb altres treballadors de petites empreses. Si protesten els treballadors d'una multinacional, poden fer soroll i fer-se veure. Si treballes en una botiga o en un taller o ets l'últim mono d'una empresa petita, què fas? Us poseu dos o tres amb una cassola al mig de l'autopista? No vull ni pensar-ho.

Charlie Hi-Hat ha dit...

Doncs jo hi estic d'acord.

Rita ha dit...

Com diu la Sylvie, és molt complicat. D'entrada, estic d'acord amb tu. En patim les conseqüències els que no hi tenim res a veure, ni possibilitat de solucionar-ho. Però si no fan això què poden fer?

Jo treballo a la Pl. Sant Jaume i et pots imaginar darrerament com està la cosa. Cada dia hi ha com a mínim una manifestació: NISSAN, bombers de Barcelona, vídues demanant una pensió justa, SIMON,... T'asseguro que mentre dura no es pot treballar, però també m'esgarrifa pensar si em passés a mi.

Estic escribint això i ja n'està arriban una... Avui toca Bombers de Barcelona...

Asimetrich ha dit...

Jo també hi estic d'acord amb el que dius. Però puc entendre la naturalesa d'aquestes protestes. Quantes vegades ens hem anat a queixar a l'administració sense que ens facin el més mínim cas? Realment, en un cas desesperat com el de Nissan, és possible demanar a tota aquesta gent que veu trontollar tot el seu projecte de vida que s'ajustin als requeriments de la burocràcia i els tràmits que haurien de fer per demanar ajuda? Jo crec que no els podem demanar que per cridar l'atenció de l'administració es dediquin a omplir papers i més papers esperant una resposta. De fer-ho, potser la tindrien la resposta, però arribaria tard, molt tard, quan ja no hi hagués res a fer.

És una mesura de pressió en un moment desesperat. Ho puc acceptar en certes situacions, com a últim recurs, però si es comença a posar de moda acabarem tallant les carreteres per protestar contra els talls de carreteres (??).

Ferran ha dit...

Matty el que comentes és interessant; un determinat problema laboral afecta igual un treballador d'una gran empresa que un empleat d'un comerç de barri. Quedar-se sense feina, o tenir un mal contracte, o un sou injust, és igual de perjudicial per un que per l'altre. ¿ Perquè doncs els uns decidiran tallar carreteres mentre que l'altre haurà de trobar alguna solució per una altra via ?

Charlie guay, però molaria que expliquessis una mica el teu punt de vista !

D'acord Rita però no sé si estem parlant ben bé del mateix. Jo plantejo la qüestió de tallar vies de comunicació, que són imprescindibles i que no ofereixen alternatives. I encara més, que atrapen milers de persones sense opció a triar una altra via...

No ho sé, Asimetrich el que sí sé és que milers de milers de treballadors d'altres empreses defensen els seus interessos sense trepitjar els de milers de milers d'altres treballadors.

Efrem ha dit...

Sí noi, aquestes són les maneres que hi ha en aquest país. A mi tampoc m'agraden, crec que no haurien de trepitjar els drets dels altres, a més no asseguren absolutament cap mena, ni tan sols intentent, de solució. Amb la vaga d'estudiants i piquets a les portes passa igual. Que hi estic d'acord eh, perquè la finalitat és molt bona; però el mètode és totalment nefast. Però esclar, d'alguna manera s'han de buscar solucions, no? I el tema està molt difícil. Jo aposto per la via dialèctica. Si dialècticament no s'hi troba solució aposto per l'acció directa contra els polítics responsables, això implica molt de temps planificant i pensant, i risc. Però un bon atemptat faria que els polítics tinguéssin en compte els problemes i es poséssin a trobar solucions, que per això hi són, collons!

Natxo Rovira ha dit...

Se'm fa dificil afegir res més, Ferran, perquè ho has explicat prou bé, clar i contundent.
Jo penso que quan col.lisionen dos drets, sempre n'hi ha un que està per sobre de l'altre, i crec que en la majoria de casos tots podem veure objectivament quin és, èticament, el que preval. El que exposa la Sara Maria n'és una mostra, i sempre havia pensat en aquesta possibilitat en veure un tall il.lícit d'una carretera.
En definitiva, aquests actes es basen en el principi de la llei del més fort. Jo no crec que sigui tan complicat el problema. A més del dret de vaga, existeix el dret de manifestació. Es demana permís i se'n fa ús. Perjudicar tercers, dificilment és justificable. És un abús i per mi es perd la legitimitat, per sagnant que sigui la injústicia.

Una cosa Efrem: pots aclarir això de "però un bon atemptat faria...". Sona fatal, i segur que no ho hem d'interpretar com literalement sembla, no?

Xavi ha dit...

Estic d'acord amb tu... no és la manera tallar la via pública. però... (ho sento amic, hi ha un però). Escrius: "Naturalment dono suport a les mesures de pressió davant l'administració o la direcció d'empresa quan una situació laboral determinada és injusta".
I jo et pregunto, quines són aquestes mesures? Bé, no sé si m'explico, estic una mica espès avui. Igual són dos temes difeents, d'una banda les mesures de pressió (i la seva efectivitat) i de l'altra, el mal (problemes de trànsit, desperfectes, destrosses,...) que aquetes puguin generar.
Ah, per cert, i això sí que ho tinc clar. L'únic que genera un col·lectiu quan fa aquestes accions, és antipatia vers sí mateix. El conductor atrapat a la Ronda, no diu, ui que bé, em solidaritzo!! Més aviat es caga en la mare que els va parir. T'ho dic per experiència. :)

Agnès ha dit...

Jo, com l'Assumpta, sóc de reus, i filla de pagesos, però quan un diumenge la matí, volia sortir i em trobava la carretera tallada, o havia d'anar a donar un tomb molt llunyà per no trobar-me amb els talls de carretera, no ho entenia, Ho trobo ESTÚPIT!!! molesten a ells mateixos, a nosaltres! que som els veins! com volen que els recolzem?

glamboy69 ha dit...

Jo em pregunto quin son els limits de la llibertat del mercat que premet acomiadar milers de eprsones perque aquest any els beneficis astronòmics no serán tan espectaculars com esperava la junta d'accionistes.

elisabet ha dit...

el que passa en aquest país és que o montes un "pollo" monumental o no surts per televisió. Si tires per la via diplomàtica no surts a les notícies. aquí ha d'haver sang i soroll perque la gent et prengui en serio. Si les manifestacions no sortissin per televisió el tema nissan no hauria saltat a l'actualitat, la gent no sabria res de les negociacions i aquest post ni existiria. comprenc la posició dels empleats de nissan, no és el mètode correcte, però és l'únic efectiu per crear empatia i suport

Ferran ha dit...

Ostres, Efrem, com li passa a en Natxo, jo tampoc no he entès això de l'atemptat. No vols dir el que sembla, oi ??

Natxo, Agnès estem d'acord

Xavi quines mesures ? vagues, comunicats privats i/o públics, denúncies... segur que hi ha algunes opcions. En cap cas pot ser una mesura coartar la llibertat dels altres, de forma massiva i caòtica, com es fa amb un tall de carretera.

glamboy69 també m'ho pregunto jo. Però si del teu comentari hem d'entendre que dones suport al tall de vies de comunicació, em sembla que barreges les coses. Jo no hi dono suport, com he deixat prou clar, i al mateix temps tampoc no m'agrada gens com funciona la "llibertat de mercat", com dius. N'he parlat a bastament en algun altre post.

Elisabet jo més aviat penso, com l'Agnès, que aquestes mesures no povoquen precisament empatia, sinó més aviat tot el contrari.