Espai privat, espai públic?

Des de fa uns mesos sóc a Facebook. Hi tinc un perfil que, pobre, viu sota l'amenaça constant de ser esborrat pel seu propi creador, qualsevol dia d'aquests. No és que m'hagi fet res, no, què va!, si és la mar de pacífic. El que passa és que no acabo d'entendre per què serveix. Val, sí, fa gràcia trobar-te amb gent de qui no sabies res de feia anys i panys, però... i?
Facebook és una de les "noves eines" que més adeptes està guanyant en els últims temps. Gairebé un milió i mig de persones a l'estat espanyol, i més de 100 milions a tot el món, hi tenen un perfil. Mentre van augmentant-ne els usuaris, constantment es parla dels problemes de seguretat que ofereixen llocs com aquest, espais on s'hi aboquen gustos, aficions, estudis, feina i tot un seguit de dades personals que els voltors proven de capturar, per exemple, per fer-hi negoci (via publicitat "a mida").
En aquest context en què el debat de fons gira a l'entorn de la privacitat i l'esfera pública, hi ha una opció del Facebook que trobo inexplicable: el "mur". Per si algú no n'està al cas, es tracta d'un espai públic dins de cada perfil, on els teus contactes poden deixar-te comentaris. La particularitat és que aquests comentaris estan a la vista del destinatari... però també de tooots els seus contactes!
Davant d'aquesta realitat absolutament voyeur, em venen al cap algunes preguntes. La primera és simple: cal? Perque, per quin motiu se li deixa un comentari a un amic/conegut, en un espai on se sap que qualsevol el podrà llegir? De debò que no ho entenc. M'ho expliqueu, si vosaltres l'utilitzeu? O potser tampoc us agrada utilitzar-lo, per la mateixa raó. Què en penseu, de tot plegat?
Si efectivament sou dels que no us agrada aquest "mur" indiscret, heu de saber que es pot desactivar, de manera que ningú no us hi podrà deixar cap comentari públic. Naturalment, continuarà sent possible contactar-vos mitjançant el link "Envia-li un missatge a (amic/conegut)".
Ah!, no cal dir que el meu "mur" està mort i enterrat.

Facebook: privacy and public sphere
Ever since I first uploaded my profile at Facebook, a few months ago, I have been wondering what is it exactly useful for. I mean, ok, it is fun to meet old friends and acquaintances, but... This is why almost day after day I keep considering deleting it and thus go back to the "old" days, when friends had to use their phones or e-mail adresses to contact you.
All over the world, more than 100 milion people are already registered at Facebook and have created their own profiles in its frame. Usually, these contain information such as political, religious, sexual interests, academic studies, place of work... sensitive data that might be stolen and eventually misused.
In this context, I find it really weird that one of the "services" Facebook offers, is the so-called "The wall", a public place where "private" messages are sent to a person. This "wall" happens to be, in my opinion, quite an example of confusion between privacy and public sphere. I simply don't get what's the point of telling something to a friend of yours, that can be read by any of his contacts! It seems quite ridiculous to me.
In case there is someone who does not know it, it is possible to deactivate "The wall", so that no more "private" notes will be posted in such a public space. Needless to say, Facebook allows sending private messages to our contacts, messages that, this time, only the addressee will receive and read.
.

31 comentaris:

Rita ha dit...

No m'hi he posat en això del facebook, però tampoc em sedueix gens, la veritat. Amb els correus: el del bloc, 2 de personals i el de la feina i el msn ja en tinc prou em sembla. I que qualsevol pugui tafanejar sense saber-ho jo, tampoc em ve massa de gust...

Matty ha dit...

darling, que vas ser tu qui em va convèncer de fer-me feisbuquera.
Val que tampoc sé molt bé per a què serveix però qui sap si li trobaré un dia la gràcia.
I això del mur, com que no faig grans coses, m'és ben igual que ho puguin veure. Qui sap, potser faig feliç algú

sergi m. ha dit...

Que sàpigues que no podràs esborrar el teu perfil, només desactivar-lo, però quedarà allà...
Vaig fer-ho el setze d'octubre (vull dir la desactivació) i des de llavors, estic més tranquil.
Ah, per cert, encara tinc la cançoneta al cap... 'Human'

zel ha dit...

Ferran, a mi em passa com a tu, de què coi serveix, a part de la gràcia dels primers dies? Millor això que fem, no? Petons, maco, amic, petons!

Nacho Hevia ha dit...

em trobo al meu correu que gent que ja conec "vol ser el meu amic" de nou, jejeje
jo no sóc facebooker i tampoc tinc ganes
però a cada persona el seu medi de comunicació
per a mi el blog és una bona eina, per a altres el facebook és una nova porta genial...
poden conviure totes aquestes eines...de la mateiza manera que no ha desaparegut el correu ordinari...

petons des de madrid, maco!

Assumpta ha dit...

Jo ni tan sols tinc el meu correu electrònic "a la vista" en el meu blog, així que ja et pots imaginar què em sembla això del facebook :-))
No m'atrauen gens aquestes coses. Més abans em fan por... suposo que amb totes les meves dades que ja deuen córrer per Internet "capturades" de qualsevol manera, no cal que els hi doni més facilitats...
No... ai!! No m'agrada :-)

Salvador ha dit...

Jo no ho veig tan greu. Els altres no veuen més informació que la que tu hi poses, una altra cosa és que siguis un exhibicionista publicant fins i tot quan fas un pet.
I això del mur on tothom pot veure els escrits que altres et fan és semblant als comentaris que es fan als blogs, com aquest mateix.

merike ha dit...

Zel: de què coi serveix HI5?

The Foreign Minister of Finlàndia Alex Stubb has got a Facebook blog. Isn't that one of those? He talks about Facebook all the time.
You can get very open indeed. He tries to write evry day. Some important things also in english. EN. Many people in the government may not be so happy about too much openness.

The blog is very easily translated into català with Google Translate??? Have a look to find out how impossible my "work" is.

I went to Facebook with a false name to see what they are doing but I was not impressed.

Would never write a blog in my own language. Here I am safer. I even took away the translators from the blog:-) People are lazy. Have a nice weekend!

Sara Maria ha dit...

Hahahaha... Molt bé, crec que senzillament si et dones d'alta en un lloc així és per "mostrar-te", altrament no t'hi donis. D'aquí les meves reticències a donar-me d'alta, cosa que finalment vaig fer i que, com tu, esta penjant d'un fil. També ho trobo una mica absurd, sols és interessant pels contactes diversos que pots tenir en un sols lloc.

Cristina ha dit...

Jo escric al mur però acostumen a ser coses intrascendents. No m´agrada escampar la meva vida personal a un lloc on ho pot llegir qualsevol. De fet hi ha algun cap de la nostra empresa al facebook i sincerament no han de fer res del que dic o faig en la meva vida privada.

Mireia ha dit...

Només tinc facebook per passar fotos entre amics, per la resta no en faig cap cas, precissament pk ho veig com un perill públic, hehe. I com que no hi perdo gaire temps doncs no sabia ni que hi havia un mur.
Cal vigilar amb totes aquestes coses, i potser un dia me'n cansi i ho canceli, les fotos tambés es poden enviar per mail ;)

Salvador ha dit...

Per si algú vol esborrar-se del Facebook aquest és el link
http://www.facebook.com/help/contact.php?show_form=delete_account

Ferran ha dit...

Rita com més coses tenim a l'abast, més coses volem (jo el primer). Em pregunto de debò si no ens estem tornant tots una mica "tarumbas", amb tantes eines...

Matty això de fer feliç algú... ¿que tens un dia Amélie, avui? ;-)

Sergi jo me l'escolto cada dia!

Justament, Zel, al principi fa molta gràcia, però ara, passat un temps, és quan començo a preguntar-me de què serveix, a banda d'enganxar-me més al portàtil...

Cert, cert, Nacho, que cadascú utilizi les eines que millor li vagin. Records a la Cibeles! ;-)

Doncs res, Assumpta, a seguir sense Facebook, que ja et dic jo que caldre, no cal.

Salvador jo no ho veig igual: els comentaris al blog els fem per animar un debat, per donar punts de vista diferents, i per tant van dirigits a tots; un missatge personal és una altra cosa. Sé que no ve d'aquí, que ningú no posa al "mur" cap informació confidencial, però... cal, fer públic un missatge privat? Això és el que em pregunto.
Merci pel link!

Merike I had seen Stubb's blog. Why wouldn't you write a blog in your own language? What do you find wrong with that?

Sara Maria, al menys en el meu cas em vaig donar d'alta perquè em feia gràcia poder trobar i ser trobat per amics, coneguts, exalumnes... com així ha estat. Però continuo preguntant-me: "Bé, i ara?"

El que comentes és un dels punts clau, Cristina: en els nostres contactes de Facebook hi pot coincidir gent de l'àmbit laboral, familiar, privat com amics, coneguts, ex... gent d'àmbits molt diferents de la nostra vida. Un missatge personal que pot llegir qualsevol contacte... ho trobo estrany!

Cert, cert Mireia, existeix i ara ja saps quins "riscos" té utilitzar-lo :-)

enric ha dit...

A vegades ho penso això del que comentem i anem dient, tan lliurament, pels blocs i per la xarxa en general. Per això, possiblement, molta gent només llegeix i prou, no gosen donar les seves opinions. És una llàstima.
De moment, l’únic que he sentit dir, sobre el seguiment per part dels serveis secrets dels estats, és la recerca de paraules clau per descobrir trames terroristes (?).

mpons ha dit...

L'altre dia un amic em va dir que un amic seu no feia res més que parlar del facebook i que ja n'estava tip, i aleshores jo li vaig demanar que què era això del facebook i casi que se'm tira al damunt i em dona un petó... des d'aleshores que no ho he volgut descobrir per si es repetix l'experiència... O és massa íntim això que acabo d'explicar? A mi també m'ocorre que més que resgistrar-me, vull donar-me de baixa d'alguna de les pàgines a les que estic donat d'alta. Al meu bloc, però, li tinc un carinyo especial, encara que ja sé que potser m'hi passo massa hores amb ell i descuido el real per virtual, el social per l'isolament. No tinc cap dubte que en tot això hi ha un cert afany d'exhibir les intimitats, púdiques o impúdiques, sense judicis de valor...

mpons ha dit...

Per cert, encara no se m'ha solucionat el problema amb el bloc i continuo sense poder editar les entrades anteriors, i em fot que una maquineta com aquesta em provoqui sentiments de preocupació...

Sylvie ha dit...

Ostres, m'alegro de vore que no sóc la unica a qui no li agrada facebook. Vale, estic d'acord en que m'ha servit per tenir una eina per ocntactar en gent que d'altra manera ja no hauria retrobat.... a part d'això.. em resulta poc privat ( i això sembla que fassi riure en internet... però és realment poc privat saber dles amics dels teus amics..) i molt farragós de gestionar.

Xavi ha dit...

Jo estic amb en salvador. Crec que el que es posa en un bloc i els comentaris que s'hi fan, no deixen de ser personals. I això no deixa de ser informació que en un momento donat i per determinats propòsits pot ser útil. No dic que sigui negatiu. Al contrari, crec crec que és positiu i molta gent de bon cor, ens nodrim. Però, cal tenir clar que és una cosa pública i accessible a tothom. Jo en concret, axò del facebook, mai m'ha atret.

Edurne ha dit...

Últimamente no hago más que oír, y leer, comentarios acerca del famoso Facebook!
Ni tengo, ni ganas de tenerlo, sinceramente.
Una cosa me parece que es un blog, pero el Face, creo que tiene otra finalidad, y tal vez se esté conviertiendo en algo pelín "pericoloso"... digo!
Bueno, también son modas, y como el mundo de la tecnología nos ofrece tantas cosas, a los que ya somos cuarentones (jejeje!), nos sorprenden cada día con algo nuevo, y quedamos, como los niños, fascinados, hasta que... agur!, nos cansamos y a otra cosa mariposa!
Besarkada bat eta asteburu on bat!

Jaume Puig ha dit...

Ara que anava a donar les teves dades privades en un espai public has activat la moderació de comentaris. Casum l'olla! :-)

Francesca ha dit...

Ara igual vaig i dic una ximpleria, perquè una es dedica professionalment a això dels entorns virtuals i té certa tendència a defensar-los, però crec que el problema a Facebook és que confonem "amic" amb contacte", per això la gent té 300 amics a Facebook, cosa impensable a la vida real. Jo, que sóc una fan de les xarxes col·laboratives, en tinc 23 i la veritat, només accepto com amic aquell que penso que no m'importa que llegueixi les meves xorrades o de qui m'agrada estar informada... bé, ja he dit abans que era una opinió sesgada, però crec que la cosa va per aquí. Facebook no és el món de la caputxeta on tothom és amic i tothom s'estima molt... és la representació virtual d'una situació real. Precisament aquest és un dels problemes que té, que s'hauria de poder tenir diverses categories en funció del nivell de la relació i que cadascuna d'elles tingués diferents atribucions (el mur, evidentment, només pels amics!). Ja em diràs qué en penses.

Ferran ha dit...

Moltes gràcies per les últimes aportacions!

El que diu la Francesca és el quid de la qüestió! En una primera versió del post (que després he anat modificant fins que aquesta part ha saltat), parlava de la barreja de "amics", "coneguts", "familiars", "ex", "companys de feina"... Això és el que menys m'agrada de Facebook! ¿És que potser, a la realitat, qualsevol persona del nostre entorn (amics, coneguts, familiars, companys de feina...) tenen la mateixa informació per part nostra? Vull dir, ¿tenim el mateix nivell de relació amb uns que amb altres? La resposta és, evidentment, NO!

I aquest és el problema de Facebook. Mentre no sigui possible, com diu la Francesca, establir graus de relació (graus "estancs", evidentment), Facebook no m'agradarà.

Perquè...

...i si escric (al "mur" o, simplement, a la línia d'estat) una cosa de la meva vida privada, que afecta la meva feina? coi, també hi tinc contactes de la feina, al Facebook!!

Aquesta confusió és especialment sagnant, trobo. ¿A vosaltres us és igual, aquesta "barreja" de nivells de relació?

***

Miquel es tut mir leid, dass deinem Blog dir noch Probleme gibt. Zumindest kannst du Posts weiter veröffentlichen!

Deric ha dit...

no tinc facebook ni sé ben bé com va, potser que un dia m'hi dediqui

Albert ha dit...

Hola,
primer de tot, hauriem de tindre clar que publiquem a un facebook, tampoc vec massa problema amb l'informació que publiques si no compromet ni a tu ni a ningú.

Però això ens passa amb tot, un email pot ser molt compromés ( no es recomanable segons quina informació circuli, ja que mai saps del cert que ,qui primer ho rebi sigui el verdader receptor)
Blocs, també podriem dir que son indiscrets i a l'abast de tothom, ja que de certa forma et despulles molt mes que un facebook, jo amb un bloc, sé de quin peu calça una persona,(opinions personals, comantaris, post,...) i aquest bloc, majoritàriament té darrera un nom i cognom, poblasció, etc,etc...
Amb això vull dir que simplemnt hem de ser concients amb les noves tecnologies que ens toca viure, i la falta de privacitat, l'hem de controlar-les nosaltres ( no se m'ocurriria mai fer post de criticant persones conegudes meves, ni a la meva empresa, o parlar malament dels meus caps, o de clients.....) com tampoc pujar-hi fotos meves despullat o amb accions compromeses, o vosaltres si ¿?¡ doncs si tenim controlat això , que més dona que el meu cosi que està al facebook, vegi que tinc un amic cibernetic de polònia que em felicita per els tres gols que vaig fer al partidet d'empresa el qual vaig penjar dos fotos, no ??¿?¿

Sylvie ha dit...

I ara he descobert que inclus puc compartir amb "amics" meus fotos d'altres "amics" que jo tingui agregats... no m'agrada això...

arsvirtualis ha dit...

Estic d'acord amb el contingut de la teva entrada. Jo tampoc li he trobat massa sentit a aquesta plataforma. Respecte la seguretat, la veritat és que pel que fa a la meva persona hi ha poc que m'identifiqui a no ser que ho facin qui ja saben de mi. Sempre tendeixo a posar poca informació de mi a la xarxa.

Jo també he pensat en tancar el facebook perquè si vull connectar amb qui m'interessa ho puc fer mitjançant el blog o amb els correus intercanviats. I francament, no tinc cap interès de tenir una llista d'amics que pugui semblar-se a la posta en escena de tots els personatges d'una òpera wagneriana...

Puji ha dit...

Mentre qui entri conegui les regles del joc, tothom sap qui ha i qui no ha d'afegir com a amic, i n'ha de saber les conseqüències.

Ferran ha dit...

Està bé que hi hagi opinions per tots els gustos, pel que es veu... i com ha de ser, clar!

El cas és que... mmm... no sé si hi duraré gaire, en el Facebook, perquè a la qüestió aquesta del poti-poti d'amics i coneguts, s'hi suma el fet que és una altra eina... a la qual enganxar-se!

Merci a tots!

Dani R. ha dit...

Pots agrupar els teus "amics" en diferents "categories" i assignar permisos diferents a cadascú.

skorbuto ha dit...

M'afegeixo molt tard als comentaris, però és que vaig de corcoll.

Veus per on jo també m'he donat d'alta però no acabo de trobar-l'hi gust.

Sí, he trobat gent que feia molt de temps que no en sabia res, però poc més que ens hem posat a la llista mútuament.

De fet, tot i que sóc informàtic, de totes les opcions que ens està donant internet l'única que en puc dir que em convenç és aquesta dels blocs.

De totes maneres encara no m'he decidit a desactivar el meu perfil al facebook.

Ferran ha dit...

Merci per la info, Dani

Skorbuto jo també segueixo a Facebook, però amb les seves funcions "minoritzades": tinc el mur desactivat, perquè no se'm puguin deixar missatges públics, i de fet només em serveix per ser trobat i per trobar. I d'aquests, amb alguns he reprès un mínim contacte, amb d'altres ni això.

Ja veurem quan de temps hi aguantem, hehe...