La gran patacada: l'efecte ZP

Objectiu aconseguit: Barack Obama ha guanyat les eleccions i serà el 44è president dels Estats Units. El seu contrincant republicà ha rebut una severíssima derrota, no només per portar la Sra. Palin de segona sino, especialment, com a càstig a l'inútil de George W. Bush, potser el pitjor president de la història dels Estats Units.
Dit això, i abans d'entrar en matèria, voldria destacar un fet de la biografia d'Obama que considero molt interessant: per la seva trajectòria vital, el president electe té vincles familiars amb Àfrica, Àsia i Europa. La victòria d'Obama suposarà, fins i tot, protecció policial per a persones que viuen en diferents països de tot el món, pel fet de tenir algun grau de parentiu amb el futur nou president. Sense dubte, aquest fet li dóna una visió del món molt diferent de la que tenen altres, com el mateix Bush.

L'objectiu que Obama guanyés aquestes eleccions s'ha assolit, doncs, de manera impecable. Som al punt més alt d'una línia que va començar a traçar-se fa més d'un any, amb l'entrada del senador al "joc" de les primàries. Però compte!, a partir del 20 de gener de 2009, quan prengui possessió del càrrec, aquesta línia començarà a baixar. A poc a poc però de manera inexorable, l'aura que envolta Obama s'anirà desfent com un terròs de sucre. És l'efecte ZP.

El canvi polític a l'estat espanyol, l'any 2004, i el que s'ha produït als EUA el 2008 tenen alguns punts en comú molt interessants. Això sí, afortunadament pels americans, aquest cop sense bombes ni dobles línies d'investigació. En el cas espanyol, els quatre anys més insuportables del que portem de democràcia -el període 2000-2004 d'Aznar- van comportar una mobilització electoral gairebé sense precedents, que va dur el partit governant d'ostentar la majoria absoluta a perdre les eleccions de manera estrepitosa. El que va passar ahir als Estats Units em recorda una mica aquells fets. Zapatero va arribar a la Moncloa com una mena de "salvador" amb un tarannà (talante, que li diuen en castellà) especial, que substituïa en el càrrec un animal, en el sentit més rupestre. No només els seus seguidors el veien amb aquests bons ulls, sinó també tots aquells que odiàvem Aznar amb totes les nostres forces. Semblava que Zapatero canviaria Espanya... fins que Espanya el va canviar a ell.

Amb Obama es passarà, com amb Zapatero, de l'eufòria més absoluta a la més gran de les decepcions. ¿Què passarà quan, sota el mandat del nou president electe, hi hagi una altra condemna a mort als EUA? ¿No havia de canviar les coses, Obama? El demòcrata està a favor de la pena de mort tot i que, això sí, només "en casos especials". Tampoc no serà Obama qui refundi el capitalisme, ara que ens trobem en mig d'una tempesta econòmico-financera de dimensions descomunals. Bush ja va avisar, fa dies, que de la base del sistema, el lliure mercat, no s'havia de tocar ni una coma. ¿Ho farà Obama? Ni en somnis. "Canviar-ho tot per no canviar res", que diria Lampedusa.

¿I què hi ha de la medicina universal, que els americans no tenen? Perquè la Seguretat Social d'Espanya potser sigui cutre, però al menys és. A diferència d'Obama, Clinton portava en el seu programa electoral la posada en marxa d'un sistema sanitari per tothom al seu país; ¿s'hi posarà el nou president electe?
El que sí farà, això segur, serà tornar a les Nacions Unides que Bush va menystenir; buscar el consens amb la resta del món en casos com l'Afganistan i altres punts calents del planeta (serà Geòrgia/Rússia el primer de la seva agenda?). I d'acord, això ja és un canvi important. Però els qui ahir celebràven la victòria d'Obama com el gran canvi, sobretot fora dels EUA, que no oblidin l'efecte ZP. En el cas de Catalunya i de l'estat espanyol, molts eren (són) militants o simpatitzants del PSOE, el partit que, un cop passada l'eufòria per haver fet fora el dolent de la pel·lícula, més ha decebut els seus votants en les últimes convocatòries electorals. ¿Algú dubta que això mateix no passarà amb el nou inquilí de la Casa Blanca?

The big blow: the ZP effect
I celebrate the victory of the Democrats, yesterday at the US elections. It is an excellent piece of news that the Republicans finally leave the White House, after 8 terrible years, responsible of which is a guy who might have been the worst President of the United States ever. Obama and his team have been promising a new era for the US -and therefore for the rest of the world- and this we cannot do other than salute and welcome!
Besides, there is something from Obama's bio that I find especially interesting: due to familty ties, he is related to different countries around the globe, in Africa, Asia and Europe. Some of his relatives will even have personal protection from now on, in a small African town, because they're related to the president of the US! I am sure this gives Obama a broader sight of the world, than that of George W. Bush.

This said, I would like to explain the case of the Spanish elections, back in 2004. I think it is interesting, because I see some "formal coincidences" with regards the elections of yesterday. Back in 2004, the conservative José María Aznar had been governing Spain for 8 years, the last four of which with an absolute majority that made millions of Spaniard sick. Aznar decided, among a varied range of other unpopular measures, to send troops to Irak, and thus please his friend Bush. As a present back, the fundamentalists blew up four trains in Madrid, three days before the 2004 elections, which eventually the conservatives lost by far.

The socialist candidate, José Luis Rodríguez Zapatero, was thus appointed president of the central government. He was seen by a vast majority of Spaniards, for many and diverse reasons, as kind of a "saviour", a person that would correct all the mistakes his predecessor had made. Millions put their hopes in Zapatero (ZP as he is known in Spain), hopes that in the end melted like lump. The bigger hopes are, the harder the disappointment.

This is the way it has been in Spain, and so I would like to warn against this "ZP effect" -now millions, not only in the US, put their hopes for a new country and world on the man of the year, Barack Obama. But heroes do no longer exist -if they ever did- and the hope for a brand new and better future might also, this time, melt like lump. Let's hope not.
.

21 comentaris:

Mireia ha dit...

Raó tens, precissament el Jaume Masdeu parla del mateix en el seu blog de Oh!Europa. Obama decepcionara en molts camps (no tinc accent obert) pero com a mínim era la millor opció dintre de les opcions.
El temps dira, pero no oblidem que EUA es EUA, mani qui mani.

Oscar 7m76 ha dit...

Estic d'acord amb tu que ha guanyat el menys dolent, però també crec que es desinflarà com un souflé.

Serà la primera pena de mort, la primera invasió d'algun país, seguir estant en contra de l'avortament, seguir donant llicències d'armes a tothom, etc.

Al Barack Hussein Obama se li gira moltíssima feina a partir d'ara, però sobretot haurà de saber aguantar les possibles revoltes dels negres, que esperem molt (massa) del seu salvador.

Assumpta ha dit...

Caram... doncs si ha de ser com l'efecte ZP, el de "Prometo aceptar el Estatuto de Catalunya... bla, bla", si que malament...

kweilan ha dit...

Lo millor és que el Bush desapareixerà del mapa i potser, o segurament, no cumplirà les àmplies expectatives que ha despertat però al menys la seua política no serà tan nefasta com el seu predecessor o en això confio.

Puji ha dit...

A mi em comença a fer hasta una mica de por tot plegat...

jaume ha dit...

Hola Ferran
coincidim que hi haurà decepció, però jo sóc més optimista sobre el canvi que suposa Obama. http://blogs.ccrtvi.com/oheuropa.php?itemid=16792
S'ha votat contra Bush com es va votar contra Aznar; però el canvi que aporta Obama no té color amb el que prometia Zapatero. A reveure
jaume masdeu

zel ha dit...

Jo espero que la decepció sigui més minsa que la ràbia que han deixat els darrers 8 anys bush...

Albert ha dit...

Esperem aquest moment amb molta il-lusió, penso que s'ha tancat un periòde negre , no de l'historia dels eeuu, sino del món.

Trina Milan ha dit...

Ferran,
aquesta interculturalitat d'Obama és un valor innovador que afegeix qualitat a l'elecció del nou president. Per això hem de ser conscients de les dificultats, i no esperar més del que podrà fer....o si?
salut amic

Ferran ha dit...

Mireia (i tots), que els meus advertiments no amaguin el meu suport -i alegria per la victòria- a Obama. La cosa era entre ell i McCain i, en fi, no hi ha color (oops!, perdó ;-)

Oscar serà interessant veure què passa...

Aquest és el problema, Assumpta - moltes expectatives i després... patapam!

kweilan estic d'acord amb tu al 100%

puji vols dir la patacada que potser vingui després?

Jaume jo ho posaria tot en la seva proporció: Obama és president del país més important del món; Zapatero "només" d'Espanya. El que em preocupa és el fons de la qüestió: a grans expectatives, grans possibilitats de decepció.
Això no treu, com li deia a la Mireia, que la victòria demòcrata em fa molt content.
Salut i benvingut.

Zel la ràbia pels 8 anys de Bush és tan gran, que... en fi, no, no crec que la decepció la superi. Això sí ho veig difícil!

100% d'acord també amb tu, Albert

Exactament, Trina, la visió del món que segurament té Obama és, al meu entendre, un dels aspectes que li dóna més valor afegit. Pel que fa a les expectatives, és difícil que no es facin tan grosses com una bombolla, després dels 8 anys nefastos de Bush. I això mateix és el que fa por. És com la bombolla immobiliària... però en expectatives. Que no rebenti!

Gràcies a tots

Estela ha dit...

Dificultats segur que trobarà, però ja suposa un canvi a Amèrica,i també pels veins.A part d´això el fenomen zp va ser diferent, ja que va esclatar en tres dies després de les bombes islamistes, i tots ho sabem, per tant jo crec que a E.E.U.U. han tingut molt de temps per reflexionar sobre el canvi.defet els sondejos ja el declaraven guanyador fa més temps, al contrari del que va passar amb zp.

Edurne ha dit...

Bon día, Ferran!

Pareces un gurú, jajajaja! Efectivamente, no hay que olvidar que el nuevo "emperador" del mundo es de donde es, y que, tal vez deba demostrar más que sus antecesores que realmente es americano de los pies a la cabeza, a pesar de su mezcla de sangre... para dejar fuera de duda su integridad y que "Dios salve a Ámérica"! :)

En fin tiempo al tiempo, que se dice; y aunque la comparación que has hecho con el efecto ZP me parece de lo más acertada, imagino que las circunstancias de uno y otro país, son diferemtes, ya en esencia, así que... no podemos esperar demasiado. Demasiado digo, con respecto a que el orden mundial cambie y que las cosas sean maravillosas... jajajaja!

Pero sí podemos seguir dando ese voto de confianza al buen espíritu, a la intención, al sentido común, a la solidaridad... Ayyayayayayyy, ilusa de moi!

Y ya, ya lo dejo, que me espera mi realidad de todos los días: alumnos peleones, así que como hasta ahí no creo que lleguen las promesas del señor Obama... me calzaré la escafandra y hala.. ala lucha! Jajajaja!

(Ah, por cierto, yo te leo (y a Zel también) en catalá puro y duro, no uso traductores, que sé algo, entiendo mucho más al leer, y me esfuerzo porque me gusta, y sino... me lo imagino dentro del contexto, o sea, que el esfuerzo me merece siempre la pena).

Petons!

Sara Maria ha dit...

Eeeii Ferran, mira, de l'Avui d'avui 6 de novembre...
http://paper.avui.cat/article/ultima/144707/zapatero/es/obama.html

Kostas ha dit...

Havia penjat el comentari al post anterior, ho sento...

Suscric fil per randa tot el que dius. Es creen més espectatives del compte amb Obama del que desconeix les seves intencions reals però si estic ben segur que que tindrà les mans lligades pels veritables poders. Pel que fa a Zp, cert totes les esperances han fet figa. No sé si l'ha canviat Espanya amb ell o es que era un lobo con piel de cordero.
Salut i sort per a tots

Deric ha dit...

La diferència entre ells i nosaltres és que el presidents dels USA es dedica més a la política exterior que a la interna, més delegada en els estats.
S'aprèn moltíssim llegint els teus posts!

Ferran ha dit...

Estela segurament no he explicat molt bé l'aspecte que volia destacar: deixant de banda les circumstàncies, que sabem que són diferents per motius poderosos, la qüestió és que com més grans són les expectatives, més gran és la patacada en no assolir-se.
Zapatero va ser pet molts (fins i tot per molts que no el vam votar) una gran esperança de canvi. Al final ha estat un bluf, una façana amable ni que sigui perquè el seu predecessor li va posar fàcil. La por és que les gegantines expectatives posades -no només pels nordamericans!- en Obama, ens esclatin a la cara amb força proporcional.

Egunon, Edurne, eta ongi etorri :-)
Ojalá todos, yo el primero, nos equivoquemos. Ojalá Obama sea capaz de traer todos los cambios que nuestro mundo necesita. Deberá empezar a barrer por todas partes en su casa, y ayudar a limpiar luego en el resto del planeta. ¡No le espera trabajo ni nada!
Yo, por contra, agradezco que escribas en castellano. El euskera me encanta, incluso soy capaz de decir cuatro cosas, pero si osara leer un sólo párrafo en vuestra lengua, lo llevaba claro ;-)
Muxu bat!

Sara Maria mil gràcies per enviar-me l'article, que ja t'he comentat per mail.

Kostas parles d'una cosa molt important: "els veritables poders", dius. Aquest és el quid de la qüestió: les intencions d'Obama no les discuteixo -com podria?- però malauradament, les d'aquests poders que tu dius, tampoc.

Deric gràcies. No sé si és realment així, però m'has tret un somriure :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

Aquest és el perill, que arriba un agran decepció. Cal tenir en compte que cap president dels EEUU pot fer el que vulgui; hi ha massa interessos i poders econòmics pel mig.
Cal valorar molt el discurs del candidat perdedor, dels millors que he escoltat en aquest sentit.

glamboy69 ha dit...

Molt bon blog1 Me l'apunto a favorits!
I en quant a Obama, encara que no fes absolutament res, ja seria millor q Bush!!!

Josep Lluís ha dit...

Certament les expectatives estan pels núvols. Volem canvis ara i això, no crec que sigui possible. Crec que hem de ser realistes i això vol dir temps. Millor donar aquest temps ara que, estar decebuts demà.

De moment ja tenim el primer canvi: fora en Bush!!!, probablement el pitjor dels 43 presidents, veurem el 44... jo li desitjo bona sort, no ho té fàcil.

Josep Amílcar Albert ha dit...

Jo no en tinc cap dubte. Quan tots els poders fàctics i el que van amb la cara destapada, comencen a demanar-li contraprestacions per les aportacions econòmiques que han fet, veurem la veritable cara d'aquest president.
La sort que té, igual que ZP, és amb els que es comparen, que eren/són terribles. Però no tardarem massa en escoltar-lo desdir-se d'algunes coses. Dejà vu?

Ferran ha dit...

Moltes gràcies a tots quatre, per les vostres aportacions. Com diu en Josep Lluís, el més important és que Bush marxa, per fi!

Sort per Obama, que pugui fer millor política que el seu nefast prededessor!