Macro, la gran desconeguda

La immensa majoria no hi entenem gaire, d'economia. Especialment de "macro". De fet, un economista confessava recentment que tampoc els del seu ram no hi entenen gaire, cosa que no em va tranquil·litzar gens. Per això, expressions com "estem en recessió", "puja l'Euríbor" o "augmenta el deute públic" ens posen nerviosos i ens angoixen, per la sensació que les coses no van bé, mentre que "pugen les borses", "injecció de capital" o "més liquiditat" ens fan respirar una mica alleugerits, amb la sensació que les coses no estan tan malament, o si més no que la situació actual té solució. El que vull dir és que la majoria ens movem per sensacions, deixant de banda, per suposat, que els fets hi són (parlo, per exemple, de quedar-se sense feina).
Alemanya va "entrar en recessió", tècnicament, fa no gaire. En donar-se la notícia, la "sensació" generalitzada va ser que "les coses van fatal, perquè imagina't, si la primera economia de la Unió està en recessió..."
Per compensar, em sembla interessant explicar que avui s'han donat a conèixer les dades de l'atur alemany, dades que són, paradoxalment, extremadament positives. De fet, les dades més positives dels últims molts anys. El nombre d'aturats està per sota dels 3M de persones, d'una població total que ronda els 80M (a l'estat espanyol el nombre d'aturats és, a dia d'avui, pràcticament el mateix que a Alemanya, amb la diferència que la població total és la meitat). En percentatges, 7,1% d'aturats a Alemanya i 12,2% a l'estat espanyol.
Jo no hi entenc, d'economia. Especialment de macro. Em va gran, se m'escapa. Però sí entenc de percentatges, i veient aquests, recordo el ministre Solbes negant-se a parlar de crisi fins fa quatre dies. I recordo el president Zapatero reconeixent, anys enrere i sense saber que un micro traïdor amplificava les seves pors, que no tenia ni idea d'economia.
Amb aquest panorama, no sé si celebrar que un 87,8% de la població activa espanyola té feina (suposo que els governants s'ho miren així, oi?) o tremolar perquè la recessió, tècnicament, encara no ha arribat a l'estat.
.
Macro, the big unknown
The global crisis is hitting hard, especially in countries like Spain. Politicians often (always?) blame external factors to explain adverse situations in their own countries; this happens also, of course, in Spain, where the government justifies the very bad news with regards the job market (current rate of unemployment is 12,2%) by talking day and night about the global crisis.
I will not deny the existance and influence of such factor, of course, but would like to remark that the Minister of Economy, Mr. Solbes, only recently admitted that the economy in Spain was in a very, very bad state. Actually, he still pretends to hide reality by stating that things will go better next year. Well, I do not know much about economy, but I listen to economists and politicians from other countries (the internet is a great invention, isn't it?) and most of them say exactly the opposite.
Unless, of course, it is true what an economist recently said on Catalan television : that not even economists really know what is going on :-(
.
Vermindernd Arbeitslosigkeit
Die Zahl der Arbeitslosen in Deutschland ist im November um 8000 auf 2.988.000 gesunken. Das waren 390.000 weniger als vor einem Jahr, berichtete die Bundesagentur für Arbeit (BA) in Nürnberg. Die Arbeitslosenquote sank um 0,1 Punkte auf 7,1 Prozent. Vor einem Jahr hatte sie noch bei 8,1 Prozent gelegen. Im Vormonat war die Arbeitslosenzahl erstmals seit 16 Jahren unter die Marke von drei Millionen gefallen.
"Der Arbeitsmarkt ist noch stabil", erklärte BA-Vorstandschef Frank-Jürgen Weise. "Allerdings mehren sich die Anzeichen, dass der wirtschaftliche Abschwung den Arbeitsmarkt bald erfassen wird." Anzeichen dafür seien unter anderem steigende Anfragen zum Kurzarbeitergeld, Firmen-Ankündigungen von Entlassungen und die Arbeitskräftenachfrage, die nicht so hoch bleiben werde. Die Arbeitslosigkeit werde aber im kommenden Jahr nicht in dem Maße steigen, wie die Wirtschaft schlechter werde, sagte Weise bei der Bekanntgabe der November-Zahlen.
Quelle: Tagesschau
.

17 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jo tampoc hi entenc gens d'economia... però ja tinc una persona de la meva família que ha perdut la feina... aissss

Sí, la veritat és que totes les notícies ens arriben espanten...

Dani R. ha dit...

No et rallis. El que hagi de passar passarà igualment.

Carpe Diem i tira que te vas.

Albert ha dit...

com molt bé has dit, el que fa por que molta gent del ram economic, no té ni idea, i això hi puc constatar, ja que l'altre dia vaig parlar amb el "mau banquer", per fer-li un sugeriments i questions sobre l'eurior el seu funcionament i la meva hipotèca, i no va saber contestarme, o dir-me l que jo ja sabia.
LA veritat...fa por.....
Salut

Asimetrich ha dit...

Doncs sí, com dius és que ni els mateixos economistes tenen idea del que passa i encara menys del que pot passar. Com pot ser això? Recordo que fa poc va haver-hi un rumor que l'Esteve Jobs (cap visible d'Apple) havia patit un atac de cor. Les accions de la companyia van caure en picat fins que es va saber que tot era un bulo. Sent així, com dimonis es pot saber o predir alguna cosa?

kweilan ha dit...

Jo tampoc en tinc massa idea encara que segueixo el tema amb atenció. El que sí és preocupant és que hi hagi persones que es quedin a l'atur i no puguin fer front a les seues despeses o vegin que han perdut part de la seua qualitat de vida. I això està passant en aquests moments a molta gent. I quan et quedes sense ingressos, on vas a trucar a la porta? Hi ha una previsió per superar aquesta situació? Els polítics parlen però no sé si hi ha solucions en aquest moment per l'economia individual de les famílies afectades per la crisi.

nur ha dit...

Hauria de dir que sé alguna cosa de macro i de microeconomia (perquè em van obligar a estudiar-ne), però ho he oblidat ràpidament.

Hi ha factors que són simptomàtics i que al teu voltant durant molts anys no hi hagi cap persona aturada i, de cop i volta, comencis a sentir que uns quants amics es queden sense feina i les seves empreses s'enfonsin o tanquin... això sí que és indicatiu, oi?

Una altra cosa en què m'he fixat és en les botigues: entres a Zara, H&M, etc. i hi ha molta gent, però les cues per pagar cada dia són més curtes. Aixó també és indicatiu, diria jo.

Em temo que sí, que ara estem en crisi :(

Musafir ha dit...

Bueno, doncs sí que està malament el panorama...

I el pitjor, encara no ha arribat, (al menys a Espanya)
El sector del "ladrillo" que per circumstàncies conec un poquet, està veritablement tremolant.
Macroeconomia, dius...
Els grans poderosos no patiran, no. Que ara fa concurs d'acreedors Habitat, la 5ena companyia de l'estat inmobiliaria... i no passa res. Bueno, no passa res amb els directius i el cap de govern... però la gent comuna, els petits empresaris de la construcció que només vivien amb uns margens de beneficis "raonables", eixos sí que patiran.

Crisi Mundial, és clar. Però a Espanya ja es romandrava una fi de cicle en la construcció des de setembre del 2007, on treballa gairebé entre un 12 i un 18% de tots els treballadors, i produeix un 15-20% del "PIB" nacional.

I ara, què?

Demanem comptes, mai millor dit, als bancs...
Son ells, qui han fet malbé el "negoci"... i, irònicament, per molt que critiquem que a Espanya es viu del "ladrillo" en aquest cas, han estat els bancs americans, també lligats amb operacions de "ladrillo" als EE.UU els qui han provocat això.

Que no vegem els bancs espanyols patir molt per la "Crisi"?
Hom diu, clar, "El sistema bancario español es uno de los mejores del mundo". ZP s'omplia la boca intentant guanyar-se la ja famosa "Sarko-silla" en la Cumbre del G20+1+1.

Millor? Clar que sí, home...
Quantes sucursals de bancs estrangers vegeu a l'Estat? digueu-me 5 entitats bancàries estrangeres a Espanya.... Mira, El Deutsche Bank... CitiGroup, ING (tu banco... taronja, i per internet només)

Ací els banquers espanyols, dominen el tema, com un autèntic feude medieval. "Barrera d'entrada", que se'n diu en els manuals d'economia...

Lliure mercat?
No senyor: Oligopoli de Bancs i Caixes espanyols. El negoci del "Ladrillo" espanyol era massa suculent com per a compartir.

Tant bo i rendible, que estos no se'n refiaren tant dels "avantatges" de comprar drets de pagament dels bancs americans, com els incautes bancs britànics i europeus, en general.
Drets de pagament sobre habitatges, que els bancs americans, tot coneixent el seu risc, ens volien vendre, amb un llaç i colorins, quan savien de bon troç que serien incobrables quan baixaren els preus del mercat inmobiliari nordamericà.
Però, clar: lliure mercat, i glogalització: per a això sí: globalitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis, ummm; què bonic! Escampar la brutícia envolta en paper de regal, i intentar repartir-la lo més possible.
I ara què? Injecció de diners públics al sistema: liquiditat, liquiditat...
I una merd*, home!
El que estan fent amb els "nostres" diners, és "tapar agujeros". I de prestar diners, ni una pela.
Es calcula que "El agujero negro" te una magnitud de més de 5 bilions de dòlars (no five bilion dolars, en anglès que son cinc mil milions, no...) sino 5 bilions dels nostres, per dir alguna cosa... però no se sap.

L'atur, pujarà encara més a Espanya. Com a mínim fins el 16-18% l'any que ve.

Ja ho vorem, ja. I això de recuperació des del segón semestre de 2009, ni de coña. L'història de la construcción ens demostra, que al llarg dels darrers cicles econòmics, sempre les fallides en este sector son més profundes i més lentes en recuperar que la resta de l'economia. Al menys fins el segón semestre de 2010 o 2011 no remuntarà de nou el sector.

I cregueu-me: continuarem fent cases a Espanya. Més de les que es necessiten, per a satisfer la demanda especulativa...

Francesca ha dit...

Aquí us deixo una explicació molt clara (i que fa somriure, que no és poc) de les hipoteques subprime, que tants mals de cap ens estàn donant http://www.dailymotion.com/video/x684wa_the-last-laugh-george-parr-subprime_fun). El que em sap més de greu a mi és que penso que val, si m'haig d'adaptar, m'adaptaré, però crec que hi ha empreses que aprofiten per fer retalls de personal amparant-se en aquesta crisi i al·legant que guanyen menys del que guanyaven, però NO perden diners... i això el govern no ho hauria de permetre. Crec jo, que d'economia no entenc ni un rabe!

Sadurní Vergés ha dit...

Hola Ferran. Caram, un blog multilíngüe. M'agrada! Et seguiré.

Salutacions,
S.

Ferran ha dit...

Amics,

Gràcies com sempre per les vostres aportacions. Aquest cop tenen més "mèrit", perquè el tema és espès, espès...

Alguns feu referència a com fer-s'ho quan et quedes sense feina. Un dia explicaré amb detall què és el Harz IV, una ajuda que el govern alemany dóna en determinades circumstàncies (per exemple, als aturats; al·lucinareu). A l'estat, evidentment, quedar-se a l'atur és més fotut que en altres països.

Musafir, en relació amb el que comentes, ahir llegia una "denúncia" del director de Justícia i Pau : anys sentint dir que les pensions estan en perill, i ara surten calers de sota les pedres per apuntalar als bancs.
Per si tot plegat no feia prou fàstic...

El vídeo de la Francesca l'havia vist; és realment gràfic, molt gràfic!

Merci, Sadurní :-)


I vaja, merci a tots!

Xavi ha dit...

El Capitalisme, és un sistema ple de contradiccions. Estem en crisi, perquè certs empresaris, no poden seguir enriquint-se indefinidament. Deia el director general d'una empresa on vaig traballar fa anys: en els darrers anys només hem augmentat els beneficis un 30% anual, estem en crisi!!! Es clar, la previsió era de duplicar els beneficis.
Sinccerament, el terme crisi, no em treu la són. Estic acostumat a ser auster en la despesa en general. No m'afecta la crisi (o això crec).

marta ha dit...

Sobre la pregunta amb què acabes l'escrit jo diria que ni celebrar ni tremolar, toca resar allò de virgencita virgencita que me quede como estoy.

I sobre la crisi, cada dia hi ha més anuncis que parlen de crisi, d'estalviar, d'arribar a final de mes, etc., i tinc la impressió que quan realment estiguem fotuts els anuncis parlaran de coses alegres i superficials. Algú sap si pot funcionar així la cosa?

Deric ha dit...

a la universitat vaig fer micro i macro economia i encara no sé com la vaig aprovar perquè no hi entenia res de res.

Efrem ha dit...

Bona reflexió, En el meu cas, passava de la crisi fins que em vaig quedar sense feina i aveure si no em quedo també sense carrera ni Barcelona... Vull dir que la por potser no és tant fruït d'una psicòsi col·lectiva sinó que està basada en fets reals. Suposo que quan ets una ovella i cada dia veus menys ovelles al corral t'espantes, i no sense motiu!

Salutacions! :)

Ferran ha dit...

La gent que es queda sense feina, per suposat, percep la crisi de primera mà com ha passat sempre. Els qui per sort no passen per aquest tràngol i continuen cobrant a final de mes, segurament la viuen com una cosa aliena i, segons els titulars del dia, com a una situació més o menys greu.

Joan ha dit...

I ara passa el contrari. No sé si hem d'estar contents perquè Alemanya i França comencen a millorar o hem d'estar preocupats perquè l'espanyola no arranca.

Ferran ha dit...

Joan, és una bona notícia que el motor torni a anar fi; però això no treu que la situació econòmica (i laboral) a Espanya sigui francament preocupant. I la reacció dels polítics "ibèrics", encara més!