Un país petit i miserable

... i no parlo només de Catalunya, no, parlo de tot l'estat espanyol, un lloc petit ( 0,98% de la superfície de la Terra ) i miserable ( veure qualsevol mitjà de comunicació local ) on sobreviuen més de 40M d'ànimes. N'hi ha prou de veure dos "temes estrella" d'aquests últims dies :

1. La reunió del G20, amb ZP_me_invitan_no_me_invitan
2. Garzón ( sempre Garzón !) i la memòria histèrica

El vodevil sobre la presència o no de Zapatero a la reunió de Washington va ser per sortir corrent. I veure-ho així no té res a veure amb ser pro- o anti-PSOE, sinó amb tenir sentit comú, posar les coses en perspectiva i ser objectiu. Durant molts dies, qui passés pels mitjans locals només podia al·lucinar amb l'àire que prenia la qüestió: que si Sarkozy podria cedir un seient al president espanyol; que si Bush hauria d'autoritzar-ne la presència; el PSOE i el PP exigint la participació d'Espanya... tot plegat en primera plana a tots els mitjans, com si fos la notícia de l'any. El que sigui per tenir distret el personal, òbviament, perquè francament, ¿ algú creu que aquella reunió de dos dies havia de canviar la faç de la Terra ? Aquella trobada era el de menys, pura imatge, màrketing; la foto ! La trobada de Washington es va fer només per tranquil·litzar els qui es deixen tranquil·litzar amb una instantània, sense qüestionar-se què més hi ha, a banda de 20 cares somrients ( que dius : ¿ cal que se'ns rifin i, a sobre, apareguin sempre somrient ?).
A banda d'això, naturalment, i pel que fa a la participació del president espanyol, la qüestió és : ¿ algú creu que Zapatero té alguna cosa a aportar a una reunió d'aquest tipus ? ¿ Algú pensa que Zapatero col·laborarà en alguna mesura a "refundar el capitalisme " ?
Estem governats per inútils i informats per mediocres.

Sobre la memòria histèrica ja en vaig parlar no fa gaire, però a risc de repetir-me i després d'haver llegit que Herr Garzón, el pare de tots els jutges, fa marxa enrere, només puc dir una cosa : aquest paio és un impresentable, un home l'ego del qual és tan gran que no permet aflorar el sentit de la responsabilitat que se li suposa.
En paral·lel a l'actitud de Garzón, el tema de la memòria em fa venir ganes de vomitar. Us explico perquè : l'estat espanyol és un lloc ( petit, ja ho he dit ), la immensa majoria dels habitants del qual no raonen amb el cap sinó amb les entranyes, amb l'estómac. A l'estat espanyol, les coses són blanques o negres: o ets d'esquerres, lector d'El País, antireligiós i "progressista" ( se suposa que els de l'ajuntament de Barcelona també són progressistes ? jiji...) o ets de dretes, lector d'El Mundo, pro-Papa de Roma i "conservador". Seguint amb aquesta repugnant lògica, si ets dels primers estàs a favor de "recuperar la memòria històrica", si ets dels segons hi estàs en contra.

Aquests són els fets objectius. Dit això, demà farà 33 anys que va morir Franco. Trenta-tres anys després continua sent qüestionada la transició a la democràcia i continua estant sobre la taula la qüestió de la memòria. En el minúscul estat espanyol, 33 anys de democràcia no han significat 33 anys de neteja ( ni tan sols simbòlica ) sinó 33 anys de farsa, de continuar ampliant la distància que separa el seny de la rauxa, la capacitat de raonar de la de "vomitar". A l'estat espanyol, un està obligat a triar entre blanc o negre. O a favor, o en contra. Els uns són bons, els altres dolents. Els uns tenen drets, els altres no. ¿ Algú pot dir-me com punyeta es fa, amb aquest panorama, per trobar consens en el tema que sigui ?

Sí a la memòria històrica, però sense histèries. Ja sabem qui va trencar l'ordre democràtic, aquell ( llunyà ?) 1936, però de barrabassades se'n van fer també de l'altra banda. ¿O és que potser els "republicans" no van assassinar ningú ? A la meva família en tinc tres casos, sense anar més lluny. Tenien una masia i una fàbrica tèxtil ( quina cosa més catalana, redéu !), els van anar a buscar i els van pelar, per... "capitalistes" ? ¿ No mereix el mateix respecte la seva memòria que la de milers de persones assassinades i foragitades per les hordes feixistes ? ¿ Com es pot ser d'esquerres, "tolerant" i "progressista" i negar l'evidència de la resposta ?

Acabo. En relació amb el tema de la memòria, l'obsessió de l'esquerra ibèrica envers el fet religiós mereix un post a part. ¿ Com es pot anar de "tolerant" i "progressista" per la vida, i al mateix temps fotre en un mateix sac tot un col·lectiu ? No té cap sentit, és absolutament incoherent. Ser religiós no converteix ningú en un ésser depravat, immoral i mancat de capacitat de raciocini. És obvi que penjar-se l'etiqueta d'esquerres, per més guay que sigui, tampoc no converteix ningú, per definició, en una persona cabal, objectiva i amb capacitat d'anàlisi.

A small, wretched country
On one side, I write in this post about the recent meeting in Washington, where some of the "world leaders" met to discuss about the undergoing global crisis. As seen from my point of view, the presence of the Spanish PM Zapatero in this meeting was preceded by a deplorable "game of chairs". Although no representative from Spain was initially due to attend the meeting, Zapatero -and also the conservative opposition- claimed Spain had to sat at the table. The local media where displaying, for many consecutive days and on their front-pages, all the details of the "fight" to get a chair at that table. Quite pathetic, especially when you know that President Zapatero is unable to have anything interesting to contribute with. Actually, I have no doubt that meeting was only intended for "photo-lovers", for people who can calm themselves down just by watching 20 "world leaders" sitting around a table, theoretically to find a long-term solution to the aforementioned crisis.

On the second term, I write in the post about a strong controversy, which is actually lasting too long in Catalonia and the whole of Spain. During the Civil War (1936-1939) and after, many crimes were commited by the fascists who took power in April 1939. Also those who would finally lose the conflict commited many crimes, killing innocents just like the fascists did.
When Franco died back in 1975, democracy was recovered in the country. The transition between the dictatorship and the democracy has always been qualified as a "model", as an example of a perfect transition, and so believe many outside the Spanish borders. Unfortunatelly, the truth is rather different. In order not to provoke the rage of the military, who could hardly imagine Spain in a democracy after the death of Franco, it was decided that some issues would not be "negociated". Of course this was not written anywhere, but this is what actually happened. Thus, there were indeed no serious problems at the beginning of the democratic period, but this was only because of this reason.

Now, the relatives of those murdered by the fascists fight to find out where their ancestors where killed, or buried. Needless to say, they have all the right to get this information! The problem is this should have been done right after Franco died, not 33 years later. Some say doing this now means to reopen old wounds -it is actually the conservatives who say so, for many of them are actually "heirs" of Franco. But at the same time, many of the leftist who demand this actions consider the relatives of those killed by the republicans do not have exactly the same right, that is, to find out whatever happened to their murdered ancestors.

I know, this is quite a mess! And it is so especially because Spain is a completely polarized country, where things are supposed to be white or black. No nuance seems to be possible, and in this conditions, agreements are rather unlikely.
.

29 comentaris:

Oscar 7m76 ha dit...

Primer: felicitas per un post brillant i espectacular.

Sobre ZP, només vull dir que, al final de tota la pantomima que es va muntar, resulta que no hi havia cap bandera espanyola a la cimera, ja que ZP va parlar amb una bandera europea al davant. Lamentable.

A Garzón el millor que podrien fer és inhabilitar-lo de per vida.

Sobre la memòria històrica no hi ha solució possible mentre tot sigui blanc o negre i mentre els un segueixin pensant que el altres són molt dolents i culpables de tot, tot i tot.

Rita ha dit...

Plas, plas, plas (aplaudiments)

Com diu l'oscar 7m76, un post brillant!

david ha dit...

A Catalunya suposo que moltes famílies -la major part?- hem tingut i plorat, encara plorem, víctimes d'ambdós bàndols. És l'amarg pa que s'hi dóna.

Espanya és l'únic país d'Europa on Hitler i Mussolini encara no han estat derrotats, la dreta espanyola cada dia es lleva conscient que el país els pertany per 'legítim dret de conquesta'.

Fins ara no tenen cap motiu per a pensar el contrari, els sociates prou que els donen la raó amb tot el que (no) fan. Els europeus, com ja van fer el 36-39, o bé els recolzen obertament o bé els deixen fer. Cal ésser força ingenu per empassar-se allò dels 'valors europeus' de la UE, que a Alemanya els mitjans prediquen com si fos un evangeli secular. La pràctica quotidiana en revela la gran mentida subjacent. Si ets català o basc, posa-t'hi fulles, que mai no gaudiràs de la "igualtat de drets dels ciutadans europeus". Prou que ens ho feien veure als anys 70, omplint les nostres platges de turistes lobotomitzats mentre rere la cantonada el feixisme espanyol escorxava gent valenta com Salvador Puig Antich. A banda d'emetre protestes protocolàries, els autodenominats governs demòcrates d'Europa se'n rentaven les mans.

Tanmateix Espanya s'ha secularitzat, més fins i tot que no pas d'altres països del sud. Alfonso Comín i el PSUC van trencar als anys 60 el gran tabú que separava les esquerres de la religió amb allò de 'cristians pel socialisme'. Després ha vingut la teologia de l'alliberament.

Encara roman però el baluard blindat de la ultradretana església catòlica espanyola oficialment constituida com a tal, l'organització propietària de la COPE i l'església nacional més polititzada, extremista, militant, materialista i antiespiritual de tota Europa des de fa ben bé un parell de segles.

Sara Maria ha dit...

I tantes altres coses...

òscar ha dit...

la reunió no era altra cosa que una pantomima. me'n refio més de la publicitat nocturna dels canals de tele (abdominaisser, etc) o dels spams que entren a la meva safata del mail que d'aquesta colla de cantamanyanes. amb o sense zp inclós!!!

de garzon sols dir que poc es pot esperar d'un paio, encantadíssim d'haver-se conegut, que s'estima més a ell mateix que a la judicatura.

a garzón, a zp, a bush, al petit francès, a tots, els enviava una estoneta a esparragar.

merike ha dit...

a garzón, a zp, a bush, a petit francès,

the one you mention last is the one I dislike most (now that bush is losing his power) Everything you write is interesting to me and I hope you will one day change the template so that the blog would look more like a newspaper with a narrower column.. Very hard to read these broad lines for a broad my age.

Deric ha dit...

els del Polònia van estar brillants amb el ZP i la cimera.

Edurne ha dit...

Txaloak (aplaudiments)!
No tengo mucho más que añadir, porque ya lo has dicho todo y muy bien dicho, y los comentaristas que me preceden también han hecho aportaciones a las que me uno...
Yo también tengo memoria y recuerdo que mis dos abuelos (uno nacionalista y otro socialista) estuvieron a punto de ser fusilados, y que cada vez que lo pienso se me ponen los pelos de punta, y la rabia me carcome, y que sí, que ya estoy harta de que todavía no seamos capaces de conciliar nuestros demonios (pero todos los demonios!)
En fin... bona tarda i una forta abraçada!

kweilan ha dit...

Lo de les dos Espanyes que deia el poeta és un problema secular...el teu post està bé perquè posa sobre la taula la problemàtica que tenim montada a Catalunya i a l'estat espanyol. I estic totalment d'acord amb la mediocritat de molts dels que tenen el poder i és que per damunt de la vàlua personal, per arribar-hi crec que s'ha de tenir una sèrie de "valors" que res tenen a veure amb la capacitat i dignitat de les persones: vanitat, ganes de figurar, tenir luxes a l'abast...

merike ha dit...

Sorry I did not know of this man before I opened my evening paper, he is quite repulsive, too. http://www.iltalehti.fi/ulkomaat/200811188610565_ul.shtml

Tristancio ha dit...

"Podrían ser, a simple vista, sólo huesos... olvidados al borde del camino...", pero estos huesos son la historia, la triste y puta historia de guerras civiles y dictaduras. En Chile ocurre algo muy similar con esto de las izquierdas y derechas... es que cuando no se reconocen los muertos, o cuando ni siquiera se encuentran, es difícil que cicatricen las fracturas de los huesos de un país.

Una abraçada.-

Asimetrich ha dit...

Brillant el post, de veritat.

Si algú pensa que una colla encapçalada per l'il·luminat d'en Bush ha d'arreglar alguna cosa en 2 dies, anem fins.

En quant a la memòria i Garzón, no puc afegir res que no s'hagi dit.

Estem venuts.

enric ha dit...

Molt bo aquest repàs als tres temes. Felicitats.
Tot és una pantomima. Lo de ZP a la reunió del G20, la mateixa reunió del G20, lo del Garzón i per lo vist lo de la memòria històrica.
Uns són els titelles dels que realment manen al món i els altres uns egocentristes però, que el que si que els uneix és el de fer pàtria única. Ja ho vaig pronosticar a un altre lloc, em temia que el Garzón fes uns garzonada i ens deixes el tema de l’aixecament traïdor del 36, els crims de la guerra i de la postguerra, postguerra que va durar pràcticament fins que es va morir el dictador, ferits de mort per sempre més.
Això no s'arreglarà si no ens ve de fora, no hi ha manera que ningú de l’estat espanyol condemni als traïdors i criminals.
Al nou ordre mundial s’està embastant.

Assumpta ha dit...

Ferran, el teu article m'ha emocionat...

Passo ràpid de la part de ZP i la reunió perquè és bastant patètic (de fet, jo que ja no sóc massa "fan" del Polònia vaig riure amb el gag en el qual a ZP li havien cedit una cadira però era més baixa que les altres i, quan anava a parlar, li deien que ell només disposava d'un minut)

Dit això, vaig a la part segona que és la que m'ha arribat al cor... i perque articles com aquest són els que em fan fidel lectora del teu blog, perquè dius veritats tan grans!!!

Fa dies no em vaig atrevir a dir això que tu dius en un altre blog que visito (perquè, de fet, no vaig trobar la forma de dir-ho tan bé com tu ho has dit ni de lluny) hi vaig estar donant voltes i al final, com no vaig trobar les paraules que volia, vaig callar...

A veure... jo sóc religiosa, sóc catòlica practicant i catequista... i estic a favor de la llei de la memòria històrica!!!

Però em fa MAL (sí, mal!!) quan sento i llegeixo algunes opinions.

Fins que no assimilem que no tots els d'un bàndol (sigui quin sigui) son bons i els altres tots dolents... que de víctimes innocents (INNOCENTS) n'hi va haver als dos bàndols... que d'assessins cruels n'hi va haver als dos bàndols i que tots tenen iguals drets no farem res de res.

Jo també tinc morts a la meva famíla: un cosí de mon pare, un noi de 20 anys assassinat perque era un noi "de Missa"... el van anar a buscar a casa seva se'l van endur i li van endossar dos trets al cap a la vora de la carretera (era un noi d'una família molt humil, d'un poble molt petit del Bages que vivia amb la família i no havia fet mai mal a ningú) i un cosí de ma mare que era seminarista.

Bestieses similars segur que van passar a l'altre bàndol...

A tot arreu de bons i de dolents.

Que a mi, com vaig llegir a un blog l'altre dia, se'm parli que la culpa de la llei de la memòria històrica no tiri endavant és de l'Església i coses així em remou... (ho vaig llegir, de veritat)

El diari que llegeixo més és La Vanguàrdia, mai compro El Mundo i alguns diumenges el meu marit compra El País... no suporto els programes "estrella" de la COPE, estic en contra l'avortament, o sigui que sóc una "carca" contrària als drets de les dones (?) sóc creient, sóc tan nacionalista que cada vegada m'apropo més a l'independentisme... a veure, a quin grup estic jo?

I, sí, estic a favor de la Llei de la Memòria Històrica... les famílies tenen dret a saber on són els seus morts... tenen tot el dret del món a veure rehabilitada la seva memòria, a poder honorarlos...

Francesca ha dit...

M’ha agradat el teu post, de fet, m’ha provocat ganes d’escriure sobre el tema, i això sempre és bo. L’ésser humà no és res sense capacitat d’autocrítica... i jo afegiria, sense valentia (que no vol dir no tenir por, sinó fer i dir el que creus que has de fer i dir, malgrat et faci por).
El ZP no ha tingut prou valentia per dir que aquesta “cimera” no servia per res, que ho sabia, però que considerava que, precisament perquè no era important, potser era una bona oportunitat per “col•lar-se” en el G20. Raonament que jo potser no hagués compartit, però hagués entès.
El Garzón fa molt temps que va perdre la capacitat d’autocrítica i, malgrat haig de pensar que és intel•ligent, perd el cap i malmet una bona oportunitat d’enterrar TOTS els morts amb respecte i serenitat, que és com s’han de fer aquestes coses.
Respecte a la religiositat, no crec que s’hagi de menysprear a ningú per ser religiós, però l’estat ha de ser laic.... o no hi haurà pluralitat religiosa. El laïcisme no ha d’identificar-se amb cap tendència política, sinó amb un marc de convivència, en la meva opinió, adequat a una democràcia. I això també ho ha d’entendre la gent que es considera religiosa.
Enhorabona pel post. Ja et vaig dir que cada cop em sembla que escrius millor.

Xavi ha dit...

Estic d'acord. D'acord també, que els republicans, anarquistes, etc també van fer abusos criminals durant la guerra (recordar per exemple, els Fets de La Fatarella). Afegir tot seguit que, tots aquests abusos, els van pagar després. A més van pagar una minoria que van cometre abusos i una majoria d'innocents, tots al mateix sac.

arsvirtualis ha dit...

Tota una lliçó de democràcia...

Però que es pot esperar d'un país de té una fundació registrada com associació sense ànim de lucre sota el nom de Fundación Francisco Franco? (http://www.fnff.es/). Mireu si teniu un dia massoca "Temas de actualidad", si això no és apologia...)

Aquesta fundació va rebre (o rep encara?) subvencions de diners públics durant el govern de grAznar per a portar a terme les seves activitats de manteniment de la memòria històrica, la seva, evidentment.

Ferran, ara ja portes un temps vivint per aquestes terres. Et pots imaginar una H. Stiftung? Doncs això, els espanyols continuen tenint una assignatura pendent, suspesa diria jo.

Lucila ha dit...

Estimat Ferran, m'afegeixo als comentaris anteriors per atrevir-te a trencar la polarització endèmica, terrible i altament perjudicial que viuen la societat i la política espanyoles. És clar, no estic sempre d'acord amb les teves opinions (de fet, no hi estic d'acord sovint ;), però m'he alegrat de veure que algú diu públicament que n'està fart que ens haguem de posar tots necessàriament en un dels dos únics cabassos que la mentalitat espanyola pot pensar. Aquest país no anirà mai veritablement endavant fins que no s'entengui que durant la Guerra Civil va ser haver-hi actes inhumans a tots dos bàndols, que totes les víctimes mereixen respecte i restitució de la seva memòria, fos quin fos el seu color polític, que hi ha hagut i hi ha, com a tot arreu, capellans bons i dolents, que cadascú està sol en la seva consciència, i que aquesta és única i intransferible. Com vaig sentir a missa fa un temps, les masses van matar Jesús. I seguiran causan moltes més desgràcies si som incapaços de veure la humanitat de cada persona que tenim davant, d'escoltar-la, de valorar-la i d'aprendre d'allò que ens fa diferents (i iguals).

David ha dit...

El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat corresponent al mes de novembre indica, en l'apartat de mitjans de comunicació, que els catalans prefereixen els informatius de TV3, amb un percentatge d'un 49,9%. El segon lloc és per a TVE1, amb un 14,3%. Després figuren, en aquest ordre: Antena 3 (13,2%), Tele 5 (9,2%), Cuatro (3,9%), Canal 3/24 (2,0%) i La Sexta (1,4%).

En informatius de radio, els preferits són els de Catalunya Ràdio, amb un 24,2%, la cadena Ser, amb un 18,2%, i RAC 1, amb un 17,0%. Després figuren: Ona Zero (9,4%), Catalunya Informació (4,8%), RNE (4,5%), cadena Cope (3,9%), Rac 105 (2,0%), Ona Rambla (1,9%) i Com Ràdio (1,3%).

Trina Milan ha dit...

Ferran,
feia temps que no et llegia un post tan brillant..t'estàs superant, com es nota que ets periodista ;-) millor pensar en positiu, en com les coses petites del dia a dia van sortint per l'esforç de la gent...ells, els grans, molt grans no estan per aquesta feina...ai las!
una abraçada

José Luis/Josep Lluís ha dit...

Completament d'acord amb tu ferran,per aquí no he sentit a dir res de la cimera, molt menys d'en ZP.

Sobre el tema de la memòria histèrica... tot plegat una vergonya.

zel ha dit...

Però, no hi veus alguna mà molt llarga al darrera? Bé va començar, i hi ha qui ja ha aconseguit quelcom...El problema és que encara governen molts que no volen... normalitzar. Avui llegia que a Madrid hi ha més de cent símbols i carrers relacionats amb el franquisme, què vols? Ai, rei, estic desencantada...

Ferran ha dit...

Us agraeixo molt a tots, de debò i especialment en aquest cas, les aportacions que heu fet sobre aquest/s tema/s. El de la memòria histò/èrica és delicat, i penso que no ens en sortirem si no som capaços de posar TOTES les cartes sobre la taula i dir les coses pel seu nom, però amb el cap fred i amb voluntat d'anàlisi rigorosa.

Merike thanks for your suggestion. I promise I'll think about it :-)

Tristancio también en Chile habéis pasado por algo parecido. No hace mucho vi un reportaje de un grupo que desenmascarava expinochetistas ( de "facto", no sólo ideológicamente ) que no habían pagado por los crímenes que cometieron. Fue emocionante verlos cantando a Jara y sacando al tipo a empujones de su despacho santiagueño. Una abraçada !

Assumpta m'ha encantat la teva pregunta : "a quin grup estic jo ?". Aquest és el problema, que se suposa que només podem triar d'entre un parell de motlles... i quan en realitat hi ha tants motlles com persones !

Francesca no puc estar més d'acord amb el que dius: l'estat ha de ser laïc. Per suposat ! La religiositat és ( ha de ser !) un fet personal, individual, y no social !
( PS : Em posaràs vermell ;-)

Ars per suposat, una "Fundació A. Hitler" és impensable, afortunadament. I sí, per suposat, és escandalós que n'hi hagi una dedicada a Franco... mentre s'il·legalitzen partits bascos ?? - Perquè després vagin parlant, els imbècils que ens governen, d' "estat de dret" i de "democràcia" ! És escandalós.

Zel sí, sí, jo també ho veig, el que comentes ! En el post mateix us poso un link d'un carrer d'un poble aragonès, on vaig parar a dinar fa un parell d'anys, que ( encara avui ) du el nom del "Generalísimo" ! És molt gros.
Però, sabent això, el que no podem fer és tancar els ulls a l'altra realitat, que sovint des de l'esquerra no es vol veure.

Altre cop, de debò, gràcies a tots per les vostres aportacions !

PS: David sisplau, comenta només assumptes relacionats amb el post. Les audiències radio-televisives no hi pinten res, aquí !

Jordi Balada Campo ha dit...

Perfectamnt d'acord en tot Ferran. Ets el crack dels blogs.
-Crec que cal recuperar la memòria històrica i cal fer-ho bé. Cal saber què, quan perquè va passar i qui ho va fer per poder tancar d'una vegada tot el tema.I això significa per totes dues bandes, crims són crims sigui qui sigui qui els du a terme.
i encara que esic d'acord amb que algú ho posés en moviment llàstima que fos en Garzón. De totes maneres a veure si ara que la màquina s'ha posat en marxa això arriba a un veritablñeprocés investigatiu i de resolució de conflictes secrets i foses mai tancats.
-ZP va ser absolutament patètic pregant implorant per la maleïda presència a Washington. Va ser un espectacle penós.

Jordi

Deric ha dit...

ara et podem llegir en tots els idiomes!

Kostas ha dit...

Ondia , havia fet un comentari aquí i se'l ha endut el cober espai.
Salut

Efrem ha dit...

Collons quina rebentada, ja ho has dit tu tot noi... No sé què més dir. Bon post!

sergi m. ha dit...

Només un petit apunt de ZP.
En un diari de Miami de distribució a Mèxic ZP sortia en una foto amb uns quants mandataris.
No sóc pro ZP, però el paio era allà.

Ferran ha dit...

Merci a vosaltres, també, pels vostres comentaris.

Kostas no sé què deu haver passat, amb el teu comentari. Aquest sí que ha arribat sense problema !

Sergi no sé què dir-te. Suposo que està bé, això que dius. Vull dir, que és una dada a tenir en compte. Però en general, Zapatero em sembla un projecte de polític, no un de debò. Val a dir que això no ho penso només d'ell, sinó del 99% de polítics que (ai) exerceixen al nostre país :-(
Salut!