Exportant tradicions...

¿Viure a Berlin és motiu per perdre's tradicions "nostrades"? Per suposat que no! La prova d'això som la quarentena de catalans (i alguns alemanys) que ens vem trobar ahir en un local de Moabit: després de ben bé tres hores de panellets i moniatos, vem marxar cap a casa havent celebrat una senyora castanyada, malgrat, mmm... bé... malgrat que no hi haguessin castanyes :-)
Gràcies a les persones que dissabte van tancar-se a la cuina per preparar muntanyes de panellets, que estaven deliciosos. I gràcies també a l'Alexander, la Maria José i en Martin pel concert de clarinet.
Nota: Joel, em deus la revanxa del futbolí ("Kicker"! Jetzt habe ich schon gelernt! :-) Em vas guanyar 10 a 7, sí, però tinc excusa perquè feia segles que no jugava, jo! hehe...










.












.
Exporting traditions...
Not because you go into exile should the traditions you've lived in your homeland be forgotten, don't you agree? It is for this reason that some 40 Catalans (some of them were actually German) gathered yesterday, to celebrate the "castanyada" (you can read some information about it, in Spanish castillian, here). We could savour sweet, excellent "panellets" and "moniatos", and also had the chance to enjoy a clarinet concert, beautifully performed by Alexander, Maria José and Martin. Thanks to them all for a wonderful evening!
.
Traditionen exportieren...
Wir, in Berlin lebender Katalaner, wollen natürlich unsere Traditionen nicht vergessen. Deshalb, unabhängig davon, wie lange wir im Deutschland (entschuldigung, in Berlin! :-) wohnen, versuchen wir es, Festlichkeiten wie die "Castanyada" zu feiern. Die "Castanyada" ist das traditionelle Herbstfest zu Allerheiligen. Abends treffen sich Familien und Freundeskreise, und es gibt Panellets (Marzipankugeln), Röstkastanien, Süßkartoffeln, Sekt und Muskateller. Ausserdem könnten wir im Laufe des Abends, das Konzert eines Klarinettentrios geniessen. Danke sehr Alexander, Maria José und Martin, und danke auch an alle, die am Samstag die leckere "Panellets" vorbereitet haben!
.

11 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Jo també en vaig fer de panellets... Penjaré ben aviat la recepta a Delícies... Són molt fàcils i ràpids de fer!

Efrem ha dit...

Sí senyor, com us ho monteu :D! Amb futbolí i tot...tuh!

òscar ha dit...

si tenieu panellets, suposo que els jugadors del futbolí eren pintats de blau-i-grana i blanc-i-blau, no?
futbolí a banda, el millor es sentir-se a casa encara que un estigui lluny de casa.

Tristancio ha dit...

Ahir parlaba amb la meva gran amiga Marta que viu a Girona, i em deia que menjaba això dels panellets. Jo mai els vaig menjar quant era a Catalunya... donç, ella me va dir que això no era pas posible, que hauría de tornar cap a la Catalunya profunda... i res, que només per aquesta raó he de viatjar una altre vegada :)

Una abraçada.-

(seguro he cometido muchas faltas en mi lección de hoy).-

Edu ha dit...

Carai, panellets, clarinet i futbolí? Deu n'hi do com us ho monteu per Berlin :)

És fantàstic que us trobeu per fer aquestes coses, i a més que ho ensenyeu a alguns alemanys!

Salut!

Ferran ha dit...

Llàstima que jo, Sara Maria, sóc terrible amb les mans a la massa! Ara que... com m'agrada menjar-me'ls! :-))

Has vist, Efrem? Perque després em vinguin que si aquí fa fred, que si es fa de nit massa d'hora... A Berlin, el caliu li posem nosaltres!

Òscar per ser franc, el partit va arribar als 6/0 a favor del Joel. Jo no veia ni els colors dels jugadors! :)

Doncs sí senyor, Tristancio, una excel·lent raó per tornar a Catalunya! (i el teu català, de debò, és foooorça correcte!)

Edu justament aquesta és la idea: disfrutar-ho tots, mentre ho "expliquem" als alemanys.

Salut a tots!

quim ha dit...

Espero que hàgiu gaudit d'uns bons panallets i moniatos. Fascinant que els panellets es diguin 'marzipankugeln'. Ho posaré en un traductor automàtic. Comfio que no s'espatllarà quan hagi de traduir la paraula.

Salut

nur ha dit...

Potser és precisament quan ets fora que recuperes aquestes tradicions: jo fa anys que no celebro la castanyada, tot i que confesso que diumenge vaig menjar mig panellet (argh, estava tan dolç!).

Es veu un bon ambient a la festeta, eh? :)

PS Avui he anat en un tren... que t'hauria encantat, Ferran :P

Assumpta ha dit...

Aquesta tarda he escrit un bonic post a aquest article però no s'ha enviat :-(

No sé per què, sempre que ho faig des de l'ordinador de la feina em dóna problemes... estarà "trucat"?

Bé, és igual, que volia dir que em sembla una idea genial!! i que m'alegro que al final poguessis menjar els teus "panelleten" jeje

Iggena ha dit...

Aix, que maco Ferran! Quin privilegi, trobar-s'hi a tants kms de casa i poder menjar panellets..
Per cert carinyo, cada cop que obro el teu blog se'm carreguen tot de pagines de publicitat que em colapsen l'ordinador, que et vols fer ric??
Petons!!

marta ha dit...

Està molt bé però us faltaven les castanyes i la castanyera.