Les malalties mentals a TV3

Si tot va bé, en aquests precisos instants (les 10 del matí) deu estar començant la 17ena. edició de La Marató de TV3, dedicada a les malalties mentals greus. Es parlarà de bipolaritat, obsessivitat compulsiva i esquizofrènia, entre d'altres. Aquesta última malaltia la conec bé, malauradament, perquè un dels meus germans la pateix. Se li va declarar quan deixava l'adolescència, i el grau d'afectació que pateix l'obliga a medicar-se de per vida. Un munt de pastilles diàries que ell té la sort de poder-se prendre, ja que són l'única manera de tenir la malaltia sota control.
Persones com el meu germà, el Xavi, n'hi ha a cabassos. Els països de l'anomenat "1r món" semblen ser especialistes a afavorir l'aparició d'aquesta mena de malalties, indubtablement una mostra més que la nostra societat està, com potser diria en Tomàs Molina, malaltota. Per tal que els científics puguin continuar investigant, mirant d'esbrinar què les provoca, com es podrien detectar des del primeríssim moment per esmorteir-ne els efectes o fins i tot erradicar-les, calen diners. I aquest diumenge, com cada diumenge de Marató des de fa 17 anys, és una excel·lent oportunitat perquè tots els catalans demostrin, un cop més, que "solidaritat" no és només un terme bonic, sinó l'acció de fer alguna cosa pels altres.
.
TV3 va emetre la primera Marató l'any olímpic, i des d'aleshores els catalans hem donat més de, atenció: seixanta-cinc milions d'euros! De tant en tant, a TV3 expliquen què s'està fent amb aquests diners, per què serveixen, i jo no tinc cap dubte que van a parar allà on han d'anar: a laboratoris, clíniques i hospitals. A menys que una situació personal difícil, especialment en aquest any de crisi, justifiqui una no contribució, els qui tenim la sort de poder-la fer no ens ho podem pensar. Ajudem a investigar les malalties mentals greus!
.

TV3 va emetre fa poc aquest programa, en què diversos pacients amb malalties mentals parlen del seu dia a dia. Si no el veu veure, quin moment millor que aquest!
.
Mental diseases on TV3
The Catalan public television, TV3, is broadcasting today a especial program which deals with mental illnesses, a long-duration show running from 10AM till midnight. Bipolar and obsessive-compulsive personality disorders, and also schizophrenia are some of the diseases that will be explained, and to which the program will be devoted.
Unfortunatelly I have known schizophrenia from a very close distance, for one of my brothers has been suffering it for years. Unlike what happens to millions of people, in his case the disease is under control thanks to the many pills he takes daily. In any case, I wonder what does our "first world" actually have, because mental illnesses have been spreading like water, especially over the last 10 or fifteen years.
TV3 has been broadcasting special programs like this one today for 17 years now, each of them dedicated to a different disease. Catalans have proved to be supportive enough by contributing with a total of more than 65 million euros.
.

18 comentaris:

Edurne ha dit...

No he visto el vídeo, sólo te he leído, tengo los ojos recién puestos que hoy, he podidoo dormir, y me he levantado a estas intempestivas horas, casi las diez de la mañana!

Bueno, aquí, ETB, también dedica este año la recaudación de la Maratón a las enfermedades mentales.

Hablas de la esquizifrenia en particular, y lamentablemente es una de las enfermedades que han crecido en los últimos tiempos. No hay más que mirar a nuestro alrededor y, efectivamente, este "primer mundo nuestro" es el culpable de la gran mayorñia de nuestros males.

Yo también he visto cómo chavales que han sido mis alumnos, al final de la adolescencia han sido diagnosticados esquizofrénicos.
Y yo misma sufrí el ataque, realmente virulento, de uno de ellos, cuando tenía trece años y todavía no le habían diagnosticado, más que nada por la negativa contínua de los padres, aunque desde la escuela veníamos insistiendo desde el preescolar. Cuando llegó a sexto, estalló la bomba, y claro, me explotó a mí! Fue muy duro.

Las familias de los enfermos juegan un papel muy importante en todo esto, porque sin su apoyo, el enfermo no podrá evolucionar, ni aceptar, ni nada...
Antes se consideraba como una especie de maldición el que algún miembro de tu familia tuviera esa "lacra", y se les recluía en casa, escondidos de todo y todos, prisioneros de su propia vida, su enfermedad y su familia.

El Xavi será de los afortunados, y podrá encarar su vida con una normalidad bastante real, y con apoyo y cariño de los suyos, pero los hay que no tiene absolutamente nada! Y eso es lo que me jode!

Los tiempos han cambiado, pero aún han de hacerlo más.
La investigación es esencial en este asunto. En vez de tanto dinero para armamento, guerras, y demás "negocios"... habría que invertir en lo que realmente vale: en la persona, que es lo único que debiera importar a los gobiernos...

Qué ilusa soy, verdad? Bueno, no pierdo la esperanza porque sino... apaga y vamonos!

Una forta abraçada, Ferran!

kweilan ha dit...

Jo si que el vaig veure aquest reportatge i unes persones ho portaven millor que altres...sobretot em va quedar la idea de que molts afectats per aquesta malaltia se senten marginats. És important la recerca per trobar les medicacions més adequades i menys agressives perquè els malalts puguin tenir una vida normal. La comprensió de la societat és important i per això la iniciativa de tv3 és d'aplaudir.

Rita ha dit...

Aquests programes fan bona feina, la gent és solidària, només cal que li ho recordin i posin fàcil!
A més, com prou bé ens ho demostres, en cada tema central de la Marató, al llarg dels anys, tots hi hem tingut alguna persona propera relacionada... Jo ja hi he participat.

Sara Maria ha dit...

He conegut gent amb malalties mentals, amics als quals, com al teu germà, de joves se'ls hi van diagnosticar. Sé el que suposa, jo no pel malalt, si no pels del seu voltant. Des d'aquí una molt forta abraçada.

nur ha dit...

Una abraçada per a tu i per al teu germà Xavi, Ferran. La Marató ja s'ha convertit en una tradició més de les festes nadalenques (que això sí, cada cop comencen més aviat).

Em temo que serà un mal any, però, perquè molt em temo que la crisi deixi veure els seus efectes, tot i que confiï en la bonhomia de la gent.

Estic convençuda que són uns diners molt molt ben invertits.

Assumpta ha dit...

M'ha agradat molt el teu article, Ferran. Jo mateixa en volia fer un al meu blog però no sabia com explicar el fenòmen que cada any es produeix a Catalunya amb la Marató.
La quantitat d'entitats que hi participen, aproximadament 1.000 actes.
El CD que es venia amb el diari la setmana passada per 9 EurUs i que, evidentment, vaig comprar, va ser el més venut en un dia a tota la Comunitat Europea.
I es que els catalans en som un munt de solidaris i qui digui el contrari és que no ens coneix.

Per altre part, jo també conec d'aprop aquestes malalties: concretament la depressió i la neurosi obsessiva.

Així que, a l'igual que tu, espero que quanta més gent participi perque es pugui investigar, que es pugui ajudar, millorar, curar... i, si us plau, que tots mirem de tenir una bona actitud envers aquestes persones

Et felicito, Ferran per l'article, de tot cor!!!

Sylvie ha dit...

Bueno.... no crec que pugui afegir gaire més... ja sabeu que soc partidaria d'aquesta mena de programes.
I aquest cop, com casi sempre, em toquen la fibra.
Tot i així, trobo q l'enfoc d'aquest any potser era com alarmant no sé..
Com la Nur.. una abraçada enorme.

quim ha dit...

Hola Ferran,

Per un cas que conec proper hi ha el cas dels familiars que no tenen garantida la seva integritat física quan viuen amb algú amb comportament psicòtics o d'altra mena. Fins que no els agredeixen no poden fer res i han de viure amb algú que en un moment donat pot ser perillós. Aquestes malalties són molt fotudes, i les conseqüències s'estenen com una taca d'oli en familiars propers.

Una abraçada i el meu suport a tu i al teu germà

Deric ha dit...

l'he seguit força estona a la tarda i m'he adonat que, tot i que conec algun cas, per mi les malalties mentals són ben desconegudes i desgraciadament en tenim prejudicis

Ferran ha dit...

Gràcies, com sempre, als qui llegiu i hi dieu la vostra.

Kaixo Edurne me imagino perfectamente lo que debiste sufrir cuando ocurrió lo de tu exalumno. Perfectamente. Como bien dices, en la investigación está la posibilidad de encontrar, lo antes posible, el remedio para estas enfermedades, que son realmente terribles. Muxu bat grande! :)

Ni més ni menys, kweilan, ni més ni menys.

És cert, Rita. 17 anys donen per moltes malalties, així que sí, que absolutament cadascú de nosaltres coneix algú, segur. A més, podem en el futur estar nosaltres mateixos afectats per alguna d'elles. Ni que sigui per aquest punt de vista "egoïsta", ja tenim un altre bon motiu per participar-hi.

Sara Maria realment és molt dur. Afortunadament el temps passa, les situacions canvien... però els començaments, els primers anys de la malaltia van ser molt durs. Les mentals són enfermetats molt difícils de diagnosticar...

Nur de moment, més de 3M€ malgrat la crisi. I seguirà pujant... Perquè després diguin dels catalans!

Merci, Assumpta Sí que és important el que fa TV3 amb la Marató, sí! I que sigui per molts anys...

Des del meu punt de vista, Syl, l'enfocament del tema era... com és en realitat. No vull dir que altres malalties siguin menys "penoses" que les mentals, però posat a estar malalt, que sigui d'alguna cosa que em puguin diagnosticar sense dubtes!
Les malalties mentals són un autèntic calvari, per qui les pateix evidentment, però també pels familiars més propers.
En aquest sentit, entenc que li donessin a la qüestió un toc que potser "des de fora" es veia un pèl massa "dramàtic".

Quim entenc perfectament la por d'aquestes persones. El meu germà va passar una primera etapa força violenta, com d'altra banda passa amb tants altres malalts mentals. Un drama per ell, en primer lloc, però també per la resta de la família. És molt dur. Recordo haver passat un parell d'anys pensant, cada cop que tornava a casa al vespre, si hauria passat alguna cosa... Buf!

Deric entenc els prejudicis perfectament, perquè això, prejudicis, és el que l'ésser humà tendeix a tenir davant de situacions que no coneix. I les malalties mentals han estat tradicionalment amagades, la qual cosa encara les ha fet més greus!
Per sort, els temps canvien! :-)

Moltes gràcies a tots vosaltres, altre cop!

sergi m. ha dit...

No estic segur si era el divendres que vaig veure el programa.
Colpidor. Em va fer pensar en la ignorància que assotava els pobles degut a l'herència d'etapes obscures passades. És fotut, però crec que el programa (que trobo collonut) i la Marató (que també) ajuden a difondre el coneixement d'aquestes malalties, m'incloc entre els ignorants, per descomptat.
Salut company!

Trina Milan ha dit...

Ferran,
no acabo de creure en les maratons, semblen les festes de la bandereta dels antics i casposos anys negres de l franquisme,...hauria d'haver una forma de fer que la gent tingués els serveis que necessiten, sense haver de fe rel ridícul espantòs que suposen algunes de les "actuacions" i reclams de la Marató...tv i solidaritat no sempre van de la ma, amb rigor...ho sento, és el que veig i el que em suggereix tot plegat, salut amic

Ferran ha dit...

Sergi l'important no és ser ignorant -qui ho sap tot, de tot??- sinó voler deixar de ser-ho quan hi ha l'ocasió. La Marató, quin dubte hi ha, fa una bona tasca en aquest sentit...

... i és per això, Trina, que juraria que no vas veure la Marató, ahir. Sense entrar a valorar la qualitat de les diverses actuacions (el que vaig veure, a mi em va agradar), hi ha una cosa molt, molt més important: moltíssima gent va tenir l'oportunitat, ahir, per primer cop a la seva vida, d'escoltar malalts mentals explicar com se senten, les seves pors i il·lusions, ... A més, hi va haver especialistes que explicaven com i perquè es desenvolupen aquestes malalties, fent així més entenedor el problema al comú de la gent que, com és lògic, no té perquè saber-ne detalls. Va ser, al meu entendre, una emissió molt, molt important i molt digna.

Xavi ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius, més quan aquest tema de les malalties mentals anirà en augment els pròxims anys. I t'ho dic des de la perspectiva de ex-malalt (no d'una malaltia greu, però sí d'una punyetera). I ara ve la vena idealista que acostumo a treure quan faig algun comentari en el teu blog: Si el mon que ens envolta, és en si mateix un factor de risc, no podríem canviar el mon i eliminar aquest factor de risc?

Salvador ha dit...

El més important a la marató no són els diners ja que moltes institucions, per no parlar d'estats, en destinen molts més a les investigacions.

El més important és l'oportunitat que tenen d'expressar-se els malalts i també el que ens poden ensenyar.

Desgraciadament les malalties mentals ens són completament desconegudes fins que no ens afecten directament i llavors el xoc sol ser brutal. Provoquen un gran patiment a la familia i poden arribar a destruir-la.

Per això penso que l'important de la marató és aquesta informació que ens dóna que ens pot ser de molta utilitat si ens trobem en algun d'aquests casos, cosa bastant probable. Recordar que només l'esquizofrènia afecta un 2% de la població i hi han moltes més malalties.

Sadurní Vergés ha dit...

El meu suport a la Marató. També conec bé un cas que em cau bastant proper.

Salutacions,
S.

defak ha dit...

Som-hi.

Cristina ha dit...

Com em va agradar el programa aquest que has penjat. En principi, els acostumo a veure, tot i que el del càncer vaig haver de treure'l perquè plorava veient-lo...
Jo vaig anar allà on treballo a "treballar" una estona en els actes de la marató. Va ser la meva contribució juntament amb un pessic de calerons.