"L'estepa infinita"

L'Esther Hautzig va cap als 80 i viu, a Nova York, el que se suposa una vida confortable. L'Esther Rudomin, per contra, va viure a una ciutat perduda en plena estepa siberiana, durant cinc anys, en fa més de 60. Hautzig i Rudomin són dos cognoms d'una mateixa persona, l'Esther, filla d'un matrimoni benestant, jueu, de Vílnius. Tots tres, juntament amb l'àvia, van ser deportats a Rubtsovsk en plena Segona Guerra Mundial, quan la bogeria de Hitler i els seus seguidors empenyia el món a la catàstrofe absoluta.
Hautzig es va decidir a explicar la seva història, a mitjan anys '60, quan un diplomàtic nordamericà la va animar a fer-ho. "L'estepa infinita", 250 pàgines que enganxen des del primer moment, és la seva història. I no només: és també la història de Vílnius, de Polònia, de Rússia... i de milions de persones anònimes, una gran part de les quals va morir en aquelles terres més enllà del món habitable. Malgrat la duresa dels fets, que -cal recordar-ho- no són ficció sinó increïble i absurda realitat, el relat de Hautzig no és pas un seguit de drames que converteixin la lectura del llibre en un via crucis. Ans al contrari, la visió d'una criatura de poc més de 10 anys li dóna, a una situació objectivament insuportable, una inocència que arrenca més d'un somriure.
PS: Merci, Kweilan, per una recomanació excel·lent!
.
The endless steppe
A jewish girl, Esther Rudomin, today Hautzig, suffered incredibly -like many millions, on the other hand- during the WWII. She was deported to Siberia at the age of 10, along with her parents and grandmother. "The endless steppe", written by herself in the '60, is an amazing story that reflects real facts... which seem impossible to have happened. The inocent -yet surprinsingly mature at the same time- eyes of a young girl saw horrible situations, which Esther lived in quite a positive way.
.
Die endlose Steppe
Esther Rudomin ist zehn Jahre alt und lebt wohlbehütet in der polnischen Stadt Wilna. Bis dorthin ist der große Krieg noch nicht gekommen. Eines Tages werden Esther und ihre Familie als »jüdische Kapitalisten« von russischen Soldaten zur Umsiedlung abgeholt. Mit vielen anderen kommen sie nach Sibirien. Fünf Jahre voller Entbehrungen und Not stehen ihnen bevor. Esther erlebt Hunger, Krankheit und Tod, Erniedrigung und Einsamkeit, aber sie findet auch Freunde und lernt, sich durchzusetzen. Sie beginnt, die Steppe mit dem klaren Sternenhimmel, dem glitzernden Schnee im Mondlicht und der großen Weite zu lieben. Und sie liebt auch ihr Leben inmitten dieser Einsamkeit - denn es ist ihr Leben.
Das Buch beschäftigt sich mit einer unglaublichen Zeit, der 2. Weltkrieg, und eine seiner Folge: Ausweisungen. Esther Hautzig (damals Rudomin), die das Buch Mitte der 60er Jahren geschrieben hatte, wohnt Heute in New York. Sie hat es geschafft, eine harte Geschichte in einem Fortlebensanleitung zu verwandeln.
Abschnitt: buchfreund.de
.

22 comentaris:

Assumpta ha dit...

Més val que m'ho apunti perquè amb tants llibres com es parla per aquí últimament em faré un embolic :-))

Rita ha dit...

Pinta molt bé. A la llista! :-)

òscar ha dit...

bon dia ferran!

vaja, avui obro el calaix dels comentaris. proposta anotada al bloc dels llibres futurs. està, si no em falla la memòria, el tercer esperant tanda.

bona setmana!!!

Sergi ha dit...

Haurem de tenir-lo en compte, si dius que no és una successió de drames... he començat l'any amb molt d'optimisme i bon humor per rebatre tot això que passa en general al món.
Gràcies Ferran (i gràcies Kweilan)
Salut!

Llibreria L'Illa ha dit...

Opino el mateix que tu. És una molt bona novel·la testimoni que flueix molt i molt bé. A més té l'afegit de conèixer els camps de concentració soviètics, que també van existir. Nosaltres també en vam fer un post.
És el primer cop que entro en aquest bloc i et felicito.

Sara Maria ha dit...

Un altre llibre a la llista de pendents... Entre receptes i llibres no dono a l'abast! Gràcies per la recomanació.

Cristina ha dit...

Mmm, molt interessant. Ens apuntarem a la llista dels llibres imprescindibles.Gràcies!!!

Edu ha dit...

Molt interessant! L'apuntem.

Ahir em vas deixar ben desconcertat, la pista no em va ajudar gaire :)

Salut!

Kostas ha dit...

El cerco a la biblioteca.
salut

Ferran ha dit...

Haha!, és veritat, Assumpta, que entre uns i altres parlem de tants llibres que al final és impossible recordar-los tots. A pel boli! :)

Rita posa-li, posa-li que val la pena.

Oooh!, Òscar, és que com tinc activada la moderació de comentaris, fins que no llegeixo els mails i els "publico", no van apareixent. Però ei!, primer o segon és ben igual; l'important és participar! ;-)

Sergi de totes maneres, el tema és el que és, i no és precisament un camí de roses. Si vols conservar el bon humor i que res no te'l faci tremolar... deixa'l per més endavant!

Gràcies, llibreria l'Illa, pel teu comentari!

Haha! Sara Maria, et dic el mateix que a l'Assumpta :-)

Cristina! de nothing; el disfrutaràs, segur!

Edu reconec que la pista era ben poca cosa, hehe... No us ho vaig voler posar fàcil, però em vaig passar!

Kostas fes-ho, val la pena.

zel ha dit...

Bona recomanació...Haurem de buscar-lo, i més amb la síntesi tan genial que n'has fet!!!

jeje, he rigut amb el post anterior....

Edurne ha dit...

Pues me lo apunto y en cuanto pueda me lo agencio!
Gràcies por la recomendación.
Yo mañana presento "El quinto hijo" de Doris Lessing en nuestra tertulia mensual, lo comento porque como andamos de libros y lecturas... y por si le interesa a alguien o lo ha leído.
Abraçades!

Asimetrich ha dit...

aaaaah, així que era aquest el llibre. Molt bé, un altre pendent.

reflexions en català ha dit...

Em fas venir ganes de llegir-lo. Si l'has devorat...

Jaume Puig ha dit...

Només volia complementar el teu apunt amb un enllaç del blog de l'Anna, que ha estat la traductora del llibre al català. Aquí hi trobareu la seva experiència en el procés de traducció.

Josep Lluís ha dit...

Un altre al sac... m'apunto a llegir-lo.

Efrem ha dit...

tinc sobreexplotació de coses per llegir i hipermanca de temps per poder fer-ho... :(! Gaudeix-ne tu, si pots..! :)

Ferran ha dit...

Bé doncs, amics, qui tingui temps i ganes de llegir-se'l, ja ens explicarà què li ha semblat. Si massa dur, o no, i/o que t'atrapa de bon començament, o no...

Bona lectura!

Natxo Rovira ha dit...

A voltes de l'argument d'aquest llibre, ara estic llegint un de Viktor Frankl, supervivent de l'Holocaust. Un llibre recomanat per l'Alex Rovira.

Ja no és només una qüestió de morts anònims i deportacions. És el dia a dia explicat amb un nivell de detall tan abominable i efereïdor, que m'està afectant tant, que només penso a deixar-lo ja.

No sé, digueu-me covard. La meva capacitat de patiment està ja bastant exhaurida.

Jo em pregunto com pot arribar la bogeria humana a extrems de tanta crueltat...

Ferran ha dit...

La teva pregunta no té resposta, Natxo. Davant de fets passats i actuals, només podem mirar-nos-ho amb la boca i els ulls ben oberts, i esperar que algún dia, d'alguna manera, els humans demostrem tenir seny.

El llibre que comentes no el conec, però realment aquest tema (deportacions, Holocaust, els camps d'extermini, ...) són un malson. És molt dur llegir i veure segons què: vaig visitar un camp de concentració (que no d'extermini) fa un parell d'anys i, en fi... em van caure les llàgrimes unes quantes vegades, mentre el visitava. Literalment. És horrorós, inhumà i difícil de creure.

Glennis ha dit...

I am sure that would be an awe inspiring book to read. Its amazing just what people can live through and survive. Only one story of millions but I would like to read it some day.

Ferran ha dit...

Glennis I recommend this book to anybody interested in how to overcome incredibly hard situations. Esther, the then girl who lived those terrible years in Siberia is an example for us all.
If you read the book, I'm sure you'll find it very, very good.
Greetings and thanks for passing by!